ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: TURN ON THE RED LIGHTS (INTERPOL)

 

En ple auge del rock alternatiu a la ciutat de Nova York, va aparèixer el grup Interpol, integrat pel seu líder, cantant i guitarrista Paul Banks, el guitarrista Daniel Kessler, el baixista Carlos Dengler i el bateria Samuel Fogarino.  

El llavors quartet nord-americà es va situar al capdavant de l’indie rock dels Estats Units, el qual va viure una època daurada, juntament amb el quintet The Strokes, el trio Yeh Yeh Yeah i el conjunt LCD Soundsystem, tots formats a la gran urbs novaiorquesa, a més de The National, fundat a Ohio, o The Killers, sorgit a Las Vegas,

Interpol va debutar amb l’aclamat i aplaudir àlbum “Turn on the red lights”, un treball molt influenciat per la música postpunk britànica i més concretament pel llegendari conjunt anglès Joy Division. Entre les pistes del disc hi destaquen “Obstacle 1”, “NYC”, “PDA”, “Say hello to the angels” i “Stella was a diver and she was always down”.

Posteriorment, tot i que la crítica no va ser tan benèvola, al meu parer el grup novaiorquès va editar una altra gran obra “Antics”, que conté penso que la seva millor cançó, “C’mere”, però el conjunt nord-americà va seguir una línia descendent, ja com a trio per la marxa de Dengler.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: YANKEE HOTEL FOXTROT (WILCO)

 

El grup Wilco va sorgir a Chicago després de la dissolució de la formació de country alternatiu Uncle Tupelo, de la qual en van formar part el cantant, guitarrista i líder Jeff Tweddy, el baixista John Stirratt i el bateria Ken Coomer, als quals es va afegir Max Johnson.

En un principi, mitjançant l’obra “AM”, Wilco va seguir fidel a la música country, fet que va anar canviant a poc a poc per acostar-se a un rock de caire alternatiu i fins i tot experimental. Llavors el grup de Chicago va editar els treballs “Being here” i “Summerteeth”.

La culminació de la nova tendència del grup nord-americà va tenir lloc amb l’àlbum “Yankee foxtrot hotel”, potser la millor obra de la llarga trajectòria de la formació d’Illinois, que va presentar temes com “Kamera”, “Jesus, etc,”, .”Ashes on American flags” i “Reservations”.

Seguidament, el conjunt liderat per Tweddy editaria l’experimental treball “The Ghost is born”, un disc bastant difícil i inaccessible, i canviaria el rumb amb el més assimilable “Sky blue sky”, quan va entrar al grup el virtuós guitarrista Nels Cline. 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: PRETENDERS (THE PRETENDERS)

 

En plena època presidida d’enfonsament  del punk rock va néixer el grup The Pretenders, format per la cantant i guitarrista nord-americana Chrissie Hynde i els músics britànics James Honeyman - Scott (guitarra), Pete Farndon (baix) i Martin Chambers (bateria).

La banda britànica va caracteritzar-se per una música fresca, directa, senzilla i de certa manera de retorn al rock primigeni i, tot i que va ser una formació contemporània de la new wave, va ser fidel al pop – rock elèctric i no va fer ús ni de teclats ni tampoc de sintetitzadors.

El llavors quartet va debutar amb un magnífic treball que porta el nom del grup, que es va alçar fins el número u del rànquing del Regne Unit i que va aportar cançons com “Precious”, la tendra “Kid”, “Private life”, “Brass in pocket” o “Stop your sobbing”, aquesta última composta pel líder de The Kinks Ray Davies, aleshores parella sentimental de Hynde.

Després del segon disc de llarga durada, “Pretenders II)” van morir de sobredosi Honeyman – Scott  i Farndon, però The Pretenders es va refer i va gravar un gran àlbum,  “Learning to crawl”, per arribar més tard a importants cotes de música comercial amb “Get close”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: OUTLADOS D’AMOUR (THE POLICE)

 

El cantant, baixista i compositor Sting, el guitarrista cors Henry Padovani, substituït ràpidament pel ja veterà Andy Summers, i el bateria nord-americà Stewart Copeland van fundar a la Gran Bretanya el grup The Police, que es va instal·lar en la naixent new wave.

La new wave va ser un gènere molt complex, heterogeni i variat, que va sorgir arran de l’esgotament del punk rock i que va albergar estils com el postpunk, el synth pop, els nous romàntics o l’explosió de rimes caribenys com l’ska o el reggae, unint-se d’alguna manera a aquest darrer el trio britànic.

