Any:
1978.
Compositor:
Jack Lee.
Grup:
Blondie.
Àlbum
d’estudi: Parallel lines.
Gènere:
new wave.
El
millor: un inici fantàstic.
El
pitjor: es tracta d’un cover.
Any:
1978.
Compositor:
Jack Lee.
Grup:
Blondie.
Àlbum
d’estudi: Parallel lines.
Gènere:
new wave.
El
millor: un inici fantàstic.
El
pitjor: es tracta d’un cover.
Any:
2004.
Co
positors: Paul Banks, Daniel Kessler, Carlos Dengler i Sam Fogarino.
Grup:
Interpol.
Àlbum
d’estudi: Antics.
Gènere:
rock alternatiu.
El
millor: un dels grans temes d’aquest segle XXI.
El
pitjor: tercer single del treball.
Any:
1978.
Compositor:
Sting.
Grup:
The Police.
Àlbum
d’estudi: Outlandos d’amour. .
Gènere:
reggae pop.
El
millor: penso que la millor cançó que mai hagi compost Sting.
El
pitjor: n’hi ha de molt més populars.
Any:
1995.
Compositor:
Noel Gallagher.
Grup:
Oasis.
Àlbum
d’estudi: (What’s the story) morning glory.
Gènere:
brit pop.
El
millor: potser la millor cançó mai escrita per Noel,
El
pitjor: que la interpretés ell mateix i no el seu germà Liam, vocalista de la
banda de Manchester.
Any:
1976.
Compositors:
Don Henley, Glen Frey i Don Felder.
Grup:
The Eagles.
Àlbum
d’estudi: Hotel California.
Gènere:
country pop.
El
millor: un èxit comercial estratosfèric.
El
pitjor: algunes característiques AOR.
Any:
1972.
Compositor:
David Bowie.
Intèrpret:
David Bowie.
Àlbum
d’estudi: The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from mars. .
Gènere:
glam rock.
El
millor: potser la millor pista d’un excepcional àlbum.
El
pitjor: no va ser extret com a single.
Any:
1971.
Compositor:
Pete Townshend i Roger Daltrey.
Grup:
The Who.
Àlbum
d’estudi: Who’s next.
Gènere:
blues rock.
El
millor: una brillant unió entre els dos líders de la banda britànica.
El
pitjor: l’ús de sintetitzadors devia desconcertar alguns fans del mític grup
londinenc.
Any:
1985.
Compositor:
Robert Smith.
Grup:
The Cure.
Àlbum
d’estudi: The head on the door,
Gènere:
new wave.
El
millor: un dels moment més esperats dels concerts de la banda anglesa.
El
pitjor: els antics fans del grup d’Smith podien estar contrariats per la deriva
pop.
Any:
1977.
Compositor:
Tom Verlaine.
Grup:
Television.
Àlbum
d’estudi: Marquee moon..
Gènere:
new wave.
El
millor: un dels clàssics del punk i la new wave novaiorquesos.
El
pitjor: les vendes.
Any:
1986.
Compositor:
Morrissey i Johnny Marr.
Grup:
The Smiths.
Àlbum
d’estudi: The queen is dead.
Gènere:
pop independent.
El
millor: una de les millors peces pop de la història.
El
pitjor: només en va ser el quart single de l’àlbum,
Any:
1971.
Compositor:
Mick Jagger i Keith Richard.
Grup:
The Rolling Stones.
Àlbum
d’estudi: Sticky fingers.
Gènere:
country rock.
El
millor: un dels temes més bells de la llegendària banda britànica.
El
pitjor: però segurament no és dels més populars,
En quin any va sorgir: 1994.
On
va sorgir i es va consolidar ? A ciutats britàniques com Londres, Manchester o
Sheffield.
Quines
en van ser les principals bandes ? Oasis (foto), Blur, Pulp, Suede, Teenage
Fanclub, Ocean Colour Scene, Stereophonics, Supergrass, The Charlatans, Manic
Street Preachers i Elastica.
Quines
van ser les principals característiques ? Gran influència del pop
rock britànic dels anys 60 (The Beatles i The Kinks) i dels anys 70 (David
Bowie i T Rex).
Any:
1967.
Compositors:
Gary Brooker, Matthew Fisher i Keith Reid.
Grup:
Procol Harum.
Àlbum
d’estudi: A wither shade of pale,
Gènere:
rock simfònic.
El
millor: una de les cançons més belles de la història de la musica pop – rock.
El
pitjor: el clàssic one wonder hit.
Grup:
The New Radicals.
Formació:
Gregg Alexander, Rusty Anderson, John Pierce, Josh Freese i Danielle Brisebois.
Any:
1998.
Àlbum
d’estudi precedent: cap.
Àlbum
d’estudi posterior: cap.
El
millor: las tasca d’Alexander.
El
pitjor: únic àlbum d’estudi del grup.
El
cantant, compositor, productor, guitarrista, baixista i bateria Gregg Alexander
va ser l’inqüestionable líder de la banda californiana The New Radicals, que
només va gravar un àlbum d’estudi, “Maybe you’ve been brainwashed too”, que va
ser un èxit a la Gran Bretanya, però només de forma relativa va triomfar als
Estats Units. El disc va ser una barreja de rock alternatiu, rythm & blues
i soul i la crítica el va valorar de manera força positiva.
Lloc
de fundació: Bailiff Bridge (Anglaterra – Regne Unit).
Formació:
Danny McNamara (veu), Richard NcNamara (guitarra), Steve Firth (baix), Mike
Heaton (bateria) i Mickey Dale (teclats).
Dècades:
90, 00, 10 i 20.
Gèneres:
pop independent i brit pop.
Principal
àlbum: The good will out (1998).
Altres
fonamentals: Out of nothing (2004) i This new day (2006).
El
millor: The good will out.
El
pitjor: quan la banda va aparèixer, el brit pop estava a les acaballes.
En
el nucli dels germans McNamara, el cantant Danny i el guitarrista Richard, es
va formar la banda Embrace, en un període en què la moda del brit pop es
trobava ja en plena crisi, per la qual cosa alguns experts prefereixen sitar el
grup de Yorkshire en el post brit pop. El debut del conjunt anglès, “The good
will out”, va ser força ben rebut per crítica i públic, arribant al número u al
Regne Unit.