ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: GENTLEMEN (THE AFGHAN WHIGS)

 

The Afghan Whigs va ser fundat a la gran urbs de Chicago, a l’estat d’Illinois, pel cantant i guitarrista Greg Dulli, el guitarrista Rick McCollum, el baixista John Carley i el bateria Steve Earle. .

Malgrat la seva procedència, la zona dels grans llacs, l’estil de The Afghan Whigs va ser el gènere grunge, sorgit a Seattle, a l’estat occidental de Washington, que llavors es trobava plenament de moda, mitjançant bandes com Nirvana, Pearl Jam, Soundgarden, Mudhoney o Alice & Chains.

És possible que el període àlgid del grup de Chicago tingués lloc amb el magnífic àlbum “Gentlemen”, malgrat que el disc, com els altres del conjunt nord-americà, es va vendre bastant poc. Entre les pistes del treball hi destaquen la que li dona títol, “Be Sweet”, “Debonair” i “What jail is Like ?”. .

Posteriorment, tal com havia succeït amb “Congregation”, el seu anterior treball, obres com “Black love”, “1965”, “Do to the beast”, “In spades” i “How do you burn ?” van quedar molt llunys dels focus comercials, tot i que el primer d’aquests discs va poder assolit el top 100 de Billboard.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: DAYDREAM NATION (SONIC YOUTH)

 

Sonic Youth va ser fundat a Nova York pels cantants i guitarristes Thurston Moore i Lee Ranaldo, la cantant i baixista Kim Gordon i el bateria Jim Sclavunos, establint-se ràpidament, juntament amb la banda escocesa The Jesus & Mary Chain, com la principal formació de noise rock.

Amb com a bateria estable d’Steve Shelley, després del pas de Bob Bert, Sonic Youth, conjunt molt influït per la també banda novaiorquesa The Velvet Underground, va transitar per una època molt allunyada dels focus comercials, amb treballs bastant inaccessibles com “Evol” o “Sister”.

Es podria dir que l’aclamat treball “Daydream nation”, un dels moments àlgids del noise rock, va situar el grup nord-americà com una formació capdavantera del rock alternatiu a nivell mundial, gràcies a temes com “Teen age riot”, “Silver rocket”, “The Sprawl”, “Cross the breeze” o “Hey Joni !”, .

Posteriorment, el quartet novaiorquès editaria les obres “The whitey album”, “Goo” i Dirty” i aconseguiria el seu major èxit comercial amb el seu darrer treball, “The eternal”, després del qual arribaria la separació i els projectes de Thurston, Ranaldo i Gordon en solitari.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: ANOTHER SIDE OF THE MOON (PINK FLOYD)

 

Després del reivindicat debut psicodèlic de “The piper at the gates of dawn”, el primer cantant, guitarrista i líder de Pink Floyd, Syd Barrett, debut a múltiples problemes amb les substàncies al·lucinògenes, va abandonar la banda britànica i va ser substituït per David Gilmour.

Gilmour va formar el quartet clàssic amb el baixista Roger Waters, el bateria Nick Mason i el teclista Richard Wright. Seguidament, el grup britànic va viure el que podríem anomenar com una època de transició, mitjançant treballs com “Atom heart mother” o “Meddle”, que van situar plenament la banda anglesa en el rock progressiu.

“Another side of the moon” va convertir Pink Floyd en banda mainstream- L’àlbum, un  dels cims del rock progressiu de tots els temps, és considerat per laguns experts el moment àlgid creatiu de la formació britànica, que va presentar temes com “Time”, “Money” o “Us and them”.

Pink Floyd faria també història amb el magnífic treball “Wish you were here”, editaria una obra bastat arriscada com “Animals” i gravaria el grandiloqüent doble àlbum “The Wall”, arran del qual començarien les divergències entre Waters i la resta de components, que portarien a la separació,

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WOLFGANG AMADEUS PHOENIX (PHOENIX)

 

El grup Phoenix va ser fundat a Versalles, al nord de França pel cantant Thomas Mars. Els guitarristes Laurent Brancowitz i Christian Mazzalai i el baixista i teclista Deck d’Arcy. El llavors quartet va debutar en gran format amb l’àlbum “United”.  

El conjunt francès, que gairebé sempre ha interpretat les seves cançons en llengua anglesa, va fer ús d’un estil  de pop ballable tecnificat, amb una important influència de la new wave, i va editar àlbums com “Alphabetical” i “It’s never been Like that”, que van tenir cert èxit a França, però van passar bastant desapercebuts a la Gran Bretanya i els Estats Units..

