UB 40

Lloc de fundació: Birmingham (Anglaterra).
Formació clàssica: Ali Campbell (veu i guitarra), Robin Campbell (guitarra), Earl Falconer (baix), Jimmy Brown (bateria), Mickey Virtue (teclats), Brian Travers (saxofon), Astro (trompeta) i Norman Hassan (trombó i percussió).
Gèneres: reggae rock.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Labour of love (1983) i Gaffery Morgan (1984).
El millor: popularitzar el reggae / la versió de "Red red wine".
El pitjor: el seu estil no agradava gens als puristes del gènere / no superar l'èxit de "Labour of love".

Segons una llegenda urbana, es van conèixer fent cua en una oficina de treball de Birmingham i llavors van decidir formar un grup de música reggae, encara que mitjançant un estil força proper al pop que no va agradar als puristes del gènere. La banda va triomfar durant la pràctica totalitat de la dècada dels 80 i ho va fer sobretot amb singulars versions de temes com “Red red wine”, de Neil Diamond; “Many rivers to cross”, de Jimmy Cliff, i “I got you babe”, de Sony & Cher, la qual va ser interpretada amb la líder dels Pretenders Chrissie Hynde.

ERIC CLAPTON

Lloc de naixement: Ripley (Anglaterra).
Gèneres: blues rock, hard rock, rock i pop.
Dècada principal: 70.
Àlbum este·lar: 461 Ocean Boulevard (1974). 
Altres àlbums d'estudi: Eric Clapton (1970), There's one in every crowd (1975), No reason to cry (1976), Slowhand (1977), Backless (1978), Another ticket (1981), Money and cigarettes (1983), Behind the sun (1985), August (1986), Journeyman (1989), From the cradle (1994), Pilgrim (1998), Riding with the king (2000), Reptile (2001), Me and Mr. Johnson (2004), Sessions for Robert J (2004), Back home (2005), The road to Escondido (2006), Clapton (2010), Old shock (2013) i I still do (2016).
Grups que origina: Cream, Blind Faith, Derek & the Dominos i Delaney, Bonnie & Friends.
El millor: consideració de ser un dels millors guitarristes de tots els temps / fundador d'importants supergrups / saber sortir endavant en moments difícils.
El pitjor: molts tombs al llarg de la seva carrera musical / els greus problemes amb les drogues durant els 70 / deriva comercial als 90.

Abans de llançar-se en solitari, Eric Clapton, per a molts el millor guitarrista en la història de la música popular, va fundar el grup Yardbirds, va integrar els Bluesbreakers de John Mayall, va formar els supergrups Cream i Blind Faith o va encapçalar bandes com Derek & the Dominos, amb qui va realitzar l’extraordinària “Layla”. Els seus inicis com a solista no van ser gens fàcils, en un període en què els seus problemes amb les drogues van ser greus, però tot va començar a millorar a partir del “Rainbow concert”, que va compartir amb col·legues com Pete Townshend o Stevie Windwood. A partir dels 90 va fer un gir força comercial.

THE PRETENDERS

Lloc de fundació: Hereford (Anglaterra).
Formació inicial: Chrissie Hynde (veu i guitarra), James Honeyman - Scott (guitarra), Pete Farndon (baix) i Martin Chambers (bateria).
Gèneres: new wave, pop i rock.
Dècada principal: 80.
Àlbum estel·lar: Pretenders (1980).
Altres àlbums d'estudi: Pretenders II (1981), Learning to crawl (1984), Get close (1986), Packed ! (1990), Last of the independents (1994), Viva el amor (1999), Loose screw (2002), Break up the concrete (2008) i Alone (2016).
El millor: els seus començaments en el marc de la new wave / el carisma de la cantant Chrissie Hynde.
El pitjor: la mort del guitarrista James Honeyman - Scott /  l’època de la comoditat.

En la trajectòria del grup Pretenders, banda britànica liderada per la cantant i guitarrista nord-americana Chrissie Hynde, hi ha dues etapes ben diferenciades: pel que fa a la primera d’elles, el grup es va caracteritzar per un pop-rock fresc, directe i autèntic, emmarcat en l’era de la new wave i reflectit en el treball inicial de títol homònim. Quant a la segona etapa, iniciada arran de la mort del guitarrista James Honeyman-Scott, va tenir uns paràmetres més acomodats, comercials i poc arriscats. Tanmateix, entremig va haver un període transitori en què hi va destacar l’àlbum “Learning to crawl”.

