ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: AMERICAN IDIOT (GREEN DAY)

 

El trio Green Day va aparèixer com una de les formacions que van protagonitzar un revival de la música punk, moviment que va ser acusat de poc autèntic en comparació al que van exercir durant el segon lustre dels 70 conjunts com Ramones, The Sex Pistols o The Clash.

El grup el van fundar a Los Angeles el seu cantant, guitarrista i líder Billie Joe Armstrong, el baixista Mike Dirnt i el bateria Tré Cool, trio inalterable fins els nostre dies. Els seus inicis van ser més aviat modestos, fins a la confecció del triomfant àlbum “Dookie”, número u al Canadà i dos als Estats Units.

En una època d’evident maduresa, la formació californiana va presentar l’obra conceptual “American idiot”, que va comptar amb ressenyes molt positives de la crítica i va obtenir importants premis. El disc conté pistes com la que li dona títol, un tema plenament punk; “Jesus of suburbia” o “Boulevard of broken dreams”.

Green Day ja s’havia convertit definitivament en una banda meanstream i va repetir la fórmula d’American idiot” amb el seu següent treball, “”1st century breakdown”, per més tard editar obres com “Uno !”, “Dos” i “Tré”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: PARIS 1919 (JOHN CALE)

 

Després dels dos primers àlbums del reivindicat grup The Velvet Underground (VU), el gal·lès John Cale, el gran causant de les radicalitats que van caracteritzar la banda novaiorquesa, va abandonar per divergències amb Lou Reed i va iniciar la carrera en solitari.

Cale va continuar en una línia similar a la que havia mostrat com a a membre de VU, amb els àlbums “Vintage violence”, “Church of anthrax”, realitzat amb Terry Riley, i “Academy en peril”, treballs que només van tenir ressò en ambients profundament alternatius.  

Tanmateix, el músic britànic, que comptava amb una formació musical clàssica, va composar un àlbum tranquil, calmat, serè i amb un important protagonisme del piano, “Paris 1919”, aclamat per la crítica, també poc venut  i que conté cançons com “Child’s Christmas in Wales”, “The endless plain of fortune”, “Andalucia” o “Antarctica starts here”. .

Cale va seguir més tard amb l’estil que l’havia caracteritzat anteriorment, es va convertir en productor, i per exemple va realitzar aquesta tasca amb “Horses”, l’històric debut de Patti Smith: va ser un dels referents del punk rock i, arran de la mort d’Andy Warhol, es va retrobar amb Reed per dedicar-li. “Songs for Drella” 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE GOOD WILL OUT (EMBRACE)

 

Embrace va ser una banda anglesa, fundada a la ciutat de Bailif Bridge, que va transcórrer com una formació secundària del brit pop, tenint en compte també que quan va sorgir, el moviment es trobava ja en les seves acaballes.

La formació va ser fundada pel cantant Danny McNamara, el guitarrista Richard McNamara, el baixista Steve Firth i el bateria Mike Heaton, als quals es reuniria més tard el teclista Mickey Dale.

El debut del grup de va ser el magnífic “The good will out”, que va arribar al número u de les llistes britàniques, però no va entrar a les nord-americanes de Billboard, i compta amb temes com “All you goog good people”, “My weakness is none of your business”. “Come back to what you know”, “One big family” o “Fireworks”. .

Posteriorment, Embrace va editat discs com “Drawn from memory”, “If you never been’ o “Out of nothing”, tots ells amb una important repercussió al Regne Unit, retornant l’últim d’ells el grup al capdamunt del rànquing, però sense a penes ressò a l’altra banda de l’oceà Atlàntic.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: VOLUNTEERS (JEFFERSON AIRPLANE)

 

Jefferson Airplane, que va fer ús d’una música força influenciada pel folk, va ser una de les bandes més genuïnes del moviment hippy, juntament amb grups com The Grateful Dead, Country Joe & the Fish o Big Brother & the Holding Company, que tenia a Janis Joplin com a vocalista.   

Després d’un primer àlbum que va passar pràcticament desapercebut, l’arribada de la vocalista Grace Slick, que va integrar la formació clàssica amb la seva parella sentimental Paul Kantner (veu i guitarra), Marty Balin (veu i guitarra), Jorma Kaukonen (guitarra i veu), Jack Casady (baix) i Spencer Dryden (bateria), va donar un gir a la banda californiana.

