Després
de la trilogia marcada pels àlbums “Alegria”, “Taxi” i “Batiscafo katiuskas”,
el quintet mallorquí Antònia Font es va erigir com la millor formació en
llengua catalana. El gran artífex de l’èxit en va ser el seu guitarrista i
surrealista compositor Joan Miquel Oliver.
Amb
Oliver sempre han format part del conjunt balear el cantant Pau Debon, el
bateria Pere Debon i el teclista Jaume Manresa, completant el grup el baixista
Joan Roca, que després de l’àlbum inicial va substituir Pere Estarellas.
Antònia Font va marcar l’època més aclamada de pop – rock realitzar en català,
juntament amb el quartet Manel.
Després
d’un treball gravat amb l’Orquestra Simfònica de Bratislava, “Coser y cantar”,
el quintet mallorquí va editar l’excel·lent obra “Lamparetes”, amb cançons com
“Clint Eastwood”, “Calgary 1988”, “Els canons de Navarone”, “Boreal” o
“Carreteres que no van enlloc”, que van consolidar definitivament el talent
d’Oliver.
Després
d’un disc estrany i original, “Vostè és aquí”, de peces molt curtes, Antònia
Font va decidir separar-se, període que va aprofitar Oliver per treballar en
solitari, tot i que el grup de Palma tornaria amb “Un minut estaboscòpica”,
presentat al festival Primavera Sound de Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario