ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: TRANSFORMER (LOU REED)

 

Després d’abandonar el mític grup The Velvet Underground, Lou Reed va editar en solitari un àlbum que porta el seu nom i que va tenir escàs èxit, però llavors, tal com li va succeir a Iggy Pop, el cantautor novaiorquès va trobar el suport del cantant i compositor britànic David Bowie,

D’aquesta manera, Reed es va convertir en un dels principals representants del glam rock, juntament amb el mateix Bowie o bandes com T Rex, Roxy Music, Genesis, Slade o Queen, i en un del precursors del punk rock,  com Pop, vocalista i líder de The Stooges, i el seu ex company a The Velvet Underground John Cale.

El primer àlbum editat amb la producció de Bowie va ser el magnífic “Transfomer”, penso que sens dubte el millor treball del compositor nord-americà en solitari. L’obra conté cançons com “Vicious” i els clàssics “Perfect day”, “Walk in the wild side” i “Satellite of love”.

A continuació Reed gravaria un altre àlbum històric “Berlin”, una edició temàtica molt reivindicada al llarg del temps, però que al seu dia no va acabar de ser assimilada ni per la crítica ni tampoc pel públic, potser pel seu caràcter dramàtic, pessimista i tràgic.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: LED ZEPPELIN IV (LED ZEPPELIN)

 

Quan The Yardbirds va desaparèixer, Jimmy Page, el tercer gran guitarrista de la llegendària banda britànica de rythm & blues, va intentar una continuïtat amb la formació de The New Yardbirds, que acabaria convertint-se en Led Zeppelin, un dels grups pioners de Hard rock.

Led Zeppelin el van completar el cantant Robert Plant, el baixista John Paul Jones i el bateria John Bonham, gravant tres àlbums numerats que barrejaven el tradicional rythm and blues i la incipient rock dur, gènere en què es va convertir en la principal banda, juntament amb Deep Purple.

Posteriorment, el conjunt britànic va editar el seu àlbum estel·lar, “Led Zeppelin IV”, un treball que es troba entre els grans clàssics del hard rock i també de la música popular en general i en què hi destaquen pistes com “Black dog”, “Rock’n roll”, La cèlebre “Stairway to heaven”, amb aportacions folk, i “When de levee breaks”.

Més tard, Led Zeppelin va editar els treballs “Houses of the holy” i “Physical graffiti”, però la mort de Bonham, després d’ingerir una gran quantitat d’alcohol, va significar el final de la il·lustre formació anglesa, tot i que Page i Plant formarien al cap d’una anys un efímer duo,

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: OK COMPUTER (RADIOHEAD)

 

El grup britànic Rediohead va ser format a les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford pel cantant i guitarrista Thom Yorke, els guitarristes Jonny Greenwood i Ed O’Brien, el baixista Colin Greenwood i el bateria Philip Selway, formació que s’ha mantingut inalterable fins els nostres dies.

El quintet britànic va debutar amb el treball “Pablo honey”, una obra on es troba el hit ·Creep” i que de certa manera es va unir a la moda del brit pop, i més tard va confeccionar l’excel·lent àlbum “The bends”, que ja marcava una transició cap a nous estils, tot i que en general es tractava encara d’un disc de pop – rock clàssic.

A continuació Radiohead va gravar el seu àlbum estel·lar, l’aclamat “OK computer”, un dels grans clàssics del rock independent britànic, el qual conté cançons podríem anomenar de rock tradicional, com “Let down”, “Karma Police” o “Climbing up the walls”. però que ja anunciava innovacions experimentals com “Paranoid android” o “Exit music (for a film)”.

 Seguidament el quintet anglès va seguir amb el seu curs electrònic i experimental amb obres com “Kid A”, “Amnesiac”, “Hail to the thief” o “In rainbows”, obres que van consolidar Radiohead com una de les principals formacions independents i que van aconseguir unir crítica i públic.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: BLUR (BLUR)

 

El quartet britànic Blur, que sempre ha tingut com a components el cantant i guitarrista Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James si el bateria Dave Rowntree, tot i uns inicis influenciats pel corrent Madchester, es va convertit en una de les bandes estel·lars del brit pop.

