ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: 12 MEMORIES (TRAVIS)

 

Travis va ser una de les moltes bandes escoceses fundades a la ciutat de Glasgow durant el decenni dels anys 90 del passat segle XX, sent en principi els seus components el cantant i guitarrista Fran Healey, el guitarrista i teclista Andy Dunlop, el baixista Dougie Payne, el bateria Neil Primrose i el teclista Page McConnell.

Després de debutar amb l’àlbum “Good feeling”, un disc influenciat pel brit pop, Travis va gravar, ja sense McConnell, “The man who”, el qual molts experts consideren la seva  millor obra, i “The invisible band”. La banda escocesa s’ha havia ja convertit en una de les grans formacions de Glasgow, juntament amb The Jesus & Mary Chain, Primal Scream o Belle & Sebastian.

Seguidament, el quartet escocès va presentar “12 memories”, una obra molt semblant a les seves predecessors i que conté cançons com “Quicksand”, “The Beautiful occupation”, “Re – offender”, “Love will come through”, “Mid – life krisis” o “Happy to hang around”.

A continuació, seguint el mateix estil, Travis ha editat els àlbums “The boy with no name”, “Ode to J. Smith”, “Where you stand”, “Everything at once”, “10 songs” i “LA times”, com en el cas de les obres anteriors, sempre en el top 10 britànic, excepte el segon dels discs significats.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE BEAST INSIDE (INSPIRAL CARPETS)

 

El moviment Madchester, que va tenir la seva seu en el local La Haçienda, va tenir com a bandes emblemàtiques New Order, ja amb una llarga trajectòria sota la producció de Tony Wilson, fundador del segell discogràfic independent The Factory; Happy Mondays i The Stone Roses, però hi van destacar d’altres com Inspiral Carpets.

El grup de Manchester va tenir com a components el cantant Tom Hingley, l’organista i segona veu Clint Boon, el guitarrista Graham Lambert, el baixista Martyn Walsh i el bateria Craig Gill. El so de l’òrgan de Boon va ser un dels punts distintius de la banda anglesa.

“The beast inside” va ser el segon i potser el millor treball d’estudi d’Inspiral Carpets, segon top 10 a les llistes britàniques, que en plena època Madchester va presentar cançons com “Caravan”, “Please be cruel”, Sleep well tonight” i “Niagara”.

Seguidament, el quartet britànic va editar l`àlbum “Revenge of the goldfish”, on la guitarra pren més protagonisme en detriment de l’òrgan. Per només editar un treball més en la seva època clàssica, tot i que tornaria una dècada més tard amb un disc que no va obtenir l’èxit esperat.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SEARCHING FOR THE YOUNG REBELS (DEXYS MIDNIGHT RUNNERS)

 

En plena new wave, un moviment molt complex i heterogeni, va aparèixer la macrobanda Dexys Midnight Runners, que va optar per reivindicar la música soul que havia triomfat durant la dècada dels anys 60.

L’inqüestionable líder de la formació britànica va ser el cantant i compositor Kevin Rowlands, qui va realitzar varis canvis en la curta història del grup, reclutant en principi el guitarrista Kevin Archer, el baixista Pete Williams, el bateria Andy Growcott, el teclista Pete Saunders, el trombonista Jim Paterson i els saxofonistes Geoffrey Blythe i Steve Spooner. .

El primer disc de llarga durada de la formació anglesa va ser “Searching for the Young rebels”, un elogiat i reivindicat àlbum que conté temes com “Burn it down”, “Tell me when my lights turns green”, “I’m just looking”, la popular “Geno” i “There, there, my dear”.

Seguidament, Dexys Midnight Runners va gravar un altre aplaudit treball, “Too – rye – ay”, on hi pren part el hit “Come on Eileen”, però el grup britànic, ja conegut com a Kevin Rowlands & the Dexys Midnight Runners, amb freqüents substitucions de músics, només editaria un tercer vinil, ”Down stand me now” , i ho deixaria estar.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SOUND AFFECTS (THE JAM)´

 

The Jam, grup fundat a Londres pel seu cantant. Líder i guitarrista Paul Weller, el baixista Bruce Foxton i el bateria Rick Buckler, es va ajuntar al punk rock, la new wave i també el revival mod que va tenir lloc a Anglaterra a finals de la dècada dels 70 del segle XX.

