CARPENTERS

Lloc de fundació: Los Angeles (Estats Units).
Formació: Karen Carpenter i Richard Carpenter.
Gèneres: pop, soft rock, AOR i cançó melòdica.
Dècades: 60, 70 i 80.
Principal àlbum: Close to you (1970).
El millor: una carrera plena d’èxits.
El pitjor: la mort de Karen va posar punt i final a una trajectòria que semblava indefinida.

Els germans Karen i Richard van formar el duo que porta el seu cognom en el segon lustre dels 60 i es van caracteritzar per un tipus de pop melòdic, sofisticat i elegant, dirigit a un públic adult. Carpenters va ser un dels grups més venedors dels Estats Units i va portar vàries cançons al número u, destacant el cèlebre “Close to you” o “A song for you”. Van triomfar igualment en països com el Regne Unit, Austràlia, Bèlgica o Holanda. El 1983 Karen va trobar la mort per una anorèxia nerviosa.

MOCEDADES

Lloc de fundació: Bilbao (Euskadi).
Formació inicial: Amaia Uranga, Izaskun Uranga, Estíbaliz Uranga, Roberto Uranga, Javier Garay, Sergio Blanco, Rafael Blanco, José Ipiña i Francisco Panera.
Gèneres: folk i cançó melòdica.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Mocedades 4 (1973) i Mocedades 5 (1974).
Grups que origina: Sergio y Estíbaliz i El Consorcio.
El millor: “Eres tu”.
El pitjor: Fa temps que no se’n sap massa cosa.

Les germanes Amaia, cantant solista, Izaskun i Estíbaliz Uranga van ser les fundadores del grup basc Mocedades, que el 1973 va actuar al festival d’Eurovisió amb el tema “Eres tu”. Després d’aconseguir la segona posició, la cançó va tenir un enorme èxit, va ser traduïda a diversos idiomes, va arribar al top-10 de les llistes nord-americanes i va ser votada als anys 80 com la millor peça de la història del popular festival. Altres temes importants de la formació són “Tómame o déjame” i “Amor de hombre”.

ERIC BURDON

Lloc de naixement: Walker (Anglaterra).
Gèneres: rythm & blues, rock, rock dur, funk i rock psicodèlic.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Winds of change (1967) i Eric Burdon declares war (1970).
Grups que origina: War.
El millor: una veu prodigiosa / artista compromès.
El pitjor: les darreres dècades / certa enyorança dels Animals.

Eric Burdon va ser el vocalista de l’històric grup de rythm & blues britànic The Animals, cèlebre pel tema “The house of the rising sun”. Una vegada la formació es va dissoldre, Burdon va intentar una continuïtat, en plena era psicodèlica, amb els New Animals i més tard es va ajuntar amb la banda War, integrada només per músics negres i amb els quals es va acostar a paràmetres funk. Finalment, va decidir iniciar la carrera en solitari, que ha anat perdent força amb el pas dels anys.

THE POP TOPS

Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid).
Formació: Phil Trim, José Lipiani, Jesús Lipiani, Álvaro Vega, Ignacio Pérez, Julián Luis Angulo, Enrique Gómez i Ray Gómez.
Gèneres: pop, rock i rock simfònic.
Dècades: 60 i 70.
Solistes que origina: Phil Trim.
El millor: l’èxit internacional.
El pitjor: la fama no va romandre massa temps.

El grup Pop Tops es va fundar a Madrid, va tenir com a líder Phil Trim, vocalista nascut a Trinitat i Tobago, va utilitzar la llengua anglesa i va comptar amb Alain Milhaud, el mateix representant dels Bravos, com a mànager. La formació, amb la influència de Procol Harum, va introduir a l’estat espanyol el rock simfònic, gènere en què va triomfar amb el tema “Oh Lord, why Lord ?”, amb èxit a bastants països europeus i els Estats Units. Més tard va gravar el gran hit “Mammy blue”, que va arribar a les llistes britàniques i nord-americanes.

