ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: CANDY O (THE CARS)

 

La new wave, iniciada a finals del decenni dels 70 i consolidada durant el primer lustre dels anys 80, va tenir un major impacte a la Gran Bretanya, però també va gaudir de cert èxit als Estats Units, amb bandes com The B 52’s i The Cars.

The Cars va ser format per Ric Ocasek (veu i guitarra), Benjamin Orr (veu i baix), Elliot Easton (guitarra), David Robinson (bateria) i Greg Hawkes (teclats), quintet que va perdurar durant tota l’època clàssica del grup estatunidenc. El debut en gran format va ser el magnífic àlbum de títol homònim.

El segon treball de llarga durada de The Cars va ser “Candy O”, un altre extraordinari disc, tot i que potser una mica inferior a l’òpera prima del conjunt de Boston, que reuneix cançons com “Let’s go !”, “It’s all i can do”, “Double life”, la que li dona títol, “Night spots” i “Dangerous type”.

Seguidament, el grup nord-americà va continuar en una línia descendent fins a la separació, tot i que la formació de Boston tornaria alguns anys més tard de forma efímera, sense el malaguanyat Orr i poc abans que el seu líder Ocasek trobés igualment la mort.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: REGATTA DE BLANC (THE POLICE)

 

El cantant i baixista Gordon Sumner, conegut com a Sting, el bateria Stewart Copeland i el guitarrista Henry Padovani, molt aviat substituït pel veterà Andy Summers, van fundar el grup The Police, que en un principi va optar, sense èxit, unir-se al moviment punk, per fer-ho posteriorment de manera convincent en la new wave.

El debut en gran format del trio britànic va ser l’esplèndid àlbum “Outlandous d’amour”, el qual va situar el grup en l’elit del pop – rock anglès i que penso que el temps ha deixat com la millor obra del conjunt liderat per Sting, sobretot pel que fa a obres com “So lonely” o “Roxanne”.

The Police es va convertir en un grup de masses arran de gravar el supervendes “Regatta de blanc”, número u al Regne Unit, que continuava amb els títols afrancesats i també amb l’estil reggae pop. Les principals cançons del disc són la magnífica “Message in a bottle”, la instrumental que li dona títol, “Bring on the night”, “Walking on the moon” i “The bed’s too big without you”.  

El trio anglès va continuar la mateixa tònica amb “Zenyatta mondatta” i posteriorment es va apropar a un estil més elegant i sofisticat amb els àlbums “Ghost in the Machine” i “Synchronicity”, que malgrat ser un dels treballs més venuts de la dècada dels 80, després del qual va arribar la dissolució, moment en què Sting va iniciar una triomfal carrera en solitari.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE SILDER (T REX)

 

Després de deixar estar el projecte folk i hippy que havia format amb, Steve Pelegrin Took el cantant, guitarrista i compositor britànic Marc Bolan va canviar l’estil de T Rex (abans Tyranosaurus Rex), que es va convertir en una de les principals bandes del glam rock, i va reclutar el vocalista i percussionista Mickey Finn, el baixista Steve Currie i el bateria Bill Legend. .

La nova etapa de T Rex va començar amb l’excel·lent treball “Electric warrior”. Que va situar el conjunt britànic entre les principals formacions del període glam, en particular,, juntament amb grups com Roxy Music, Genesis, Queen, Slade o Sweet, i dels primers anys 70, en general.

Seguidament, el quartet anglès va presentar el treball “The slider”, que definitivament va consolidar la trajectòria de T Rex i del seu líder, gràcies a pistes com “Metal guru”, “Buick Mackane”, “Telegram Sam”, “Rabbit fighter o “Ballrooms of mars”, que va tenir una versió en castellà de Radio Futura.

Més tard, la banda britànica editaria “Tanx”i poc després Bolan perdria la vida en un accident de carretera, convertint-se en un autèntic mite i en un dels músics més influents de la música pop – rock, entre altres moviment per exemple el del brit pop, que va marcar la música britànica durant la dècada dels 90

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: LAMPARETES (ANTÒNIA FONT)

 

Després de la trilogia marcada pels àlbums “Alegria”, “Taxi” i “Batiscafo katiuskas”, el quintet mallorquí Antònia Font es va erigir com la millor formació en llengua catalana. El gran artífex de l’èxit en va ser el seu guitarrista i surrealista compositor Joan Miquel Oliver.

Amb Oliver sempre han format part del conjunt balear el cantant Pau Debon, el bateria Pere Debon i el teclista Jaume Manresa, completant el grup el baixista Joan Roca, que després de l’àlbum inicial va substituir Pere Estarellas. Antònia Font va marcar l’època més aclamada de pop – rock realitzar en català, juntament amb el quartet Manel.

