Hi
va haver un moment que John Lennon (veu i guitarra), Paul McCartney (veu i
baix) George Harrison (guitarra i veu) i Ringo Starr (bateria) es trobaven
esgotats i van decidir abandonar els concerts i les gires i centrar-se
exclusivament en els més reposats estudis de gravació.
En
aquell període estava a punt de produir-se, tant a la Gran Bretanya com als
Estats Units, una ruptura musical que acabaria amb el beat i faria emergir nous
gèneres com el rock psicodèlic, el rock progressiu, el rock simfònic, el rock
dur o la world music, de la qual Harrison en seria un clar referent.
El
primer àlbum de la nova època del quartet de Liverpool és encara una obra
eminentment pop, com ho mostren temes com, “Drive my car”, “Nowhere man”,
“Michelle”, “Girl” i “In my life” però la cançó “Norweggian wood (the bird has
flown)”, composta per Harrison i en la qual usa el sitar que li va ensenyar a
tocar el músic indi Ravi Shankar, anunciava els nous temps.
L’evolució
va continuar amb l’àlbum “Revolver”, on hi per part la psicodèlia amb la peça
de Lennon “Tomorrow never knows”, i va culminar amb l’històric treball “Sgt.
Pepper`s lonely hearts club band”, quan el grup britànic es va acostar
definitivament a les característiques que van marcar el moviment hippy.
No hay comentarios:
Publicar un comentario