MAYBE YOU’VE BEEN BRAINWASHED TOO

 

Grup: The New Radicals.

Formació: Gregg Alexander, Rusty Anderson, John Pierce, Josh Freese i Danielle Brisebois.

Any: 1998.

Àlbum d’estudi precedent: cap.

Àlbum d’estudi posterior: cap.

El millor: las tasca d’Alexander.

El pitjor: únic àlbum d’estudi del grup.

El cantant, compositor, productor, guitarrista, baixista i bateria Gregg Alexander va ser l’inqüestionable líder de la banda californiana The New Radicals, que només va gravar un àlbum d’estudi, “Maybe you’ve been brainwashed too”, que va ser un èxit a la Gran Bretanya, però només de forma relativa va triomfar els Estats Units. El disc va ser una barreja de rock alternatiu, rythm & blues i soul i la crítica el va valorar de manera força positiva.

EMBRACE

 

Lloc de fundació: Bailiff Bridge (Anglaterra – Regne Unit).

Formació: Danny McNamara (veu), Richard NcNamara (guitarra), Steve Firth (baix), Mike Heaton (bateria) i Mickey Dale (teclats).

Dècades: 90, 00, 10 i 20.

Gèneres: pop independent i brit pop.

Principal àlbum: The good will out (1998).

Altres fonamentals: Out of nothing (2004) i This new day (2006).

El millor: The good will out.

El pitjor: quan la banda va aparèixer, el brit pop estava a les acaballes.

En el nucli dels germans McNamara, el cantant Danny i el guitarrista Richard, es va formar la banda Embrace, en un període en què la moda del brit pop es trobava ja en plena crisi, per la qual cosa alguns experts prefereixen sitar el grup de Yorkshire en el post brit pop. El debut del conjunt anglès, “The good will out”, va ser força ben rebut per crítica i públic, arribant al número u al Regne Unit.

PREGUNTES SOBRE ANYS 60: EL FESTIVAL DE WOODSTOCK

En quin any va tenir lloc: 1969. 

On va tenir lloc ? A la localitat de Woodstock, a l’estat de Nova York. 

Quins en van ser els principals solistes i bandes ? Ravi Shankar, Joan Báez, Jimi Hendrix, The Grateful Dead, Jefferson Airplane, Country Joe & the Fish, Canned Heat, The Who, Crosby, Stills, Nash & Young, Ten Years After i Santana. 

Quines van ser les principals característiques ? massiva assistència, caos organitzatiu i escassos incidents de caràcter greu.

LES MEVES PREFERÈNCIES: SMALL FACES

Any: 1966. 

1a cançó: All or nothing. 

2a cançó: Afterglow. 

3a cançó: Tin soldier. 

Àlbum: Small Faces II. Àlbum de risc: Ogdens’ nut gonna Flake. 

Decisió: estètica mod autèntica.

CANÇONS QUE HAN MARCAT LA MEVA VIDA

 

Any: 1967.

Compositors: John Lennon i Paul McCartney.

Grup: The beatles.

Àlbum d’estudi: Magical mistery tour.

Gènere: pop psicodèlic.

El millor: una psicodèlia afable.

El pitjor: no formar part de l’històric treball “Sgt. Pepper`s lonely hearts club band”.

THE NEW RADICALS

 

Lloc de fundació: Los Angles (Califòrnia – Estats Units).

Formació: Gregg Alexander (veu i guitarra), Rusty Anderson (guitarra), John Pierce (baix) i Josh Freese (bateria).

Dècades: 90.

Gèneres: pop, rock, soul, power pop i rock alternatiu.

Únic àlbum d’estudi:

Altres fonamentals: Maybe you’ve been brainwashed too (1998).

El millor: un àlbum excel·lent.

El pitjor: la dissolució següent.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE MAN WHO (TRAVIS)

 

Travis va ser una banda formada a la ciutat escocesa de Glasgow pel cantant i guitarrista Fran Healey, el guitarrista Andy Dunlop. El baixista Dougie Payne, el bateria Neil Primrose i el teclista Page McConnell,

El quartet escocès va debutar amb el treball “Good feeling”, disc que va establir Travis en el moviment del brit pop, que aleshores es trobava plenament de moda amb bandes angleses com Oasis, Blur, Pulp o Suede.

El segon àlbum d’estudi del grup de Glasgow, ja reduït a quartet per la marxa de McConnell, va ser “The man who”, número u al Regne Unit i que la premsa sembla trobar-se d’acord en assegurar que suposa la gran obra de Travis, gràcies a temes com “Writing to reach you”, “Driftwood”, “Turn” i “Why does it always rain on me”.

Posteriorment, Travis va seguir una línia similar i es va consolidar com una de les grans bandes britàniques, mitjançant les obres “The invisible band”, “12 memories”, “The boy with no name”, “Ode to J, Smith”, “Where you stand”, “Everything at once”, “10 songs” i “LA times”,

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: URBAN HYMNS (THE VERVE)

 

A mig camí entre la moda shoegazing i el brit pop va aparèixer a la ciutat de Wigan, al nord d’Anglaterra, el quartet The Verve, integrat pel cantant Richard Ashcroft, el guitarrista i teclista Nick McCabe, el baixista Simon Jones i el bateria Peter Salisbury.  

Els inicis de The Verve no van ser precisament senzills i al grup anglès li va costar posicionar-se entre les millors bandes del corrent del brit pop, cosa que d’alguna manera va aconseguit el treball “A northern soul”, doncs l’àlbum inicial, “A storm in heaven”, no va arribar al top 20 de les llistes britàniques. .

 “Urban hymns”, gravat ja amb la presència del guitarrista i teclista Simon Tong, va suposar el gran triomf del quartet anglès, que amb el seu emblemàtic àlbum va presentar peces com el gran hit “Bitter Sweet symphony”, “Sonnet”, “The drugs don’t work” i “Lucky man”.

