ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: RUBBER SOUL (THE BEATLES)

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: NEW GOLD DREAM, 81 – 82 - 83 - 84 (SIMPLE MINDS)

 

En un principi. La banda escocesa Simple Minds, fundada a Glasgow, es va unir a la moda del synth pop i els nous romàntics, en plena època presidida per la new wave, període en què va brillar en els gèneres, juntament amb altres formacions com Dépéche Mode o Duran Duran.

El conjunt escocès el van formar el seu carismàtic cantant i líder Jim Kerr, el guitarrista i violinista Charles Burchill, el baixista Derek Forbes, el bateria Brian McGee i el teclista Michael McNeil. El quintet va editar cinc àlbums que no van poder assolir el top 10 de les llistes britàniques

L’àlbum estel·lar de l’època inicial de Simple Minds va ser l’extraordinari treball “New gold dream (81 – 82- 83 – 84)”, número tres al Regne Unit i un dels clàssics de l’etapa daurada del synth pop, en què hi destaquen postes com “Someone somewhere i summetime”, “Promised you a miracle” i “Glittering prize”.

A continuació, el conjunt escocès realitzaria un canvi important en el seu estil, apropant-se a un tipus de música èpic, semblant el que practicava el quartet irlandès U2, fet que va tenir el seu punt culminant amb el hit, “Don’t you (forget about me)” corresponent a l’obra “Once upon a time”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SOME GIRLS (TJE ROLLING STONES)

 

Al meu entendre, i crec que també en el de molts experts, The Rolling Stones va transcórrer per la seva millor etapa a principis de la dècada dels 70, tot i la tragèdia del festival d’Altamont, amb els àlbums “Sticky fingers” i el doble “Exile on Maons st,”.

Tanmateix, el mític grup anglès va entrar més tard en un període en què la premsa va ser bastant crítica amb els seus treballs, concretament “Goats head soap”, “Its Only rock’n roll” i “Black and blue!, en una època en que Mick Jagger (veu), Keith Richard (guitarra), Bill Wyman (baix) i Charlie Watts (bateria) havien reclutat el guitarrista Ron Wood, substitut de Mick Taylor i exintegrant del conjunt de Jeff Beck i Faces.

La banda britànica va ressorgir amb força amb l’edició de l’àlbum “Some girls”, influït per la musica disco que aleshores es trobava de moda. En el disc, també un enorme èxit comercial, hi prenen part “Miss you”, “When the whip comes down”, “Before they make me run” i la sensacional “Beast of burden”.

Els Stones tornarien a donar un pas enrere amb “Emotional rescue”, un treball que sembla ser es va confeccionar en part amb cançons descartades de “Some girls”, i va tenir de nou el beneplàcit de la premsa especialitzada amb “Tattoo you”, possiblement l’última gran obra del llegendari grup londinenc.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: BATISCAFO KATIUSKAS (ANTÒNIA FONT)

 

Antònia Font es va fundar a Palma de Mallorca, tenint com a components inicials el cantant Pau Debon, el guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver, el baixista Pere Estarellas, el bateria Pere Debon i el teclista Jaume Manresa.

Més tard, va entrar com a nou baixista Joan Roca i el grup mallorquí va assolir una gran celebritat amb el seu tercer disc de llarga durada, “Alegria”, al qual va seguir un altre treball d’èxit, “Taxi”, obres que van situar Antònia Font potser com la millor banda en llengua catalana del període.

La consolidació del quintet balear va arribar amb l’aclamat treball “Batiscafo katiuskas”, que definitivament va situar Oliver, comparat amb una llegenda com Jaume Sisa, en un dels grans compositors en llengua catalana, com ho demostren cançons com “Wa Yeah !”, “Darrere una revista”, “Love song” o “Bamboo”.

A continuació, Antònia Font presentaria una obra gravada amb l’Orquestra Simfònica de Bratislava, “Coser y cantar”, editaria el fenomenal “Lamparetes”, gravaria l’estrany i arriscat “Vostè és aquí” i el grup es prendria un parèntesi, abans de tornar amb “Un minut estroboscòpica”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SLANTED AND ENCHANTED (PAVEMENT)

 

En un principi, el grup californià Pavement, fundat a la gran urbs de Los Angeles, va tenir un format de trio, amb l’associació del cantant i guitarrista Steve Malkmus, el guitarrista i baixista Scott Kannberg i el bateria hippy Gary Young.

