ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: MELLON COLLIE AND THE INFINITE SANDNESS

 

El grup The Smashing Pumpkins va ser fundat a Chicago pel seu cantant, guitarrista i líder Bill Corgan, el guitarrista James Iha, la baixista D’arcy Wretzky i el bateria Jimmy Chamberlin. La banda nord-americana es va situar aviat entre les més populars del rock independent i alternatiu pel que fa als Estats Units.

Després d’un debut bastant radical, “Gish”, el quartet d’Illinois va gravar el magnífic àlbum “Siamese dream”, una de les grans fites de la història de la música rock alternativa, gràcies a clàssics del gènere com “Cherub rock”, “Today” i “Disarm”, peces que mai manquen en els seus concerts.

A continuació, The Smashing Pumpkins va decidir confeccionar un doble àlbum, “Mellon Collie and the infinite sandness”, un disc molt heterogeni, doncs s’alternen diferents gèneres com pop, rock, rock dur o rock simfònic i on destaquen cançons com “Tonight, tonight”, “Zero”, “Bullet wirh butterfly wings”, “Muzzle”, “Thirty – three” i “1979”.

A mesura que van marxar Iha, Chamberlin i Wretzky, tot i que els dos primers van tornar a la banda de Chicago, el grup liderat per Corgan va entrar en una època més irregular, relacionada amb treballs com “Adore”, “Machina / the machines of God” i “Machina it the friend’s and enemies of modern music”,  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: AMERICAN IDIOT (GREEN DAY)

 

El trio Green Day va aparèixer com una de les formacions que van protagonitzar un revival de la música punk, moviment que va ser acusat de poc autèntic en comparació al que van exercir durant el segon lustre dels 70 conjunts com Ramones, The Sex Pistols o The Clash.

El grup el van fundar a Los Angeles el seu cantant, guitarrista i líder Billie Joe Armstrong, el baixista Mike Dirnt i el bateria Tré Cool, trio inalterable fins els nostre dies. Els seus inicis van ser més aviat modestos, fins a la confecció del triomfant àlbum “Dookie”, número u al Canadà i dos als Estats Units.

En una època d’evident maduresa, la formació californiana va presentar l’obra conceptual “American idiot”, que va comptar amb ressenyes molt positives de la crítica i va obtenir importants premis. El disc conté pistes com la que li dona títol, un tema plenament punk; “Jesus of suburbia” o “Boulevard of broken dreams”.

Green Day ja s’havia convertit definitivament en una banda meanstream i va repetir la fórmula d’American idiot” amb el seu següent treball, ”1st century breakdown”, per més tard editar obres com “Uno !”, “Dos” i “Tré”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: PARIS 1919 (JOHN CALE)

 

Després dels dos primers àlbums del reivindicat grup The Velvet Underground (VU), el gal·lès John Cale, el gran causant de les radicalitats que van caracteritzar la banda novaiorquesa, va abandonar per divergències amb Lou Reed i va iniciar la carrera en solitari.

Cale va continuar en una línia similar a la que havia mostrat com a a membre de VU, amb els àlbums “Vintage violence”, “Church of anthrax”, realitzat amb Terry Riley, i “Academy en peril”, treballs que només van tenir ressò en ambients profundament alternatius.  

Tanmateix, el músic britànic, que comptava amb una formació musical clàssica, va composar un àlbum tranquil, calmat, serè i amb un important protagonisme del piano, “Paris 1919”, aclamat per la crítica, també poc venut  i que conté cançons com “Child’s Christmas in Wales”, “The endless plain of fortune”, “Andalucia” o “Antarctica starts here”. .

Cale va seguir més tard amb l’estil que l’havia caracteritzat anteriorment, es va convertir en productor, i per exemple, va realitzar aquesta tasca amb “Horses”, l’històric debut de Patti Smith: va ser un dels referents del punk rock i, arran de la mort d’Andy Warhol, es va retrobar amb Reed per dedicar-li. “Songs for Drella” 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE GOOD WILL OUT (EMBRACE)

 

Embrace va ser una banda anglesa, fundada a la ciutat de Bailif Bridge, que va transcórrer com una formació secundària del brit pop, tenint en compte també que quan va sorgir, el moviment es trobava ja en les seves acaballes.

