ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: CROOKED RAIN CROOKED RAIN (PAVEMENT)

 

Pavement havia debutat com a trio, format per Stephen Malkmus (veu i guitarra), Scott Kannberg (guitarra, baix i veu) i Gary Young (bateria), amb el molt ben valorat àlbum “Slanted and enchanted”, un dels cims del rock alternatiu nord-americà de la dècada dels 90 del passat segle XX.

Després del debut, Malkmus i Kannberg van reformar la banda californiana, amb la marxa de Young i la incorporació de Mark Ibold (baix), Steve West (bateria) i Rob Nastanovich (percussió i veu), quintet que es va estabilitzar.

El segon treball de llarga durada del conjunt nord-americà va ser “Crooked rain, crooked rain”, un altre formidable treball que va comptar amb temes com “Elevate me later), “Cut your hair”, “Gold soundz”, “Range life” i “Fillmore jive”, peces que, com era habitual, comptaven amb les lletres críptiques de Malkmus. 

És possible que posteriorment la discografia de Pavement anés en descens, però el grup de Los Angeles va continuar entre les bandes més seguides del rock alternatiu dels Estats Units amb obres com “Wowee zowee”, “Brighten the corners” i “Terror twilight”, el seu darrer treball.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: POWER, CORRUPTION AND LIES (NEW ORDER)

 

Quan Ian Curtis va decidir posar punt i final a la seva vida, els altres tres components de Joy Division, el guitarrista Bernard Sumner, que es va convertir en el nou cantant; el baixista Peter Hook i el bateria Stephen Morris, acompanyats de la teclista Gillian Gilbert, parella sentimental del primer, van formar New Order.

El grup de Salford, localitat propera a Manchester, va canviar radicalment de gènere i va passar de l’estil fosc, sinistre i alguns cops depriment de Joy Division a uns ritmes dance, ballables i lluminosos, fet que podria tenir la causa, en primer lloc, al caràcter turmentat de Curtis i, en segon lloc, per l’establiment del conjunt anglès a la càlida illa balear d’Eivissa.

“Power, corruption and lies” va ser el segon àlbum de New Order i una de les seves obres més populars, amb la inclusió de temes com “Age of consent”, “Your silent face” i, més tard, d’un dels seus grans èxits: “Blue Monday”.

El quartet britànic va completar una extraordinària dècada dels 80 amb els treballs “Low – Lfe”, “Brotherhood” i “Technique” i va iniciar sòlidament el decenni dels 90 amb “Republic”, tot i que més tard va arribar certa decadència, quan Hook va abandonar per portar un projecte personal.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: BLUE SKY MINING (MIDNIGHT OIL)

 

Durant bastants anys, el grup australià Midnight Oil, format pel cantant Peter Garrett, el guitarrista i teclista Jim Moginie, el guitarrista Martin Rotsey, el baixista Andrew James i el bateria Rob Hurst, només va tenir un gran impacte al seu país.

Tanmateix, va assolir un gran èxit amb l’excel·lent treball “Diesel and dust”, considero que un dels millors àlbums realitzats durant el decenni dels anys 80 i on es troben magnífiques cançons com “The beds are burning”, “Put down that weapon”, “The dead heart” o “Sometimes”.

Aprofitant l’empenta que va motivar “Diesel and dust”, Midnight Oil va triomfar també en el pla internacional amb el treball “Blue sky mining”, quan Bones Hillman ja havia substituït James i que tot i que no va arribar als nivells d’excel·lència del seu antecessor, es tracta igualment d’un extraordinari disc, mitjançant pistes com la de títol homònim, “Forgotten years” i “King of the mountain”.

No obstant. Midnight Oil, que va defensar intensament conceptes com l’ecologia o la població aborigen australiana, va mantenir-se en un lloc preponderant a escala local, però el grup de Sidney va tornar a cert anonimat, tant pel que fa al continent europeu com als Estats Units.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: DESERTER’S SONGS (MERCURY REV)

 

Mercury Rev, en principi format pel cantant David Baker, el cantant i guitarrista Jonathan Donahue, el guitarrista Sean Grasshopper Mackoviak, el baixista David Friedmann, el bateria Jimy Chambers i la flautista Suzanne Thorpe, va tenir durant els seus inicis una trajectòria molt allunyada dels focus comercials.

El grup de Buffalo, ciutat situada al nord l’estat de Nova York, va passar bastant desapercebut amb els seus primers discs de llarga durada, en un període en què Baker ho va deixar estar i Donahue es va convertir en únic vocalista i en líder de la banda nord-americana. .

El gran triomf de Mercury Rev, almenys pel que fa a les ressenyes de la crítica, va ser l’àlbum “Deserter’s songs”, quan el teclista Adam Snyder ja formava part de la formació. Les principals pistes del treball van ser les psicodèliques “Holes”, “Opus 40” i Godness on the hiway”

A continuació, ja instal·lada el grup estatunidenc en llocs preferents de la música alternativa nord-americana, el conjunt de Buffalo va presentar “All is dream”, “The secret migration” o “Snowflake midnight”, arribant més tard al número dos del rànquing independent dels Estats Units. .

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: ANTICS (INTERPOL)

 

Interpol va ser fundat a Nova York, en una època d’esplendor del rock alternatiu a la gran ciutat nord-americana, pel cantant i guitarrista Paul Banks, el guitarrista Daniel Kessler, el baixista Carlos Dengler i el bateria Sam Fogarino.

El quartet nord-americà va debutar en gran format amb un disc molt elogiat per la crítica especialitzada, ”Turn on the bright lights”, el qual va estar molt influenciat per la música postpunk britànica i, més concretament, per la llegendària banda de Manchester Joy Division.

El segon àlbum que Interpol va gravar va ser “Antics”, penso que un altre gran treball, tot i que la crítica no va ser tan benèvola com ho havia fet en el seu antecessor. L’obra compta amb temes com “Evil”,  “Narc”, “Take you on a cruise”, “Slow hands” o el genial “C’mere”.