Posteriorment, The Verve, sense Tong, només editaria un treball d’estudi de llarga durada, “Forth”, que com el seu predecessor, arribaria al número u del rànquing del Regne Unit. Malgrat l’èxit, el grup es va dissoldre

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: LOADED (THE VELVET UNDERGROUND)

 

Quan Andy Warhol era el seu mànager i el grup era una peça més de The Factory, The Velvet Underground va debutar amb el reivindicat àlbum “The Velvet Underground & Nico”, per més tard, sense l’ajut de l’artista pop ni la presència de la cantant alemanya Nico Päffgen, va presentar el radical “White light / white heat”

Després del segon treball de llarga durada, Cale va abandonar el conjunt nord-americà per desavinences amb Reed i The Velvet Underground va baixar la intensitat amb el més reposat treball de títol homònim, en una època en la qual el cantant, guitarrista i compositor de Brooklyn es va erigir en l’indiscutible líder de la formació novaiorquesa.

“Loaded”, quan el grup era integrat per Reed, el guitarrista Sterling Morrison, la bateria Maureen Tucker i la nova adquisició, el baixista i teclista Doug Yule, va ser el quart àlbum de The Velvet Underground, un treball que seguia de certa manera la calma del seu predecessor i que va presentar cançons com “Rock’n roll”, “New age” o les extraordinàries “Sweet Jane” i “Oh ! Sweet nothin’”..

Seguidament, Reed també va deixar la banda estatunidenca, va començar la carrera en solitari i va deixar la formació amb Yule, substitut de Cale i present des del tercer àlbum, com a nou líder, però The Velvet Underground només gravaria un nou àlbum, el bastant intranscendent “Squeeze”. 

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: IS THIS IT ? (THE STROKES)

 

A principis de l’actual segle XXI, la gran urbs de Nova York va viure una important etapa del rock alternatiu amb bandes com Interpol, Yeah Yeah Yeahs, LCD Soundsystem o el quintet The Strokes, que va fer revifar, com va ser el cas també del grup suec The Hives, el garage rock.

El grup nord-americà sempre ha estat format pel seu líder i compositor  Julian Casablancas (veu), Nick Valensi (guitarra), Albert Hammond Jr. (guitarra), Nikolai Fraiture (baix) i Fab Moretti (bateria).

L’elogiat, aplaudit i aclamat àlbum de debut va ser “Is This it ?”, treball que conté pistes com “The modern age”, “Soma”, “Someday”, “Last nite”, “Hard to explain” i “New York city cops”, exemples totes elles del revival de garage rock que es va iure en aquells temps.

Posteriorment, The Strokes va seguir triomfant de cara al públic, no tant pel que respecta a la crítica, amb les obres “Room on fire” o “First impressions of earth”, en un període en què tant Casablancas com Hammond, amb molt menys èxit que formant part del grup novaiorquès, van portar a terme projectes en solitari.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE STONE ROSES (THE STONE ROSES)

 

Poques formacions han estat més elogiades i aclamades com The Stone Roses arran d’editar la seva òpera prima, de títol homònim, situant-se la banda britànica al capdavant de l’escena Madchester, amb els ja veterans New Order i els rave Happy Mondays.

La banda va ser fundada a la ciutat de Manchester pel cantant Ian Brown, el guitarrista John Squire, el baixista Mani i el bateria Reni. El quartet britànic es va situar amb l’aplaudit treball de debut al capdavant del rock alternatiu dels Regne Unit, que per aquelles dates començava a ampliar el seu públic.

L’obra “The Stone Roses” va rebre  ressenyes de la crítica, que es va entusiasmar amb pistes com “I wanna be adored”, “She bangs the drums”, “Waterfall”,  “Made of the Stone” i “I am the resurrection”.

Tanmateix, The Stone Roses només gravaria un àlbum més, “Second coming”, que no va comptar amb el beneplàcit dels mitjans de comunicació especialitzats, per més tard arribar una sorprenent separació, tot i que anys després la banda anglesa tornaria, això si, exclusivament per realitzar concerts i gires,

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: TATTOO YOU (THE ROLLING STONES)

 

Després de la presentació del doble àlbum “Exile on Main St.”, The Rolling Stones va entrar en una fase bastant irregular, a través dels treballs “Goats head soup”, “It’s Only Rock’n roll” i “Black and blue”.

En aquella etapa del mític conjunt britànic s’havia produït un canvi en una de les guitarres, doncs Ron Wood, que havia tocat amb el Jeff Beck Group i The Faces, sempre amb Rod Stewart de cantant, va substituir Mick Taylor i es va unir al cantant Mick Jagger, el també guitarrista Keith Richard, el baixista Bill Wyman i el bateria Charlie Watts,

The Rolling Stones va ressorgir amb força amb l’àlbum “Some girls”, va tornar a decaure amb el treball “Emotional rescue” i va tenir novament el beneplàcit de la crítica amb l’obra “Tattoo you”, potser l’últim gran disc del grup anglès, que va presentar cançons com “Start me up”, “Hang fire”, “Tops” o “Waiting for a friend”.

Molt experts coincideixen que després de l’àlbum analitzat va començar la lenta, llarga i clara decadència dels Stones, que van perdre, en primer lloc, Wyman, que va formar el seu propi grup, i, en segon lloc, Watts, que va trobar la mort. Això si, Jagger, Richard i Wood continuen oferint gires per tot el món.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: LEARNING TO CRAWL (THE PRETENDERS)

 

El grup britànic The Pretenders, encapçalat per la cantant i guitarrista nord-americana Chrissie Hynde, va debutar durant els inicis de la new wave amb un refrescant i extraordinari àlbum de títol homònim, en què també formaven part de la banda els anglesos James Honeyman – Scott (guitarra), Pete Farndon (baix) i Martin Chambers (bateria).