El debut de The Police va ser el magnífic àlbum “Outlandos d’amour”, penso que el millor treball de la seva trajectòria, que conté alguns dels temes principals del grup anglès, com “Next to you”, “So lonely”, “Roxanne” i “Can’t stand losing you”, tots amb una important influència del gènere reggae.

Posteriorment, i seguint amb els títols afrancesats, la formació britànica va presentar el supervendes “Regatta de blanc” i el ja una mica decadent “Zenyatta mondatta” i va obrir una nova etapa presidida per la sofisticació que va marcar els discs “Ghost in the Machine” i “Sinchronicity”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: REPUBLIC (NEW ORDER)

 

Arran del suïcidi de Ian Curtis, els seus companys de Joy Division, el guitarrista Bernard Sumner, que es va convertir en el nou cantant, el baixista Peter Cook i el bateria Stephen Morris, amb la teclista Gillian Gilbert, parella sentimental del primer, van fundar New Order.

El quartet britànic, que va abandonar la ciutat anglesa de Manchester per establir-se a l’illa balear d’Eivissa, va canviar clarament l’estil que havia caracteritzat Joy Division i va aconseguir triomfar amb àlbums com “Power, corruption and lies”, “Low – life” i “Technique”.  

Posteriorment, en plena època Madchester i del local La Haçienda, el conjunt anglès va editar el treball “Republic”, número u al Regne Unit en un període àlgid de la seva trajectòria, com ho demostren el seu hit “Regret”, a més de “World”, “Ruined in a day” i “Spooky”.

Tanmateix, posteriorment New Order va entrar en una etapa més irregular, potser quan el brit pop, amb bandes com Oasis o Blur, va acaparar clarament el protagonisme del pop – rock britànic. Malgrat tot, sense la presència de Cook, la formació de Manchester ha seguit editant discs i oferint gires i concerts,

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: AFTER THE GOLD RUSH (NEIL YOUNG)

 

Neil Young va formar part del grup californià Buffalo Springfield (BS), en el qual també es trobaven Stephen Stills i Richie Furay, fundador de Poco, i després es va llançar en solitari, quan va editar un àlbum inicial de títol homònim i el formidable “Everybody knows this is nowhere”.

Arran de la dissolució del BS i de debutar en solitari, Young es va unir al supergrup fundat per David Crosby, el seu excompany Stills i el britànic Graham Nash, amb els quals va editar el magnífic “Déja vu” i es va presentar a l’històric festival hippy de Woodstock.

El tercer àlbum d’estudi del cantautor de Toronto va ser el disc temàtic “After the gold rush”, una obra que continua estant entre les de més qualitat del veterà compositor canadenc, que aleshores va gravar pistes com la que li dona títol, “Only love can break your heart”, “Southern man” i “When you dance i can really love”.

Seguidament, Young va editar el seu treball més cèlebre, “Harvest”, número u als Estats Units i amb la presència del seu hit “Heart of gold”, per entrar posteriorment en una depressió, provocada per les morts per sobredosi d’un tècnic del seu equip i del guitarrista Danny Whitten, del trio Crazy Horse, moltes vegades el seu grup d’acompanyament.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WEEZER, THE BLUE ALBUM (WEEZER)

 

En plena època de boom del rock alternatiu, va aparèixer a la grans urbs californiana de Los Angeles el grup Weezer, integrat pel seu cantant, guitarrista compositor i indiscutible líder Rivers Cuomo, el guitarrista Brian Bell, el baixista Matt Sharp i el bateria Patrick Wilson

La banda de los Angeles, amb un estil power pop alternatiu, es va situar aviat, gràcies al seu disc de llarga durada inicial, entre els conjunts capdavanters del pop – rock independent nord-americà, en un període on estaven vigents mítics grups com REM, Pixies, Pavement o Pearl Jam.

El debut del quartet californià, produït pel líder de The Cars Ric Ocasek,  va ser un treball de títol homònim, el qual també és conegut com el doble blau. En el disc, molt ben rebut per la premsa especialitzada, conté cançons com “My name is Jonas”, “Buddy Holly” i les magnífiques “Say it ain´t so” i “Only in dreams”.

Si repassem amb detall la ja llarga i prolífica discografia del grup liderat per Cuomo, Weezer, que va fer un canvi de baixista, entrant Scott Schriner per Sharp, segurament mai va poder superar la seva òpera prima, tot i que ha confeccionat àlbums importants com “Pinkerton”, “Weezer, the green album”, “Make believe” o “Van Weezer”.