És possible que el treball més cèlebre de Phoenix hagi estat “Wolfgang Amadeu Mozart”, ja amb Thomas Hedlund com a bateria i que va extreure cançons com “Lisztomania”, “1901” i “Lasso”. El treball es va situar al número 14 de les llistes franceses i va fer acte de presència a les del Regne Unit i a també a Billboard.

Seguidament, el grup francès va presentar “Bankrupt !”, el seu millor èxit comercial. Arribant al top 10 tant a nivell local com als Estats Units; “Ti amo”, om el grup de Versalles utilitzava la llengua italiana, i finalment “Alpha zulu”, que va significar un descens important en les vendes.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: CROOKED RAIN CROOKED RAIN (PAVEMENT)

 

Pavement havia debutat com a trio, format per Stephen Malkmus (veu i guitarra), Scott Kannberg (guitarra, baix i veu) i Gary Young (bateria), amb el molt ben valorat àlbum “Slanted and enchanted”, un dels cims del rock alternatiu nord-americà de la dècada dels 90 del passat segle XX.

Després del debut, Malkmus i Kannberg van reformar la banda californiana, amb la marxa de Young i la incorporació de Mark Ibold (baix), Steve West (bateria) i Rob Nastanovich (percussió i veu), quintet que es va estabilitzar.

El segon treball de llarga durada del conjunt nord-americà va ser “Crooked rain, crooked rain”, un altre formidable treball que va comptar amb temes com “Elevate me later), “Cut your hair”, “Gold soundz”, “Range life” i “Fillmore jive”, peces que, com era habitual, comptaven amb les lletres críptiques de Malkmus. 

És possible que posteriorment la discografia de Pavement anés en descens, però el grup de Los Angeles va continuar entre les bandes més seguides del rock alternatiu dels Estats Units amb obres com “Wowee zowee”, “Brighten the corners” i “Terror twilight”, el seu darrer treball.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: POWER, CORRUPTION AND LIES (NEW ORDER)

 

Quan Ian Curtis va decidir posar punt i final a la seva vida, els altres tres components de Joy Division, el guitarrista Bernard Sumner, que es va convertir en el nou cantant; el baixista Peter Hook i el bateria Stephen Morris, acompanyats de la teclista Gillian Gilbert, parella sentimental del primer, van formar New Order.

El grup de Salford, localitat propera a Manchester, va canviar radicalment de gènere i va passar de l’estil fosc, sinistre i alguns cops depriment de Joy Division a uns ritmes dance, ballables i lluminosos, fet que podria tenir la causa, en primer lloc, al caràcter turmentat de Curtis i, en segon lloc, per l’establiment del conjunt anglès a la càlida illa balear d’Eivissa.

“Power, corruption and lies” va ser el segon àlbum de New Order i una de les seves obres més populars, amb la inclusió de temes com “Age of consent”, “Your silent face” i, més tard, d’un dels seus grans èxits: “Blue Monday”.

El quartet britànic va completar una extraordinària dècada dels 80 amb els treballs “Low – Lfe”, “Brotherhood” i “Technique” i va iniciar sòlidament el decenni dels 90 amb “Republic”, tot i que més tard va arribar certa decadència, quan Hook va abandonar per portar un projecte personal.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: BLUE SKY MINING (MIDNIGHT OIL)

 

Durant bastants anys, el grup australià Midnight Oil, format pel cantant Peter Garrett, el guitarrista i teclista Jim Moginie, el guitarrista Martin Rotsey, el baixista Andrew James i el bateria Rob Hurst, només va tenir un gran impacte al seu país.

Tanmateix, va assolir un gran èxit amb l’excel·lent treball “Diesel and dust”, considero que un dels millors àlbums realitzats durant el decenni dels anys 80 i on es troben magnífiques cançons com “The beds are burning”, “Put down that weapon”, “The dead heart” o “Sometimes”.

Aprofitant l’empenta que va motivar “Diesel and dust”, Midnight Oil va triomfar també en el pla internacional amb el treball “Blue sky mining”, quan Bones Hillman ja havia substituït James i que tot i que no va arribar als nivells d’excel·lència del seu antecessor, es tracta igualment d’un extraordinari disc, mitjançant pistes com la de títol homònim, “Forgotten years” i “King of the mountain”.

No obstant. Midnight Oil, que va defensar intensament conceptes com l’ecologia o la població aborigen australiana, va mantenir-se en un lloc preponderant a escala local, però el grup de Sidney va tornar a cert anonimat, tant pel que fa al continent europeu com als Estats Units.