Després d’un segon àlbum de característiques similars, van morir per sobredosis Honeyman – Scott i Farndon, moment en què Hynde i Chambers van seguir endavant i van reclutar reclutar el guitarrista Robbie McInstosh i el baixista Malcolm Foster.

El tercer treball de The Pretenders va ser el fenomenal “Learning to crawl”, que va consolidar la formació londinenca entre les millors bandes del període, fonamentalment gràcies a peces com “Middle of the road”, “Back on the Chain gang” i “2000 miles”, de ritme reggae.

Posteriorment, el conjunt liderat per Hynde va entrar en una etapa més comercial amb l’edició de l’àlbum “Get close”, amb la molt radiada “Don’t get me wrong”, i van seguir treballs menys recordats com “Packed !·, “Last of the independents” o “Viva el amor!”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: IT’S A SHAME ABOUT RAY (THE LEMONHEADS)

 

The Lemonheads va ser fundat a la ciutat de Boston, a l’estat de Massachusetts, pel seu cantant, guitarrista i líder Evan Dando, el guitarrista Ben Daily, el baixista Jesse Peretz i el bateria Doug Trachten.

Durant els seus inicis, el grup liderat per Dando va gravar quatre àlbums d’estudi que no van assolir l’èxit, tot i que a partir del cinquè disc de llarga durada es va establir com una dels millors conjunts independents de l’estat de Massachusetts, amb Dinosaur Jr. o Pixies,

“It’s a shame about Ray” va ser precisament el treball que va donar a conèixer plenament The Lemonheads i continua sent considerada la gran obra del grup nord-americà, que va presentar cançons com la de títol homònim, “Ruderless” o una versió del “Mrs. Robinson”, del cèlebre duo format per Paul Simon i Art Garfunkel.

Seguidament, la banda estatunidenca va editar treballs com “Come on feel The Lemonheads” o “Car button cloth”, en un període en què Dando era l’únic membre fundador de la banda de Boston i feia i desfeia al seu gust.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: TOMORROW THE GREEN GRASS (THE JAYHAWKS)

 

The Jayhawks va ser un grup de country alternatiu fundat a la ciutat de Minneapolis pels cantants i guitarristes Mark Olson i Gary Louris, el baixista Marc Perlman i el bateria Norm Rogers, debutant amb un treball que porta el nom de la banda. .

Després de l’àlbum inicial i de “Blue earth”, The Jayhawks va presentar un dels seus treballs cabdals, “Hollywood town hall”, situant-se entre les principals bandes alternatives dels Estats Units, juntament amb llegendaris grups com REM. Pixies, Dinosaur Jr., The Replacements o Hüsker Dhu, els dos darrers també de Minneapolis.

A continuació, el conjunt nord-americà va presentar el treball “Tomorrow the green grass”, amb Karen Grotberg a la bateria, un altre moment àlgid de la banda de Minnesota, que conté pistes com “Blue”, “I’d run away”, “Miss Williams guitar”, “Bad time” i “See him on the Street”.

Després de la seva quarta obra de llarga durada, Olson va abandonar el grup estatunidenc i va quedar Louris com a líder indiscutible, destacant llavors àlbums com “Sound of lies”, “Smile”, “Rainy day music” i “Mockingbird time”.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: FACE TO FACE (THE KINKS)

 

Els inicis de The Kinks, format pels germans Ray (veu i guitarra) i Dave (guitarra i veu) Davies, a més de Pete Quaife (baix) i Mick Avory (bateria), estan emmarcats en el rythm & blues britànic i en el moviment mod, període en què va facturar èxits com el clàssic “You really got me”, amb un riff de Dave que anunciava el hard rock;

Tanmateix, Ray, el líder i principal compositor de la banda londinenca, va decidir portar a terme un canvi de rumb, es va acostar a un gènere proper al music hall i la nova etapa es va caracteritzar sobretot per les lletres iròniques, sarcàstiques i mordaces que atacaven amb humor la societat benestant britànica.

El primer treball de la nova etapa del grup anglès va ser “Face to face”, un dels àlbums més reinvindicats del quartet londinenc, gràcies a temes com “Party line”, “Rosy won’t you please come home”, “Dandy”, “Too much of my mind” i la famosa “Sunny afternnon”, un exemple de la nova línia que va prendre el conjunt britànic.

Seguidament, la banda anglesa va editar l’obra “Something else by the Kinks”, possiblement el millor disc de la seva llarga història, i posteriorment va gravar “The Kinks are the village green preservetion society”, l’òpera rock “Arthur (or the decline and fall of the british empire)” i, per acabar un nou període, “Lola versus powerman and the mpneygoround , part one”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: LONDON 0 HULL 4 (THE HOUSEMARTINS)

 

En una època en què el pop – rock elèctric britànic reaccionava davant el synth pop imperant en el primer lustre dels anys 80, amb el lideratge del reivindicat grup The Smiths, va aparèixer un altre quartet, The Housemartins, fundat a la ciutat de Hull, al nord d’Anglaterra,

El conjunt anglès va ser fundat pel cantant i líder PD Heaton, el guitarrista Stan Cullimore, el baixista Norman Cook i el bateria Hugh Whitaker, que després de l'àlbum inicial seria reemplaçat per Dave Hemingway.

El quartet de Hull va debutar amb el pop, fresc i elèctric àlbum “London, 0 – Hull, 4”, que va servir per posar de nou de moda el típic grup format per cantant, guitarrista, baix i bateria. Entre les pistes hi destaquen “Happy hour· “Flag day”, “Sheep” i “Think for a minute”, .

