Any: 1969.
Compositors:
Robert Fripp, Greg Lake, Ian McDonald, Michael Giles i Pete Sinfield.
Grup:
King Crimson..
Àlbum
d’estudi: In the court of Crimson king.
Gènere:
rock progressiu.
El
millor: una bella balada.
El
pitjor: els excessos inherents al rock progressiu.
Any:
1979.
Compositors:
Joe Strummer i Mick Jones. .
Grup:
The Clash..
Àlbum
d’estudi: London calling.
Gènere:
punk.
El
millor: un excel·lent tema per tancar un excepcional àlbum.
El
pitjor: no trigaria en arribar una baixada.
Any:
1979.
Compositors:
Bob Geldof i Johnny Fingers. .
Grup:
The Boomtown Rats.
Àlbum
d’estudi: The fine art of surfacing.
Gènere:
new wave.
El
millor: un clàssic de la new wave.
El
pitjor: el tema en què està basada la peça.
Any:
1979.
Compositors:
Joe Strummer i Mick Jones.
Grup:
The Clash.
Àlbum
d’estudi: London calling.
Gènere:
reggae punk.
El
millor: trobada entre punk i reggae.
El
pitjor: potser no és la pista més popular de l’emblemàtic doble àlbum.
Any: 1987.
Compositors:
Robert Smith.
Grup:
The Cure.
Àlbum
d’estudi: Kiss me, kiss me, kiss me.
Gènere:
new wave.
El
millor: una de les peces més belles del conjunt anglès.
El
pitjor: forma part d’un treball bastant irregular.
Any:
1967.
Compositors:
John Lennon i Paul McCartney.
Grup:
The Beatles.
Àlbum
d’estudi: Sgt. Pepper’s lonely hearts club band.
Gènere:
pop psicodèlic.
El
millor: una de les últimes mostres clares de col·laboració entre Lennon i
McCartney.
El
pitjor: la prohibició de la BBC per una suposada al·lusió a les drogues.
Any: 1965.
Compositor:
Pete Townshend.
Grup:
The Who.
Àlbum
d’estudi: My generation.
Gènere:
beat.
El
millor: saber adaptar-se als temps i utilitzar el beat.
El
pitjor: tema enfosquit per l’himne generacional “My generation”.