Llavors si, Interpol va tenir una petita davallada mitjançant els discs “Our love to admire” i l’àlbum que porta el nom del grup, tot i que, paradoxalment, llavors va obtenir millors resultats comercials, Seguidament, per la marxa de Dengler, que va portar a terme projectes en solitari, la banda novaiorquesa va esdevenir trio.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: MELLON COLLIE AND THE INFINITE SANDNESS

 

El grup The Smashing Pumpkins va ser fundat a Chicago pel seu cantant, guitarrista i líder Bill Corgan, el guitarrista James Iha, la baixista D’arcy Wretzky i el bateria Jimmy Chamberlin. La banda nord-americana es va situar aviat entre les més populars del rock independent i alternatiu pel que fa als Estats Units.

Després d’un debut bastant radical, “Gish”, el quartet d’Illinois va gravar el magnífic àlbum “Siamese dream”, una de les grans fites de la història de la música rock alternativa, gràcies a clàssics del gènere com “Cherub rock”, “Today” i “Disarm”, peces que mai manquen en els seus concerts.

A continuació, The Smashing Pumpkins va decidir confeccionar un doble àlbum, “Mellon Collie and the infinite sandness”, un disc molt heterogeni, doncs s’alternen diferents gèneres com pop, rock, rock dur o rock simfònic i on destaquen cançons com “Tonight, tonight”, “Zero”, “Bullet wirh butterfly wings”, “Muzzle”, “Thirty – three” i “1979”.

A mesura que van marxar Iha, Chamberlin i Wretzky, tot i que els dos primers van tornar a la banda de Chicago, el grup liderat per Corgan va entrar en una època més irregular, relacionada amb treballs com “Adore”, “Machina / the machines of God” i “Machina it the friend’s ans enemies of modern music”,  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: AMERICAN IDIOT (GREEN DAY)

 

El trio Green Day va aparèixer com una de les formacions que van protagonitzar un revival de la música punk, moviment que va ser acusat de poc autèntic en comparació al que van exercir durant el segon lustre dels 70 conjunts com Ramones, The Sex Pistols o The Clash.

El grup el van fundar a Los Angeles el seu cantant, guitarrista i líder Billie Joe Armstrong, el baixista Mike Dirnt i el bateria Tré Cool, trio inalterable fins els nostre dies. Els seus inicis van ser més aviat modestos, fins a la confecció del triomfant àlbum “Dookie”, número u al Canadà i dos als Estats Units.

En una època d’evident maduresa, la formació californiana va presentar l’obra conceptual “American idiot”, que va comptar amb ressenyes molt positives de la crítica i va obtenir importants premis. El disc conté pistes com la que li dona títol, un tema plenament punk; “Jesus of suburbia” o “Boulevard of broken dreams”.

Green Day ja s’havia convertit definitivament en una banda meanstream i va repetir la fórmula d’American idiot” amb el seu següent treball, “”1st century breakdown”, per més tard editar obres com “Uno !”, “Dos” i “Tré”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: PARIS 1919 (JOHN CALE)

 

Després dels dos primers àlbums del reivindicat grup The Velvet Underground (VU), el gal·lès John Cale, el gran causant de les radicalitats que van caracteritzar la banda novaiorquesa, va abandonar per divergències amb Lou Reed i va iniciar la carrera en solitari.

Cale va continuar en una línia similar a la que havia mostrat com a a membre de VU, amb els àlbums “Vintage violence”, “Church of anthrax”, realitzat amb Terry Riley, i “Academy en peril”, treballs que només van tenir ressò en ambients profundament alternatius.  

Tanmateix, el músic britànic, que comptava amb una formació musical clàssica, va composar un àlbum tranquil, calmat, serè i amb un important protagonisme del piano, “Paris 1919”, aclamat per la crítica, també poc venut  i que conté cançons com “Child’s Christmas in Wales”, “The endless plain of fortune”, “Andalucia” o “Antarctica starts here”. .

Cale va seguir més tard amb l’estil que l’havia caracteritzat anteriorment, es va convertir en productor, i per exemple va realitzar aquesta tasca amb “Horses”, l’històric debut de Patti Smith: va ser un dels referents del punk rock i, arran de la mort d’Andy Warhol, es va retrobar amb Reed per dedicar-li. “Songs for Drella” 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE GOOD WILL OUT (EMBRACE)

 

Embrace va ser una banda anglesa, fundada a la ciutat de Bailif Bridge, que va transcórrer com una formació secundària del brit pop, tenint en compte també que quan va sorgir, el moviment es trobava ja en les seves acaballes.

La formació va ser fundada pel cantant Danny McNamara, el guitarrista Richard McNamara, el baixista Steve Firth i el bateria Mike Heaton, als quals es reuniria més tard el teclista Mickey Dale.

El debut del grup de va ser el magnífic “The good will out”, que va arribar al número u de les llistes britàniques, però no va entrar a les nord-americanes de Billboard, i compta amb temes com “All you goog good people”, “My weakness is none of your business”. “Come back to what you know”, “One big family” o “Fireworks”. .

Posteriorment, Embrace va editat discs com “Drawn from memory”, “If you never been’ o “Out of nothing”, tots ells amb una important repercussió al Regne Unit, retornant l’últim d’ells el grup al capdamunt del rànquing, però sense a penes ressò a l’altra banda de l’oceà Atlàntic.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: VOLUNTEERS (JEFFERSON AIRPLANE)

 

Jefferson Airplane, que va fer ús d’una música força influenciada pel folk, va ser una de les bandes més genuïnes del moviment hippy, juntament amb grups com The Grateful Dead, Country Joe & the Fish o Big Brother & the Holding Company, que tenia a Janis Joplin com a vocalista.   

Després d’un primer àlbum que va passar pràcticament desapercebut, l’arribada de la vocalista Grace Slick, que va integrar la formació clàssica amb la seva parella sentimental Paul Kantner (veu i guitarra), Marty Balin (veu i guitarra), Jorma Kaukonen (guitarra i veu), Jack Casady (baix) i Spencer Dryden (bateria), va donar un gir a la banda californiana.