La formació va ser fundada pel cantant Danny McNamara, el guitarrista Richard McNamara, el baixista Steve Firth i el bateria Mike Heaton, als quals es reuniria més tard el teclista Mickey Dale.

El debut del grup de va ser el magnífic “The good will out”, que va arribar al número u de les llistes britàniques, però no va entrar a les nord-americanes de Billboard, i compta amb temes com “All you goog good people”, “My weakness is none of your business”. “Come back to what you know”, “One big family” o “Fireworks”. .

Posteriorment, Embrace va editat discs com “Drawn from memory”, “If you never been" o “Out of nothing”, tots ells amb una important repercussió al Regne Unit, retornant l’últim d’ells al grup al capdamunt del rànquing, però sense a penes ressò a l’altra banda de l’oceà Atlàntic.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: VOLUNTEERS (JEFFERSON AIRPLANE)

 

Jefferson Airplane, que va fer ús d’una música força influenciada pel folk, va ser una de les bandes més genuïnes del moviment hippy, juntament amb grups com The Grateful Dead, Country Joe & the Fish o Big Brother & the Holding Company, que tenia a Janis Joplin com a vocalista.   

Després d’un primer àlbum que va passar pràcticament desapercebut, l’arribada de la vocalista Grace Slick, que va integrar la formació clàssica amb la seva parella sentimental Paul Kantner (veu i guitarra), Marty Balin (veu i guitarra), Jorma Kaukonen (guitarra i veu), Jack Casady (baix) i Spencer Dryden (bateria), va donar un gir a la banda californiana.

Uns anys més tard de triomfar amb el clàssic hippy i psicodèlic ·Surrealistic pillow”, “Volunteers”, un títol que remetia a la guerra del Vietnam, que tant va combatre el grup estatunidenc, i també el corrent del flower power, va suposar un altre dels punts àlgids de Jefferson Airplane, que va presentar peces com “We can be together”, “Good shepherd” o la que li dona títol.

Seguidament es va iniciar la davallada del conjunt de San Francisco, amb les anades i tornades de Balin, la marxa de Kaukonen i Casidy per formar la banda de blues rock Hot Tuna i el canvi de denominació per convertir-se en Jefferson Starship, que acabaria derivant simplement en Starship.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: 12 MEMORIES (TRAVIS)

 

Travis va ser una de les moltes bandes escoceses fundades a la ciutat de Glasgow durant el decenni dels anys 90 del passat segle XX, sent en principi els seus components el cantant i guitarrista Fran Healey, el guitarrista i teclista Andy Dunlop, el baixista Dougie Payne, el bateria Neil Primrose i el teclista Page McConnell.

Després de debutar amb l’àlbum “Good feeling”, un disc influenciat pel brit pop, Travis va gravar, ja sense McConnell, “The man who”, el qual molts experts consideren la seva  millor obra, i “The invisible band”. La banda escocesa s’ha havia ja convertit en una de les grans formacions de Glasgow, juntament amb The Jesus & Mary Chain, Primal Scream o Belle & Sebastian.

Seguidament, el quartet escocès va presentar “12 memories”, una obra molt semblant a les seves predecessores i que conté cançons com “Quicksand”, “The Beautiful occupation”, “Re – offender”, “Love will come through”, “Mid – life krisis” o “Happy to hang around”.

A continuació, seguint el mateix estil, Travis ha editat els àlbums “The boy with no name”, “Ode to J. Smith”, “Where you stand”, “Everything at once”, “10 songs” i “LA times”, com en el cas de les edicions anteriors, sempre en el top 10 britànic, excepte el segon dels discs significats.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE BEAST INSIDE (INSPIRAL CARPETS)

 

El moviment Madchester, que va tenir la seva seu en el local La Haçienda, va tenir com a bandes emblemàtiques New Order, ja amb una llarga trajectòria sota la producció de Tony Wilson, fundador del segell discogràfic independent The Factory; Happy Mondays i The Stone Roses, però hi van destacar d’altres com Inspiral Carpets.

El grup de Manchester va tenir com a components el cantant Tom Hingley, l’organista i segona veu Clint Boon, el guitarrista Graham Lambert, el baixista Martyn Walsh i el bateria Craig Gill. El so de l’òrgan de Boon va ser un dels punts distintius de la banda anglesa.

“The beast inside” va ser el segon i potser el millor treball d’estudi d’Inspiral Carpets, segon top 10 a les llistes britàniques, que en plena època Madchester va presentar cançons com “Caravan”, “Please be cruel”, Sleep well tonight” i “Niagara”.

Seguidament, el quartet britànic va editar l`àlbum “Revenge of the goldfish”, on la guitarra pren més protagonisme en detriment de l’òrgan, per només editar un treball més en la seva època clàssica, tot i que tornaria una dècada més tard amb un disc que no va obtenir l’èxit esperat.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SEARCHING FOR THE YOUNG REBELS (DEXYS MIDNIGHT RUNNERS)

 

En plena new wave, un moviment molt complex i heterogeni, va aparèixer la macrobanda Dexys Midnight Runners, que va optar per reivindicar la música soul que havia triomfat durant la dècada dels anys 60.

L’inqüestionable líder de la formació britànica va ser el cantant i compositor Kevin Rowlands, qui va realitzar varis canvis en la curta història del grup, reclutant en principi el guitarrista Kevin Archer, el baixista Pete Williams, el bateria Andy Growcott, el teclista Pete Saunders, el trombonista Jim Paterson i els saxofonistes Geoffrey Blythe i Steve Spooner. .

El primer disc de llarga durada de la formació anglesa va ser “Searching for the Young rebels”, un elogiat i reivindicat àlbum que conté temes com “Burn it down”, “Tell me when my lights turns green”, “I’m just looking”, la popular “Geno” i “There, there, my dear”.

Seguidament, Dexys Midnight Runners va gravar un altre aplaudit treball, “Too – rye – ay”, on hi pren part el hit “Come on Eileen”, però el grup britànic, ja conegut com a Kevin Rowlands & the Dexys Midnight Runners, amb freqüents substitucions de músics, només editaria un tercer vinil, ”Down stand me now” , i ho deixaria estar.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SOUND AFFECTS (THE JAM)´

 

The Jam, grup fundat a Londres pel seu cantant., líder i guitarrista Paul Weller, el baixista Bruce Foxton i el bateria Rick Buckler, es va ajuntar al punk rock, la new wave i també el revival mod que va tenir lloc a Anglaterra a finals de la dècada dels 70 del segle XX.

Després de l’edició dels àlbums “In the city” i “This is the modern world”, The Jam va presentar dos magnífics treballs: “All mod cons” i “Setting sons”, penso que el millor disc de llarga durada del trio anglès, mentre la figura de Weller emergia com un dels majors talents de la música britànica del període.  

Posteriorment, The Jam va editar un altre gran treball, “Sound affects”, potser una mica inferior al seu predecessor, però amb sensacionals cançons com “Monday”, “Start !”, la popular “That’s entertainment”, i “Man in the corner shop”. .

El trio londinenc només gravaria un altre àlbum d’estudi, “The gift”, número u al Regne Unit, per més tard Weller fundar el grup de soul The Style Council i seguir més tard en solitari, ja instal·lat com un dels més grans compositors britànics de la història de la música pop – rock.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WISH YOU WERE HERE (PINK FLOYD)

 

En plena època psicodèlica i d’auge del swinging London, Pink Floyd va ser fundat pel cantant, guitarrista i geni turmentat Syd Barrett, el baixista Roger Waters, el bateria Nick Mason i el teclista Roger Wright. Després d’un reivindicat àlbum inicial, “The piper at the gates of dawn”, Barrett, molt afectat per l’elevat consum d’LSD, ho va deixar estar.

