ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: POWER, CORRUPTION AND LIES (NEW ORDER)

 

Quan Ian Curtis va decidir posar punt i final a la seva vida, els altres tres components de Joy Division, el guitarrista Bernard Sumner, que es va convertir en el nou cantant; el baixista Peter Hook i el bateria Stephen Morris, acompanyats de la teclista Gillian Gilbert, parella sentimental del primer, van formar New Order.

El grup de Salford, localitat propera a Manchester, va canviar radicalment de gènere i va passar de l’estil fosc, sinistre i alguns cops depriment de Joy Division a uns ritmes dance, ballables i lluminosos, fet que podria tenir la causa, en primer lloc, al caràcter turmentat de Curtis i, en segon lloc, per l’establiment del conjunt anglès a la càlida illa balear d’Eivissa.

“Power, corruption and lies” va ser el segon àlbum de New Order i una de les seves obres més populars, amb la inclusió de temes com “Age of consent”, “Your silent face” i, més tard, d’un dels seus grans èxits: “Blue Monday”.

El quartet britànic va completar una extraordinària dècada dels 80 amb els treballs “Low – Lfe”, “Brotherhood” i “Technique” i va iniciar sòlidament el decenni dels 90 amb “Republic”, tot i que més tard va arribar certa decadència, quan Hook va abandonar per portar un projecte personal.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: BLUE SKY MINING (MIDNIGHT OIL)

 

Durant bastants anys, el grup australià Midnight Oil, format pel cantant Peter Garrett, el guitarrista i teclista Jim Moginie, el guitarrista Martin Rotsey, el baixista Andrew James i el bateria Rob Hurst, només va tenir un gran impacte al seu país.

Tanmateix, va assolir un gran èxit amb l’excel·lent treball “Diesel and dust”, considero que un dels millors àlbums realitzats durant el decenni dels anys 80 i on es troben magnífiques cançons com “The beds are burning”, “Put down that weapon”, “The dead heart” o “Sometimes”.

Aprofitant l’empenta que va motivar “Diesel and dust”, Midnight Oil va triomfar també en el pla internacional amb el treball “Blue sky mining”, quan Bones Hillman ja havia substituït James i que tot i que no va arribar als nivells d’excel·lència del seu antecessor, es tracta igualment d’un extraordinari disc, mitjançant pistes com la de títol homònim, “Forgotten years” i “King of the mountain”.

No obstant. Midnight Oil, que va defensar intensament conceptes com l’ecologia o la població aborigen australiana, va mantenir-se en un lloc preponderant a escala local, però el grup de Sidney va tornar a cert anonimat, tant pel que fa al continent europeu com als Estats Units.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: DESERTER’S SONGS (MERCURY REV)

 

Mercury Rev, en principi format pel cantant David Baker, el cantant i guitarrista Jonathan Donahue, el guitarrista Sean Grasshopper Mackoviak, el baixista David Friedmann, el bateria Jimy Chambers i la flautista Suzanne Thorpe, va tenir durant els seus inicis una trajectòria molt allunyada dels focus comercials.

El grup de Buffalo, ciutat situada al nord l’estat de Nova York, va passar bastant desapercebut amb els seus primers discs de llarga durada, en un període en què Baker ho va deixar estar i Donahue es va convertir en únic vocalista i en líder de la banda nord-americana. .

El gran triomf de Mercury Rev, almenys pel que fa a les ressenyes de la crítica, va ser l’àlbum “Deserter’s songs”, quan el teclista Adam Snyder ja formava part de la formació. Les principals pistes del treball van ser les psicodèliques “Holes”, “Opus 40” i Godness on the hiway”

A continuació, ja instal·lada el grup estatunidenc en llocs preferents de la música alternativa nord-americana, el conjunt de Buffalo va presentar “All is dream”, “The secret migration” o “Snowflake midnight”, arribant més tard al número dos del rànquing independent dels Estats Units. .

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: ANTICS (INTERPOL)

 

Interpol va ser fundat a Nova York, en una època d’esplendor del rock alternatiu a la gran ciutat nord-americana, pel cantant i guitarrista Paul Banks, el guitarrista Daniel Kessler, el baixista Carlos Dengler i el bateria Sam Fogarino.

El quartet nord-americà va debutar en gran format amb un disc molt elogiat per la crítica especialitzada, ”Turn on the bright lights”, el qual va estar molt influenciat per la música postpunk britànica i, més concretament, per la llegendària banda de Manchester Joy Division.

