ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SAM’S TOWN (THE KILLERS)

 

El quartet nord-americà The Killers va ser fundat a la ciutat de Las Vegas pel seu cantant i líder Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci Jr.

El grup de Nevada va debutar amb ·”Hot fuss”·, un àlbum molt influenciat per la new wave, moviment que va caracteritzar el primer lustre del decenni dels 80 del segle XX, en un període en què el teclats i els sintetitzadors van prendre un gran protagonisme en el pop – rock, però The Killers aviat realitzaria un gir.

El canvi es va produir amb el segon disc de llarga durada del quartet de las Vegas, “Sam’s town”, en què alguns crítics hi van observar la influència del llegendari cantant, guitarrista i compositor de New Jersey Bruce Springsteen. En el treball hi destaquen “When you were Young”, “For reasons unknown”, “Read my mind” i “Bones”.

Seguidament The Killers va gravar “Day and age”, on es troba el gran hit “Human”, establint-se com una de les grans bandes de rock alternatiu nord-americanes del segle XXI, tot i que no aconseguiria en primer número u a Billboard (al Regne Unit tots ho havien estat) fins a l’edició del treball “Wonderful wonderful”, el cinquè àlbum d’estudi.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: GLASVEGAS (GLASVEGAS)

 

Glasvegas va ser un grup fundat a la ciutat escocesa de Glasgow, a començaments de l’actual segle XXI, pel cantant James Allan, el guitarrista Rab Allan, el baixista Paul Donoghue i la bateria sueca Jonna Löfgren.

Llavors a Escòcia, i més concretament a la seva ciutat més populosa, es vivia un extraordinari període del pop – rock de caire alternatiu, que ja venia del decenni anterior, i en el qual Glasvegas es va situar, juntament amb altres bandes com els més veterans The Jesus & Mary Chain, Belle & Sebastian, Travis i els contemporanis Franz Ferdinand. .

El debut del conjunt escocès va ser un àlbum de títol homònim, número dos al Regne Unit, podríem considerar retro, que recordava la música doo wop, vigent entre finals de la dècada dels 50 i començaments del decenni dels 60 del passat segle XX, com ho demostren pistes com “Flowers and Football tops”, “Geraldine”, “It’s my own cheating heart that makes me cry”, “Go square go” i “Daddy’s gone”. .

A continuació Glasvegas, que ha anat perdent fama i popularitat, va gravar “Euphoric heartbreak”, encara top 10 a la Gran Bretanya, i “Later... when the TV turns to static”, el qual va allunyar el grup escocès dels principals focus.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: NOWHERE (RIDE)

 

Entre finals de la dècada dels 80 i començaments del decenni dels 90, pel que fa al rock independent i alternatiu, va sorgir la moda shoegazing, anomenada així perquè els músics es trobaven a l‘escenari fixes i amb la mirada dirigida cap al terra, és a dir, cap a les sabates.

Segurament el grup més cèlebre del moviment shoegazing va ser la banda irlandesa My Bloody Valentine, però també van destacar conjunts com The Verve, Slowdive o Ride, que van fundar a Oxford el cantant i guitarrista Mark Gardener. el guitarrista Andy Bell, el baixista Steve Queralt i el bateria Loz Colbert.

El debut del grup anglès va ser l’aclamat treball “Nowhere”, número 11 al Regne Unit, que és recordat com un dels clàssics del rock independent britànic de la dècada dels 90, fonamentalment per cançons com “Seagull”, “Kaleidoscope” i “Vapour trail”, que en va ser el tema més popular.  .

