lunes, 7 de septiembre de 2026
PREGUNTES SOBRE ANYS 60: EL FESTIVAL DE WOODSTOCK
LES MEVES PREFERÈNCIES: SMALL FACES
jueves, 23 de julio de 2026
CANÇONS QUE HAN MARCAT LA MEVA VIDA
Any:
1967.
Compositors:
John Lennon i Paul McCartney.
Grup:
The beatles.
Àlbum
d’estudi: Magical mistery tour.
Gènere:
pop psicodèlic.
El
millor: una psicodèlia afable.
El
pitjor: no formar part de l’històric treball “Sgt. Pepper`s lonely hearts club
band”.
miércoles, 22 de julio de 2026
THE NEW RADICALS
Lloc
de fundació: Los Angles (Califòrnia – Estats Units).
Formació:
Gregg Alexander (veu i guitarra), Rusty Anderson (guitarra), John Pierce (baix)
i Josh Freese (bateria).
Dècades:
90.
Gèneres:
pop, rock, soul, power pop i rock alternatiu.
Únic
àlbum d’estudi:
Altres
fonamentals: Maybe you’ve been brainwashed too (1998).
El
millor: un àlbum excel·lent.
El
pitjor: la dissolució següent.
domingo, 19 de julio de 2026
ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE MAN WHO (TRAVIS)
Travis
va ser una banda formada a la ciutat escocesa de Glasgow pel cantant i
guitarrista Fran Healey, el guitarrista Andy Dunlop. El baixista Dougie Payne,
el bateria Neil Primrose i el teclista Page McConnell,
El
quartet escocès va debutar amb el treball “Good feeling”, disc que va establir
Travis en el moviment del brit pop, que aleshores es trobava plenament de moda
amb bandes angleses com Oasis, Blur, Pulp o Suede.
El
segon àlbum d’estudi del grup de Glasgow, ja reduït a quartet per la marxa de
McConnell, va ser “The man who”, número u al Regne Unit i que la premsa sembla
trobar-se d’acord en assegurar que suposa la gran obra de Travis, gràcies a
temes com “Writing to reach you”, “Driftwood”, “Turn” i “Why does it always
rain on me”.
Posteriorment,
Travis va seguir una línia similar i es va consolidar com una de les grans
bandes britàniques, mitjançant les obres “The invisible band”, “12 memories”, “The
boy with no name”, “Ode to J, Smith”, “Where you stand”, “Everything at once”,
“10 songs” i “LA times”,
jueves, 16 de julio de 2026
ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: URBAN HYMNS (THE VERVE)
A
mig camí entre la moda shoegazing i el brit pop va aparèixer a la ciutat de
Wigan, al nord d’Anglaterra, el quartet The Verve, integrat pel cantant Richard
Ashcroft, el guitarrista i teclista Nick McCabe, el baixista Simon Jones i el
bateria Peter Salisbury.
Els
inicis de The Verve no van ser precisament senzills i al grup anglès li va
costar posicionar-se entre les millors bandes del corrent del brit pop, cosa
que d’alguna manera va aconseguit el treball “A northern soul”, doncs l’àlbum
inicial, “A storm in heaven”, no va arribar al top 20 de les llistes
britàniques. .
Posteriorment,
The Verve, sense Tong, només editaria un treball d’estudi de llarga durada,
“Forth”, que com el seu predecessor, arribaria al número u del rànquing del
Regne Unit. Malgrat l’èxit, el grup es va dissoldre
miércoles, 15 de julio de 2026
ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: LOADED (THE VELVET UNDERGROUND)
Quan
Andy Warhol era el seu mànager i el grup era una peça més de The Factory, The
Velvet Underground va debutar amb el reivindicat àlbum “The Velvet Underground
& Nico”, per més tard, sense l’ajut de l’artista pop ni la presència de la
cantant alemanya Nico Päffgen, va presentar el radical “White light / white
heat”
Després
del segon treball de llarga durada, Cale va abandonar el conjunt nord-americà
per desavinences amb Reed i The Velvet Underground va baixar la intensitat amb
el més reposat treball de títol homònim, en una època en la qual el cantant,
guitarrista i compositor de Brooklyn es va erigir en l’indiscutible líder de la
formació novaiorquesa.
“Loaded”,
quan el grup era integrat per Reed, el guitarrista Sterling Morrison, la
bateria Maureen Tucker i la nova adquisició, el baixista i teclista Doug Yule,
va ser el quart àlbum de The Velvet Underground, un treball que seguia de certa
manera la calma del seu predecessor i que va presentar cançons com “Rock’n
roll”, “New age” o les extraordinàries “Sweet Jane” i “Oh ! Sweet nothin’”..
Seguidament,
Reed també va deixar la banda estatunidenca, va començar la carrera en solitari
i va deixar la formació amb Yule, substitut de Cale i present des del tercer
àlbum, com a nou líder, però The Velvet Underground només gravaria un nou
àlbum, el bastant intranscendent “Squeeze”.