Posteriorment, The Housemartins gravaria només un altre àlbum, el també magnífic “The people who grinned themselves to death”. A continuació, Heaton formar la banda The Beautiful South, per seguir més tard en solitari, i Cook va emprendre un projecte molt diferent al del conjunt anglès, l’electrònic Fatboy Slim.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SWEATHEART OF THE RODEO (THE BYRDS)

 

Gram Parsons està considerat el pioner en la fusió entre el country i el rock, en un període en què liderava el grup International Submarine Band. Seguidament, es va unir a la banda de folk rock The Byrds, que llavors, arrel de les marxes del cantant Gene Clark. el cantant i guitarrista David Crosby i el bateria Michael Clarke, es trobava en fase de transició.

La presència de Parsons va motivar la deriva de la banda de Los Angeles cap a la música country, en una època en que estava a punt d’esclatar un autèntic boom de la trobada d’aquest gènere amb el pop i el rock, mitjançant formacions com The Eagles, Poco, America o el conjunt que fundaria Gram: Flying Burrito Brothers.

“Sweatheart of the rodeo”, malgrat trencar la trajectòria folk del grup californià, està considerada una de les obres cabdals de The Byrds, llavors format per Jim McGuinn (veu i guitarra), Parsons (veu, guitarra i teclats), Chris Hillman (veu i baix) i Kevin Kelley (bateria) i que va presentar temes com “You ain’t goin’ nowhere”, “i am a pilgrim”, “You don’t miss your wàter” o “Hockory wind”.

Tanmateix, les relacions entre Parsons i McGuinn no van ser les idònies i Gram va marxar, enduent-se amb ell Hillman per fundar la ja esmentada formació Flying Burrito Brothers i emprendre la carrera en solitari ,poc abans de la seva mort. Mentrestant, The Byrds va entrar en una profunda decadència.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: REVOLVER (THE BEATLES)

 

Després de realitzar un primer pas en la transició del beat a nous estils sorgits mitjan la dècada dels 60, amb el treball “Rubber soul”, John Lennon (veu i guitarra), Paul McCartney (veu i baix), George Harrison (guitarra i veu) i Ringo Sarr (bateria) van continuar l’evolució amb “Revolver”.

Feia més o menys un any, després de la confecció de l’àlbum “Help !”, que podríem dir que el grup de Liverpool va tancar el període de la bearlemania, que, esgotat de les gires, va decidir abandonar els concerts i es va centrar únicament en els estudis de gravació.

“Revolver” està considerat un dels treballs essencials del quartet britànic. en una obra en què hi prenen part cançons com “Eleanor Rigby”, “Love you to”, influenciada pels ritmes de l’Índia; “Here, there and everywhere”, la desenfadada “Yellow submarine” i la psicodèlica “Tomorrow never knows”.

A continuació, The Beatles va portar a terme el seu àlbum estel·lar, “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band”, període en què va morir el seu mànager Brian Epstein, fet que va provocar una important inestabilitat en la formació anglesa, sobretot pel que fa a les relacions entre Lennon i McCartney, que acabarien desembocant tres anys més tard en la ruptura.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: GENTLEMEN (THE AFGHAN WHIGS)

 

The Afghan Whigs va ser fundat a la gran urbs de Chicago, a l’estat d’Illinois, pel cantant i guitarrista Greg Dulli, el guitarrista Rick McCollum, el baixista John Carley i el bateria Steve Earle. .

Malgrat la seva procedència, la zona dels grans llacs, l’estil de The Afghan Whigs va ser el gènere grunge, sorgit a Seattle, a l’estat occidental de Washington, que llavors es trobava plenament de moda, mitjançant bandes com Nirvana, Pearl Jam, Soundgarden, Mudhoney o Alice & Chains.

És possible que el període àlgid del grup de Chicago tingués lloc amb el magnífic àlbum “Gentlemen”, malgrat que el disc, com els altres del conjunt nord-americà, es va vendre bastant poc. Entre les pistes del treball hi destaquen la que li dona títol, “Be Sweet”, “Debonair” i “What jail is Like ?”. .

Posteriorment, tal com havia succeït amb “Congregation”, el seu anterior treball, obres com “Black love”, “1965”, “Do to the beast”, “In spades” i “How do you burn ?” van quedar molt llunys dels focus comercials, tot i que el primer d’aquests discs va poder assolit el top 100 de Billboard.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: DAYDREAM NATION (SONIC YOUTH)

 

Sonic Youth va ser fundat a Nova York pels cantants i guitarristes Thurston Moore i Lee Ranaldo, la cantant i baixista Kim Gordon i el bateria Jim Sclavunos, establint-se ràpidament, juntament amb la banda escocesa The Jesus & the Mary Chain, com la principal formació de noise rock.

Amb la bateria estable d’Steve Shelley, després del pas de Bob Bert, Sonic Youth, conjunt molt influït per la també banda novaiorquesa The Velvet Underground, va transitar per una època molt allunyada dels focus comercials, amb treballs bastant inaccessibles com “Evol” o “Sister”.

Es podria dir que l’aclamat treball “Daydream nation”, un dels moments àlgids del noise rock, va situar el grup nord-americà com una formació capdavantera del rock alternatiu a nivell mundial, gràcies a temes com “Teen age riot”, “Silver rocket”, “The Sprawl”, “Cross the breeze” o “Hey Joni !”, .

Posteriorment, el quartet novaiorquès editaria les obres “The whitey album”, “Goo” i Dirty” i aconseguiria el seu major èxit comercial amb el seu darrer treball, “The eternal”, després del qual arribaria la separació i els projectes de Thurston, Ranaldo i Gordon en solitari.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: ANOTHER SIDE OF THE MOON (PINK FLOYD)

 

Després del reivindicat debut psicodèlic de “The piper at the gates of dawn”, el primer cantant, guitarrista i líder de Pink Floyd, Syd Barrett, debut a múltiples problemes amb les substàncies al·lucinògenes, va abandonar la banda britànica i va ser substituït per David Gilmour.

