Entre
finals de la dècada dels 80 i començaments del decenni dels 90, pel que fa al
rock independent i alternatiu, va sorgir la moda shoegazing, anomenada així
perquè els músics es trobaven a l‘escenari fixes i amb la mirada dirigida cap
al terra, és a dir, cap a les sabates.
Segurament
el grup més cèlebre del moviment shoegazing va ser la banda irlandesa My Bloody
Valentine, però també van destacar conjunts com The Verve, Slowdive o Ride, que
van fundar a Oxford el cantant i guitarrista Mark Gardener. El guitarrista Andy
Bell, el baixista Steve Queralt i el bateria Loz Colbert.
El
debut del grup anglès va ser l’aclamat treball “Nowhere”, número 11 al Regne
Unit, que és recordat com un dels clàssics del rock independent britànic de la
dècada dels 90, fonamentalment per cançons com “Seagull”, “Kaleidoscope” i
“Vapour trail”, que en va ser el tema més popular. .
Potser
de cara a la crítica, Ride no va poder mai igualar “Nowhere”, però va continuar
editant discs extraordinaris, com són els casos de “Going blank again”,
“Carnival of light” o “Tarantula”, també caracteritzats per la psicodèlia i una
densa atmosfera, fins a un llarg parèntesi, en el qual Bell es va convertit en
membre d’Oasis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario