ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: TOMORROW THE GREEN GRASS (THE JAYHAWKS)

 

The Jayhawks va ser un grup de country alternatiu fundat a la ciutat de Minneapolis pels cantants i guitarristes Mark Olson i Gary Louris, el baixista Marc Perlman i el bateria Norm Rogers, debutant amb un treball que porta el nom de la banda. .

Després de l’àlbum inicial i de “Blue earth”, The Jayhawks va presentar un dels seus treballs cabdals, “Hollywood town hall”, situant-se entre les principals bandes alternatives dels Estats Units, juntament amb llegendaris grups com REM. Pixies, Dinosaur Jr., The Replacements o Hüsker Dhu, els dos darrers també de Minneapolis.

A continuació, el conjunt nord-americà va presentar el treball “Tomorrow the green grass”, amb Karen Grotberg a la bateria, un altre moment àlgid de la banda de Minnesota, que conté pistes com “Blue”, “I’d run away”, “Miss Williams guitar”, “Bad time” i “See him on the Street”.

Després de la seva quarta obra de llarga durada, Olson va abandonar el grup estatunidenc i va quedar Louris com a líder indiscutible, destacant llavors àlbums com “Sound of lies”, “Smile”, “Rainy day music” i “Mockingbird time”.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: FACE TO FACE (THE KINKS)

 

Els inicis de The Kinks, format pels germans Ray (veu i guitarra) i Dave (guitarra i veu) Davies, a més de Pete Quaife (baix) i Mick Avory (bateria), estan emmarcats en el rythm & blues britànic i en el moviment mod, període en què va facturar èxits com el clàssic “You really got me”, amb un riff de Dave que anunciava el hard rock;

Tanmateix, Ray, el líder i principal compositor de la banda londinenca, va decidir portar a terme un canvi de rumb, es va acostar a un gènere proper al music hall i la nova etapa es va caracteritzar sobretot per les lletres iròniques, sarcàstiques i mordaces que atacaven amb humor la societat benestant britànica.

El primer treball de la nova etapa del grup anglès va ser “Face to face”, un dels àlbums més reinvindicats del quartet londinenc, gràcies a temes com “Party line”, “Rosy won’t you please come home”, “Dandy”, “Too much of my mind” i la famosa “Sunny afternnon”, un exemple de la nova línia que va prendre el conjunt britànic.

Seguidament, la banda anglesa va editar l’obra “Something else by the Kinks”, possiblement el millor disc de la seva llarga història, i posteriorment va gravar “The Kinks are the village green preservetion society”, l’òpera rock “Arthur (or the decline and fall of the british empire)” i, per acabar un nou període, “Lola versus powerman and the mpneygoround , part one”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: LONDON 0 HULL 4 (THE HOUSEMARTINS)

 

En una època en què el pop – rock elèctric britànic reaccionava davant el synth pop imperant en el primer lustre dels anys 80, amb el lideratge del reivindicat grup The Smiths, va aparèixer un altre quartet, The Housemartins, fundat a la ciutat de Hull, al nord d’Anglaterra,

El conjunt anglès va ser fundat pel cantant i líder PD Heaton, el guitarrista Stan Cullimore, el baixista Norman Cook i el bateria Hugh Whitaker, que després de l¡àlbum inicial seria reemplaçat per Dave Hemingway.

El quartet de Hull va debutar amb el pop, fresc i elèctric àlbum “London, 0 – Hull, 4”, que va servir per posar de nou de moda el típic grup format per cantant, guitarrista, baix i bateria. Entre les pistes hi destaquen “Happy hour· “Flag day”, “Sheep” i “Thin for a minute”, .

Posteriorment, The Housemartins gravaria només un altre àlbum, el també magnífic “The people who grinned themselves to death”. A continuació, va Heaton formar la banda The Beautiful South, per continuar més tard en solitari, i Cook va emprendre un projecte molt diferent al del conjunt anglès, l’electrònic Fatboy Slim.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SWEATHEART OF THE RODEO (THE BYRDS)

 

Gram Parsons està considerat el pioner en la fusió entre el country i el rock, en un període en què liderava el grup International Submarine Band. Seguidament, es va unir a la banda de folk rock The Byrds, que llavors, arrel de les marxes del cantant Gene Clark. el cantant i guitarrista David Crosby i el bateria Michael Clarke, es trobava en fase de transició.

La presència de Parsons va motivar la deriva de la banda de Los Angeles cap a la música country, en una època en que estava a punt d’esclatar un autèntic boom de la trobada d’aquest gènere amb el pop i el rock, mitjançant formacions com The Eagles, Poco, America o el conjunt que fundaria Gram: Flying Burrito Brothers.

