Dépéche
Mode, en principi integrat per Vince Clarke, Martin Gore, Dave Gahan i Andy
Fletcher, es va unir al corrent de la new wave, i, més concretament, al gènere
del synth pop i, d’alguna manera, al moviment dels nous romàntics, període en
què va editar l’àlbum “Speak and spell”..
Malgrat
qle durant aquella època dominada per teclats i sintetitzadors, van sorgir un
munt de bandes de l’estil a la Gran Bretanya, Dépéche Mode va ser de les poques
que ha acabat realitzant una carrera llarga, prolífica i extraordinària i el
grup anglès va consolidar-se amb l’àlbum “Music for the masses”.
El
títol del seu sisè àlbum va ser premonitori perquè el quartet britànic, llavors
format per Gore, Gahan, Fletcher i Alan White, que va substituir Clarke després
del primer treball de llaga durada, es va convertit en una banda capaç d’omplir
grans recintes, fet que va ser conseqüència de clàssics del grup londinenc i
del synth pop com “Never let me down again”, “The things you said”,
“Strangelove” i “Behind the Wheel” .
Pocs
anys més tard, Dépéche Mode editaria el que per mi és la seva millor obra,
“Violator”, per més tard transcórrer per una trajectòria més allunyada dels
grans focus, en una època en què Gahan, vocalista del grup, va tenir alguns
projectes al marge del conjunt londinenc, i White va trobar la mort.
* ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK:
No hay comentarios:
Publicar un comentario