ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SLANTED AND ENCHANTED (PAVEMENT)

 

En un principi, el grup californià Pavement, fundat a la gran urbs de Los Angeles, va tenir un format de trio, amb l’associació del cantant i guitarrista Steve Malkmus, el guitarrista i baixista Scott Kannberg i el bateria hippy Gary Young.

Tanmateix, el format de trio duraria només durant el disc inicial de llarga durada, doncs Young va abandonar el grup californià, que es va convertir en quintet quan Malkmus i Kannberg van reclutar el baixista Mark Ibold, el bateria Steve West i el percussionista i cantant Bob Nastanovich.

El debut en format àlbum va ser l’aclamat disc “Slanted and enchanted”, un treball dominat per la moda lo fi i en què es troben temes, alguns clàssics del rock alternatiu nord-americà, com “Summer babe (winter version)”, “Trigger cut / wounded – kite at: 17”, “In the mouth a desert i “Here”.

Posteriorment, Pavement, ja amb la nova formació, va gravar un segon àlbum igualment elogiat per la crítica especialitzada, “Crooked rain, crooked rain”, tot i que la banda de Los Angeles va anar perdent a poc a poc fama i popularitat, situació que no ha impedit que sigui una de les grans referents de l’indie rock.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE DOORS (THE DOORS)

 

El cantant, poeta i estudiant de cinema Jim Morrison i el teclista Ray Manzarek es van conèixer en els ambients intel·lectuals i universitaris de Los Angeles, a l’estat de Califòrnia, període en què a l’estat banyat per l’oceà Pacífic triomfaven el moviment hippy i el rock psicodèlic.

El grup californià, al qual es van unir el guitarrista Robby Krieger i el bateria John Densmore, no va establir-se en el corrent del flower power, però si ho va fer a l’estil psicodèlic. De seguida, pel que fa tant a l’aspecte positiu com al negatiu, va emergir amb força la carismàtica figura de Morrison.

El quartet nord-americà va debutar amb un extraordinari treball de títol homònim, dominat pel blues rock, en què hi destaquen les pistes “Break on through (on the other side)”, “Soul kitchen”, “The crystal ship”, el hit “Light my fire”, compost per Krieger, o la psicodèlica i turmentada “The end”.

Posteriorment, The Doors va entrar potser en una època de característiques més comercials, per tornar als seus inicis amb “Morrison hotel (Hard rock cafe)” i “LA woman”, després del qual Morrison va trobar la mort a París, ciutat en què està enterrat, a causa d’una sobredosi. Els altres tres components van intentar seguir, però sense Jim ja no era el mateix.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: BE HERE NOW (OASIS)

 

El grup Oasis el van formar els germans Noel, guitarrista i compositor, i Liam Gallagher, vocalista, acompanyats del guitarrista Paul Arthurs, el baixista Paul McGuigan i el bateria Tony McCarroll. El quintet va debutar amb l’àlbum “Defininetely maybe”, l’òpera prima més venuda d’un conjunt britànic des del “Please, please me” de The Beatles.

A continuació, Oasis va editar, amb Alan White a la bateria, el seu àlbum estel·lar, (“That’s the story) morning glory”, un disc supervendes que a més va aconseguir el triomf als Estats Units. Aleshores, el grup de Manchester s’havia convertit en la banda més famosa i popular del brit pop, corrent que va marcar clarament els anys centrals del decenni dels 90 al Regne Unit.

El tercer àlbum d’estudi de la banda de Manchester, “Be here now”, tot i que el considero un notable treball, no va rebre tantes aclamacions per part de la crítica especialitzada, malgrat bones cançons com “Magic pie”, “Stand by me” i “Don’t go away”, a més d’“All around the world”, un intent no massa convincent d’emular el “Hey Jude !”, dels seus ídols The Beatles.

Posteriorment, ja només amb els germans Gallagher com a membres fundadors de la formació anglesa, Oasis va transitar per una època més fosca i irregular, fins que les males relacions entre Noel i Liam van portar a la dissolució, tot i que hi tornarien anys més tard, de nou amb la presència d’Arthurs.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: NEVER MIND THE BOLLOCKS, HERE THE SEX PISTOLS (THE SEX PISTOLS)

 

Mitjançant el management de Malcolm McClaren, el grup The Sex Pistols es va formar a Londres amb el cantant Johnny Rotten, el guitarrista Steve Jones, el baixista Glen Matlock, substituït per Sid Vicious, i el bateria Paul Cook. 

El quartet britànic es va veure involucrat en nombrosos escàndols: una polèmica entrevista a la BBC, la negativa d’algunes botigues a vendre els seus discs o la prohibició d’oferir concerts. Tanmateix, tots aquests contratemps no van impedir que el grup arribés al número u amb els seus primers senzills o que es convertís en la banda punk més popular.