Uns anys més tard de triomfar amb el clàssic hippy i psicodèlic ·Surrealistic pillow”, “Volunteers”, un títol que remetia a la guerra del Vietnam, que tant va combatre el grup estatunidenc, i també el corrent del flower power, va suposar un altre dels punts àlgids de Jefferson Airplane, que va presentar peces com “We can be together”, “Good shepherd” o la que li dona títol.

Seguidament es va iniciar la davallada del conjunt de San Francisco, amb les anades i tornades de Balin, la marxa de Kaukonen i Casidy per formar la banda de blues rock Hot Tuna i el canvi de denominació per convertir-se en Jefferson Starship, que acabaria derivant simplement amb Starship.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: 12 MEMORIES (TRAVIS)

 

Travis va ser una de les moltes bandes escoceses fundades a la ciutat de Glasgow durant el decenni dels anys 90 del passat segle XX, sent en principi els seus components el cantant i guitarrista Fran Healey, el guitarrista i teclista Andy Dunlop, el baixista Dougie Payne, el bateria Neil Primrose i el teclista Page McConnell.

Després de debutar amb l’àlbum “Good feeling”, un disc influenciat pel brit pop, Travis va gravar, ja sense McConnell, “The man who”, el qual molts experts consideren la seva  millor obra, i “The invisible band”. La banda escocesa s’ha havia ja convertit en una de les grans formacions de Glasgow, juntament amb The Jesus & Mary Chain, Primal Scream o Belle & Sebastian.

Seguidament, el quartet escocès va presentar “12 memories”, una obra molt semblant a les seves predecessors i que conté cançons com “Quicksand”, “The Beautiful occupation”, “Re – offender”, “Love will come through”, “Mid – life krisis” o “Happy to hang around”.

A continuació, seguint el mateix estil, Travis ha editat els àlbums “The boy with no name”, “Ode to J. Smith”, “Where you stand”, “Everything at once”, “10 songs” i “LA times”, com en el cas de les obres anteriors, sempre en el top 10 britànic, excepte el segon dels discs significats.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE BEAST INSIDE (INSPIRAL CARPETS)

 

El moviment Madchester, que va tenir la seva seu en el local La Haçienda, va tenir com a bandes emblemàtiques New Order, ja amb una llarga trajectòria sota la producció de Tony Wilson, fundador del segell discogràfic independent The Factory; Happy Mondays i The Stone Roses, però hi van destacar d’altres com Inspiral Carpets.

El grup de Manchester va tenir com a components el cantant Tom Hingley, l’organista i segona veu Clint Boon, el guitarrista Graham Lambert, el baixista Martyn Walsh i el bateria Craig Gill. El so de l’òrgan de Boon va ser un dels punts distintius de la banda anglesa.

“The beast inside” va ser el segon i potser el millor treball d’estudi d’Inspiral Carpets, segon top 10 a les llistes britàniques, que en plena època Madchester va presentar cançons com “Caravan”, “Please be cruel”, Sleep well tonight” i “Niagara”.

Seguidament, el quartet britànic va editar l`àlbum “Revenge of the goldfish”, on la guitarra pren més protagonisme en detriment de l’òrgan. Per només editar un treball més en la seva època clàssica, tot i que tornaria una dècada més tard amb un disc que no va obtenir l’èxit esperat.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SEARCHING FOR THE YOUNG REBELS (DEXYS MIDNIGHT RUNNERS)

 

En plena new wave, un moviment molt complex i heterogeni, va aparèixer la macrobanda Dexys Midnight Runners, que va optar per reivindicar la música soul que havia triomfat durant la dècada dels anys 60.

L’inqüestionable líder de la formació britànica va ser el cantant i compositor Kevin Rowlands, qui va realitzar varis canvis en la curta història del grup, reclutant en principi el guitarrista Kevin Archer, el baixista Pete Williams, el bateria Andy Growcott, el teclista Pete Saunders, el trombonista Jim Paterson i els saxofonistes Geoffrey Blythe i Steve Spooner. .

El primer disc de llarga durada de la formació anglesa va ser “Searching for the Young rebels”, un elogiat i reivindicat àlbum que conté temes com “Burn it down”, “Tell me when my lights turns green”, “I’m just looking”, la popular “Geno” i “There, there, my dear”.

Seguidament, Dexys Midnight Runners va gravar un altre aplaudit treball, “Too – rye – ay”, on hi pren part el hit “Come on Eileen”, però el grup britànic, ja conegut com a Kevin Rowlands & the Dexys Midnight Runners, amb freqüents substitucions de músics, només editaria un tercer vinil, ”Down stand me now” , i ho deixaria estar.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SOUND AFFECTS (THE JAM)´

 

The Jam, grup fundat a Londres pel seu cantant. Líder i guitarrista Paul Weller, el baixista Bruce Foxton i el bateria Rick Buckler, es va ajuntar al punk rock, la new wave i també el revival mod que va tenir lloc a Anglaterra a finals de la dècada dels 70 del segle XX.

Després de l’edició dels àlbums “In the city” i “This is the modern world”, The Jam va presentar dos magnífics treballs: “All mod cons” i “Setting sons”, penso que el millor disc de llarga durada del trio anglès, mentre la figura de Weller emergia com un dels majors talents emergents de la música britànica del període.  

Posteriorment, The Jam va editar un altre gran treball, “Sound affects”, potser una mica inferior al seu predecessor, però amb sensacionals cançons com “Monday”, “Start !”, la popular “That’s entertainment”, i “Man in the corner shop”. .

El trio londinenc només gravaria un altre àlbum d’estudi, “The gift”, número u al Regne Unit, per més tard Weller fundar el grup de soul The Style Council i seguir més tard en solitari, ja instal·lat com un dels més grans compositors britànics de la història de la música pop – rock.

 

SEVILLA

 

País: Andalusia.

Estat: Espanya.

Habitants (aproximat): 690.000.