Gilmour va formar el quartet clàssic amb el baixista Roger Waters, el bateria Nick Mason i el teclista Richard Wright. Seguidament, el grup britànic va viure el que podríem anomenar com una època de transició, mitjançant treballs com “Atom heart mother” o “Meddle”, que van situar plenament la banda anglesa en el rock progressiu.

“Another side of the moon” va convertir Pink Floyd en banda mainstream- L’àlbum, un  dels cims del rock progressiu de tots els temps, és considerat per alguns experts el moment àlgid creatiu de la formació britànica, que va presentar temes com “Time”, “Money” o “Us and them”.

Pink Floyd faria també història amb el magnífic treball “Wish you were here”, editaria una obra bastat arriscada com “Animals” i gravaria el grandiloqüent doble àlbum “The Wall”, arran del qual començarien les divergències entre Waters i la resta de components, que portarien a la separació,

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WOLFGANG AMADEUS PHOENIX (PHOENIX)

 

El grup Phoenix va ser fundat a Versalles, al nord de França, pel cantant Thomas Mars, els guitarristes Laurent Brancowitz i Christian Mazzalai i el baixista i teclista Deck d’Arcy. El llavors quartet va debutar en gran format amb l’àlbum “United”.  

El conjunt francès, que gairebé sempre ha interpretat les seves cançons en llengua anglesa, va fer ús d’un estil  de pop ballable tecnificat, amb una important influència de la new wave, i va editar àlbums com “Alphabetical” i “It’s never been Like that”, que van tenir cert èxit a França, però van passar bastant desapercebuts a la Gran Bretanya i els Estats Units..

És possible que el treball més cèlebre de Phoenix hagi estat “Wolfgang Amadeu Mozart”, ja amb Thomas Hedlund com a bateria i que va extreure cançons com “Lisztomania”, “1901” i “Lasso”. El treball es va situar al número 14 de les llistes franceses i va fer acte de presència a les del Regne Unit i a també a Billboard.

Seguidament, el grup francès va presentar “Bankrupt !”, el seu millor èxit comercial, arribant al top 10 tant a nivell local com als Estats Units; “Ti amo”, on el grup de Versalles utilitzava la llengua italiana, i finalment “Alpha zulu”, que va significar un descens important en les vendes.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: CROOKED RAIN CROOKED RAIN (PAVEMENT)

 

Pavement havia debutat com a trio, format per Stephen Malkmus (veu i guitarra), Scott Kannberg (guitarra, baix i veu) i Gary Young (bateria), amb el molt ben valorat àlbum “Slanted and enchanted”, un dels cims del rock alternatiu nord-americà de la dècada dels 90 del passat segle XX.

Després del debut, Malkmus i Kannberg van reformar la banda californiana, amb la marxa de Young i la incorporació de Mark Ibold (baix), Steve West (bateria) i Rob Nastanovich (percussió i veu), quintet que es va estabilitzar.

El segon treball de llarga durada del conjunt nord-americà va ser “Crooked rain, crooked rain”, un altre formidable treball que va comptar amb temes com “Elevate me later", “Cut your hair”, “Gold soundz”, “Range life” i “Fillmore jive”, peces que, com era habitual, comptaven amb les lletres críptiques de Malkmus. 

És possible que posteriorment la discografia de Pavement anés en descens, però el grup de Los Angeles va continuar entre les bandes més seguides del rock alternatiu dels Estats Units amb obres com “Wowee zowee”, “Brighten the corners” i “Terror twilight”, el seu darrer treball.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: POWER, CORRUPTION AND LIES (NEW ORDER)

 

Quan Ian Curtis va decidir posar punt i final a la seva vida, els altres tres components de Joy Division, el guitarrista Bernard Sumner, que es va convertir en el nou cantant; el baixista Peter Hook i el bateria Stephen Morris, acompanyats de la teclista Gillian Gilbert, parella sentimental del primer, van formar New Order.

El grup de Salford, localitat propera a Manchester, va canviar radicalment de gènere i va passar de l’estil fosc, sinistre i alguns cops depriment de Joy Division a uns ritmes dance, ballables i lluminosos, fet que podria tenir la causa, en primer lloc, al caràcter turmentat de Curtis i, en segon lloc, per l’establiment del conjunt anglès a la càlida illa balear d’Eivissa.

“Power, corruption and lies” va ser el segon àlbum de New Order i una de les seves obres més populars, amb la inclusió de temes com “Age of consent”, “Your silent face” i, més tard, d’un dels seus grans èxits: “Blue Monday”.

El quartet britànic va completar una extraordinària dècada dels 80 amb els treballs “Low – Life”, “Brotherhood” i “Technique” i va iniciar sòlidament el decenni dels 90 amb “Republic”, tot i que més tard va arribar certa decadència, quan Hook va abandonar per portar un projecte personal.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: BLUE SKY MINING (MIDNIGHT OIL)

 

Durant bastants anys, el grup australià Midnight Oil, format pel cantant Peter Garrett, el guitarrista i teclista Jim Moginie, el guitarrista Martin Rotsey, el baixista Andrew James i el bateria Rob Hurst, només va tenir un gran impacte al seu país.

Tanmateix, va assolir un gran èxit amb l’excel·lent treball “Diesel and dust”, considero que un dels millors àlbums realitzats durant el decenni dels anys 80 i on es troben magnífiques cançons com “The beds are burning”, “Put down that weapon”, “The dead heart” o “Sometimes”.

