Any:
1995.
Compositor:
Noel Gallagher.
Grup:
Oasis.
Àlbum
d’estudi: (What’s the story) morning glory.
Gènere:
brit pop.
El
millor: potser la millor cançó mai escrita per Noel,
El
pitjor: que la interpretés ell mateix i no el seu germà Liam, vocalista de la
banda de Manchester.
Any:
1976.
Compositors:
Don Henley, Glen Frey i Don Felder.
Grup:
The Eagles.
Àlbum
d’estudi: Hotel California.
Gènere:
country pop.
El
millor: un èxit comercial estratosfèric.
El
pitjor: algunes característiques AOR.
Any:
1972.
Compositor:
David Bowie.
Intèrpret:
David Bowie.
Àlbum
d’estudi: The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from mars. .
Gènere:
glam rock.
El
millor: potser la millor pista d’un excepcional àlbum.
El
pitjor: no va ser extret com a single.
Any:
1971.
Compositor:
Pete Townshend i Roger Daltrey.
Grup:
The Who.
Àlbum
d’estudi: Who’s next.
Gènere:
blues rock.
El
millor: una brillant unió entre els dos líders de la banda britànica.
El
pitjor: l’ús de sintetitzadors devia desconcertar alguns fans del mític grup
londinenc.
Any:
1985.
Compositor:
Robert Smith.
Grup:
The Cure.
Àlbum
d’estudi: The head on the door,
Gènere:
new wave.
El
millor: un dels moment més esperats dels concerts de la banda anglesa.
El
pitjor: els antics fans del grup d’Smith podien estar contrariats per la deriva
pop.
Any:
1977.
Compositor:
Tom Verlaine.
Grup:
Television.
Àlbum
d’estudi: Marquee moon..
Gènere:
new wave.
El
millor: un dels clàssics del punk i la new wave novaiorquesos.
El
pitjor: les vendes.
Any:
1986.
Compositor:
Morrissey i Johnny Marr.
Grup:
The Smiths.
Àlbum
d’estudi: The queen is dead.
Gènere:
pop independent.
El
millor: una de les millors peces pop de la història.
El
pitjor: només en va ser el quart single de l’àlbum,
