Encara que les emissores radiofòniques més
comercials o la televisió a penes van donar importància al fenomen, durant
aquell lustre hi van haver bandes del rock independent i alternatiu que, tot i
que no van assolir un important èxit popular, en algun cas, o encara no van
aconseguir el seu cim comercial, en altres, van tenir una enorme influència
posterior. Van ser els casos, quant a la Gran Bretanya, de la llegendària
formació The Smiths (foto), o, pel que fa als Estats Units, de conjunts com
REM, Pixies o Dinosaur Jr.
També durant aquell període va aparèixer a la
ciutat nord-americana de Seattle, a l’estat de Washington, el moviment grunge,
que es consolidaria durant la dècada dels 90. El corrent, d’alguna manera, va
acabar amb l’autocomplaença que va tenir en molts àmbits el panorama musical
dels 80 i va ser clau perquè l’escena alternativa s’ampliés de forma
significativa, fins a aconseguir situar l’indie rock pràcticament com un fenomen
de masses. Va ser llavors quan grups com Soundgarden i Nirvana van gravar els
seus primers discs.
Sincerament, encara que aquesta apreciació
pot veure’s condicionada perquè un servidor per aquella època no passava pel seu
millor període personal, aquell lustre va ser potser el més lamentable de la
història de l’escena rock, doncs penso que va ser quan la música va arribar a
màxims comercials, accessibles i artificiosos, fet que ha continuat fins els
nostres dies, però amb una important diferència: en aquella època, al contrari
d’allò que passa en l’actualitat, era molt complicat descobrir bandes de caire
alternatiu.
Va ser igualment una època en què el fenomen
d’artistes o bandes artificials de laboratori va posar-se de moda. És cert que
ja havien existit en etapes anteriors, com van ser els casos de The Monkees o
The Archies, però aleshores el tema es va generalitzar. Allò d’un grup d’amics
que es coneixien i, per exemple, assetjaven al garatge de la cassa d’un d’ells,
va esdevenir com un càsting, en el qual nois i noies caracteritzats per la
seva bellesa, a poder ser amb el cabell ros i els ulls clars, eren elegits per
una carrera de solista o per formar una associació.