Aprofitant l’empenta que va motivar “Diesel and dust”, Midnight Oil va triomfar també en el pla internacional amb el treball “Blue sky mining”, quan Bones Hillman ja havia substituït James i que tot i que no va arribar als nivells d’excel·lència del seu antecessor, es tracta igualment d’un extraordinari disc, mitjançant pistes com la de títol homònim, “Forgotten years” i “King of the mountain”.

No obstant. Midnight Oil, que va defensar intensament conceptes com l’ecologia o la població aborigen australiana, va mantenir-se en un lloc preponderant a escala local, però el grup de Sidney va tornar a cert anonimat, tant pel que fa al continent europeu com als Estats Units.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: DESERTER’S SONGS (MERCURY REV)

 

Mercury Rev, en principi format pel cantant David Baker, el cantant i guitarrista Jonathan Donahue, el guitarrista Sean Grasshopper Mackoviak, el baixista David Friedmann, el bateria Jimy Chambers i la flautista Suzanne Thorpe, va tenir durant els seus inicis una trajectòria molt allunyada dels focus comercials.

El grup de Buffalo, ciutat situada al nord l’estat de Nova York, va passar bastant desapercebut amb els seus primers discs de llarga durada, en un període en què Baker ho va deixar estar i Donahue es va convertir en únic vocalista i en líder de la banda nord-americana. .

El gran triomf de Mercury Rev, almenys pel que fa a les ressenyes de la crítica, va ser l’àlbum “Deserter’s songs”, quan el teclista Adam Snyder ja formava part de la formació. Les principals pistes del treball van ser les psicodèliques “Holes”, “Opus 40” i "Godness on the hiway”

A continuació, ja instal·lat el grup estatunidenc en llocs preferents de la música alternativa nord-americana, el conjunt de Buffalo va presentar “All is dream”, “The secret migration” o “Snowflake midnight”, arribant més tard al número dos del rànquing independent dels Estats Units. .

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: ANTICS (INTERPOL)

 

Interpol va ser fundat a Nova York, en una època d’esplendor del rock alternatiu a la gran ciutat nord-americana, pel cantant i guitarrista Paul Banks, el guitarrista Daniel Kessler, el baixista Carlos Dengler i el bateria Sam Fogarino.

El quartet nord-americà va debutar en gran format amb un disc molt elogiat per la crítica especialitzada, ”Turn on the bright lights”, el qual va estar molt influenciat per la música postpunk britànica i, més concretament, per la llegendària banda de Manchester Joy Division.

El segon àlbum que Interpol va gravar va ser “Antics”, penso que un altre gran treball, tot i que la crítica no va ser tan benèvola com ho havia fet amb el seu antecessor. L’obra compta amb temes com “Evil”,  “Narc”, “Take you on a cruise”, “Slow hands” o el genial “C’mere”.

Llavors si, Interpol va tenir una petita davallada mitjançant els discs “Our love to admire” i l’àlbum que porta el nom del grup, tot i que, paradoxalment, llavors va obtenir millors resultats comercials, Seguidament, per la marxa de Dengler, que va portar a terme projectes en solitari, la banda novaiorquesa va esdevenir trio.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: MELLON COLLIE AND THE INFINITE SANDNESS

 

El grup The Smashing Pumpkins va ser fundat a Chicago pel seu cantant, guitarrista i líder Bill Corgan, el guitarrista James Iha, la baixista D’arcy Wretzky i el bateria Jimmy Chamberlin. La banda nord-americana es va situar aviat entre les més populars del rock independent i alternatiu pel que fa als Estats Units.

Després d’un debut bastant radical, “Gish”, el quartet d’Illinois va gravar el magnífic àlbum “Siamese dream”, una de les grans fites de la història de la música rock alternativa, gràcies a clàssics del gènere com “Cherub rock”, “Today” i “Disarm”, peces que mai manquen en els seus concerts.

A continuació, The Smashing Pumpkins va decidir confeccionar un doble àlbum, “Mellon Collie and the infinite sandness”, un disc molt heterogeni, doncs s’alternen diferents gèneres com pop, rock, rock dur o rock simfònic i on destaquen cançons com “Tonight, tonight”, “Zero”, “Bullet wirh butterfly wings”, “Muzzle”, “Thirty – three” i “1979”.

A mesura que van marxar Iha, Chamberlin i Wretzky, tot i que els dos primers van tornar a la banda de Chicago, el grup liderat per Corgan va entrar en una època més irregular, relacionada amb treballs com “Adore”, “Machina / the machines of God” i “Machina it the friend’s and enemies of modern music”,  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: AMERICAN IDIOT (GREEN DAY)

 

El trio Green Day va aparèixer com una de les formacions que van protagonitzar un revival de la música punk, moviment que va ser acusat de poc autèntic en comparació al que van exercir durant el segon lustre dels 70 conjunts com Ramones, The Sex Pistols o The Clash.

El grup el van fundar a Los Angeles el seu cantant, guitarrista i líder Billie Joe Armstrong, el baixista Mike Dirnt i el bateria Tré Cool, trio inalterable fins els nostre dies. Els seus inicis van ser més aviat modestos, fins a la confecció del triomfant àlbum “Dookie”, número u al Canadà i dos als Estats Units.

En una època d’evident maduresa, la formació californiana va presentar l’obra conceptual “American idiot”, que va comptar amb ressenyes molt positives de la crítica i va obtenir importants premis. El disc conté pistes com la que li dona títol, un tema plenament punk; “Jesus of suburbia” o “Boulevard of broken dreams”.

Green Day ja s’havia convertit definitivament en una banda meanstream i va repetir la fórmula d’American idiot” amb el seu següent treball, ”1st century breakdown”, per més tard editar obres com “Uno !”, “Dos” i “Tré”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: PARIS 1919 (JOHN CALE)

 

Després dels dos primers àlbums del reivindicat grup The Velvet Underground (VU), el gal·lès John Cale, el gran causant de les radicalitats que van caracteritzar la banda novaiorquesa, va abandonar per divergències amb Lou Reed i va iniciar la carrera en solitari.

