ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SAM’S TOWN (THE KILLERS)

 

El quartet nord-americà The Killers va ser fundat a la ciutat de Las Vegas pel seu cantant i líder Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci Jr.

El grup de Nevada va debutar amb ·”Hot fuss”·, un àlbum molt influenciat per la new wave, moviment que va caracteritzar el primer lustre del decenni dels 80 del segle XX, en un període en què el teclats i els sintetitzadors van prendre un gran protagonisme en el pop – rock, però The Killers aviat realitzaria un gir.

El canvi es va produir amb el segon disc de llarga durada del quartet de las Vegas, “Sam’s town”, en què alguns crítics ih van observar la influència del llegendari cantant, guitarrista i compositor de New Jersey Bruce Springsteen. En el treball hi destaquen “When you were Young”, “For reasons unknown”, “Read my mind” i “Bones”.

Seguidament The Killers va gravar “Day and age”, on es troba el gran hit “Human”, establint-se com una de les grans bandes de rock alternatiu nord-americanes del segle XXI, tot i que no aconseguiria en primer número u a Billboard (al Regne Unit tots ho havien estat) fins a l’edició del treball “Wonderful wonderful”, el cinquè àlbum d’estudi.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: GLASVEGAS (GLASVEGAS)

 

Glasvegas va ser un grup fundat a la ciutat escocesa de Glasgow a començaments de l’actual segle XXI, pel cantant James Allan, el guitarrista Rab Allan, el baixista Paul Donoghue i la bateria sueca Jonna Löfgren.

Llavors a Escòcia, i més concretament a la seva ciutat més populosa, es vivia un extraordinari període del pop – rock de caire alternatiu, que ja venia del decenni anterior, i en el qual Glasvegas es va situar, juntament amb altres bandes com els més veterans The Jesus & Mary Chain, Belle & Sebastian i Travis i els contemporanis Franz Ferdinand. .

El debut del conjunt escocès va ser un àlbum de títol homònim, número dos al Regne Unit, podríem considerar retro, que recordava la música doo wop, vigent entre finals de la dècada dels 50 i començaments del decenni dels 60 del passat segle XX, com ho demostren pistes com “Flowers and Football tops”, “Geraldine”, “It’s my own cheating heart that makes me cry”, “Go square go” i “Daddy’s gone”. .

A continuació Glasvegas, que ha anat perdent fama i popularitat, va gravar “Euphoric heartbreak”, encara top 10 a la Gran Bretanya, i “Later... when the TV turns to static”, amb el qual va allunyar el grup escocès dels principals focus.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: NOWHERE (RIDE)

 

Entre finals de la dècada dels 80 i començaments del decenni dels 90, pel que fa al rock independent i alternatiu, va sorgir la moda shoegazing, anomenada així perquè els músics es trobaven a l‘escenari fixes i amb la mirada dirigida cap al terra, és a dir, cap a les sabates.

Segurament el grup més cèlebre del moviment shoegazing va ser la banda irlandesa My Bloody Valentine, però també van destacar conjunts com The Verve, Slowdive o Ride, que van fundar a Oxford el cantant i guitarrista Mark Gardener. El guitarrista Andy Bell, el baixista Steve Queralt i el bateria Loz Colbert.

El debut del grup anglès va ser l’aclamat treball “Nowhere”, número 11 al Regne Unit, que és recordat com un dels clàssics del rock independent britànic de la dècada dels 90, fonamentalment per cançons com “Seagull”, “Kaleidoscope” i “Vapour trail”, que en va ser el tema més popular.  .

Potser de cara a la crítica, Ride no va poder mai igualar “Nowhere”, però va continuar editant discs extraordinaris, com són els casos de “Going blank again”, “Carnival of light” o “Tarantula”, també caracteritzats per la psicodèlia i una densa atmosfera, fins a un llarg parèntesi, en el qual Bell es va convertit en membre d’Oasis.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WAR (U 2)

 

El carismàtic vocalista Bono, el guitarrista The Edge, el baixista Adam Clayton i el bateria Larry Mullen Jr. van formar a Dublín, a començaments de la dècada dels 80, el grup U 2, que amb el pas dels anys es convertiria en una de les bandes més populars de tots els temps, tot i que els inicis, almenys al marge d’Irlanda, van ser més aviat modestos,

La música del conjunt dublinès va estar marcada des del principi per certa èpica, amb rerefons tant polític com religiós en algunes de les seves lletres, deixant força bé la crítica especialitzada el seu debut “Boy” i no sent tan benèvola amb el següent àlbum, anomenat “October”.