El primer àlbum corresponent a l’etapa del brit pop va ser “Modern life is rubbish”, al qual van seguir l’extraordinari “Parklife”, penso que el punt àlgid de la trajectòria del grup britànic, i “The great escape”, un disc més comercial en l’intent de tenir més èxit als Estats Units.

En un període en què el brit pop ja havia arribat al seu punt final, Blur va editar un àlbum de títol homònim que, això si, va tenir característiques molt semblants als seus treballs anteriors, com ho demostren dues de les seves pistes, “Beetlebum”, d’influència beatle, i “You’re so great”, que recorda l’estil de The Kinks, destacant igualment “Song 2” “MOR” i “On your own”.

Posteriorment, Blur ha seguit realitzant obres, concerts i gires i fins i tot documentals, però Albarn ha portat a terme projectes en solitari, com l’experiment de dibuixos animats Gorillaz o el supergrup The Good, the Bad & the Queen, amb Simon Tong, Paul Simonon i Tony Allen.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: RUBBER SOUL (THE BEATLES)

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: NEW GOLD DREAM, 81 – 82 - 83 - 84 (SIMPLE MINDS)

 

En un principi. La banda escocesa Simple Minds, fundada a Glasgow, es va unir a la moda del synth pop i els nous romàntics, en plena època presidida per la new wave, període en què va brillar en els gèneres, juntament amb altres formacions com Dépéche Mode o Duran Duran.

El conjunt escocès el van formar el seu carismàtic cantant i líder Jim Kerr, el guitarrista i violinista Charles Burchill, el baixista Derek Forbes, el bateria Brian McGee i el teclista Michael McNeil. El quintet va editar cinc àlbums que no van poder assolir el top 10 de les llistes britàniques

L’àlbum estel·lar de l’època inicial de Simple Minds va ser l’extraordinari treball “New gold dream (81 – 82- 83 – 84)”, número tres al Regne Unit i un dels clàssics de l’etapa daurada del synth pop, en què hi destaquen postes com “Someone somewhere i summetime”, “Promised you a miracle” i “Glittering prize”.

A continuació, el conjunt escocès realitzaria un canvi important en el seu estil, apropant-se a un tipus de música èpic, semblant el que practicava el quartet irlandès U2, fet que va tenir el seu punt culminant amb el hit, “Don’t you (forget about me)” corresponent a l’obra “Once upon a time”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SOME GIRLS (TJE ROLLING STONES)

 

Al meu entendre, i crec que també en el de molts experts, The Rolling Stones va transcórrer per la seva millor etapa a principis de la dècada dels 70, tot i la tragèdia del festival d’Altamont, amb els àlbums “Sticky fingers” i el doble “Exile on Main st,”.

Tanmateix, el mític grup anglès va entrar més tard en un període en què la premsa va ser bastant crítica amb els seus treballs, concretament “Goats head soap”, “Its Only rock’n roll” i “Black and blue", en una època en que Mick Jagger (veu), Keith Richard (guitarra), Bill Wyman (baix) i Charlie Watts (bateria) havien reclutat el guitarrista Ron Wood, substitut de Mick Taylor i exintegrant del conjunt de Jeff Beck i Faces.

La banda britànica va ressorgir amb força amb l’edició de l’àlbum “Some girls”, influït per la musica disco que aleshores es trobava de moda. En el disc, també un enorme èxit comercial, hi prenen part “Miss you”, “When the whip comes down”, “Before they make me run” i la sensacional “Beast of burden”.

Els Stones tornarien a donar un pas enrere amb “Emotional rescue”, un treball que sembla ser es va confeccionar en part amb cançons descartades de “Some girls”, i va tenir de nou el beneplàcit de la premsa especialitzada amb “Tattoo you”, possiblement l’última gran obra del llegendari grup londinenc.