Any:
2004.
Co
positors: Paul Banks, Daniel Kessler, Carlos Dengler i Sam Fogarino.
Grup:
Interpol.
Àlbum
d’estudi: Antics.
Gènere:
rock alternatiu.
El
millor: un dels grans temes d’aquest segle XXI.
El
pitjor: tercer single del treball.
Any:
2004.
Co
positors: Paul Banks, Daniel Kessler, Carlos Dengler i Sam Fogarino.
Grup:
Interpol.
Àlbum
d’estudi: Antics.
Gènere:
rock alternatiu.
El
millor: un dels grans temes d’aquest segle XXI.
El
pitjor: tercer single del treball.
Any:
1978.
Compositor:
Sting.
Grup:
The Police.
Àlbum
d’estudi: Outlandos d’amour. .
Gènere:
reggae pop.
El
millor: penso que la millor cançó que mai hagi compost Sting.
El
pitjor: n’hi ha de molt més populars.
Any:
1995.
Compositor:
Noel Gallagher.
Grup:
Oasis.
Àlbum
d’estudi: (What’s the story) morning glory.
Gènere:
brit pop.
El
millor: potser la millor cançó mai escrita per Noel,
El
pitjor: que la interpretés ell mateix i no el seu germà Liam, vocalista de la
banda de Manchester.
Any:
1976.
Compositors:
Don Henley, Glen Frey i Don Felder.
Grup:
The Eagles.
Àlbum
d’estudi: Hotel California.
Gènere:
country pop.
El
millor: un èxit comercial estratosfèric.
El
pitjor: algunes característiques AOR.
Any:
1972.
Compositor:
David Bowie.
Intèrpret:
David Bowie.
Àlbum
d’estudi: The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from mars. .
Gènere:
glam rock.
El
millor: potser la millor pista d’un excepcional àlbum.
El
pitjor: no va ser extret com a single.
Any:
1971.
Compositor:
Pete Townshend i Roger Daltrey.
Grup:
The Who.
Àlbum
d’estudi: Who’s next.
Gènere:
blues rock.
El
millor: una brillant unió entre els dos líders de la banda britànica.
El
pitjor: l’ús de sintetitzadors devia desconcertar alguns fans del mític grup
londinenc.
Any:
1985.
Compositor:
Robert Smith.
Grup:
The Cure.
Àlbum
d’estudi: The head on the door,
Gènere:
new wave.
El
millor: un dels moment més esperats dels concerts de la banda anglesa.
El
pitjor: els antics fans del grup d’Smith podien estar contrariats per la deriva
pop.