ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: ANTICS (INTERPOL)

 

Interpol va ser fundat a Nova York, en una època d’esplendor del rock alternatiu a la gran ciutat nord-americana, pel cantant i guitarrista Paul Banks, el guitarrista Daniel Kessler, el baixista Carlos Dengler i el bateria Sam Fogarino.

El quartet nord-americà va debutar en gran format amb un disc molt elogiat per la crítica especialitzada, ”Turn on the bright lights”, el qual va estar molt influenciat per la música postpunk britànica i, més concretament, per la llegendària banda de Manchester Joy Division.

El segon àlbum que Interpol va gravar va ser “Antics”, penso que un altre gran treball, tot i que la crítica no va ser tan benèvola com ho havia fet en el seu antecessor. L’obra compta amb temes com “Evil”,  “Narc”, “Take you on a cruise”, “Slow hands” o el genial “C’mere”.

Llavors si, Interpol va tenir una petita davallada mitjançant els discs “Our love to admire” i l’àlbum que porta el nom del grup, tot i que, paradoxalment, llavors va obtenir millors resultats comercials, Seguidament, per la marxa de Dengler, que va portar a terme projectes en solitari, la banda novaiorquesa va esdevenir trio.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: MELLON COLLIE AND THE INFINITE SANDNESS

 

El grup The Smashing Pumpkins va ser fundat a Chicago pel seu cantant, guitarrista i líder Bill Corgan, el guitarrista James Iha, la baixista D’arcy Wretzky i el bateria Jimmy Chamberlin. La banda nord-americana es va situar aviat entre les més populars del rock independent i alternatiu pel que fa als Estats Units.

Després d’un debut bastant radical, “Gish”, el quartet d’Illinois va gravar el magnífic àlbum “Siamese dream”, una de les grans fites de la història de la música rock alternativa, gràcies a clàssics del gènere com “Cherub rock”, “Today” i “Disarm”, peces que mai manquen en els seus concerts.

A continuació, The Smashing Pumpkins va decidir confeccionar un doble àlbum, “Mellon Collie and the infinite sandness”, un disc molt heterogeni, doncs s’alternen diferents gèneres com pop, rock, rock dur o rock simfònic i on destaquen cançons com “Tonight, tonight”, “Zero”, “Bullet wirh butterfly wings”, “Muzzle”, “Thirty – three” i “1979”.

A mesura que van marxar Iha, Chamberlin i Wretzky, tot i que els dos primers van tornar a la banda de Chicago, el grup liderat per Corgan va entrar en una època més irregular, relacionada amb treballs com “Adore”, “Machina / the machines of God” i “Machina it the friend’s ans enemies of modern music”,  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: AMERICAN IDIOT (GREEN DAY)

 

El trio Green Day va aparèixer com una de les formacions que van protagonitzar un revival de la música punk, moviment que va ser acusat de poc autèntic en comparació al que van exercir durant el segon lustre dels 70 conjunts com Ramones, The Sex Pistols o The Clash.

El grup el van fundar a Los Angeles el seu cantant, guitarrista i líder Billie Joe Armstrong, el baixista Mike Dirnt i el bateria Tré Cool, trio inalterable fins els nostre dies. Els seus inicis van ser més aviat modestos, fins a la confecció del triomfant àlbum “Dookie”, número u al Canadà i dos als Estats Units.

En una època d’evident maduresa, la formació californiana va presentar l’obra conceptual “American idiot”, que va comptar amb ressenyes molt positives de la crítica i va obtenir importants premis. El disc conté pistes com la que li dona títol, un tema plenament punk; “Jesus of suburbia” o “Boulevard of broken dreams”.

Green Day ja s’havia convertit definitivament en una banda meanstream i va repetir la fórmula d’American idiot” amb el seu següent treball, “”1st century breakdown”, per més tard editar obres com “Uno !”, “Dos” i “Tré”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: PARIS 1919 (JOHN CALE)

 

Després dels dos primers àlbums del reivindicat grup The Velvet Underground (VU), el gal·lès John Cale, el gran causant de les radicalitats que van caracteritzar la banda novaiorquesa, va abandonar per divergències amb Lou Reed i va iniciar la carrera en solitari.

Cale va continuar en una línia similar a la que havia mostrat com a a membre de VU, amb els àlbums “Vintage violence”, “Church of anthrax”, realitzat amb Terry Riley, i “Academy en peril”, treballs que només van tenir ressò en ambients profundament alternatius.  