“Sweatheart of the rodeo”, malgrat trencar la trajectòria folk del grup californià, està considerada una de les obres cabdals de The Byrds, llavors format per Jim McGuinn (veu i guitarra), Parsons (veu, guitarra i teclats), Chris Hillman (veu i baix) i Kevin Kelley (bateria) i que va presentar temes com “You ain’t goin’ nowhere”, “i am a pilgrim”, “You don’t miss your wàter” o “Hockory wind”.

Tanmateix, les relacions entre Parsons i McGuinn no van ser les idònies i Gram va marxar, enduent-se amb ell Hillman per fundar la ja esmentada formació Flying Burrito Brothers i emprendre la carrera en solitari ,poc abans de la seva mort. Mentrestant, The Byrds va entrar en una profunda decadència.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: REVOLVER (THE BEATLES)

 

Després de realitzar un primer pas en la transició del beat a nous estils sorgits mitjan la dècada dels 60, amb el treball “Rubber soul”, John Lennon (veu i guitarra), Paul McCartney (veu i baix), George Harrison (guitarra i veu) i Ringo Sarr (bateria) van continuar l’evolució amb “Revolver”.

Feia més o menys un any, després de la confecció de l’àlbum “Help !”, que podríem dir que el grup de Liverpool va tancar el període de la bearlemania, que, esgotat de les gires, va decidir abandonar els concerts i es va centrar únicament en els estudis de gravació.

“Revolver” està considerat un dels treballs essencials del quartet britànic. en una obra en què hi prenen part cançons com “Eleanor Rigby”, “Love you to”, influenciada pels ritmes de l’Índia; “Here, there and everywhere”, la desenfadada “Yellow submarine” i la psicodèlica “Tomorrow never knows”.

A continuació, The Beatles va portar a terme el seu àlbum estel·lar, “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band”, període en què va morir el seu mànager Brian Epstein, fet que va provocar una important inestabilitat en la formació anglesa, sobretot pel que fa a les relacions entre Lennon i McCartney, que acabarien desembocant tres anys més tard en la ruptura.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: GENTLEMEN (THE AFGHAN WHIGS)

 

The Afghan Whigs va ser fundat a la gran urbs de Chicago, a l’estat d’Illinois, pel cantant i guitarrista Greg Dulli, el guitarrista Rick McCollum, el baixista John Carley i el bateria Steve Earle. .

Malgrat la seva procedència, la zona dels grans llacs, l’estil de The Afghan Whigs va ser el gènere grunge, sorgit a Seattle, a l’estat occidental de Washington, que llavors es trobava plenament de moda, mitjançant bandes com Nirvana, Pearl Jam, Soundgarden, Mudhoney o Alice & Chains.

És possible que el període àlgid del grup de Chicago tingués lloc amb el magnífic àlbum “Gentlemen”, malgrat que el disc, com els altres del conjunt nord-americà, es va vendre bastant poc. Entre les pistes del treball hi destaquen la que li dona títol, “Be Sweet”, “Debonair” i “What jail is Like ?”. .

Posteriorment, tal com havia succeït amb “Congregation”, el seu anterior treball, obres com “Black love”, “1965”, “Do to the beast”, “In spades” i “How do you burn ?” van quedar molt llunys dels focus comercials, tot i que el primer d’aquests discs va poder assolit el top 100 de Billboard.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: DAYDREAM NATION (SONIC YOUTH)

 

Sonic Youth va ser fundat a Nova York pels cantants i guitarristes Thurston Moore i Lee Ranaldo, la cantant i baixista Kim Gordon i el bateria Jim Sclavunos, establint-se ràpidament, juntament amb la banda escocesa The Jesus & Mary Chain, com la principal formació de noise rock.

Amb com a bateria estable d’Steve Shelley, després del pas de Bob Bert, Sonic Youth, conjunt molt influït per la també banda novaiorquesa The Velvet Underground, va transitar per una època molt allunyada dels focus comercials, amb treballs bastant inaccessibles com “Evol” o “Sister”.

Es podria dir que l’aclamat treball “Daydream nation”, un dels moments àlgids del noise rock, va situar el grup nord-americà com una formació capdavantera del rock alternatiu a nivell mundial, gràcies a temes com “Teen age riot”, “Silver rocket”, “The Sprawl”, “Cross the breeze” o “Hey Joni !”, .

Posteriorment, el quartet novaiorquès editaria les obres “The whitey album”, “Goo” i Dirty” i aconseguiria el seu major èxit comercial amb el seu darrer treball, “The eternal”, després del qual arribaria la separació i els projectes de Thurston, Ranaldo i Gordon en solitari.