Any:
1972.
Compositors:
Mick Jagger i Keith Richard.
Grup:
The Rolling Stones.
Àlbum
d’estudi: Exile on Main st.
Gènere:
soul.
El
millor: els Stones sempre estaven atents a les modes musicals del moment.
El
pitjor: podríem dir que no és un dels grans clàssics del llegendari conjunt
britànic.
Any:
1994.
Compositors:
Brett Anderson i Bernard Butler.
Grup:
Suede.
Àlbum
d’estudi: Dog man star.
Gènere:
brit pop.
El
millor: la influència de David Bowie i el glam rock,
El
pitjor: no va ser extret com a senzill i no la solen tocar en els concerts.
Any:
1999.
Compositors:
Anthony Kiedis, Flea, John Frusciante i Chad Smith.
Grup:
Red Hot Chili Peppers.
Àlbum
d’estudi: Californication.
Gènere:
rock alternatiu.
El
millor: una de les millors peces de la banda californiana.
El
pitjor: només va ser el tercer single de l’àlbum.
Any:
1998.
Compositors:
Jarvis Cocker, Nick Banks, Steve Mackey, Mark Webber i Candida Doyle.
Grup:
Pulp.
Àlbum
d’estudi: This is hardcore.
Gènere:
brit pop.
El
millor: un dels cims creatius del conjunt de Sheffield.
El pitjor: la banda anglesa es trobava a la part final de la seva època daurada.
Any:
1986.
Compositor:
Morrissey i Johnny Marr.
Grup:
The Smiths.
Àlbum
d’estudi: The queen is dead.
Gènere:
pop independent.
El
millor: la gran obra de The Smiths juntament amb “There is a light that never
gos out”.
El
pitjor: que durés tan poc la unió entre Morrissey i Marr.
Any:
1968.
Compositor:
George Harrison.
Grup:
The Beatles, .
Àlbum
d’estudi: The Beatles.
Gènere:
pop.
El
millor: per mi, la millor cançó del beatle místic.
El
pitjor: la presència d’Eric Clapton al solo de guitarra va inquietar John
Lennon i Paul McCartney.
Any:
1972.
Compositor:
David Bowie.
Grup:
Mott the Hoople, .
Àlbum
d’estudi: All the Young dudes.
Gènere:
glam rock
El
millor: un dels millors covers de la història del rock.
El
pitjor: però no deixa de ser una versió.
