martes, 30 de enero de 2018

SABINO MÉNDEZ
















Lloc de naixement: Barcelona (Barcelonès).
Dècades: 80, 90, 00 i 10.
Gèneres: rock.
Grups que origina: Loquillo y los Intocables, Loquillo y los Trogloditas i La Montaña.       
El millor: autor dels grans hits de Loquillo.
El pitjor: la seva marxa de Trogloditas.

Sabino Méndez, com a guitarrista i compositor, va formar a Barcelona el grup Los Intocables, amb José María Sanz Loquillo i Teo Serrano i, posteriorment, els dos primers van fundar amb Jordi Vila Los Trogloditas, que es van establir a Madrid en plena movida. Méndez va escriure clàssics com “Rock’n roll star”, “El ritmo del garage” o “Cadillac solitario”, però es va veure obligat a abandonar el grup per problemes amb les drogues. 

domingo, 28 de enero de 2018

GREGG ALLMANN












Lloc de naixement: Nashville (Estats Units).
Dècades: 70, 80, 90, 00 i 10.
Gèneres: southern rock, blues rock i country rock.            
Principals àlbums: Laid back (1973) i Low country blues (2011).
El millor: símbol del southern rock.
El pitjor: més conegut com a membre d’Allman Brothers Band.

El cantant, guitarrista, organista i compositor Gregg Allman va formar amb el seu germà Duane, brillant guitarrista, la banda que portava els seu cognom, associació cabdal del southern rock. Després de la mort de Duane, Gregg va prendre el lideratge del grup juntament amb Dicky Betts, va iniciar la carrera en solitari i va contraure matrimoni amb la també cantant i actriu cinematogràfica Cher. Anys més tard, va aconseguir l’èxit amb el tema “I’m not an angel” i l’àlbum “Low country blues”.  

jueves, 25 de enero de 2018

LES 10 MILLORS CANÇONS DE LA DÈCADA DELS 70 DEL SEGLE XX (ACTUALITZACIÓ)












1. Beast of burden
(1978 – The Rolling Stones)

2. Heroes
(1977 – David Bowie)

3. Stairway to heaven
(1971 – Led Zeppelin)

4. Rudy can’t fail
(1979 – The Clash)

5. New dawn fades
(1979 – Joy Division)

6. Something
(1970 – The Beatles)

7. Ziggy Stardust
(1972 – David Bowie)

8. Let it loose
(1972 – The Rolling Stones)

9. All the young dudes
(1972 – Mott the Hopple)

10. Wish you were here
(1975 – Pink Floyd)

A la foto, The Rolling Stones.

martes, 23 de enero de 2018

FASES DE LA MÚSICA ROCK: EL MILLOR I EL PITJOR DEL PERÍODE 1986 – 1990











Encara que les emissores radiofòniques més comercials o la televisió a penes van donar importància al fenomen, durant aquell lustre hi van haver bandes del rock independent i alternatiu que, tot i que no van assolir un important èxit popular, en algun cas, o encara no van aconseguir el seu cim comercial, en altres, van tenir una enorme influència posterior. Van ser els casos, quant a la Gran Bretanya, de la llegendària formació The Smiths (foto), o, pel que fa als Estats Units, de conjunts com REM, Pixies o Dinosaur Jr.

També durant aquell període va aparèixer a la ciutat nord-americana de Seattle, a l’estat de Washington, el moviment grunge, que es consolidaria durant la dècada dels 90. El corrent, d’alguna manera, va acabar amb l’autocomplaença que va tenir en molts àmbits el panorama musical dels 80 i va ser clau perquè l’escena alternativa s’ampliés de forma significativa, fins a aconseguir situar l’indie rock pràcticament com un fenomen de masses. Va ser llavors quan grups com Soundgarden i Nirvana van gravar els seus primers discs.

Sincerament, encara que aquesta apreciació pot veure’s condicionada perquè un servidor per aquella època no passava pel seu millor període personal, aquell lustre va ser potser el més lamentable de la història de l’escena rock, doncs penso que va ser quan la música va arribar a màxims comercials, accessibles i artificiosos, fet que ha continuat fins els nostres dies, però amb una important diferència: en aquella època, al contrari d’allò que passa en l’actualitat, era molt complicat descobrir bandes de caire alternatiu.

Va ser igualment una època en què el fenomen d’artistes o bandes artificials de laboratori va posar-se de moda. És cert que ja havien existit en etapes anteriors, com van ser els casos de The Monkees o The Archies, però aleshores el tema es va generalitzar. Allò d’un grup d’amics que es coneixien i, per exemple, assetjaven al garatge de la cassa d’un d’ells, va esdevenir com un càsting, en el qual nois i noies caracteritzats per la seva bellesa, a poder ser amb el cabell ros i els ulls clars, eren elegits per una carrera de solista o per formar una associació.  

domingo, 21 de enero de 2018

A ROCK’N ROLL FANTASY
















Grup: The Kinks.
Any: 1978.     
Formació: Ray Davies, Dave Davies, Mick Avory, Andy Pyle i John Gosling.  
Gènere: rock.
Àlbum d’estudi: Misfits.   
El millor: el retorn de l`èxit.
El pitjor: la inestabilitat que vivia el grup.