Tanmateix, el format de trio duraria només durant el disc inicial de llarga durada, doncs Young va abandonar el grup californià, que es va convertir en quintet quan Malkmus i Kannberg van reclutar el baixista Mark Ibold, el bateria Steve West i el percussionista i cantant Bob Nastanovich.

El debut en format àlbum va ser l’aclamat disc “Slanted and enchanted”, un treball dominat per la moda lo fi i en què es troben temes, alguns clàssics del rock alternatiu nord-americà, com “Summer babe (winter version)”, “Trigger cut / wounded – kite at: 17”, “In the mouth a desert i “Here”.

Posteriorment, Pavement, ja amb la nova formació, va gravar un segon àlbum igualment elogiat per la crítica especialitzada, “Crooked rain, crooked rain”, tot i que la banda de Los Angeles va anar perdent a poc a poc fama i popularitat, situació que no ha impedit que sigui una de les grans referents de l’indie rock.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE DOORS (THE DOORS)

 

El cantant, poeta i estudiant de cinema Jim Morrison i el teclista Ray Manzarek es van conèixer en els ambients intel·lectuals i universitaris de Los Angeles, a l’estat de Califòrnia, període en què a l’estat banyat per l’oceà Pacífic triomfaven el moviment hippy i el rock psicodèlic.

El grup californià, al qual es van unir el guitarrista Robby Krieger i el bateria John Densmore, no va establir-se en el corrent del flower power, però si ho va fer a l’estil psicodèlic. De seguida, pel que fa tant a l’aspecte positiu com al negatiu, va emergir amb força la carismàtica figura de Morrison.

El quartet nord-americà va debutar amb un extraordinari treball de títol homònim, dominat pel blues rock, en què hi destaquen les pistes “Break on through (on the other side)”, “Soul kitchen”, “The crystal ship”, el hit “Light my fire”, compost per Krieger, o la psicodèlica i turmentada “The end”.

Posteriorment, The Doors va entrar potser en una època de característiques més comercials, per tornar als seus inicis amb “Morrison hotel (Hard rock cafe)” i “LA woman”, després del qual Morrison va trobar la mort a París, ciutat en què està enterrat, a causa d’una sobredosi. Els altres tres components van intentar seguir, però sense Jim ja no era el mateix.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: BE HERE NOW (OASIS)

 

El grup Oasis el van formar els germans Noel, guitarrista i compositor, i Liam Gallagher, vocalista, acompanyats del guitarrista Paul Arthurs, el baixista Paul McGuigan i el bateria Tony McCarroll. El quintet va debutar amb l’àlbum “Defininetely maybe”, l’òpera prima més venuda d’un conjunt britànic des del “Please, please me” de The Beatles.

A continuació, Oasis va editar, amb Alan White a la bateria, el seu àlbum estel·lar, (“That’s the story) morning glory”, un disc supervendes que a més va aconseguir el triomf als Estats Units. Aleshores, el grup de Manchester s’havia convertit en la banda més famosa i popular del brit pop, corrent que va marcar clarament els anys centrals del decenni dels 90 al Regne Unit.

El tercer àlbum d’estudi de la banda de Manchester, “Be here now”, tot i que el considero un notable treball, no va rebre tantes aclamacions per part de la crítica especialitzada, malgrat bones cançons com “Magic pie”, “Stand by me” i “Don’t go away”, a més d’“All around the world”, un intent no massa convincent d’emular el “Hey Jude !”, dels seus ídols The Beatles.

Posteriorment, ja només amb els germans Gallagher com a membres fundadors de la formació anglesa, Oasis va transitar per una època més fosca i irregular, fins que les males relacions entre Noel i Liam van portar a la dissolució, tot i que hi tornarien anys més tard, de nou amb la presència d’Arthurs.