ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: NEVER MIND THE BOLLOCKS, HERE THE SEX PISTOLS (THE SEX PISTOLS)

 

Mitjançant el management de Malcolm McClaren, el grup The Sex Pistols es va formar a Londres amb el cantant Johnny Rotten, el guitarrista Steve Jones, el baixista Glen Matlock, substituït per Sid Vicious, i el bateria Paul Cook. 

El quartet britànic es va veure involucrat en nombrosos escàndols: una polèmica entrevista a la BBC, la negativa d’algunes botigues a vendre els seus discs o la prohibició d’oferir concerts. Tanmateix, tots aquests contratemps no van impedir que el grup arribés al número u amb els seus primers senzills o que es convertís en la banda punk més popular.

Més que un àlbum, el seu únic disc de llarga durada, “Never mind the bollocks, here The Sex Pistols”, va ser una recopilació de les cançons que el grup va anar presentant al llarg de la seva curta trajectòria, com “Holydays in the sun”, “Pretty vacant” i els seus dos clàssics: “Anarchy in the UK!” i “God save the queen”.

Tanmateix, quan la banda anglesa encara no havia complert un any de vigència, va decidir deixar-ho estar. Seguidament, Rotten va formar el conjunt postpunk Public Image Limited i Vicious va tenir una petita i esperpèntica etapa en solitari, abans de trobar la mort per sobredosi.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THIS YEAR’S MODEL (ELVIS COSTELLO & THE ATRACTIONS)

 

Elvis Costello, juntament amb altres intèrprets i compositors, com el seu amic Nick Low, que va produir alguns dels seus discs, i Ian Dury, així com la banda Doctor Feelgood, va ser un dels protagonistes de l’anomenat pub rock, que es va enfrontar simbòlicament al rock progressiu i simfònic.

Costello, encara sense la seva fidel banda d’acompanyament The Atractions, va debutar amb el fresc i directe àlbum “My aim is true”, el qual compta amb clàssics de l’època com la bella “Alison” i “Watching the detectives”, i es va situar com una de les principals estrelles del pub rock i la new wave i en certa referència per al punk rock.

Amb la confecció del segon àlbum, “This year’s model”, Costello es va reunir amb el trio The Atractions, format pels germans Bruce (baix) i Pete (bateria) Thomas i el teclista Steve Nieve. En el treball, penso que el millor de l’etapa inicial del compositor britànic, hi figuren cançons com. “This year’s girl”, “Pump it up”, l’esplèndida (I don’t want to go to) Chelsea”, “Lip service” i “Lipstick vogue”

Posteriorment, per completar una trilogia extraordinària, Costello va editar l’obra “Armed forces”, crec que sensiblement inferior als dos àlbums inicials, per després seguir una llarga i prolífica trajectòria que el va acostar al country, en una època en què es va separar de The Atractions.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: UNA SEMANA EN EL MOTOR DE UN AUTOBÚS (LOS PLANETAS)

 

El grup andalús Los Planetas va ser fundat a la ciutat de Granada pel cantant i guitarrista Jota Rodríguez, el guitarrista Florent Muñoz, la baixista May Oliver i el bateria Paco Rodríguez.

La banda andalusa, va ser la més popular de l’edat d’or del pop – rock alternatiu de l’estat espanyol, amb aparicions assídues al llavors festival més emblemàtic del gènere a Espanya, el FIM de Benicàssim. Aleshores el grup va presentar els discs de llarga durada “Súper 8” i “Pop”

Tot i que els dies de gravació van ser molt difícils i complicats, el grup granadí va confeccionar un extraordinari i històric àlbum, “Una semana en el motor de un autobús”, el qual, sense cap mena de dubte, es troba entre els millors treballs de tots els temps a Espanya, gràcies a temes com “La Copa de Europa”, “Desaparecer”, “La playa” o “Toxicosmos”. 

Posteriorment, la banda andalusa, de la qual el cineasta català Isaki Lacuesta va dirigir un premiat film, ha editat obres com “Unidad de desplazamiento” o “Encuentros con entidades” i s’ha acostat al flamenc en els seus darrers discs.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: TURN ON THE RED LIGHTS (INTERPOL)

 

En ple auge del rock alternatiu a la ciutat de Nova York, va aparèixer el grup Interpol, integrat pel seu líder, cantant i guitarrista Paul Banks, el guitarrista Daniel Kessler, el baixista Carlos Dengler i el bateria Samuel Fogarino.  