KORTATU

Lloc de fundació: Irún (Euskadi).
Formació clàssica: Fermín Muguruza (veu i guitarra), Íñigo Muguruza (baix) i Treku Armendáriz (bateria).
Gèneres: rock radical, punk, rock i ska.
Dècades: 80.
Principal àlbum: Kortatu (1985).
Solistes que origina: Fermín Muguruza.
Grups que origina: Negu Gorriak.
El millor: potser el millor grup punk de l’estat.
El pitjor: identificats molts cops amb l’extrema esquerra albertzale.

En l’època d’or de l’anomenat rock radical a Euskadi, durant la dècada dels 80, va triomfar la banda Kortatu, fundada a la ciutat d’Irun. Relacionats molts cops amb el sector albertzale més extrem, van realitzar un dels seus primers concerts a la presó de Martutene i el seu gran èxit, “Sarri sarri”, parlava de la fuga del presidi de dos etarres. El trio va brillar amb els seus dos primers àlbums, però aviat va anar perdent força. Arran de la dissolució, Fermín Muguruza va formar Negu Gorriak i després va continuar en solitari.

RICHIE HAVENS

Lloc de naixement: Nova York (Estats Units).
Lloc de defunció: New Jersey (Estats Units).
Gèneres: folk rock.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Richie P. Havens (1969) i Alarm clock (1971).
El millor: obrir Woodstock.
El pitjor: poca popularitat durant les últimes tres dècades.

Richie Havens, músic nascut al barri neoyorquí de Brooklyn, es va iniciar en els gèneres del Doo-wop i gospel, abans d’especialitzar-se en el folk i coincidir amb Joan Báez i Bob Dylan, entre d’altres, en el bohemi Greenwich Village, des d’on va signar amb el segell The Verve. El 1969 va tenir l’honor d’obrir el mític festival hippy de Woodstock amb el tema “Freedom” i dos anys més tard va editar el seu àlbum de més èxit comercial: “Alarm clock”.

SNOW PATROL

Lloc de fundació: Dundee (Escòcia).
Formació inicial: Gary Lithtbody (veu, guitarra i teclats), Mark McClelland (baix i teclats) i Jonny Quinn (bateria).
Gèneres: pop, rock i rock alternatiu.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: Eyes open (2006).
Altres àlbums d'estudi: Songs for polarbears (1998), When it's all over we still have to clar up (2001), Final straw (2003), A hundred milions suns (2008), Fallen empires (2011) i Wildness (2018).
El millor: triomf inqüestionable als dos costats de l’Atlàntic.
El pitjor: inicis comercials complicats.

La banda Snow Patrol va ser fundada pels nord-irlandesos Gary Lithbody i Mark McClelland i l’escocès Jonny Quinn a la ciutat de Dundee, encara que poc més tard es va establir a Glasgow. Malgrat que els primers treballs de la formació van rebre el beneplàcit de la crítica, el grup no va trobar l’èxit comercial, el qual arribaria, mitjançant el fitxatge per una gran discogràfica, amb els àlbums “Final Straw” i el molt aclamat “Eyes open”, que els van obrir la porta del mercat nord-americà.

DUNCAN DHU

Lloc de fundació: Sant Sebastià (Euskadi).
Formació: Mikel Erentxun (veu i guitarra), Juan Ramón Viles (baix) i Diego Vasallo (bateria).
Gèneres: pop i rock.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Canciones (1986) i El grito del tiempo (1987).
Solistes que origina: Mikel Erentxun i Diego Vasallo.
El millor: un dels grups espanyols de més èxit de la història.
El pitjor: finalment els components van preferir centrar-se en els seus treballs en solitari.