Tanmateix, el músic britànic, que comptava amb una formació musical clàssica, va composar un àlbum tranquil, calmat, serè i amb un important protagonisme del piano, “Paris 1919”, aclamat per la crítica, també poc venut  i que conté cançons com “Child’s Christmas in Wales”, “The endless plain of fortune”, “Andalucia” o “Antarctica starts here”. .

Cale va seguir més tard amb l’estil que l’havia caracteritzat anteriorment, es va convertir en productor, i per exemple va realitzar aquesta tasca amb “Horses”, l’històric debut de Patti Smith: va ser un dels referents del punk rock i, arran de la mort d’Andy Warhol, es va retrobar amb Reed per dedicar-li. “Songs for Drella” 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE GOOD WILL OUT (EMBRACE)

 

Embrace va ser una banda anglesa, fundada a la ciutat de Bailif Bridge, que va transcórrer com una formació secundària del brit pop, tenint en compte també que quan va sorgir, el moviment es trobava ja en les seves acaballes.

La formació va ser fundada pel cantant Danny McNamara, el guitarrista Richard McNamara, el baixista Steve Firth i el bateria Mike Heaton, als quals es reuniria més tard el teclista Mickey Dale.

El debut del grup de va ser el magnífic “The good will out”, que va arribar al número u de les llistes britàniques, però no va entrar a les nord-americanes de Billboard, i compta amb temes com “All you goog good people”, “My weakness is none of your business”. “Come back to what you know”, “One big family” o “Fireworks”. .

Posteriorment, Embrace va editat discs com “Drawn from memory”, “If you never been’ o “Out of nothing”, tots ells amb una important repercussió al Regne Unit, retornant l’últim d’ells el grup al capdamunt del rànquing, però sense a penes ressò a l’altra banda de l’oceà Atlàntic.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: VOLUNTEERS (JEFFERSON AIRPLANE)

 

Jefferson Airplane, que va fer ús d’una música força influenciada pel folk, va ser una de les bandes més genuïnes del moviment hippy, juntament amb grups com The Grateful Dead, Country Joe & the Fish o Big Brother & the Holding Company, que tenia a Janis Joplin com a vocalista.   

Després d’un primer àlbum que va passar pràcticament desapercebut, l’arribada de la vocalista Grace Slick, que va integrar la formació clàssica amb la seva parella sentimental Paul Kantner (veu i guitarra), Marty Balin (veu i guitarra), Jorma Kaukonen (guitarra i veu), Jack Casady (baix) i Spencer Dryden (bateria), va donar un gir a la banda californiana.

Uns anys més tard de triomfar amb el clàssic hippy i psicodèlic ·Surrealistic pillow”, “Volunteers”, un títol que remetia a la guerra del Vietnam, que tant va combatre el grup estatunidenc, i també el corrent del flower power, va suposar un altre dels punts àlgids de Jefferson Airplane, que va presentar peces com “We can be together”, “Good shepherd” o la que li dona títol.

Seguidament es va iniciar la davallada del conjunt de San Francisco, amb les anades i tornades de Balin, la marxa de Kaukonen i Casidy per formar la banda de blues rock Hot Tuna i el canvi de denominació per convertir-se en Jefferson Starship, que acabaria derivant simplement amb Starship.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: 12 MEMORIES (TRAVIS)

 

Travis va ser una de les moltes bandes escoceses fundades a la ciutat de Glasgow durant el decenni dels anys 90 del passat segle XX, sent en principi els seus components el cantant i guitarrista Fran Healey, el guitarrista i teclista Andy Dunlop, el baixista Dougie Payne, el bateria Neil Primrose i el teclista Page McConnell.

Després de debutar amb l’àlbum “Good feeling”, un disc influenciat pel brit pop, Travis va gravar, ja sense McConnell, “The man who”, el qual molts experts consideren la seva  millor obra, i “The invisible band”. La banda escocesa s’ha havia ja convertit en una de les grans formacions de Glasgow, juntament amb The Jesus & Mary Chain, Primal Scream o Belle & Sebastian.

Seguidament, el quartet escocès va presentar “12 memories”, una obra molt semblant a les seves predecessors i que conté cançons com “Quicksand”, “The Beautiful occupation”, “Re – offender”, “Love will come through”, “Mid – life krisis” o “Happy to hang around”.

A continuació, seguint el mateix estil, Travis ha editat els àlbums “The boy with no name”, “Ode to J. Smith”, “Where you stand”, “Everything at once”, “10 songs” i “LA times”, com en el cas de les obres anteriors, sempre en el top 10 britànic, excepte el segon dels discs significats.