Cale va continuar en una línia similar a la que havia mostrat com a a membre de VU, amb els àlbums “Vintage violence”, “Church of anthrax”, realitzat amb Terry Riley, i “Academy en peril”, treballs que només van tenir ressò en ambients profundament alternatius.  

Tanmateix, el músic britànic, que comptava amb una formació musical clàssica, va composar un àlbum tranquil, calmat, serè i amb un important protagonisme del piano, “Paris 1919”, aclamat per la crítica, també poc venut  i que conté cançons com “Child’s Christmas in Wales”, “The endless plain of fortune”, “Andalucia” o “Antarctica starts here”. .

Cale va seguir més tard amb l’estil que l’havia caracteritzat anteriorment, es va convertir en productor, i per exemple, va realitzar aquesta tasca amb “Horses”, l’històric debut de Patti Smith: va ser un dels referents del punk rock i, arran de la mort d’Andy Warhol, es va retrobar amb Reed per dedicar-li. “Songs for Drella” 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE GOOD WILL OUT (EMBRACE)

 

Embrace va ser una banda anglesa, fundada a la ciutat de Bailif Bridge, que va transcórrer com una formació secundària del brit pop, tenint en compte també que quan va sorgir, el moviment es trobava ja en les seves acaballes.

La formació va ser fundada pel cantant Danny McNamara, el guitarrista Richard McNamara, el baixista Steve Firth i el bateria Mike Heaton, als quals es reuniria més tard el teclista Mickey Dale.

El debut del grup de va ser el magnífic “The good will out”, que va arribar al número u de les llistes britàniques, però no va entrar a les nord-americanes de Billboard, i compta amb temes com “All you goog good people”, “My weakness is none of your business”. “Come back to what you know”, “One big family” o “Fireworks”. .

Posteriorment, Embrace va editat discs com “Drawn from memory”, “If you never been" o “Out of nothing”, tots ells amb una important repercussió al Regne Unit, retornant l’últim d’ells al grup al capdamunt del rànquing, però sense a penes ressò a l’altra banda de l’oceà Atlàntic.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: VOLUNTEERS (JEFFERSON AIRPLANE)

 

Jefferson Airplane, que va fer ús d’una música força influenciada pel folk, va ser una de les bandes més genuïnes del moviment hippy, juntament amb grups com The Grateful Dead, Country Joe & the Fish o Big Brother & the Holding Company, que tenia a Janis Joplin com a vocalista.   

Després d’un primer àlbum que va passar pràcticament desapercebut, l’arribada de la vocalista Grace Slick, que va integrar la formació clàssica amb la seva parella sentimental Paul Kantner (veu i guitarra), Marty Balin (veu i guitarra), Jorma Kaukonen (guitarra i veu), Jack Casady (baix) i Spencer Dryden (bateria), va donar un gir a la banda californiana.

Uns anys més tard de triomfar amb el clàssic hippy i psicodèlic ·Surrealistic pillow”, “Volunteers”, un títol que remetia a la guerra del Vietnam, que tant va combatre el grup estatunidenc, i també el corrent del flower power, va suposar un altre dels punts àlgids de Jefferson Airplane, que va presentar peces com “We can be together”, “Good shepherd” o la que li dona títol.

Seguidament es va iniciar la davallada del conjunt de San Francisco, amb les anades i tornades de Balin, la marxa de Kaukonen i Casidy per formar la banda de blues rock Hot Tuna i el canvi de denominació per convertir-se en Jefferson Starship, que acabaria derivant simplement en Starship.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: 12 MEMORIES (TRAVIS)

 

Travis va ser una de les moltes bandes escoceses fundades a la ciutat de Glasgow durant el decenni dels anys 90 del passat segle XX, sent en principi els seus components el cantant i guitarrista Fran Healey, el guitarrista i teclista Andy Dunlop, el baixista Dougie Payne, el bateria Neil Primrose i el teclista Page McConnell.

Després de debutar amb l’àlbum “Good feeling”, un disc influenciat pel brit pop, Travis va gravar, ja sense McConnell, “The man who”, el qual molts experts consideren la seva  millor obra, i “The invisible band”. La banda escocesa s’ha havia ja convertit en una de les grans formacions de Glasgow, juntament amb The Jesus & Mary Chain, Primal Scream o Belle & Sebastian.

Seguidament, el quartet escocès va presentar “12 memories”, una obra molt semblant a les seves predecessores i que conté cançons com “Quicksand”, “The Beautiful occupation”, “Re – offender”, “Love will come through”, “Mid – life krisis” o “Happy to hang around”.

A continuació, seguint el mateix estil, Travis ha editat els àlbums “The boy with no name”, “Ode to J. Smith”, “Where you stand”, “Everything at once”, “10 songs” i “LA times”, com en el cas de les edicions anteriors, sempre en el top 10 britànic, excepte el segon dels discs significats.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE BEAST INSIDE (INSPIRAL CARPETS)

 

El moviment Madchester, que va tenir la seva seu en el local La Haçienda, va tenir com a bandes emblemàtiques New Order, ja amb una llarga trajectòria sota la producció de Tony Wilson, fundador del segell discogràfic independent The Factory; Happy Mondays i The Stone Roses, però hi van destacar d’altres com Inspiral Carpets.

El grup de Manchester va tenir com a components el cantant Tom Hingley, l’organista i segona veu Clint Boon, el guitarrista Graham Lambert, el baixista Martyn Walsh i el bateria Craig Gill. El so de l’òrgan de Boon va ser un dels punts distintius de la banda anglesa.

