MAYBE YOU’VE BEEN BRAINWASHED TOO

 

Grup: The New Radicals.

Formació: Gregg Alexander, Rusty Anderson, John Pierce, Josh Freese i Danielle Brisebois.

Any: 1998.

Àlbum d’estudi precedent: cap.

Àlbum d’estudi posterior: cap.

El millor: las tasca d’Alexander.

El pitjor: únic àlbum d’estudi del grup.

El cantant, compositor, productor, guitarrista, baixista i bateria Gregg Alexander va ser l’inqüestionable líder de la banda californiana The New Radicals, que només va gravar un àlbum d’estudi, “Maybe you’ve been brainwashed too”, que va ser un èxit a la Gran Bretanya, però només de forma relativa va triomfar els Estats Units. El disc va ser una barreja de rock alternatiu, rythm & blues i soul i la crítica el va valorar de manera força positiva.

EMBRACE

 

Lloc de fundació: Bailiff Bridge (Anglaterra – Regne Unit).

Formació: Danny McNamara (veu), Richard NcNamara (guitarra), Steve Firth (baix), Mike Heaton (bateria) i Mickey Dale (teclats).

Dècades: 90, 00, 10 i 20.

Gèneres: pop independent i brit pop.

Principal àlbum: The good will out (1998).

Altres fonamentals: Out of nothing (2004) i This new day (2006).

El millor: The good will out.

El pitjor: quan la banda va aparèixer, el brit pop estava a les acaballes.

En el nucli dels germans McNamara, el cantant Danny i el guitarrista Richard, es va formar la banda Embrace, en un període en què la moda del brit pop es trobava ja en plena crisi, per la qual cosa alguns experts prefereixen sitar el grup de Yorkshire en el post brit pop. El debut del conjunt anglès, “The good will out”, va ser força ben rebut per crítica i públic, arribant al número u al Regne Unit.

PREGUNTES SOBRE ANYS 60: EL FESTIVAL DE WOODSTOCK

En quin any va tenir lloc: 1969. 

On va tenir lloc ? A la localitat de Woodstock, a l’estat de Nova York. 

Quins en van ser els principals solistes i bandes ? Ravi Shankar, Joan Báez, Jimi Hendrix, The Grateful Dead, Jefferson Airplane, Country Joe & the Fish, Canned Heat, The Who, Crosby, Stills, Nash & Young, Ten Years After i Santana. 

Quines van ser les principals característiques ? massiva assistència, caos organitzatiu i escassos incidents de caràcter greu.

LES MEVES PREFERÈNCIES: SMALL FACES

Any: 1966. 

1a cançó: All or nothing. 

2a cançó: Afterglow. 

3a cançó: Tin soldier. 

Àlbum: Small Faces II. Àlbum de risc: Ogdens’ nut gonna Flake. 

Decisió: estètica mod autèntica.

CANÇONS QUE HAN MARCAT LA MEVA VIDA

 

Any: 1967.

Compositors: John Lennon i Paul McCartney.

Grup: The beatles.

Àlbum d’estudi: Magical mistery tour.

Gènere: pop psicodèlic.

El millor: una psicodèlia afable.

El pitjor: no formar part de l’històric treball “Sgt. Pepper`s lonely hearts club band”.

THE NEW RADICALS

 

Lloc de fundació: Los Angles (Califòrnia – Estats Units).

Formació: Gregg Alexander (veu i guitarra), Rusty Anderson (guitarra), John Pierce (baix) i Josh Freese (bateria).

Dècades: 90.

Gèneres: pop, rock, soul, power pop i rock alternatiu.

Únic àlbum d’estudi:

Altres fonamentals: Maybe you’ve been brainwashed too (1998).

El millor: un àlbum excel·lent.

El pitjor: la dissolució següent.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE MAN WHO (TRAVIS)

 

Travis va ser una banda formada a la ciutat escocesa de Glasgow pel cantant i guitarrista Fran Healey, el guitarrista Andy Dunlop. El baixista Dougie Payne, el bateria Neil Primrose i el teclista Page McConnell,

El quartet escocès va debutar amb el treball “Good feeling”, disc que va establir Travis en el moviment del brit pop, que aleshores es trobava plenament de moda amb bandes angleses com Oasis, Blur, Pulp o Suede.

El segon àlbum d’estudi del grup de Glasgow, ja reduït a quartet per la marxa de McConnell, va ser “The man who”, número u al Regne Unit i que la premsa sembla trobar-se d’acord en assegurar que suposa la gran obra de Travis, gràcies a temes com “Writing to reach you”, “Driftwood”, “Turn” i “Why does it always rain on me”.

Posteriorment, Travis va seguir una línia similar i es va consolidar com una de les grans bandes britàniques, mitjançant les obres “The invisible band”, “12 memories”, “The boy with no name”, “Ode to J, Smith”, “Where you stand”, “Everything at once”, “10 songs” i “LA times”,