El llavors quartet nord-americà es va situar al capdavant de l’indie rock dels Estats Units, el qual va viure una època daurada, juntament amb el quintet The Strokes, el trio Yeh Yeh Yeah i el conjunt LCD Soundsystem, tots formats a la gran urbs novaiorquesa, a més de The National, fundat a Ohio, o The Killers, sorgit a Las Vegas,

Interpol va debutar amb l’aclamat i aplaudir àlbum “Turn on the red lights”, un treball molt influenciat per la música postpunk britànica i més concretament pel llegendari conjunt anglès Joy Division. Entre les pistes del disc hi destaquen “Obstacle 1”, “NYC”, “PDA”, “Say hello to the angels” i “Stella was a diver and she was always down”.

Posteriorment, tot i que la crítica no va ser tan benèvola, al meu parer el grup novaiorquès va editar una altra gran obra “Antics”, que conté penso que la seva millor cançó, “C’mere”, però el conjunt nord-americà va seguir una línia descendent, ja com a trio per la marxa de Dengler.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: YANKEE HOTEL FOXTROT (WILCO)

 

El grup Wilco va sorgir a Chicago després de la dissolució de la formació de country alternatiu Uncle Tupelo, de la qual en van formar part el cantant, guitarrista i líder Jeff Tweddy, el baixista John Stirratt i el bateria Ken Coomer, als quals es va afegir Max Johnson.

En un principi, mitjançant l’obra “AM”, Wilco va seguir fidel a la música country, fet que va anar canviant a poc a poc per acostar-se a un rock de caire alternatiu i fins i tot experimental. Llavors el grup de Chicago va editar els treballs “Being here” i “Summerteeth”.

La culminació de la nova tendència del grup nord-americà va tenir lloc amb l’àlbum “Yankee foxtrot hotel”, potser la millor obra de la llarga trajectòria de la formació d’Illinois, que va presentar temes com “Kamera”, “Jesus, etc,”, .”Ashes on American flags” i “Reservations”.

Seguidament, el conjunt liderat per Tweddy editaria l’experimental treball “The Ghost is born”, un disc bastant difícil i inaccessible, i canviaria el rumb amb el més assimilable “Sky blue sky”, quan va entrar al grup el virtuós guitarrista Nels Cline. 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: PRETENDERS (THE PRETENDERS)

 

En plena època presidida per l'enfonsament  del punk rock, va néixer el grup The Pretenders, format per la cantant i guitarrista nord-americana Chrissie Hynde i els músics britànics James Honeyman - Scott (guitarra), Pete Farndon (baix) i Martin Chambers (bateria).

La banda britànica va caracteritzar-se per una música fresca, directa, senzilla i de certa manera de retorn al rock primigeni i, tot i que va ser una formació contemporània de la new wave, va ser fidel al pop – rock elèctric i no va fer ús ni de teclats ni tampoc de sintetitzadors.

El llavors quartet va debutar amb un magnífic treball que porta el nom del grup, que es va alçar fins el número u del rànquing del Regne Unit i que va aportar cançons com “Precious”, la tendra “Kid”, “Private life”, “Brass in pocket” o “Stop your sobbing”, aquesta última composta pel líder de The Kinks Ray Davies, aleshores parella sentimental de Hynde.

Després del segon disc de llarga durada, “Pretenders II” van morir de sobredosi Honeyman – Scott  i Farndon, però The Pretenders es va refer i va gravar un gran àlbum,  “Learning to crawl”, per arribar més tard a importants cotes de música comercial amb “Get close”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: OUTLADOS D’AMOUR (THE POLICE)

 

El cantant, baixista i compositor Sting, el guitarrista cors Henry Padovani, substituït ràpidament pel ja veterà Andy Summers, i el bateria nord-americà Stewart Copeland van fundar a la Gran Bretanya el grup The Police, que es va instal·lar en la naixent new wave.

La new wave va ser un gènere molt complex, heterogeni i variat, que va sorgir arran de l’esgotament del punk rock i que va albergar estils com el postpunk, el synth pop, els nous romàntics o l’explosió de ritmes caribenys com l’ska o el reggae, unint-se d’alguna manera a aquest darrer el trio britànic.

El debut de The Police va ser el magnífic àlbum “Outlandos d’amour”, penso que el millor treball de la seva trajectòria, que conté alguns dels temes principals del grup anglès, com “Next to you”, “So lonely”, “Roxanne” i “Can’t stand losing you”, tots amb una important influència del gènere reggae.

Posteriorment, i seguint amb els títols afrancesats, la formació britànica va presentar el supervendes “Regatta de blanc” i el ja una mica decadent “Zenyatta mondatta” i va obrir una nova etapa, presidida per la sofisticació que van marcar els discs “Ghost in the Machine” i “Sinchronicity”.