Cèlebre per: seu important del rock andalús i de formacions com Lole y Manuel i Triana.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WISH YOU WERE HERE (PINK FLOYD)

 

En plena època psicodèlica i d’auge del swinging London, Pink Floyd va ser fundat pel cantant, guitarrista i geni turmentat Syd Barrett, el baixista Roger Waters, el bateria Nick Mason i el teclista Roger Wright. Després d’un reivindicat àlbum inicial, “The piper at the gates of dawn”, Barrett, molt afectat per l’elevat consum d’LSD, ho va deixar estar.

Ell cantant i virtuós guitarrista David Gilmour va substituir Barrett i Pink Floyd va passar llavors per una època de transició entre el rock psicodèlic i el rock progressiu, gènere del qual va ser una de les principals bandes del món, en un període en què el grup britànic va editar àlbums com “Atom heart moher” o “Meddle”.

El primer gran triomf de Pink Floyd va ser l’obra “Dark side of the moon”, que va establir el quartet anglès com a formació mainstream, fet que es va consolidar amb el formidable treball “Wish you were here”, que conté les pistes “Welcome to the Machine”, “Shine in you Crazy diamond” i la que li dona títol, les dues últimes dedicades a Barrett.

Seguidament, el grup britànic va gravar “Animals”, el doble àlbum “The Wall”, potser el seu cim de popularitat, però també de grandiloqüència, i pocs anys més tard, per les diferències entre Waters i la resta de components, va arribar la separació, tot i que Gilmour, Mason i Wright van continuar amb la marca. .

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WHAT PEOPLE SAY I AM THAT’S WHAT I’M NOT (ARCTIC MONKEYS)

 

A començaments de l’actual segle XXI el brit pop ja feia anys que havia posat punt i final a la seva vigència, però, a més de continuar en actiu bandes com Oasis, Blur, Pulp o Suede, la seva influència es va deixar sentit en noves formacions com Kaiser Chiefs, Franz Ferdinand o Arctic Monkeys.

Arctic Monkeys va ser fundat a la ciutat de Sheffield, al nord d’Anglaterra, pel seu cantant, guitarrista i líder Alex Turner, el guitarrista Jamie Cook, el baixista Andy Nicholson i el bateria Matt Helders. El seu àlbum inicial va ser l’opera prima més venuda en la història del Regne Unit.

El debut en gran format del conjunt anglès va ser l’intens, vibrant i molt aclamat “What people say i am that’s what i’m not”, que va presentar peces com el hit “I bet you look good on the dancefloor”, “Fake tales of San Francisco”, “Mardy bum” i “When the sun goes down”.

A continuació, el grup britànic va asserenar una mica el seu estil amb els treballs “Favourite worst nighmare”, “Humbug” i “Suck it and see”, i va apropar-se a la música soul a partir d’”A M”, en un període en què el quartet de Sheffield es trobava entre les millors bandes de la Gran Bretanya. .

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: LAYLA AND OTHER ASSORTED LOVE SONGS

 

Eric Clapton va ser el primer gran guitarrista de la llegendària banda britànica de rythm & blues The Yardbirds, més tard es va convertir en un dels membres dels Bluesbreakers, el grup d’acompanyament de John Mayall, i a continuació va fundar, amb el cantant i baixista Jack Bruce i el bateria Ginger Baker, el supergrup Cream.

El llegendari cantant, guitarrista i compositor britànic va editar quatre àlbums amb Cream, tots ells caracteritzats pel gènere rythm & blues i la naixent psicodèlia, els quals també van ser una influència per al hard rock, destacant “Disraeli gears”, tot i que l’experiència no va durar gaires anys a causa de tres personalitats tan fortes.

Clapton formaria un altre supergrup, Blind Faith, amb el cantant i guitarrista Steve Windwood, el baixista Ric Grech i de nou Baker, amb els quals només va gravar un àlbum, per fundar amb el guitarrista i teclista Bobby Whitlock, el baixista Carl Radle i el bateria i pianista Jim Gordon Derek & the Dominos, que igualment no arribaria més enllà d’un solitari treball, “Layla ans other assorted love songs”, una obra extraordinària que conté peces com “Bell bottom blues”, una versió del “Little wing” de Jimi Hendrix i la cèlebre “Layla”. .

Seguidament, el cantant i genial guitarrista anglès ens llançaria en solitari, en un període en què va tenir seriosos problemes derivats del consum de drogues, en una etapa en què van destacar àlbums com l’inicial que porta el seu nom, “461 ocean Boulevard”, “No reason to cry” i “Slowhand”.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SAM’S TOWN (THE KILLERS)

 

El quartet nord-americà The Killers va ser fundat a la ciutat de Las Vegas pel seu cantant i líder Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci Jr.

El grup de Nevada va debutar amb ·”Hot fuss”·, un àlbum molt influenciat per la new wave, moviment que va caracteritzar el primer lustre del decenni dels 80 del segle XX, en un període en què el teclats i els sintetitzadors van prendre un gran protagonisme en el pop – rock, però The Killers aviat realitzaria un gir.

El canvi es va produir amb el segon disc de llarga durada del quartet de las Vegas, “Sam’s town”, en què alguns crítics hi van observar la influència del llegendari cantant, guitarrista i compositor de New Jersey Bruce Springsteen. En el treball hi destaquen “When you were Young”, “For reasons unknown”, “Read my mind” i “Bones”.

Seguidament The Killers va gravar “Day and age”, on es troba el gran hit “Human”, establint-se com una de les grans bandes de rock alternatiu nord-americanes del segle XXI, tot i que no aconseguiria en primer número u a Billboard (al Regne Unit tots ho havien estat) fins a l’edició del treball “Wonderful wonderful”, el cinquè àlbum d’estudi.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: GLASVEGAS (GLASVEGAS)

 

Glasvegas va ser un grup fundat a la ciutat escocesa de Glasgow, a començaments de l’actual segle XXI, pel cantant James Allan, el guitarrista Rab Allan, el baixista Paul Donoghue i la bateria sueca Jonna Löfgren.