Uns anys més tard de triomfar amb el clàssic hippy i psicodèlic ·Surrealistic pillow”, “Volunteers”, un títol que remetia a la guerra del Vietnam, que tant va combatre el grup estatunidenc, i també el corrent del flower power, va suposar un altre dels punts àlgids de Jefferson Airplane, que va presentar peces com “We can be together”, “Good shepherd” o la que li dona títol.

Seguidament es va iniciar la davallada del conjunt de San Francisco, amb les anades i tornades de Balin, la marxa de Kaukonen i Casidy per formar la banda de blues rock Hot Tuna i el canvi de denominació per convertir-se en Jefferson Starship, que acabaria derivant simplement amb Starship.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: 12 MEMORIES (TRAVIS)

 

Travis va ser una de les moltes bandes escoceses fundades a la ciutat de Glasgow durant el decenni dels anys 90 del passat segle XX, sent en principi els seus components el cantant i guitarrista Fran Healey, el guitarrista i teclista Andy Dunlop, el baixista Dougie Payne, el bateria Neil Primrose i el teclista Page McConnell.

Després de debutar amb l’àlbum “Good feeling”, un disc influenciat pel brit pop, Travis va gravar, ja sense McConnell, “The man who”, el qual molts experts consideren la seva  millor obra, i “The invisible band”. La banda escocesa s’ha havia ja convertit en una de les grans formacions de Glasgow, juntament amb The Jesus & Mary Chain, Primal Scream o Belle & Sebastian.

Seguidament, el quartet escocès va presentar “12 memories”, una obra molt semblant a les seves predecessors i que conté cançons com “Quicksand”, “The Beautiful occupation”, “Re – offender”, “Love will come through”, “Mid – life krisis” o “Happy to hang around”.

A continuació, seguint el mateix estil, Travis ha editat els àlbums “The boy with no name”, “Ode to J. Smith”, “Where you stand”, “Everything at once”, “10 songs” i “LA times”, com en el cas de les obres anteriors, sempre en el top 10 britànic, excepte el segon dels discs significats.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE BEAST INSIDE (INSPIRAL CARPETS)

 

El moviment Madchester, que va tenir la seva seu en el local La Haçienda, va tenir com a bandes emblemàtiques New Order, ja amb una llarga trajectòria sota la producció de Tony Wilson, fundador del segell discogràfic independent The Factory; Happy Mondays i The Stone Roses, però hi van destacar d’altres com Inspiral Carpets.

El grup de Manchester va tenir com a components el cantant Tom Hingley, l’organista i segona veu Clint Boon, el guitarrista Graham Lambert, el baixista Martyn Walsh i el bateria Craig Gill. El so de l’òrgan de Boon va ser un dels punts distintius de la banda anglesa.

“The beast inside” va ser el segon i potser el millor treball d’estudi d’Inspiral Carpets, segon top 10 a les llistes britàniques, que en plena època Madchester va presentar cançons com “Caravan”, “Please be cruel”, Sleep well tonight” i “Niagara”.

Seguidament, el quartet britànic va editar l`àlbum “Revenge of the goldfish”, on la guitarra pren més protagonisme en detriment de l’òrgan. Per només editar un treball més en la seva època clàssica, tot i que tornaria una dècada més tard amb un disc que no va obtenir l’èxit esperat.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SEARCHING FOR THE YOUNG REBELS (DEXYS MIDNIGHT RUNNERS)

 

En plena new wave, un moviment molt complex i heterogeni, va aparèixer la macrobanda Dexys Midnight Runners, que va optar per reivindicar la música soul que havia triomfat durant la dècada dels anys 60.

L’inqüestionable líder de la formació britànica va ser el cantant i compositor Kevin Rowlands, qui va realitzar varis canvis en la curta història del grup, reclutant en principi el guitarrista Kevin Archer, el baixista Pete Williams, el bateria Andy Growcott, el teclista Pete Saunders, el trombonista Jim Paterson i els saxofonistes Geoffrey Blythe i Steve Spooner. .

El primer disc de llarga durada de la formació anglesa va ser “Searching for the Young rebels”, un elogiat i reivindicat àlbum que conté temes com “Burn it down”, “Tell me when my lights turns green”, “I’m just looking”, la popular “Geno” i “There, there, my dear”.

Seguidament, Dexys Midnight Runners va gravar un altre aplaudit treball, “Too – rye – ay”, on hi pren part el hit “Come on Eileen”, però el grup britànic, ja conegut com a Kevin Rowlands & the Dexys Midnight Runners, amb freqüents substitucions de músics, només editaria un tercer vinil, ”Down stand me now” , i ho deixaria estar.