Després de l’edició dels àlbums “In the city” i “This is the modern world”, The Jam va presentar dos magnífics treballs: “All mod cons” i “Setting sons”, penso que el millor disc de llarga durada del trio anglès, mentre la figura de Weller emergia com un dels majors talents emergents de la música britànica del període.  

Posteriorment, The Jam va editar un altre gran treball, “Sound affects”, potser una mica inferior al seu predecessor, però amb sensacionals cançons com “Monday”, “Start !”, la popular “That’s entertainment”, i “Man in the corner shop”. .

El trio londinenc només gravaria un altre àlbum d’estudi, “The gift”, número u al Regne Unit, per més tard Weller fundar el grup de soul The Style Council i seguir més tard en solitari, ja instal·lat com un dels més grans compositors britànics de la història de la música pop – rock.

 

SEVILLA

 

País: Andalusia.

Estat: Espanya.

Habitants (aproximat): 690.000.

Cèlebre per: seu important del rock andalús i de formacions com Lole y Manuel i Triana.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WISH YOU WERE HERE (PINK FLOYD)

 

En plena època psicodèlica i d’auge del swinging London, Pink Floyd va ser fundat pel cantant, guitarrista i geni turmentat Syd Barrett, el baixista Roger Waters, el bateria Nick Mason i el teclista Roger Wright. Després d’un reivindicat àlbum inicial, “The piper at the gates of dawn”, Barrett, molt afectat per l’elevat consum d’LSD, ho va deixar estar.

Ell cantant i virtuós guitarrista David Gilmour va substituir Barrett i Pink Floyd va passar llavors per una època de transició entre el rock psicodèlic i el rock progressiu, gènere del qual va ser una de les principals bandes del món, en un període en què el grup britànic va editar àlbums com “Atom heart moher” o “Meddle”.

El primer gran triomf de Pink Floyd va ser l’obra “Dark side of the moon”, que va establir el quartet anglès com a formació mainstream, fet que es va consolidar amb el formidable treball “Wish you were here”, que conté les pistes “Welcome to the Machine”, “Shine in you Crazy diamond” i la que li dona títol, les dues últimes dedicades a Barrett.

Seguidament, el grup britànic va gravar “Animals”, el doble àlbum “The Wall”, potser el seu cim de popularitat, però també de grandiloqüència, i pocs anys més tard, per les diferències entre Waters i la resta de components, va arribar la separació, tot i que Gilmour, Mason i Wright van continuar amb la marca. .

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WHAT PEOPLE SAY I AM THAT’S WHAT I’M NOT (ARCTIC MONKEYS)

 

A començaments de l’actual segle XXI el brit pop ja feia anys que havia posat punt i final a la seva vigència, però, a més de continuar en actiu bandes com Oasis, Blur, Pulp o Suede, la seva influència es va deixar sentit en noves formacions com Kaiser Chiefs, Frans Ferdinand o Arctic Monkeys.

Arctic Monkeys va ser fundat a la ciutat de Sheffield, al nord d’Anglaterra, pel seu cantant, guitarrista i líder Alex Turner, el guitarrista Jamie Cook, el baixista Andy Nicholson i el bateria Matt Helders. El seu àlbum inicial va ser l’opera prima més venuda en la història del Regne Unit.

El debut en gran format del conjunt anglès va ser l’intens, vibrant i molt aclamat “What people say i am that’s what i’m not”, que va presentar peces com el hit “I bet you look good on the dancefloor”, “Fake tales of San Francisco”, “Mardy bum” i “When the sun goes down”.

A continuació, el grup britànic va asserenar una mica el seu estil amb els treballs “Favourite worst nighmare”, “Humbug” i “Suck it and see”, i va apropar-se a la música soul a partir d’”A M”, en un període en què el quartet de Sheffield es trobava entre les millors bandes de la Gran Bretanya. .