Ell cantant i virtuós guitarrista David Gilmour va substituir Barrett i Pink Floyd va passar llavors per una època de transició entre el rock psicodèlic i el rock progressiu, gènere del qual va ser una de les principals bandes del món, en un període en què el grup britànic va editar àlbums com “Atom heart moher” o “Meddle”.

El primer gran triomf de Pink Floyd va ser l’obra “Dark side of the moon”, que va establir el quartet anglès com a formació mainstream, fet que es va consolidar amb el formidable treball “Wish you were here”, que conté les pistes “Welcome to the Machine”, “Shine in you Crazy diamond” i la que li dona títol, les dues últimes dedicades a Barrett.

Seguidament, el grup britànic va gravar “Animals”, el doble àlbum “The Wall”, potser el seu cim de popularitat, però també de grandiloqüència, i pocs anys més tard, per les diferències entre Waters i la resta de components, va arribar la separació, tot i que Gilmour, Mason i Wright van continuar amb la marca. .

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WHAT PEOPLE SAY I AM THAT’S WHAT I’M NOT (ARCTIC MONKEYS)

 

A començaments de l’actual segle XXI el brit pop ja feia anys que havia posat punt i final a la seva vigència, però, a més de continuar en actiu bandes com Oasis, Blur, Pulp o Suede, la seva influència es va deixar sentit en noves formacions com Kaiser Chiefs, Franz Ferdinand o Arctic Monkeys.

Arctic Monkeys va ser fundat a la ciutat de Sheffield, al nord d’Anglaterra, pel seu cantant, guitarrista i líder Alex Turner, el guitarrista Jamie Cook, el baixista Andy Nicholson i el bateria Matt Helders. El seu àlbum inicial va ser l’opera prima més venuda en la història del Regne Unit.

El debut en gran format del conjunt anglès va ser l’intens, vibrant i molt aclamat “What people say i am that’s what i’m not”, que va presentar peces com el hit “I bet you look good on the dancefloor”, “Fake tales of San Francisco”, “Mardy bum” i “When the sun goes down”.

A continuació, el grup britànic va asserenar una mica el seu estil amb els treballs “Favourite worst nighmare”, “Humbug” i “Suck it and see”, i va apropar-se a la música soul a partir d’”A M”, en un període en què el quartet de Sheffield es trobava entre les millors bandes de la Gran Bretanya. .

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: LAYLA AND OTHER ASSORTED LOVE SONGS

 

Eric Clapton va ser el primer gran guitarrista de la llegendària banda britànica de rythm & blues The Yardbirds, més tard es va convertir en un dels membres dels Bluesbreakers, el grup d’acompanyament de John Mayall, i a continuació va fundar, amb el cantant i baixista Jack Bruce i el bateria Ginger Baker, el supergrup Cream.

El llegendari cantant, guitarrista i compositor britànic va editar quatre àlbums amb Cream, tots ells caracteritzats pel gènere rythm & blues i la naixent psicodèlia, els quals també van ser una influència per al hard rock, destacant “Disraeli gears”, tot i que l’experiència no va durar gaires anys a causa de tres personalitats tan fortes.

Clapton formaria un altre supergrup, Blind Faith, amb el cantant i guitarrista Steve Windwood, el baixista Ric Grech i de nou Baker, amb els quals només va gravar un àlbum, per fundar amb el guitarrista i teclista Bobby Whitlock, el baixista Carl Radle i el bateria i pianista Jim Gordon Derek & the Dominos, que igualment no arribaria més enllà d’un solitari treball, “Layla ans other assorted love songs”, una obra extraordinària que conté peces com “Bell bottom blues”, una versió del “Little wing” de Jimi Hendrix i la cèlebre “Layla”. .

Seguidament, el cantant i genial guitarrista anglès ens llançaria en solitari, en un període en què va tenir seriosos problemes derivats del consum de drogues, en una etapa en què van destacar àlbums com l’inicial que porta el seu nom, “461 ocean Boulevard”, “No reason to cry” i “Slowhand”.