Any:
1971.
Compositor:
Pete Townshend i Roger Daltrey.
Grup:
The Who.
Àlbum
d’estudi: Who’s next.
Gènere:
blues rock.
El
millor: una brillant unió entre els dos líders de la banda britànica.
El
pitjor: l’ús de sintetitzadors devia desconcertar alguns fans del mític grup
londinenc.
Any:
1985.
Compositor:
Robert Smith.
Grup:
The Cure.
Àlbum
d’estudi: The head on the door,
Gènere:
new wave.
El
millor: un dels moment més esperats dels concerts de la banda anglesa.
El
pitjor: els antics fans del grup d’Smith podien estar contrariats per la deriva
pop.
Any:
1977.
Compositor:
Tom Verlaine.
Grup:
Television.
Àlbum
d’estudi: Marquee moon..
Gènere:
new wave.
El
millor: un dels clàssics del punk i la new wave novaiorquesos.
El
pitjor: les vendes.
Any:
1986.
Compositor:
Morrissey i Johnny Marr.
Grup:
The Smiths.
Àlbum
d’estudi: The queen is dead.
Gènere:
pop independent.
El
millor: una de les millors peces pop de la història.
El
pitjor: només en va ser el quart single de l’àlbum,
Any:
1971.
Compositor:
Mick Jagger i Keith Richard.
Grup:
The Rolling Stones.
Àlbum
d’estudi: Sticky fingers.
Gènere:
country rock.
El
millor: un dels temes més bells de la llegendària banda britànica.
El
pitjor: però segurament no és de les més populars,
En quin any va sorgir: 1994.
On
va sorgir i es va consolidar ? A ciutats britàniques com Londres, Manchester o
Sheffield.
Quines
en van ser les principals bandes ? Oasis (foto), Blur, Pulp, Suede, Teenage
Fanclub, Ocean Colour Scene, Stereophonics, Supergrass, The Charlatans, Manic
Street Preachers i Elastica.
Quines
van ser les principals característiques ? Gran influència del pop
rock britànic dels anys 60 (The Beatles i The Kinks) i dels anys 70 (David
Bowie i T Rex).
Any:
1967.
Compositors:
Gary Brooker, Matthew Fisher i Keith Reid.
Grup:
Procol Harum.
Àlbum
d’estudi: A wither shade of pale,
Gènere:
rock simfònic.
El
millor: una de les cançons més belles de la història de la musica pop – rock.
El
pitjor: el clàssic one wonder hit.
