Grup: The Clash.
Any: 1979.
Formació: Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simonon i Topper Headon.
Àlbum d’estudi precedent: Give’em enough rope (1978).
Àlbum d’estudi posterior: Sandinista ! (1980).
El millor: molt més enllà del punk.
El pitjor: no van superar mai aquesta obra.
El punk rock havia esclatat en força a la Gran Bretanya el 1976 i havia tingut el seu any àlgid el 1977. Quan es va editar “London Calling”, a finals de 1979, el moviment es trobava ja en certa decadència, però The Clash va demostrar llavors que no era simplement una banda de punk i va aconseguir gravar la seva gran obra, la qual mai va poder emular posteriorment, entre d’altres coses perquè les relacions entre els dos líders, Joe Strummer i Mick Jones, no van ser ja massa cordials. En el treball, tercer àlbum del grup, s’hi barregen diversos gèneres, com punk, ska, reagge, rock dur o pop, i hi figuren diferents temàtiques com la política o el conflicte racial. En l’obra hi destaquen peces com la de títol homònim, que és la cançó més popular del disc, “Spanish bombs”, “Hateful”, “Rudy can’t fail”, de clar aire ska, "Clampdown", "Train in vain" o “Guns of brixton”, composta pel baixista Paul Simonon, que en la portada surt colpejant el seu instrument en una acció no preparada.
Any: 1979.
Formació: Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simonon i Topper Headon.
Àlbum d’estudi precedent: Give’em enough rope (1978).
Àlbum d’estudi posterior: Sandinista ! (1980).
El millor: molt més enllà del punk.
El pitjor: no van superar mai aquesta obra.
El punk rock havia esclatat en força a la Gran Bretanya el 1976 i havia tingut el seu any àlgid el 1977. Quan es va editar “London Calling”, a finals de 1979, el moviment es trobava ja en certa decadència, però The Clash va demostrar llavors que no era simplement una banda de punk i va aconseguir gravar la seva gran obra, la qual mai va poder emular posteriorment, entre d’altres coses perquè les relacions entre els dos líders, Joe Strummer i Mick Jones, no van ser ja massa cordials. En el treball, tercer àlbum del grup, s’hi barregen diversos gèneres, com punk, ska, reagge, rock dur o pop, i hi figuren diferents temàtiques com la política o el conflicte racial. En l’obra hi destaquen peces com la de títol homònim, que és la cançó més popular del disc, “Spanish bombs”, “Hateful”, “Rudy can’t fail”, de clar aire ska, "Clampdown", "Train in vain" o “Guns of brixton”, composta pel baixista Paul Simonon, que en la portada surt colpejant el seu instrument en una acció no preparada.