El segon àlbum que Interpol va gravar va ser “Antics”, penso que un altre gran treball, tot i que la crítica no va ser tan benèvola com ho havia fet en el seu antecessor. L’obra compta amb temes com “Evil”,  “Narc”, “Take you on a cruise”, “Slow hands” o el genial “C’mere”.

Llavors si, Interpol va tenir una petita davallada mitjançant els discs “Our love to admire” i l’àlbum que porta el nom del grup, tot i que, paradoxalment, llavors va obtenir millors resultats comercials, Seguidament, per la marxa de Dengler, que va portar a terme projectes en solitari, la banda novaiorquesa va esdevenir trio.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: MELLON COLLIE AND THE INFINITE SANDNESS

 

El grup The Smashing Pumpkins va ser fundat a Chicago pel seu cantant, guitarrista i líder Bill Corgan, el guitarrista James Iha, la baixista D’arcy Wretzky i el bateria Jimmy Chamberlin. La banda nord-americana es va situar aviat entre les més populars del rock independent i alternatiu pel que fa als Estats Units.

Després d’un debut bastant radical, “Gish”, el quartet d’Illinois va gravar el magnífic àlbum “Siamese dream”, una de les grans fites de la història de la música rock alternativa, gràcies a clàssics del gènere com “Cherub rock”, “Today” i “Disarm”, peces que mai manquen en els seus concerts.

A continuació, The Smashing Pumpkins va decidir confeccionar un doble àlbum, “Mellon Collie and the infinite sandness”, un disc molt heterogeni, doncs s’alternen diferents gèneres com pop, rock, rock dur o rock simfònic i on destaquen cançons com “Tonight, tonight”, “Zero”, “Bullet wirh butterfly wings”, “Muzzle”, “Thirty – three” i “1979”.

A mesura que van marxar Iha, Chamberlin i Wretzky, tot i que els dos primers van tornar a la banda de Chicago, el grup liderat per Corgan va entrar en una època més irregular, relacionada amb treballs com “Adore”, “Machina / the machines of God” i “Machina it the friend’s ans enemies of modern music”,  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: AMERICAN IDIOT (GREEN DAY)

 

El trio Green Day va aparèixer com una de les formacions que van protagonitzar un revival de la música punk, moviment que va ser acusat de poc autèntic en comparació al que van exercir durant el segon lustre dels 70 conjunts com Ramones, The Sex Pistols o The Clash.

El grup el van fundar a Los Angeles el seu cantant, guitarrista i líder Billie Joe Armstrong, el baixista Mike Dirnt i el bateria Tré Cool, trio inalterable fins els nostre dies. Els seus inicis van ser més aviat modestos, fins a la confecció del triomfant àlbum “Dookie”, número u al Canadà i dos als Estats Units.

En una època d’evident maduresa, la formació californiana va presentar l’obra conceptual “American idiot”, que va comptar amb ressenyes molt positives de la crítica i va obtenir importants premis. El disc conté pistes com la que li dona títol, un tema plenament punk; “Jesus of suburbia” o “Boulevard of broken dreams”.

Green Day ja s’havia convertit definitivament en una banda meanstream i va repetir la fórmula d’American idiot” amb el seu següent treball, “”1st century breakdown”, per més tard editar obres com “Uno !”, “Dos” i “Tré”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: PARIS 1919 (JOHN CALE)

 

Després dels dos primers àlbums del reivindicat grup The Velvet Underground (VU), el gal·lès John Cale, el gran causant de les radicalitats que van caracteritzar la banda novaiorquesa, va abandonar per divergències amb Lou Reed i va iniciar la carrera en solitari.

Cale va continuar en una línia similar a la que havia mostrat com a a membre de VU, amb els àlbums “Vintage violence”, “Church of anthrax”, realitzat amb Terry Riley, i “Academy en peril”, treballs que només van tenir ressò en ambients profundament alternatius.  

Tanmateix, el músic britànic, que comptava amb una formació musical clàssica, va composar un àlbum tranquil, calmat, serè i amb un important protagonisme del piano, “Paris 1919”, aclamat per la crítica, també poc venut  i que conté cançons com “Child’s Christmas in Wales”, “The endless plain of fortune”, “Andalucia” o “Antarctica starts here”. .

Cale va seguir més tard amb l’estil que l’havia caracteritzat anteriorment, es va convertir en productor, i per exemple va realitzar aquesta tasca amb “Horses”, l’històric debut de Patti Smith: va ser un dels referents del punk rock i, arran de la mort d’Andy Warhol, es va retrobar amb Reed per dedicar-li. “Songs for Drella”