“The beast inside” va ser el segon i potser el millor treball d’estudi d’Inspiral Carpets, segon top 10 a les llistes britàniques, que en plena època Madchester va presentar cançons com “Caravan”, “Please be cruel”, Sleep well tonight” i “Niagara”.

Seguidament, el quartet britànic va editar l`àlbum “Revenge of the goldfish”, on la guitarra pren més protagonisme en detriment de l’òrgan, per només editar un treball més en la seva època clàssica, tot i que tornaria una dècada més tard amb un disc que no va obtenir l’èxit esperat.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SEARCHING FOR THE YOUNG REBELS (DEXYS MIDNIGHT RUNNERS)

 

En plena new wave, un moviment molt complex i heterogeni, va aparèixer la macrobanda Dexys Midnight Runners, que va optar per reivindicar la música soul que havia triomfat durant la dècada dels anys 60.

L’inqüestionable líder de la formació britànica va ser el cantant i compositor Kevin Rowlands, qui va realitzar varis canvis en la curta història del grup, reclutant en principi el guitarrista Kevin Archer, el baixista Pete Williams, el bateria Andy Growcott, el teclista Pete Saunders, el trombonista Jim Paterson i els saxofonistes Geoffrey Blythe i Steve Spooner. .

El primer disc de llarga durada de la formació anglesa va ser “Searching for the Young rebels”, un elogiat i reivindicat àlbum que conté temes com “Burn it down”, “Tell me when my lights turns green”, “I’m just looking”, la popular “Geno” i “There, there, my dear”.

Seguidament, Dexys Midnight Runners va gravar un altre aplaudit treball, “Too – rye – ay”, on hi pren part el hit “Come on Eileen”, però el grup britànic, ja conegut com a Kevin Rowlands & the Dexys Midnight Runners, amb freqüents substitucions de músics, només editaria un tercer vinil, ”Down stand me now” , i ho deixaria estar.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SOUND AFFECTS (THE JAM)´

 

The Jam, grup fundat a Londres pel seu cantant., líder i guitarrista Paul Weller, el baixista Bruce Foxton i el bateria Rick Buckler, es va ajuntar al punk rock, la new wave i també el revival mod que va tenir lloc a Anglaterra a finals de la dècada dels 70 del segle XX.

Després de l’edició dels àlbums “In the city” i “This is the modern world”, The Jam va presentar dos magnífics treballs: “All mod cons” i “Setting sons”, penso que el millor disc de llarga durada del trio anglès, mentre la figura de Weller emergia com un dels majors talents de la música britànica del període.  

Posteriorment, The Jam va editar un altre gran treball, “Sound affects”, potser una mica inferior al seu predecessor, però amb sensacionals cançons com “Monday”, “Start !”, la popular “That’s entertainment”, i “Man in the corner shop”. .

El trio londinenc només gravaria un altre àlbum d’estudi, “The gift”, número u al Regne Unit, per més tard Weller fundar el grup de soul The Style Council i seguir més tard en solitari, ja instal·lat com un dels més grans compositors britànics de la història de la música pop – rock.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WISH YOU WERE HERE (PINK FLOYD)

 

En plena època psicodèlica i d’auge del swinging London, Pink Floyd va ser fundat pel cantant, guitarrista i geni turmentat Syd Barrett, el baixista Roger Waters, el bateria Nick Mason i el teclista Roger Wright. Després d’un reivindicat àlbum inicial, “The piper at the gates of dawn”, Barrett, molt afectat per l’elevat consum d’LSD, ho va deixar estar.

Ell cantant i virtuós guitarrista David Gilmour va substituir Barrett i Pink Floyd va passar llavors per una època de transició entre el rock psicodèlic i el rock progressiu, gènere del qual va ser una de les principals bandes del món, en un període en què el grup britànic va editar àlbums com “Atom heart moher” o “Meddle”.

El primer gran triomf de Pink Floyd va ser l’obra “Dark side of the moon”, que va establir el quartet anglès com a formació mainstream, fet que es va consolidar amb el formidable treball “Wish you were here”, que conté les pistes “Welcome to the Machine”, “Shine in you Crazy diamond” i la que li dona títol, les dues últimes dedicades a Barrett.

Seguidament, el grup britànic va gravar “Animals”, el doble àlbum “The Wall”, potser el seu cim de popularitat, però també de grandiloqüència, i pocs anys més tard, per les diferències entre Waters i la resta de components, va arribar la separació, tot i que Gilmour, Mason i Wright van continuar amb la marca. .

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WHAT PEOPLE SAY I AM THAT’S WHAT I’M NOT (ARCTIC MONKEYS)

 

A començaments de l’actual segle XXI el brit pop ja feia anys que havia posat punt i final a la seva vigència, però, a més de continuar en actiu bandes com Oasis, Blur, Pulp o Suede, la seva influència es va deixar sentit en noves formacions com Kaiser Chiefs, Franz Ferdinand o Arctic Monkeys.

Arctic Monkeys va ser fundat a la ciutat de Sheffield, al nord d’Anglaterra, pel seu cantant, guitarrista i líder Alex Turner, el guitarrista Jamie Cook, el baixista Andy Nicholson i el bateria Matt Helders. El seu àlbum inicial va ser l’opera prima més venuda en la història del Regne Unit.

El debut en gran format del conjunt anglès va ser l’intens, vibrant i molt aclamat “What people say i am that’s what i’m not”, que va presentar peces com el hit “I bet you look good on the dancefloor”, “Fake tales of San Francisco”, “Mardy bum” i “When the sun goes down”.

A continuació, el grup britànic va asserenar una mica el seu estil amb els treballs “Favourite worst nighmare”, “Humbug” i “Suck it and see”, i va apropar-se a la música soul a partir d’”A M”, en un període en què el quartet de Sheffield es trobava entre les millors bandes de la Gran Bretanya. .