Després d’un treball gravat amb l’Orquestra Simfònica de Bratislava, “Coser y cantar”, el quintet mallorquí va editar l’excel·lent obra “Lamparetes”, amb cançons com “Clint Eastwood”, “Calgary 1988”, “Els canons de Navarone”, “Boreal” o “Carreteres que no van enlloc”, que van consolidar definitivament el talent d’Oliver.

Després d’un disc estrany i original, “Vostè és aquí”, de peces molt curtes, Antònia Font va decidir separar-se, període que va aprofitar Oliver per treballar en solitari, tot i que el grup de Palma tornaria amb “Un minut estaboscòpica”, presentat al festival Primavera Sound de Barcelona.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE SUBURBS (ARCADE FIRE)

 

El grup Arcade Fire va ser fundat a la ciutat de Mont-real pel cantant, guitarrista i pianista nord-americà Win Butler i la vocalista i multiinstrumentista quebequesa Régine Chassagne, als quals es van unir el guitarrista Richard Reed Parry, el baixista Tim Kingsbury, el bateria Howard Bilerman i el també Multiinstrumentista William Butler. 

La macrobanda canadenca va debutar en gran format amb l’elogiat disc ·Funeral” i va meravellar amb el treball “Neon bible”, penso que un dels àlbums més emblemàtics del que portem de segle XXI i que va convertir el grup de Mont-real en una de les principals formacions alternatives a nivell mundial.

El tercer àlbum d’estudi d’Arcade Fire va ser “The suburbs”, un altre excel·lent disc tot i que potser és una mica irregular i massa llarg. Entre les pistes que componen el treball es troben “Modern man”, “Suburban war”, “Wasted hours”, “We used to wait” i “Sprawl II (mountains beyond mountains)”.

A continuació, al mateix temps que el grup canviava de productor, la banda quebequesa va optar amb “Reflektor” per un canvi radical d’estil, de característiques dance més pròpies de la dècada dels 80, fet que seguiria amb la següent obra de la formació: “Everything now”

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: RUBBER SOUL (THE BEATLES)

 

Hi va haver un moment que John Lennon (veu i guitarra), Paul McCartney (veu i baix) George Harrison (guitarra i veu) i Ringo Starr (bateria) es trobaven esgotats i van decidir abandonar els concerts i les gires i centrar-se exclusivament en els més reposats estudis de gravació.

En aquell període estava a punt de produir-se, tant a la Gran Bretanya com als Estats Units, una ruptura musical que acabaria amb el beat i faria emergir nous gèneres com el rock psicodèlic, el rock progressiu, el rock simfònic, el rock dur o la world music, de la qual Harrison en seria un clar referent.

El primer àlbum de la nova època del quartet de Liverpool és encara una obra eminentment pop, com ho mostren temes com, “Drive my car”, “Nowhere man”, “Michelle”, “Girl” i “In my life” però la cançó “Norweggian wood (the bird has flown)”, composta per Harrison i en la qual usa el sitar que li va ensenyar a tocar el músic indi Ravi Shankar, anunciava els nous temps.

L’evolució va continuar amb l’àlbum “Revolver”, on hi per part la psicodèlia amb la peça de Lennon “Tomorrow never knows”, i va culminar amb l’històric treball “Sgt. Pepper`s lonely hearts club band”, quan el grup britànic es va acostar definitivament a les característiques que van marcar el moviment hippy.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE CARS (THE CARS)

 

Durant els inicis de la new wave, pel que fa a la branca nord-americana del corrent, va ser fundat a la ciutat de Boston, a l’estat de Massachusetts, el quintet The Cars, que es va erigir en la millor banda de l’estil i de l’època als Estats Units amb Television, Talking Heads, Blondie i The B 52’s.

The Cars va estar format pel seu carismàtic cantant, guitarrista i líder Rik Ocasek, el cantant i baixista Benjamin Orr, el guitarrista Elliot Easton, el bateria David Robinson i el teclista Greg Hawkes. Aquesta formació va ser inalterable durant l’època clàssica del conjunt de Boston.

El quintet nord-americà va debutar amb un treball de títol homònim que es va convertir en un èxit de crítica i públic gràcies a temes, alguns clàssics de l new wave, com “Good times roll”, “My best friend’s girl”, “Just waht i needed”, “You’re all i’ve got tonight” i “Moving in stereo”.

Posteriorment, The Cars va editar un altre gran àlbum, “Candy O”, però la banda de Boston va anar declinant a poc a poc, fins que ho va deixar estar l’any 1987. Molts anys més tard, el grup nord-americà gravaria un altre disc, amb Orr ja desaparegut, per poc després també trobar la mort Ocasek. .