Més que un àlbum, el seu únic disc de llarga durada, “Never mind the bollocks, here The Sex Pistols”, va ser una recopilació de les cançons que el grup va anar presentant al llarg de la seva curta trajectòria, com “Holydays in the sun”, “Pretty vacant” i els seus dos clàssics: “Anarchy in the UK!” i “God save the queen”.

Tanmateix, quan la banda anglesa encara no havia complert un any de vigència, va decidir deixar-ho estar. Seguidament, Rotten va formar el conjunt postpunk Public Image Limited i Vicious va tenir una petita i esperpèntica etapa en solitari, abans de trobar la mort per sobredosi.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THIS YEAR’S MODEL (ELVIS COSTELLO & THE ATRACTIONS)

 

Elvis Costello, juntament amb altres intèrprets i compositors, com el seu amic Nick Low, que va produir alguns dels seus discs, i Ian Dury, així com la banda Doctor Feelgood, va ser un dels protagonistes de l’anomenat pub rock, que es va enfrontar simbòlicament al rock progressiu i simfònic.

Costello, encara sense la seva fidel banda d’acompanyament The Atractions, va debutar amb el fresc i directe àlbum “My aim is true”, el qual compta amb clàssics de l’època com la bella “Alison” i “Watching the detectives”, i es va situar com una de les principals estrelles del pub rock i la new wave i en certa referència per al punk rock.

Amb la confecció del segon àlbum, “This year’s model”, Costello es va reunir amb el trio The Atractions, format pels germans Bruce (baix) i Pete (bateria) Thomas i el teclista Steve Nieve. En el treball, penso que el millor de l’etapa inicial del compositor britànic, hi figuren cançons com. “This year’s girl”, “Pump it up”, l’esplèndida (I don’t want to go to) Chelsea”, “Lip service” i “Lipstick vogue”

Posteriorment, per completar una trilogia extraordinària, Costello va editar l’obra “Armed forces”, crec que sensiblement inferior als dos àlbums inicials, per després seguir una llarga i prolífica trajectòria que el va acostar al country, en una època en què es va separar de The Atractions.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: UNA SEMANA EN EL MOTOR DE UN AUTOBÚS (LOS PLANETAS)

 

El grup andalús Los Planetas va ser fundat a la ciutat de Granada pel cantant i guitarrista Jota Rodríguez, el guitarrista Florent Muñoz, la baixista May Oliver i el bateria Paco Rodríguez.

La banda andalusa, va ser la més popular de l’edat d’or del pop – rock alternatiu de l’estat espanyol, amb aparicions assídues al llavors festival més emblemàtic del gènere a Espanya, el FIM de Benicàssim. Aleshores el grup va presentar els discs de llarga durada “Súper 8” i “Pop”

Tot i que els dies de gravació van ser molt difícils i complicats, el grup granadí va confeccionar un extraordinari i històric àlbum, “Una semana en el motor de un autobús”, el qual, sense cap mena de dubte, es troba entre els millors treballs de tots els temps a Espanya, gràcies a temes com “La Copa de Europa”, “Desaparecer”, “La playa” o “Toxicosmos”. 

Posteriorment, la banda andalusa, de la qual el cineasta català Isaki Lacuesta va dirigir un premiat film, ha editat obres com “Unidad de desplazamiento” o “Encuentros con entidades” i s’ha acostat al flamenc en els seus darrers discs.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: TURN ON THE RED LIGHTS (INTERPOL)

 

En ple auge del rock alternatiu a la ciutat de Nova York, va aparèixer el grup Interpol, integrat pel seu líder, cantant i guitarrista Paul Banks, el guitarrista Daniel Kessler, el baixista Carlos Dengler i el bateria Samuel Fogarino.  

El llavors quartet nord-americà es va situar al capdavant de l’indie rock dels Estats Units, el qual va viure una època daurada, juntament amb el quintet The Strokes, el trio Yeh Yeh Yeah i el conjunt LCD Soundsystem, tots formats a la gran urbs novaiorquesa, a més de The National, fundat a Ohio, o The Killers, sorgit a Las Vegas,

Interpol va debutar amb l’aclamat i aplaudir àlbum “Turn on the red lights”, un treball molt influenciat per la música postpunk britànica i més concretament pel llegendari conjunt anglès Joy Division. Entre les pistes del disc hi destaquen “Obstacle 1”, “NYC”, “PDA”, “Say hello to the angels” i “Stella was a diver and she was always down”.

Posteriorment, tot i que la crítica no va ser tan benèvola, al meu parer el grup novaiorquès va editar una altra gran obra “Antics”, que conté penso que la seva millor cançó, “C’mere”, però el conjunt nord-americà va seguir una línia descendent, ja com a trio per la marxa de Dengler.