Llavors a Escòcia, i més concretament a la seva ciutat més populosa, es vivia un extraordinari període del pop – rock de caire alternatiu, que ja venia del decenni anterior, i en el qual Glasvegas es va situar, juntament amb altres bandes com els més veterans The Jesus & Mary Chain, Belle & Sebastian, Travis i els contemporanis Franz Ferdinand. .

El debut del conjunt escocès va ser un àlbum de títol homònim, número dos al Regne Unit, podríem considerar retro, que recordava la música doo wop, vigent entre finals de la dècada dels 50 i començaments del decenni dels 60 del passat segle XX, com ho demostren pistes com “Flowers and Football tops”, “Geraldine”, “It’s my own cheating heart that makes me cry”, “Go square go” i “Daddy’s gone”. .

A continuació Glasvegas, que ha anat perdent fama i popularitat, va gravar “Euphoric heartbreak”, encara top 10 a la Gran Bretanya, i “Later... when the TV turns to static”, el qual va allunyar el grup escocès dels principals focus.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: NOWHERE (RIDE)

 

Entre finals de la dècada dels 80 i començaments del decenni dels 90, pel que fa al rock independent i alternatiu, va sorgir la moda shoegazing, anomenada així perquè els músics es trobaven a l‘escenari fixes i amb la mirada dirigida cap al terra, és a dir, cap a les sabates.

Segurament el grup més cèlebre del moviment shoegazing va ser la banda irlandesa My Bloody Valentine, però també van destacar conjunts com The Verve, Slowdive o Ride, que van fundar a Oxford el cantant i guitarrista Mark Gardener. el guitarrista Andy Bell, el baixista Steve Queralt i el bateria Loz Colbert.

El debut del grup anglès va ser l’aclamat treball “Nowhere”, número 11 al Regne Unit, que és recordat com un dels clàssics del rock independent britànic de la dècada dels 90, fonamentalment per cançons com “Seagull”, “Kaleidoscope” i “Vapour trail”, que en va ser el tema més popular.  .

Potser de cara a la crítica, Ride no va poder mai igualar “Nowhere”, però va continuar editant discs extraordinaris, com són els casos de “Going blank again”, “Carnival of light” o “Tarantula”, també caracteritzats per la psicodèlia i una densa atmosfera, fins a un llarg parèntesi, en el qual Bell es va convertit en membre d’Oasis.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WAR (U 2)

 

El carismàtic vocalista Bono, el guitarrista The Edge, el baixista Adam Clayton i el bateria Larry Mullen Jr. van formar a Dublín, a començaments de la dècada dels 80, el grup U 2, que amb el pas dels anys es convertiria en una de les bandes més populars de tots els temps, tot i que els inicis, almenys al marge d’Irlanda, van ser més aviat modestos,

La música del conjunt dublinès va estar marcada des del principi per certa èpica, amb rerefons tant polític com religiós en algunes de les seves lletres, deixant força bé la crítica especialitzada el seu debut “Boy” i no sent tan benèvola amb el següent àlbum, anomenat “October”.

El tercer àlbum d’estudi del quartet irlandès va ser “War”, que va assolir el número u a les llistes britàniques, però només va ser un èxit relatiu als Estats Units. El disc compta amb peces com “Seconds”, “Two hearts beat as one”, “Red light”, “40” o els grans clàssics “Sunday bloody Sunday” i “New year’s day”.

Després de ser una de les bandes estel·lars del festival benèfic Live Aid, que es va celebrar a Londres i Philadelphia, U 2 es va convertir en una formació de masses, capaç d’omplir grans estadis, amb l’edició del treball “The Joshua tree”, que va suposar el seu primer gran triomf a l’altra banda de l’oceà Atlàntic.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: GIVE’M ENOUGH ROPE (THE CLASH)

 

The Clash, grup format pels cantants i guitarristes Joe Strummer i Mick Jones, el baixista Paul Simonon i Terry Chimes i Topper Headon, que es van alternar a la bateria, va debutar amb un àlbum de títol homònim, que va situar la banda londinenca al capdavant del gènere del punk rock,

Aleshores el punk , un estil de retorn al rock primigeni, sense artificis, en clar contrast amb el rock progressiu i simfònic, que ja donava clars signes d’esgotament, acabava d’esclatar, tot i que en aquell moment The Clash es trobava a l’ombra de les polèmiques, els escàndols i el soroll originats per The Sex Pistols.

Tot i que “Give’m enough rope” està considerat un treball de transició entre el debut i l’obra mestra “London calling”, es tracta també d’un gran disc i pot estar emmarcat entre els clàssics del punk rock gràcies a temes com “Safe european home”, “English civil war”, “Tommy gun” i “Stay free”.

Posteriorment, el quartet anglès presentaria l’excel·lent doble àlbum “London calling”, venut a preu d’unitat, i seguidament el triple “Sandinista”, igualment comercialitzat com a vinil normal, en un període, fonamentalment per les diferències entre Strummer i Jones, en què el grup londinenc començava la seva decadència.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: RUNNING ON EMPTY (JACKSON BROWNE)

 

Jackson Browne es va guanyar la vida durant uns anys fent de compositor d’altres intèrprets i així per exemple va atorgar el tema “Take it easy” al triomfant grup de country pop californià The Eagles, que van portar la cançó a convertir.se en un enorme èxit.

El cantautor nord-americà, tot i que nascut a la ciutat alemanya de Heidelberg, va aconseguir apropar-se al públic també com a intèrpret amb l’àlbum “Th Pretender”, en un període d’alça pel que fa a la cançó d’autor, en una època en què també van destacar Carole King, Joni Mitchel, James Taylor, Carly Simon, Cat Stevens o Al Stewart, 

El gran èxit li va arribar a Browne amb l’obra “Running on empty”, número tres al rànquing de Billboard, un disc gravat en fals directe que conté pistes com la que dona nom al treball, “You love the thunder”, “The load – out” o la popular “Stay”, que paradoxalment es tractava d’una cançó aliena.