Potser de cara a la crítica, Ride no va poder mai igualar “Nowhere”, però va continuar editant discs extraordinaris, com són els casos de “Going blank again”, “Carnival of light” o “Tarantula”, també caracteritzats per la psicodèlia i una densa atmosfera, fins a un llarg parèntesi, en el qual Bell es va convertit en membre d’Oasis.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WAR (U 2)

 

El carismàtic vocalista Bono, el guitarrista The Edge, el baixista Adam Clayton i el bateria Larry Mullen Jr. van formar a Dublín, a començaments de la dècada dels 80, el grup U 2, que amb el pas dels anys es convertiria en una de les bandes més populars de tots els temps, tot i que els inicis, almenys al marge d’Irlanda, van ser més aviat modestos,

La música del conjunt dublinès va estar marcada des del principi per certa èpica, amb rerefons tant polític com religiós en algunes de les seves lletres, deixant força bé la crítica especialitzada el seu debut “Boy” i no sent tan benèvola amb el següent àlbum, anomenat “October”.

El tercer àlbum d’estudi del quartet irlandès va ser “War”, que va assolir el número u a les llistes britàniques, però només va ser un èxit relatiu als Estats Units. El disc compta amb peces com “Seconds”, “Two hearts beat as one”, “Red light”, “40” o els grans clàssics “Sunday bloody Sunday” i “New year’s day”.

Després de ser una de les bandes estel·lars del festival benèfic Live Aid, que es va celebrar a Londres i Philadelphia, U 2 es va convertir en una formació de masses, capaç d’omplir grans estadis, amb l’edició del treball “The Joshua tree”, que va suposar el seu primer gran triomf a l’altra banda de l’oceà Atlàntic.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: GIVE’M ENOUGH ROPE (THE CLASH)

 

The Clash, grup format pels cantants i guitarristes Joe Strummer i Mick Jones, el baixista Paul Simonon i Terry Chimes i Topper Headon, que es van alternar a la bateria, va debutar amb un àlbum de títol homònim, que va situar la banda londinenca al capdavant del gènere del punk rock,

Aleshores el punk , un estil de retorn al rock primigeni, sense artificis, en clar contrast amb el rock progressiu i simfònic, que ja donava clars signes d’esgotament, acabava d’esclatar, tot i que en aquell moment The Clash es trobava a l’ombra de les polèmiques, els escàndols i el soroll originats per The Sex Pistols.

Tot i que “Give’m enough rope” està considerat un treball de transició entre el debut i l’obra mestra “London calling”, es tracta també d’un gran disc i pot estar emmarcat entre els clàssics del punk rock gràcies a temes com “Safe european home”, “English civil war”, “Tommy gun” i “Stay free”.

Posteriorment, el quartet anglès presentaria l’excel·lent doble àlbum “London calling”, venut a preu d’unitat, i seguidament el triple “Sandinista”, igualment comercialitzat com a vinil normal, en un període, fonamentalment per les diferències entre Strummer i Jones, en què el grup londinenc començava la seva decadència.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: RUNNING ON EMPTY (JACKSON BROWNE)

 

Jackson Browne es va guanyar la vida durant uns anys fent de compositor d’altres intèrprets i així per exemple va atorgar el tema “Take it easy” al triomfant grup de country pop californià The Eagles, que van portar la cançó a convertir.se en un enorme èxit.

El cantautor nord-americà, tot i que nascut a la ciutat alemanya de Heidelberg, va aconseguir apropar-se al públic també com a intèrpret amb l’àlbum “Th Pretender”, en un període d’alça pel que fa a la cançó d’autor, en una època en què també van destacar Carole King, Joni Mitchel, James Taylor, Carly Simon, Cat Stevens o Al Stewart, 

El gran èxit li va arribar a Browne amb l’obra “Running on empty”, número tres al rànquing de Billboard, un disc gravat en fals directe que conté pistes com la que dona nom al treball, “You love the thunder”, “The load – out” o la popular “Stay”, que paradoxalment es tractava d’una cançó aliena.

El cantautor nord-americà va transcórrer aleshores pel seu període més popular, assolint el número u a les llistes nord-americanes amb el treball “Hold out”, tot i que potser es va apropar també a barems bastant comercials amb l’obra “Lawyers in love”, en una època on va viure durant algunes parts de l’any al barri barceloní de Gràcia.. .