El tercer àlbum d’estudi del quartet irlandès va ser “War”, que va assolir el número un a les llistes britàniques, però només va ser un èxit relatiu als Estats Units. El disc compta amb peces com “Seconds”, “Two hearts beat as one”, “Red light”, “40” o els grans clàssics “Sunday bloody Sunday” i “New year’s day”.

Després de ser una de les bandes estel·lars del Live Aid, que es va celebrar a Londres i Philadelphia, U 2 es va convertir en una formació de masses, capaç d’omplir grans estadis, amb l’edició del treball “The Joshua tree”, que va suposar el seu primer gran triomf a l’altra banda de l’oceà Atlàntic.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: GIVE’M ENOUGH ROPE (THE CLASH)

 

The Clash, grup format pels cantants i guitarristes Joe Strummer i Mick Jones, el baixista Paul Simonon i Terry Chimes i Topper Headon, que es can alternar a la bateria, va debutar amb un àlbum de títol homònim, que va situar la banda londinenca al capdavant del gènere del punk rock,

Aleshores el punk , un estil de retorn al rock primigeni, sense artificis, en clar contrast amb el rock progressiu i simfònic, que ja donava clars signes d’esgotament, acabava d’esclatar, tot i que en aquell moment The Clash es trobava a l’ombra de les polèmiques, els escàndols i el soroll originats per The Sex Pistols.

Tot i que “Give’m enough rope” està considerat un treball de transició entre el debut i l’obra mestra “London calling”, es tracta també d’un gran disc i pot estar emmarcat entre els clàssics del punk rock gràcies a temes com “Safe european home”, “English civil war”, “Tommy gun” i “Stay free”.

Posteriorment el quartet anglès presentaria l’excel·lent doble àlbum “London calling”, venut a preu d’unitat, i seguidament el triple “Sandinista”, igualment comercialitzat com a vinil normal, en un període, fonamentalment per les diferències entre Strummer i Jones, que el grup londinenc començava la seva decadència.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: RUNNING ON EMPTY (JACKSON BROWNE)

 

Jackson Browne es va guanyar la vida durant uns anys fent de compositor d’altres intèrprets i així per exemple va atorgar el tema “Take it easy” al triomfant grup de country pop californià The Eagles, que van portar la cançó a convertir.se en un enorme èxit.

El cantautor nord-americà, tot i que nascut a la ciutat alemanya de Heidelberg, va aconseguir apropar-se al públic també com a intèrpret amb l’àlbum “Th Pretender”, en un període d’alça pel que fa a la cançó d’autor, en una època en què també van destacar Carole King, Joni Mitchel, James Taylor, Carly Simon, Cat Stevens o Al Stewart, 

El gran èxit li va arribar a Browne amb l’obra “Running on empty”, número tres al rànquing de Billboard, un disc gravat en fals directe que conté pistes com la que dona nom al treball, “You love the thunder”, “The load – out” o la popular “Stay”, que paradoxalment es tractava d’una cançó aliena.

El cantautor nord-americà va transcórrer aleshores pel seu període més popular, assolint el número u a les llistes nord-americanes amb el treball “Hold out”, tot i que potser es va apropar també a barems bastant comercials amb l’obra “Lawyers in love”, en una època on va viure durant algunes parts de l’any al barri barceloní de Gràcia.. .

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: CANDY O (THE CARS)

 

La new wave, iniciada a finals del decenni dels 70 i consolidada durant el primer lustre dels anys 80, va tenir un major impacte a la Gran Bretanya, però també va gaudir de cert èxit als Estats Units, amb bandes com The B 52’s i The Cars.

The Cars va ser format per Ric Ocasek (veu i guitarra), Benjamin Orr (veu i baix), Elliot Easton (guitarra), David Robinson (bateria) i Greg Hawkes (teclats), quintet que va perdurar durant tota l’època clàssica del grup estatunidenc. El debut en gran format va ser el magnífic àlbum de títol homònim.

El segon treball de llarga durada de The Cars va ser “Candy O”, un altre extraordinari disc, tot i que potser una mica inferior a l’òpera prima del conjunt de Boston, que reuneix cançons com “Let’s go !”, “It’s all i can do”, “Double life”, la que li dona títol, “Night spots” i “Dangerous type”.

Seguidament, el grup nord-americà va continuar en una línia descendent fins a la separació, tot i que la formació de Boston tornaria alguns anys més tard de forma efímera, sense el malaguanyat Orr i poc abans que el seu líder Ocasek trobés igualment la mort.