El cantautor nord-americà va transcórrer aleshores pel seu període més popular, assolint el número u a les llistes nord-americanes amb el treball “Hold out”, tot i que potser es va apropar també a barems bastant comercials amb l’obra “Lawyers in love”, en una època on va viure durant algunes parts de l’any al barri barceloní de Gràcia.. .

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: CANDY O (THE CARS)

 

La new wave, iniciada a finals del decenni dels 70 i consolidada durant el primer lustre dels anys 80, va tenir un major impacte a la Gran Bretanya, però també va gaudir de cert èxit als Estats Units, amb bandes com The B 52’s, REM i The Cars.

The Cars va ser format per Ric Ocasek (veu i guitarra), Benjamin Orr (veu i baix), Elliot Easton (guitarra), David Robinson (bateria) i Greg Hawkes (teclats), quintet que va perdurar durant tota l’època clàssica del grup estatunidenc. El debut en gran format va ser un magnífic àlbum de títol homònim.

El segon treball de llarga durada de The Cars va ser “Candy O”, un altre extraordinari disc, tot i que potser una mica inferior a l’òpera prima del conjunt de Boston, que reuneix cançons com “Let’s go !”, “It’s all i can do”, “Double life”, la que li dona títol, “Night spots” i “Dangerous type”.

Seguidament, el grup nord-americà va continuar en una línia descendent fins a la separació, tot i que la formació de Boston tornaria alguns anys més tard de forma efímera, sense el malaguanyat Orr i poc abans que el seu líder Ocasek trobés igualment la mort.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: REGATTA DE BLANC (THE POLICE)

 

El cantant i baixista Gordon Sumner, conegut com a Sting, el bateria Stewart Copeland i el guitarrista Henry Padovani, molt aviat substituït pel veterà Andy Summers, van fundar el grup The Police, que en un principi va optar, sense èxit, per unir-se al moviment punk, per fer-ho posteriorment de manera convincent en la new wave.

El debut en gran format del trio britànic va ser l’esplèndid àlbum “Outlandous d’amour”, el qual va situar el grup en l’elit del pop – rock anglès i que penso que el temps ha deixat com la millor obra del conjunt liderat per Sting, sobretot pel que fa a temes com “So lonely” o “Roxanne”.

The Police es va convertir en un grup de masses arran de gravar el supervendes “Regatta de blanc”, número u al Regne Unit, que continuava amb els títols afrancesats i també amb l’estil reggae pop. Les principals cançons del disc són la magnífica “Message in a bottle”, la instrumental que li dona títol, “Bring on the night”, “Walking on the moon” i “The bed’s too big without you”.  

El trio anglès va continuar la mateixa tònica amb “Zenyatta mondatta” i posteriorment es va apropar a un estil més elegant i sofisticat amb els àlbums “Ghost in the Machine” i “Synchronicity”, que malgrat ser un dels treballs més venuts de la dècada dels 80, després del qual va arribar la dissolució, moment en què Sting va iniciar una triomfal carrera en solitari.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE SILDER (T REX)

 

Després de deixar estar el projecte folk i hippy que havia format amb, Steve Pelegrin Took el cantant, guitarrista i compositor britànic Marc Bolan va canviar l’estil de T Rex (abans Tyranosaurus Rex), que es va convertir en una de les principals bandes del glam rock, i va reclutar el vocalista i percussionista Mickey Finn, el baixista Steve Currie i el bateria Bill Legend. .

La nova etapa de T Rex va començar amb l’excel·lent treball “Electric warrior”. Que va situar el conjunt britànic entre les principals formacions del període glam, en particular, juntament amb grups com Roxy Music, Genesis, Queen, Slade o Sweet, i dels primers anys 70, en general.

Seguidament, el quartet anglès va presentar el treball “The slider”, que definitivament va consolidar la trajectòria de T Rex i del seu líder, gràcies a pistes com “Metal guru”, “Buick Mackane”, “Telegram Sam”, “Rabbit fighter" o “Ballrooms of mars”, que va tenir una versió en castellà de Radio Futura.

Més tard, la banda britànica editaria “Tanx”i  poc després Bolan perdria la vida en un accident de carretera, convertint-se en un autèntic mite i en un dels músics més influents de la música pop – rock, entre altres moviments per exemple el del brit pop, que va marcar la música britànica durant la dècada dels 90

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: LAMPARETES (ANTÒNIA FONT)

 

Després de la trilogia marcada pels àlbums “Alegria”, “Taxi” i “Batiscafo katiuskas”, el quintet mallorquí Antònia Font es va erigir com la millor formació en llengua catalana. El gran artífex de l’èxit en va ser el seu guitarrista i surrealista compositor Joan Miquel Oliver.

Amb Oliver sempre han format part del conjunt balear el cantant Pau Debon, el bateria Pere Debon i el teclista Jaume Manresa, completant el grup el baixista Joan Roca, que després de l’àlbum inicial va substituir Pere Estarellas. Antònia Font va marcar l’època més aclamada de pop – rock realitzar en català, juntament amb el quartet Manel.

Després d’un treball gravat amb l’Orquestra Simfònica de Bratislava, “Coser y cantar”, el quintet mallorquí va editar l’excel·lent obra “Lamparetes”, amb cançons com “Clint Eastwood”, “Calgary 1988”, “Els canons de Navarone”, “Boreal” o “Carreteres que no van enlloc”, que van consolidar definitivament el talent d’Oliver.

Després d’un disc estrany i original, “Vostè és aquí”, de peces molt curtes, Antònia Font va decidir separar-se, període que va aprofitar Oliver per treballar en solitari, tot i que el grup de Palma tornaria amb “Un minut estaboscòpica”, presentat al festival Primavera Sound de Barcelona.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE SUBURBS (ARCADE FIRE)

 

El grup Arcade Fire va ser fundat a la ciutat de Mont-real pel cantant, guitarrista i pianista nord-americà Win Butler i la vocalista i multiinstrumentista quebequesa Régine Chassagne, als quals es van unir el guitarrista Richard Reed Parry, el baixista Tim Kingsbury, el bateria Howard Bilerman i el també Multiinstrumentista William Butler. 