CREAM

Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació: Eric Clapton (guitarra), Jack Bruce (veu i baix) i Ginger Baker (bateria).
Gèneres: blues rock, rock psicodèlic i rock dur.
Dècada principal: 60.
Solistes que origina: Eric Clapton, Jack Bruce i Ginger Baker.
Grups que origina: Blind Faith.
Àlbum estel·lar: Disraeli gears (1967).
Altres àlbums d'estudi: Fresh Cream (1966), Wheels of fire (1968) i Goodbye (1969).
El millor: tres extraordinaris músics plenament sincronitzats / "Disraeli gears".
El pitjor: la lluita d’egos / és molt complicat allargar la trajectòria d'un supergrup.

Mitjan la dècada dels 60, Eric Clapton, que havia estat un dels fundadors de The Yardbirds, Jack Bruce i Ginger Baker eren considerats els millors músics del Regne Unit en els seus respectius instruments i va ser llavors quan tots tres van decidir unir les seves forces per formar el supergrup Cream. El trio va utilitzar sobretot el blues rock, però va entrar també en la psicodèlia, de moda en aquella època, i va ser un referent indiscutible per al hard rock. Després de quatre àlbums d’estudi, ho van deixar estar, evidenciant el difícil que era la convivència entre tres homes d’una gran personalitat.

DONOVAN

Lloc de naixement: Glasgow (Escòcia).
Gèneres: folk, folk rock, rock i rock psicodèlic.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Àlbums principals: Catch the wind (1965), Colours (1965) i Sunshine Superman (1966).
El millor: les diferents tendències que va abraçar durant la seva època daurada / l'àlbum "Sunshine superman".
El pitjor: les comparacions amb Bob Dylan / a partir dels 70 es va iniciar una llarga decadència.

L’escocès Donovan va ser una de les principals figures del folk britànic durant la dècada dels 60 i aviat se’l va comparar amb Bob Dylan, encara que hi havien importants diferències entre tos do compositors. Temes com “Catch de wind”, “Colours” o “Universal soldier” són considerats avui grans clàssics de la música popular en general i d’ambients escoltes i excursionistes en particular. Tanmateix, Donovan va realitzar mitjan la dècada un gir que el va portar cap a l’electrificació de la seva música i la psicodèlia, fet aquest últim ben constatat en el seu àlbum estel·lar: “Sunshine Superman”.

NEW ORDER

Lloc de fundació: Manchester (Anglaterra).
Formació inicial: Bernard Sumner (veu i guitarra), Peter Hook (baix), Stephen Morris (bateria) i Gillian Gilbert (teclats i guitarra).
Gèneres: postpunk, new wave, synth pop, dance pop, house i techno.
Dècada principal: 80.
Àlbum estel·lar: Technique (1989).
Altres àlbums d'estudi: Movement (1981), Power, corruption and lies (1983), Low - life (1985), Brotherhood (1986), Republic (1993), Get ready (2001), Waiting for the sirens' call (2005), Lost sirens (2012) i Music complete (2015).
El millor: una molt digna continuïtat de Joy Division / "Blue monday".
El pitjor: l’absència de la densa atmosfera creada per Ian Curtis / poca activitat d'estudi durant les darreres dècades.

Quan Ian Curtis va posar fi a la seva vida, Bernard Sumner, que es va convertir en el nou cantant, Peter Hook i Stephen Morris van acabar amb Joy Division i van crear New Order, amb la incorporació de Gillian Gilbert. A diferència del succeït amb altres conjunts, el nou grup se’n va sortir molt correctament sense el seu anterior líder i es va convertir, com a formació estel·lar del segell independent The Factory, en una de les grans bandes de la dècada dels 80, mitjançant treballs com "Low - life" o "Technique". Després d’abandonar la temàtica tempestuosa i sinistra de Curtis, New Order va optar per gèneres més rítmics com el dance pop o el house.

MANFRED MANN

Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació inicial: Manfred Mann (teclats), Paul Jones (veu i harmònica), Mike Vickers (guitarra), Dave Richmond (baix) i Mike Hugg (bateria).
Gèneres: beat, pop, rythm & blues i folk rock.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Grups que origina: Manfred Mann Earth Band.
Àlbums principals: The five faces of Manfred Mann (1964) i Mann made (1965).
El millor: aprofitar perfectament la marea beat.
El pitjor: entrar en crisi quan també ho va fer la moda.

El teclista d’origen sud-africà Manfred Mann va fundar el 1962 el quintet que portava el seu nom, el qual es va convertir en un dels més importants grups del beat anglès i de l’anomenada british invasion, utilitzant principalment el pop i el rythm & blues. Va portar als principals llocs de les llistes britàniques i nord-americanes cançons com “Do wah diddy diddy”, “Sha la la”, “Pretty flamingo”, número u al Regne Unit, o la versió del tema de Bob Dylan “Just like a Woman”. A Finals de la dècada, la formació es va dissoldre i Mann va formar la Manfred Mann Earth Band.