Durant la dècada dels 80 Euskadi es va omplir de bandes de rock radical, però en aquell període va aparèixer el grup donostiarra Duncan Dhu, de característiques molt diferents. El trio liderat per Mikel Erentxun va aconseguir un gran èxit amb temes com “Cien gaviotas” o “Una calle de París” i va convertir els seus concerts en actes multitudinaris. Més tard, arran de la marxa de Juan Ramón Viles, va restar com a duo i posteriorment Erentxun i Diego Vasallo van donar prioritat a les seves carreres en solitari.

CRANBERRIES

Lloc de fundació: Limerick (Irlanda).
Formació: Dolores O’Riordan (veu), Noel Anthony Hogan (guitarra), Michael Gerard Hogan (baix) i Fergal Patrick Lawler (bateria).
Gèneres: pop, rock, rock alternatiu i world music.
Dècades: 90 i 00.
Principal àlbum: No need to argue (1994).
Solistes que origina: Dolores O’Riordan.
El millor: barreja d’independència i popularitat.
El pitjor: de més a menys.

El grup irlandès Cranberries, format a la localitat de Limerick i liderat per la carismàtica Dolores O’Riordan, va iniciar-se en els moviments alternatius i independents, però molt aviat la formació aconseguiria gran celebritat i triomfaria plenament, després de fer-ho al seu país, a la Gran Bretanya, els Estats Units i l'Europa continental. La banda va ser assídua als principals festivals de rock i en els corrents MTV, fet aquest últim que demostra la seva presència en el món comercial.

KD LANG

Lloc de naixement: Edmonton (Canadà).
Gèneres: pop, rock, country rock i rock alternatiu.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principal àlbum: Ingénue (1992).
El millor: els premis.
El pitjor: no massa popular per al gran públic.

La canadenca KD Lang ha estat una de les aparicions més importants del rock independent dels darrers temps, amb un número important de premis assolits, entre els quals hi destaquen diferents Grammy. La intèrpret d’Edmonton és cèlebre també pel seu activisme en favor dels animals, dels aliments vegetarians o de les causes de les lesbianes. Juntament amb altres artistes com Elvis Costello o Björk, va gravar un disc de tribut a la també canadenca Joni Mitchel.

GABINETE CALIGARI

Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid).
Formació: Jaime Urrutia (veu i guitarra), Fernando Presas (baix) i Eduardo Clavo (bateria).
Gèneres: postpunk, rock, folk rock i movida.
Dècades: 80 i 90.
Principals àlbums: Que Dios reparta suerte (1983) i Cuatro rosas (1985).
Solistes que origina: Jaime Urrutia.
Grups que origina: Paraphernalia.
El millor: grup cabdal de la movida madrilenya.
El pitjor: els 90 van ser altres temps.

A inicis dels 80 es va formar el trio Gabinete Caligari, banda clau de la movida encapçalada per Jaime Urrutia i amb inicis reivindicatius relacionats amb el postpunk. Després va canviar de registre i, incorporant gèneres tradicionals de la música espanyola, va portar a terme un estil que es podria anomenar com a rock cañí, en una època en què va editar l’àlbum “Que Dios reparta suerte”. Posteriorment, va triomfar amb els treballs “Cuatro rosas” i “Camino Soria”, però amb els 90 van arribar la crisi i la dissolució.

CARLY SIMON

Lloc de naixement: Nova York (Estats Units).
Gèneres: cantautora, pop i folk pop.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principal àlbum: No secrets (1972).
El millor: el gran èxit de “You’re so vain”.
El pitjor: que molts la coneguin com la del hit d’”Armas de mujer”.

Carly Simon va ser una de les intèrprets més importants durant el primer lustre del decenni dels 70 i va aconseguir gran celebritat el 1972 amb l’àlbum “No secrets” i sobretot el single “You´re so vain”, el qual podria estar dedicat a l’actor Warren Beattie. Més tard es va casar amb el també cantautor James Taylor, que li va composar “Mockingbird”, i va triomfar amb cançons per a pel·lícules, amb el film de James Bond “El espía que me amó” i especialment amb “Armas de mujer”, que li va donar un Oscar.