Any:
1986.
Compositor:
Morrissey i Johnny Marr.
Grup:
The Smiths.
Àlbum
d’estudi: The queen is dead.
Gènere:
pop independent.
El
millor: la gran obra de The Smiths juntament amb “There is a light that never
gos out”.
El
pitjor: que durés tan poc la unió entre Morrissey i Marr.
Any:
1968.
Compositor:
George Harrison.
Grup:
The Beatles, .
Àlbum
d’estudi: The Beatles.
Gènere:
pop.
El
millor: per mi, la millor cançó del beatle místic.
El
pitjor: la presència d’Eric Clapton al solo de guitarra va inquietar John
Lennon i Paul McCartney.
Any:
1972.
Compositor:
David Bowie.
Grup:
Mott the Hoople, .
Àlbum
d’estudi: All the Young dudes.
Gènere:
glam rock
El
millor: un dels millors covers de la història del rock.
El
pitjor: però no deixa de ser una versió.
Any:
1970.
Compositors:
Ian Gillan, Ritchie Blackmore, Roger Glover, Ian Peace i Jon Lord.
Grup:
Deep Purple .
Àlbum
d’estudi: Deep Purple in rock.
Gènere:
rock dur
El
millor: una extraordinària interpretació de Gillan.
El
pitjor: prefereixo la versió de “Made in Japan”.
Any:
1971.
Compositors:
Jimi Page i Robert Plant.
Grup:
Led Zeppelin .
Àlbum
d’estudi: Led Zeppelin IV.
Gènere:
folk rock
El
millor: començar amb folk, seguir amb hard rock i acabar novament amb folk.
El
pitjor: Led Zeppelin no extreia singles.
Any:
1979.
Compositors:
David Byrne i Jerry Harrison.
Grup:
Talking Heads. .
Àlbum
d’estudi: Fear of music.
Gènere:
new wave
El
millor: la cançó més bella del quartet novaiorquès.
El
pitjor: millor la versió en directe.
Any:
1979.
Compositors:
Joe Strummer i Mick Jones.
Grup:
The Clash. .
Àlbum
d’estudi: London calling.
Gènere:
reggae punk.
El
millor: la trobada entre reggae i punk.
El
pitjor: altres cançons de l’històric àlbum són més conegudes.
