PABLO MILANÉS

Lloc de naixement: Bayamo (Cuba).

Llengua: castellà.

Dècades: 60, 70, 80, 90, 00 i 10.
Gèneres: folk, cantautor i troba cubana.
El millor: la perdurabilitat de “Yolanda”.
El pitjor: vaivens polítics.

El cantautor Pablo Milanés, considerat, juntament amb Silvio Rodríguez, el fundador de la nova troba cubana, ha estat un dels grans artistes de l’illa caribenya del segle XX. Crític en principi amb la revolució, seguidament es va tornar partidari del règim de Fidel Castro, el qual l’ha catapultat com un dels intèrprets “oficials”. Al llarg de la seva carrera, ha col•laborat amb els també cubans Compay Segundo i Chucho Valdés, així com amb els espanyols Ana Belén, Joaquín Sabina, Joan Manuel Serrat i Víctor Manuel. 

WHY DOES IT ALWAYS RAIN ON ME ?

Grup: Travis.

Any: 1999.

Formació: Fran Healy, Andy Dunlop, Dougie Payne i Neil Primrose.
Gènere: pop independent.
Àlbum d’estudi: The man who.
El millor: primer gran èxit del quartet escocès.
El pitjor: només va ser elegit com a tercer single.

Glasgow, la ciutat més poblada d’Escòcia, ha vist les últimes dècades com molts dels grups que hi han sorgit han aconseguit un important èxit a nivell internacional. Una d’aquestes bandes ha estat el quartet Travis, que, després d’ajuntar-se d’alguna manera a la moda del brit pop, va assolir certa personalitat amb l’àlbum “The man who”, segons molts experts encara el seu millor treball. En el disc, a més d’altres temes com “Writing to reach you”, “Driftwood” o “Turn”, hi destaca la melancòlica “Why does it always rain on me ?”, cançó escrita pel cantant Fran Healy, en una clara referència al clima humit de la seva Escòcia natal. La peça va ser la primera del grup en entrar al top 10 britànic. 

¿ QUÉ HACE UNA CHICA COMO TU EN UN SITIO COMO ÉSTE ? (CANÇÓ)

Grup: Burning.

Any: 1978.     

Formació: Toño Martín, Pepe Risi, Quique Pérez i Johnny Cifuentes.

Gènere: rock urbà.

Àlbum d’estudi: ¿ Qué hace una chica como tu en un sitio como éste ?

El millor: un dels grans clàssics del pop-rock espanyol.

El pitjor: alguns poden conèixer la cançó pel títol del film.

Entre finals dels 70 i inicis dels 80 va aparèixer la movida madrileña, un heterogeni corrent que va comptar amb diversos estils, entre els quals el del rock urbà, que va tenir representants com Ramoncín, Tequila o Burning. Aquesta darrera banda, liderada pel cantant Toño Martín i el guitarrista Pepe Risi, va passar pel seu moment estel·lar quan va gravar el tema “¿Qué hace una chica com tu en un sitio como éste?”, la qual es va convertir en una de les cançons més populars i elogiades de la història del pop-rock espanyol. La peça va inspirar la pel·lícula d’idèntic títol, dirigida per Fernando Colomo i protagonitzada per Carmen Maura.

HURRICANE

Intèrpret: Bob Dylan.

Any: 1975.     

Gènere: rock.

Àlbum d’estudi: Desire.

El millor: torna la cançó protesta en el repertori de Dylan.

El pitjor: algú sempre pot argumentar que es tracta d’un tema excessivament llarg.

Els començaments de Bob Dylan, durant els inicis de la dècada dels 60, es van caracteritzar per la cançó protesta, la qual va arraconar mitjan el decenni. No obstant, un dels exemples més clars de protest song de l’autor nord-americà es troben en la peça “Hurricane”, editada l’any 1975 i més tard obertura de l’àlbum “Desire”, sorgit l’any 1976. La cançó està dedicada al controvertit cas del boxejador Rubin Hurricane Carter, el qual va ser visitat per Dylan a la presó, després de ser injustament encarcerat per un assassinat que va tenir lloc a la ciutat de New Jersey, en un afer que molts hi van observar importants dosis de racisme. El tema va ser un dels principals èxits del cantautor durant la seva irregular dècada dels 70.  

OTHERSIDE

Grup: Red Hot Chili Peppers.

Any: 1999.     

Formació: Anthony Kiedis, Flea, John Frusciante i Chad Smith.

Gènere: rock.

Àlbum d’estudi: Californication.

El millor: uns Red Hot Chili Peppers brillants i assossegats.

El pitjor: només en va ser el quart single de l’àlbum.

El conjunt californià Red Hot Chili Peppers va aconseguir, entre finals de la dècada dels 80 i començaments del decenni dels 90, força popularitat i prestigi mitjançant els àlbums “Mother’s milk” i “Blood sugar, sex magik”. Després de l’edició de ”One hot minute”, que va comptar amb unes crítiques bastant irregulars, la banda encapçalada pel vocalista Anthony Kiedis va tornar a triomfar amb la confecció del treball “Californication”, disc en què va tornar el guitarrista John Frusciante arran de recuperar-se de les seves addiccions. En l’obra hi destaquen vàries peces, com “Scar tissue”, primer single de l’àlbum; el tema de títol homònim o “Around the world”, la qual obre la gravació, però potser la millor de totes elles és l’extraordinària “Otherside”, que tracta la problemàtica de la drogadicció. El vídeo de la cançó, d'estil gòtic i amb un Kiedis molt reposat, va tenir un important èxit.

BORN TO RUN (CANÇÓ)

Intèrpret: Bruce Springsteen.

Any: 1975.     

Gènere: rock.

Àlbum d’estudi: Born to run.

El millor: el primer súper hit del Boss.

El pitjor: segons la meva opinió, és un tema bastant inferior a “Thunder road”.

Bruce Springsteen, quan encara era un jove compositor urbà que es trobava a prop de la classe obrera, va gravar dos àlbums inicials que van rebre el beneplàcit de la crítica, però que en canvi van passar bastant desapercebuts pel que fa al públic. Amb el treball “Born to run”, van seguir els elogis quant als mitjans especialitzats i va suposar el primer gran triomf popular i comercial del Boss. En l’obra hi destaca la cançó de títol homònim, un tema, com era aleshores recurrent en la discografia de l’intèrpret de New Jersey, caracteritzat per l’èpica, cert pessimisme, dosis de desesperació i passió juvenil. La peça és un dels grans clàssics de l’artista nord-americà, encara que personalment em sembla molt millor “Thunder road”, la cançó que obre l’àlbum. 

MELODY GARDOT

Lloc de naixement: Nova Jersey (Estats Units).

Dècades: 00 i 10.

Gèneres: blues pop i jazz pop.

Principal àlbum: The absence (2012).

El millor: relació entre música i teràpia.

El pitjor: l’accident.

Melody Gardot, cantant i compositora nascuda a New Jersey i ciutadana durant molts anys de Philadelphia, ha fusionat el blues i el jazz amb el pop, mitjançant influències de la cantautora canadenca Joni Mitchell i la intèrpret nord-americana Nina Simone. Va ser víctima d’un gravíssim accident de bicicleta, quan va estar molt a prop de la mort, i d’aquest succés és originari el seu esforç per unir música i teràpia, factor que la va ajudar a recuperar-se i que actualment usa en benefici d’altres persones.