Després de ser una de les principals bandes del pop – rock britànic de la dècada dels 60, The Kinks, ja només amb els germans Ray i Dave Davies com a membres originals, va passar per una important crisi durant bona part del decenni dels 70, quan la majoria dels seus treballs van tenir un escàs èxit, tant de crítica com de públic. L’any 1978, amb la confecció de l’àlbum “Misfits”, la formació anglesa va ressorgir i va portar l’únic senzill de l’obra, “A rock’n roll fantasy”, al top 30 de les llistes britàniques. La cançó, escrita per Ray, estava impregnada, quan a la seva lletra, per les circumstàncies inestables que aleshores passava el grup anglès, quan en plena gravació van abandonar Andy Pyle i John Gosling i també hi van haver problemes amb el retornat Mick Avory.

jueves, 18 de enero de 2018

LANGUAGE. SEX. VIOLENCE. OTHER ?
















Grup: Stereophonics.
Any: 2005.     
Formació: Kelly Jones, Richard Jones i Javier Weyler.  
Àlbum d’estudi anterior: You gotta go there to come back (2003).
Àlbum d’estudi posterior: Pull the pin (2007).  
El millor: considerat per la crítica el millor treball del grup.
El pitjor: potser no l’han superat al llarg de la seva carrera.

El trio gal·lès Stereophonics va arribar al seu cim creatiu, segons el veredicte de bona part de la crítica especialitzada, amb el seu cinquè àlbum d’estudi, “Language. Sex. Violence. Other ?” En el treball, en què el seu líder, cantant i guitarrista Kelly Jones va exercir també les tasques de producció, hi prenen part cançons més endurides, abrasives i de característiques indie que en les seves quatre obres anteriors, mentre el disc va ser número u a la Gran Bretanya i va aconseguir fer-se amb un lloc important al rànquing nord-americà de Billboard. “Language. Sex. Violence. Other ?”, en què Javier Weyler va substituir en el lloc de bateria l’original Stuart Cable, compta amb cançons com “Superman”, “Dakota”, també número u a les llistes del Regne Unit, o “Rewind”. 

martes, 16 de enero de 2018

DEF CON DOS











Lloc de fundació: Vigo (Galícia).
Primers components: César Strawberry (veu), Juanito Sangre (veu), Peón Kurtz (veu i DJ), Julián Hernández (guitarra i veu) i J. Al Andalus (baix)
Dècades: 80, 90, 00 i 10.
Gèneres: rap i hip hop.         
Principals àlbums: Alzheimer (1995) i Ultamemia (1996)
El millor: pioners del hip hop hispà.
El pitjor: molts canvis de personal.

Format a la localitat gallega de Vigo, el grup Def con Dos es va traslladar a Madrid, on es va erigir com una de les primeres bandes espanyoles en utilitzar el ritme del hip hop. La formació, encapçalada per César Strawberry, va apropar-se posteriorment al gènere metal i està considerat el millor conjunt hispà del seu estil original, juntament amb Sindicato del Crimen. A part d’Espanya, Def con Dos ha triomfat també en estats europeus com França i Bèlgica o a l’Amèrica Llatina. 

lunes, 15 de enero de 2018

ADELE
















Lloc de naixement: Londres (Anglaterra).
Dècades: 00 i 10.
Gèneres: pop, rythm & blues i blue eyed soul.        
Principal àlbum: 25 (2015).
El millor: un munt de vendes i premis.
El pitjor: precisament el seu èxit comercial pot amagar la qualitat.

Cantant i compositora, la britànica Adele va començar a escriure temes sent una adolescent, arribant-li l’èxit als 19 anys, quan va gravar al seu primer àlbum, al qual va posar com a nom, en un fet que ha sigut una constant en la seva carrera, l’edat que llavors tenia. Al llarg de la seva trajectòria, la intèrpret anglesa ha venut un gran número de còpies dels seus discs, ha obtingut un munt de Brit Awards i Grammy i ha triomfat amb caçons com “Hometown glory” o “Hello”. 

jueves, 11 de enero de 2018

LES 10 MILLORS CANÇONS DE LA DÈCADA DELS 60 DEL SEGLE XX (ACTUALITZACIÓ)
















1. Strawberry fields forever
(1967 – The Beatles)

2. A day in the Life
(1967 – The Beatles)

3. Hey Jude !
(1968 – The Beatles)

4. A wither shade of pale
(1967 – Procol Harum)

5. All or nothing
(1968 – Small Faces)

6. While my guitar gently weeps
(1968 – The Beatles)

7. Out of time
(1966 – The Rolling Stones)

8. Piece of my heart
(1967 – Big Brother & the Holding Company)

9. The kids are alright
(1965 – The Who)

10. Honky tonk women
(1969 – The Rolling Stones)

A la foto, The Beatles