La macrobanda canadenca va debutar en gran format amb l’elogiat disc "Funeral” i va meravellar amb el treball “Neon bible”, penso que un dels àlbums més emblemàtics del que portem de segle XXI i que va convertir el grup de Mont-real en una de les principals formacions alternatives a nivell mundial.

El tercer àlbum d’estudi d’Arcade Fire va ser “The suburbs”, un altre excel·lent disc tot i que potser és una mica irregular i massa llarg. Entre les pistes que componen el treball es troben “Modern man”, “Suburban war”, “Wasted hours”, “We used to wait” i “Sprawl II (mountains beyond mountains)”.

A continuació, al mateix temps que el grup tenia un nou productor, la banda quebequesa va optar amb “Reflektor” per un canvi radical d’estil, de característiques dance més pròpies de la dècada dels 80, fet que seguiria amb la següent obra de la formació: “Everything now”

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: RUBBER SOUL (THE BEATLES)

 

Hi va haver un moment que John Lennon (veu i guitarra), Paul McCartney (veu i baix) George Harrison (guitarra i veu) i Ringo Starr (bateria) es trobaven esgotats i van decidir abandonar els concerts i les gires i centrar-se exclusivament en els més reposats estudis de gravació.

En aquell període estava a punt de produir-se, tant a la Gran Bretanya com als Estats Units, una ruptura musical que acabaria amb el beat i faria emergir nous gèneres com el rock psicodèlic, el rock progressiu, el rock simfònic, el rock dur o la world music, de la qual Harrison en seria un clar referent.

El primer àlbum de la nova època del quartet de Liverpool és encara una obra eminentment pop, com ho mostren temes com, “Drive my car”, “Nowhere man”, “Michelle”, “Girl” i “In my life” però la cançó “Norweggian wood (the bird has flown)”, composta per Harrison i en la qual usa el sitar que li va ensenyar a tocar el músic indi Ravi Shankar, anunciava els nous temps.

L’evolució va continuar amb l’àlbum “Revolver”, on hi pren part la psicodèlia amb la peça de Lennon “Tomorrow never knows”, i va culminar amb l’històric treball “Sgt. Pepper`s lonely hearts club band”, quan el grup britànic es va acostar definitivament a les característiques que van marcar el moviment hippy.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE CARS (THE CARS)

 

Durant els inicis de la new wave, pel que fa a la branca nord-americana del corrent, va ser fundat a la ciutat de Boston, a l’estat de Massachusetts, el quintet The Cars, que es va erigir en la millor banda de l’estil i de l’època als Estats Units amb Television, Talking Heads, Blondie i The B 52’s.

The Cars va estar format pel seu carismàtic cantant, guitarrista i líder Rik Ocasek, el cantant i baixista Benjamin Orr, el guitarrista Elliot Easton, el bateria David Robinson i el teclista Greg Hawkes. Aquesta formació va ser inalterable durant l’època clàssica del conjunt de Boston.

El conjunt nord-americà va debutar amb un treball de títol homònim que es va convertir en un èxit de crítica i públic gràcies a temes, alguns clàssics de la new wave, com “Good times roll”, “My best friend’s girl”, “Just what i needed”, “You’re all i’ve got tonight” i “Moving in stereo”.

Posteriorment, The Cars va editar un altre gran àlbum, “Candy O”, però la banda de Boston va anar declinant a poc a poc, fins que ho va deixar estar l’any 1987. Molts anys més tard, el grup nord-americà gravaria un altre disc, amb Orr ja desaparegut, per poc després també trobar la mort Ocasek. .

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE VELVET UNDERGROUND & NICO (THE VELVET UNDERGROUND)

 

Nova York es va convertir durant el segon lustre dels anys 60 del passat segle XX en una de les ciutats clau de l’avantguarda musical, artística i cultural mundial, període en què el pintor del pop art Andy Warhol va fundar The Factory, un local on es reunien els principals representants de la ruptura cultural de la gran urbs nord-americana.

Entre les persones que freqüentaven The Factory es trobaven el cantant, guitarrista i compositor Lou Reed i l’artista, baixista i músic de formació clàssica gal·lès John Cale, els quals van formar The Velvet Underground amb el guitarrista Sterling Morrison i la bateria Maureen Tucker, unint-se al grup, per exigència de Warhol, la model i cantant alemanya Nico Päffgen.

El primer àlbum del grup novaiorquès, produït per Warhol, es va anomenar “The Velvet Underground & Nico”, que es va vendre molt poc, doncs es va avançar varis anys al seu temps, però que ha estat un disc a bastament reivindicat. Entre els temes que el conformen hi destaquen “Sunday morning”, “Femme fatale”, “Venus in furs”, “Heroin” i “There she goes again”.

Posteriorment, The Velvet Underground gravaria un àlbum radical, incendiari i bastant inaccessible, “White light / White heat”, però la marxa de Cale va calmar notablement la música de la banda nord-americana amb les obres “The Velvet Underground” i “Loaded”, després de la qual va marxar Reed, sense qui s’editaria “Squeeze”..

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: BY THE WAY (RED HOT CHILI PEPPERS)

 

A començaments del segle XXI, el grup californià Red Hot Chili Peppers es trobava instal·lat entre les principals formacions alternatives mundials, fet que es va guanyar sobretot arran de la confecció de l’extraordinari àlbum “Californication”, potser el més popular de la seva discografia, juntament amb “Blood sugar sex magik”,

Aleshores la banda nord-americana estava integrada pel seu quartet clàssic: els membres fundadors Anthony Kiedis (veu) i Flea (baix), a més de John Frusciante (guitarra) i Chad Smith (bateria). Llavors Frusciante, un dels millors en el seu instrument de la seva generació, es trobava en una època estable arran de tenir molts problemes derivats de les drogues.

El treball presentat després de “Californication” va ser “By the way”, número u al Regne Unit i número dos als Estats Units, un disc similar al seu predecessor i que compta amb unes extraordinàries pistes, com ara la que porta el nom de l'edició, “Universally speaking”, “Dosed”, “The zephyr song” o “Can’t stop”.

Posteriorment, Red Hot Chili Peppers va entrar en un període segurament menys rellevant, en el qual ha editat àlbums com “Stadium arcadium”, “I’m with you” o “The gataway”, ha ofert continuats gires i concerts i ha recuperat Frusciante arran d’una nova marxa del guitarrista,

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SCREAMADELICA (PRIMAL SCREAM)

 

Tot i que el grup es va fundar a Glasgow, la ciutat més populosa d’Escòcia, les característiques de Primal Scream, banda fundada i liderada pel bateria de The Jesus & Mary Chain Bobby Gillespie, reconvertit en cantant, van ser força semblant a les de l’escena Madchester, vigent entre finals del decenni dels 80 i inicis de la dècada dels 90,

Gillespie va reclutar el músics Jim Navajo (guitarra), Robert Young (baix) i Andrew Innes (bateria) i va debutar amb l’àlbum “Sonic flower Groove”, al qual va seguir un treball que porta el nom del grup, dos discs que no van tenir massa èxit i que, sobretot el segon, van passar bastant inadvertits per al públic.  

El tercer àlbum de Primal Scream, “Screamadelica”, va ser la seva obra més popular, elogiada i reivindicada, la qual compta amb cançons com “Movin’ on up”, “Damaged” o els himnes rave “Come together” i “Loaded”.. Aleshores Navajo ja havia abandonat la banda escocesa i hi havien entrat Henry Olsen (baix), Phillip Tomanov (bateria) i Martin Duffi (teclats), quan Young i Innes s’havien reconvertit en guitarristes.

És possible que la banda de Glasgow mai podes superar el seu disc estel·lar, tot i que el grup de Glasgow ha continuat editant discs fins els nostres dies, entre els quals cal significar ”Give out but don’t give up”, “Vanishing point” o “XTRMNTR”.

 

THIS IS HARDCORE (PULP)

 

Després de passar per una autèntica travessa pel desert, Jarvis Cocker, cantant, compositor i carismàtic líder del grup de Sheffield Pulp, va reconvertit el conjunt anglès amb el reclutament de Russell Senior (guitarra i violí), Steve Mackey (baix), Nick Banks (bateria) i Candida Doyle (teclats). .

Em el marc del brit pop, Pulp va trobar l’èxit allargament esperat gràcies als treballs “His’n hers” i sobretot “Different class”, un dels àlbums clàssics i més populars del moviment que va marcar part dels anys 90 del passat segle XX del pop – rock realitzat al Regne Unit.

Pulp va tancar una meravellosa trilogia amb el treball “This is hardcore”, que evidentment molt poc tenia a veure amb aquest gènere, doncs cal ressaltar grans temes pop com “The fear”, “Dishes”, Help the aged”, el que li dona títol o “Sylvia”. En aquell període havia entrat com a nou guitarrista Mark Webber.

Tanmateix, la banda de Sheffield només editaria un altre àlbum, “We love life”, abans d’obrir un llarguíssim parèntesi, el qual va aprofitar Cocker per portar a terme una carrera en solitari, tot i que Pulp en cap moment va deixar enrere ni els concerts ni tampoc les gires.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: MUSIC FOR THE MASSES (DÉPÉCHE MODE)

 

Dépéche Mode, en principi integrat per Vince Clarke, Martin Gore, Dave Gahan i Andy Fletcher, es va unir al corrent de la new wave, i, més concretament, al gènere del synth pop i, d’alguna manera, al moviment dels nous romàntics, període en què va editar l’àlbum “Speak and spell”..

Malgrat qle durant aquella època dominada per teclats i sintetitzadors, van sorgir un munt de bandes de l’estil a la Gran Bretanya, Dépéche Mode ha estat de les poques que ha acabat realitzant una carrera llarga, prolífica i extraordinària i el grup anglès va consolidar-se amb l’àlbum “Music for the masses”.

El títol del seu sisè àlbum va ser premonitori perquè el quartet britànic, llavors format per Gore, Gahan, Fletcher i Alan White, que va substituir Clarke després del primer treball de llaga durada, es va convertit en una banda capaç d’omplir grans recintes, fet que va ser conseqüència de clàssics del grup londinenc i del synth pop com “Never let me down again”, “The things you said”, “Strangelove” i “Behind the Wheel” .

Pocs anys més tard, Dépéche Mode editaria el que per mi és la seva millor obra, “Violator”, per més tard transcórrer per una trajectòria més allunyada dels grans focus, en una època en què Gahan, vocalista del grup, va tenir alguns projectes al marge del conjunt londinenc i White va trobar la mort.

 

 

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: RID OF ME (PJ HARVEY)

 

La cantant, guitarrista, saxofonista i compositora anglesa Polly Jean Harvey, aleshores acompanyada del baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, va debutar amb el treball “Dry”, que la va situar com una de les figures emergents de l’indie rock britànic.

PJ Harvey, Vaughan i Ellis es van convertir en una de les millors formacions alternatives de la Gran Bretanya, juntament amb altres conjunts com New Order, Happy Mondays, The Stones Roses, The Charlatans, Inspiral Carpets, Belle & Sebastian, Primal Scream o The Wedding Present. 

El segon treball de llarga durada de la compositora anglesa va ser el fantàstic “Rid of me”, segueixo pensant que el seu millor àlbum, un disc que s’ha convertit en un clàssic de l’indie rock del Regne Unit gràcies a cançons com la de títol homònim, “Missed”, “Legs”, “50ft queenie” o la versió del tema de Bob Dylan “Highway 61 revisited”.

Després de “Rid of me “, Vaughan i Ellis van abandonar i Harvey va editar una altre gran disc, “To bring you my love”, per més tard gravar “Is This desire” i acostar-se a un públic més ampli amb “Stories from the city, stories from the sea”, etapa en què es va consolidar com una de les dives de la música alternativa a nivell mundial.