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: CANDY O (THE CARS)

 

La new wave, iniciada a finals del decenni dels 70 i consolidada durant el primer lustre dels anys 80, va tenir un major impacte a la Gran Bretanya, però també va gaudir de cert èxit als Estats Units, amb bandes com The B 52’s, REM i The Cars.

The Cars va ser format per Ric Ocasek (veu i guitarra), Benjamin Orr (veu i baix), Elliot Easton (guitarra), David Robinson (bateria) i Greg Hawkes (teclats), quintet que va perdurar durant tota l’època clàssica del grup estatunidenc. El debut en gran format va ser un magnífic àlbum de títol homònim.

El segon treball de llarga durada de The Cars va ser “Candy O”, un altre extraordinari disc, tot i que potser una mica inferior a l’òpera prima del conjunt de Boston, que reuneix cançons com “Let’s go !”, “It’s all i can do”, “Double life”, la que li dona títol, “Night spots” i “Dangerous type”.

Seguidament, el grup nord-americà va continuar en una línia descendent fins a la separació, tot i que la formació de Boston tornaria alguns anys més tard de forma efímera, sense el malaguanyat Orr i poc abans que el seu líder Ocasek trobés igualment la mort.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: REGATTA DE BLANC (THE POLICE)

 

El cantant i baixista Gordon Sumner, conegut com a Sting, el bateria Stewart Copeland i el guitarrista Henry Padovani, molt aviat substituït pel veterà Andy Summers, van fundar el grup The Police, que en un principi va optar, sense èxit, per unir-se al moviment punk, per fer-ho posteriorment de manera convincent en la new wave.

El debut en gran format del trio britànic va ser l’esplèndid àlbum “Outlandous d’amour”, el qual va situar el grup en l’elit del pop – rock anglès i que penso que el temps ha deixat com la millor obra del conjunt liderat per Sting, sobretot pel que fa a temes com “So lonely” o “Roxanne”.

The Police es va convertir en un grup de masses arran de gravar el supervendes “Regatta de blanc”, número u al Regne Unit, que continuava amb els títols afrancesats i també amb l’estil reggae pop. Les principals cançons del disc són la magnífica “Message in a bottle”, la instrumental que li dona títol, “Bring on the night”, “Walking on the moon” i “The bed’s too big without you”.  

El trio anglès va continuar la mateixa tònica amb “Zenyatta mondatta” i posteriorment es va apropar a un estil més elegant i sofisticat amb els àlbums “Ghost in the Machine” i “Synchronicity”, que malgrat ser un dels treballs més venuts de la dècada dels 80, després del qual va arribar la dissolució, moment en què Sting va iniciar una triomfal carrera en solitari.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE SILDER (T REX)

 

Després de deixar estar el projecte folk i hippy que havia format amb, Steve Pelegrin Took el cantant, guitarrista i compositor britànic Marc Bolan va canviar l’estil de T Rex (abans Tyranosaurus Rex), que es va convertir en una de les principals bandes del glam rock, i va reclutar el vocalista i percussionista Mickey Finn, el baixista Steve Currie i el bateria Bill Legend. .

La nova etapa de T Rex va començar amb l’excel·lent treball “Electric warrior”. Que va situar el conjunt britànic entre les principals formacions del període glam, en particular, juntament amb grups com Roxy Music, Genesis, Queen, Slade o Sweet, i dels primers anys 70, en general.

Seguidament, el quartet anglès va presentar el treball “The slider”, que definitivament va consolidar la trajectòria de T Rex i del seu líder, gràcies a pistes com “Metal guru”, “Buick Mackane”, “Telegram Sam”, “Rabbit fighter" o “Ballrooms of mars”, que va tenir una versió en castellà de Radio Futura.

Més tard, la banda britànica editaria “Tanx”i  poc després Bolan perdria la vida en un accident de carretera, convertint-se en un autèntic mite i en un dels músics més influents de la música pop – rock, entre altres moviments per exemple el del brit pop, que va marcar la música britànica durant la dècada dels 90

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: LAMPARETES (ANTÒNIA FONT)

 

Després de la trilogia marcada pels àlbums “Alegria”, “Taxi” i “Batiscafo katiuskas”, el quintet mallorquí Antònia Font es va erigir com la millor formació en llengua catalana. El gran artífex de l’èxit en va ser el seu guitarrista i surrealista compositor Joan Miquel Oliver.

