Durant aquell lustre es va consolidar el
rock’n roll, que havia sorgit oficialment l’any 1954, mitjançant el tema “All
around the clock”, interpretat per Bill Haley & his Comets. Aleshores, la
música rock va tenir la seva primera gran estrella, el cantant Elvis Presley, nascut a
la localitat de Tupelo, a l’estat de Mississipí, però establert a la ciutat de
Memphis, a l’estat de Tennessee, seu dels històrics estudis Sun Records.
A part de Presley, llavors van triomfar
artistes com Jerry Lee Lewis, Gene Vincent, Buddy Holly, Eddy Cochran, Carl
Perkins, el llatí Ritchie Valens, el duo Everly Brothers o els intèrprets
negres Chuck Berry (foto) i Little Richard, que van ser capaços de sumar un
públic blanc en una època en què la segregació racial als Estats Units era
intensa i profunda, sobretot als estats del sud.
El rock’n roll, però, durant els seus inicis,
no va tenir l’aprovació de bona part de la societat més conservadora dels
Estats Units, que es va escandalitzar al presenciar les primeres actuacions
d’Elvis per televisió i que no podia tolerar que els seus fills, sobretot les
noies, es familiaritzessin amb aquell tipus de música. Tanmateix, Presley,
segurament perquè era blanc i no deixava de tenir un aspecte de gendre ideal,
va acabar sent acceptat per un important número de nord-americans.
Com aquella dita que diu que, quan no es pot
derrotar l’enemic, és millor unir-se a ell, el rock’n roll va entrar a formar
part de la cultura nord-americana, això si, sent molt amansat i domesticat, en
un període en què van tenir un gran èxit intèrprets suaus i sofisticats com el
canadenc Paul Anka, Franky Avalon, Fabian o el grup The Platters, mentre Elvis
marxava a Alemanya per realitzar el servei militar, Richard decidia retirar-se,
Lewis i Berry tenien problemes amb la justícia, Cochran desapareixia en un
accident de carretera i Holly i Valens morien en el mateix sinistre aeri.