CAROLE KING

Lloc de naixement: Nova York (Estats Units).
Gèneres: folk, folk rock i cantautora.
Dècades: 50, 60, 70, 80, 90 i 00.
Àlbums principals: Tapestry (1971), Wrap around joy (1974) i Thoroughfred (1976).
El millor: “Tapestry” / clàssics com "I have got a friend" o "(You make me feel) a natural woman".
El pitjor: Molts anys a l’ombra dels cantants que interpretaven les seves cançons / no poder mai superar "Tapestry".

Des de finals dels anys 50 fins els últims anys 60, Carole King va romandre apartada de l’estrellat composant, de vegades formant equip amb Gerry Goffin, per a altres intèrprets com The Shirelles, Aretha Franklin, The Animals o The Byrds, entre molts d’altres. La que va ser la “Carol” del famós tema de Neil Sedaka va aconseguir per fi triomfar també com a cantant fonamentalment gràcies a l’àlbum “Tapestry”, editat l’any 1971, quan portava ja un munt d'anys en el món de la musica, o cançons com “I have got a friend” o “It’s too late”.

JAMES TAYLOR

Lloc de naixement: Boston (Estats Units).
Gèneres: folk, folk rock, country rock i cantautor.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Àlbums principals: James Taylor (1968) i Sweet baby James (1969).
El millor: la tendresa i la melancolia / "Sweet baby James".
El pitjor: una vida inestable / fa molt de temps que hi va tenir lloc la seva gran època.

Entre finals dels 60 i començaments dels 70 van sorgir una quantitat important de cantautors caracteritzats per composicions folk i lletres íntrospectives, tendres, melancòliques i nostàlgiques. Entre els principals autors hi figuraven Carole King, Joni Mitchel, Carly Simon o James Taylor. Aquest últim, influenciat per una vida dominada per la inestabilitat psicològica, va ser notícia gràcies a la versió del clàssic de King “I have got a friend”, pel seu casament amb Simon i evidentment per les seves pròpies cançons i àlbums tan importants com el sensacional “Sweet baby James”.

BLOOD, SWEAT & TEARS

Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació Inicial: Al Kooper (teclats, piano i òrgan), Steve Katz (guitarra), Bobby Colomby (veu, bateria i percussió), Jim Fielder (baix), Fred Lipsius (saxofon), Randy Brecker (trompeta), Jerry Weiss (trompeta) i Dick Halligan (trombó).
Altres components bàsics: David Clayton – Thomas (veu i guitarra) i Jerry Fisher (veu).
Gèneres: blues rock, soul, jazz rock, pop i rock.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Solistes que origina: Al Kooper.
Àlbums principals: Child is a father to the man (1968), Blood, Sweat & Tears (1969) i Blood, Sweat & Tears 3 (1970).
El millor: pioners en fusió / "Child is a father to the man".
El pitjor: de més a menys / la marxa de Korner.

El canvi de dècada dels 60 als 70 va ser una època important de fusions de diferents gèneres, entre les quals va destacar la que van portar a terme el jazz i el rock. La big band Blood, Sweat & Tears, que també va utilitzar el pop, el rock i sobretot el blues, va ser juntament amb Chicago una de les formacions pioneres del jazz rock. Després de la marxa d’Al Kooper, amb qui el grup es va mantenir a prop de la influència blues, la banda de Nova York es va acostar més al gran públic mitjançant carismàtics cantants com David Clayton – Thomas i Jerry Fisher.

ASIA

Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació clàssica: John Wetton (veu i baix), Steve Howe (guitarra), Carl Palmer (bateria) i Geoff Downes (teclats).
Altres components bàsics: Greg Lake (veu i baix).
Gèneres: rock progressiu, rock simfònic, pop, rock i AOR.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Àlbum principal: Asia (1982).
El millor: sens dubte, grans instrumentistes.
El pitjor: escàs risc.

John Wetton, un excomponent de King Crimson i Uriah Heep; Steve Howe, exintegrant de Yes; Carl Palmer, molts anys company de Keith Emerson i Greg Lake, i Geoff Downes, exmembre del duo Buggels, van formar el supergrup Asia a inicis dels 80. Després de l’explosió punk que ho va arrasar tot, entre d’altres coses el rock progressiu, Asia va aparèixer com un intent de ressorgiment dels postulats simfònics, encara que el quartet, amb temes força comercials com "Heat of the moment", més aviat es va unir a la moda AOR.