Amb Oliver sempre han format part del conjunt balear el cantant Pau Debon, el bateria Pere Debon i el teclista Jaume Manresa, completant el grup el baixista Joan Roca, que després de l’àlbum inicial va substituir Pere Estarellas. Antònia Font va marcar l’època més aclamada de pop – rock realitzar en català, juntament amb el quartet Manel.

Després d’un treball gravat amb l’Orquestra Simfònica de Bratislava, “Coser y cantar”, el quintet mallorquí va editar l’excel·lent obra “Lamparetes”, amb cançons com “Clint Eastwood”, “Calgary 1988”, “Els canons de Navarone”, “Boreal” o “Carreteres que no van enlloc”, que van consolidar definitivament el talent d’Oliver.

Després d’un disc estrany i original, “Vostè és aquí”, de peces molt curtes, Antònia Font va decidir separar-se, període que va aprofitar Oliver per treballar en solitari, tot i que el grup de Palma tornaria amb “Un minut estaboscòpica”, presentat al festival Primavera Sound de Barcelona.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE SUBURBS (ARCADE FIRE)

 

El grup Arcade Fire va ser fundat a la ciutat de Mont-real pel cantant, guitarrista i pianista nord-americà Win Butler i la vocalista i multiinstrumentista quebequesa Régine Chassagne, als quals es van unir el guitarrista Richard Reed Parry, el baixista Tim Kingsbury, el bateria Howard Bilerman i el també Multiinstrumentista William Butler. 

La macrobanda canadenca va debutar en gran format amb l’elogiat disc "Funeral” i va meravellar amb el treball “Neon bible”, penso que un dels àlbums més emblemàtics del que portem de segle XXI i que va convertir el grup de Mont-real en una de les principals formacions alternatives a nivell mundial.

El tercer àlbum d’estudi d’Arcade Fire va ser “The suburbs”, un altre excel·lent disc tot i que potser és una mica irregular i massa llarg. Entre les pistes que componen el treball es troben “Modern man”, “Suburban war”, “Wasted hours”, “We used to wait” i “Sprawl II (mountains beyond mountains)”.

A continuació, al mateix temps que el grup tenia un nou productor, la banda quebequesa va optar amb “Reflektor” per un canvi radical d’estil, de característiques dance més pròpies de la dècada dels 80, fet que seguiria amb la següent obra de la formació: “Everything now”

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: RUBBER SOUL (THE BEATLES)

 

Hi va haver un moment que John Lennon (veu i guitarra), Paul McCartney (veu i baix) George Harrison (guitarra i veu) i Ringo Starr (bateria) es trobaven esgotats i van decidir abandonar els concerts i les gires i centrar-se exclusivament en els més reposats estudis de gravació.

En aquell període estava a punt de produir-se, tant a la Gran Bretanya com als Estats Units, una ruptura musical que acabaria amb el beat i faria emergir nous gèneres com el rock psicodèlic, el rock progressiu, el rock simfònic, el rock dur o la world music, de la qual Harrison en seria un clar referent.

El primer àlbum de la nova època del quartet de Liverpool és encara una obra eminentment pop, com ho mostren temes com, “Drive my car”, “Nowhere man”, “Michelle”, “Girl” i “In my life” però la cançó “Norweggian wood (the bird has flown)”, composta per Harrison i en la qual usa el sitar que li va ensenyar a tocar el músic indi Ravi Shankar, anunciava els nous temps.

L’evolució va continuar amb l’àlbum “Revolver”, on hi pren part la psicodèlia amb la peça de Lennon “Tomorrow never knows”, i va culminar amb l’històric treball “Sgt. Pepper`s lonely hearts club band”, quan el grup britànic es va acostar definitivament a les característiques que van marcar el moviment hippy.