LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: DEXYS MIDNIGHT RUNNERS

 

Dexys Midnight Runners va ser una macrobanda, encapçalada pel vocalista Kevin Rowland, que es va erigir com un dels principals grups de la new wave britànica i va estar molt influenciada per la música soul. La resta de la formació inicial va estar integrada pel guitarrista Kevin Archer, el baixista Pete Williams, el bateria Andy Growcott, el teclista Pete Saunders, el trombonista Jim Paterson i els saxofonistes Geoffrey Blythe i Steve Spooner.

El conjunt de Birmingham, que va cridar l’atenció de varis membres de la tribu urbana dels skinheads i va usar abastament la instrumentació de vent, va brillar amb els senzills “Geno” i “Come on Eileen”, tots dos número u a les llistes del Regne Unit, i els àlbums “Searching for the young soul rebels” i “Too – rye – ay”, tot i que, molt aviat, la banda es va convertir en una eina molt personal de Rowland, que va efectuar constants canvis de personal.

COBLA SANT JORDI – CIUTAT DE BARCELONA

 

Lloc de fundació: Barcelona (Barcelonès).

Dècades: 80, 90, 00 i 10.

Gèneres: sardana, folk, fusió i world music..           

El millor: un prestigi acumulat al llarg dels anys.

El pitjor: la sardana no acaba de fusionar-se de manera clara amb altres gèneres musicals.

La Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona ha comptat amb directors com Jordi León, Salvador Brotons, Joan Albert Amargós o Antoni Ros – Marbà i ha col·laborat amb diversos artistes com Pascal Comelade, Cesc Gelabert, Albert Guinovart, Manel Camp i Roger Mas. La formació, que a part de Catalunya, ha actuat a França o Alemanya, ha estat assídua d’emblemàtics escenaris com el Liceu, el Palau de la Música i l’Auditori.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: UB 40

 

Diu una llegenda urbana que els membres del grup UB 40 es van conèixer fent cua en una oficina de recerca de treball a la ciutat de Birmingham, la segona urbs del Regne Unit. Els components originals de la banda van ser Astro (veu), Ali Campbell (veu i guitarra), Robin Campbell (guitarra i veu), Earl Falconer (baix), Jim Brown (bateria), Michael Virtue (teclats), Brian Travers (saxofon) i Norman Lamont Hassan (percussió).

La veritat és que el conjunt britànic va originar molta controvèrsia entre els puristes del gènere reggae, doncs aquests opinaven que es trobava molt influït per la música pop. El cert, no obstant,  és que la formació de Birmingham va vendre un munt de discs amb singles com “Red red wine”, “Many rivers to cross” i “I got you babe”, respectivament covers de temes de Neil Diamond, Jimmy Cliff i Sony & Cher, l’últim d’ells interpretat amb la cantant i líder de The Pretenders Chrissye Hynde.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE POLICE

 

El carismàtic cantant i baixista Gordon Sumner, més conegut com a Sting; el guitarrista Andy Summers, que va substituir Henry Padovani i havia format part de bandes com Soft Machine i The New Animals, i el bateria nord-americà Stewart Copeland van formar al Regne Unit The Police, que amb un estil que barrejava el pop i el reggae va triomfar mitjançant els treballs “Outlandos d’amour”, “Regatta de blanc” i “Zenyatta mondatta”.

Seguidament, el trio britànic va portar a terme un canvi important en la seva música, quan es va allunyar dels ritmes originaris de l’illa de Jamaica i va optar per un pop elegant, pulcre, higiènic i sofisticat, característiques que es poden observar clarament en les obres “Ghost in the Machine” i sobretot la supervendes “Synchronicity”, després de la qual, i malgrat trobar-se el grup en el seu període àlgid comercial, es va dissoldre, moment en que va començar l’exitosa carrera en solitari d’Sting.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE BOB DYLAN

 

- Hurricane (Desire).

- Just Like a woman (Blonde on blonde).

- Lay lady lay (Nashville Skyline).

- Like a Rolling stone (Highway 61 revisited).

- Knockin’ on the heaven’s door (Pat Garrett & Billy the Kid).

- One of us must know. Soon or later (Blonde on blonde).

- Visions of Johanna (Blonde on blonde).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: MADNESS

 

Banda creada al barri londinenc de Camden Town per Graham Suggs McPherson (veu), Chris Foreman (guitarra), Mark Bedford (baix), Dan Woodgate (bateria), Mike Barson (teclats) i Lee Kix Thompson (saxofon). Juntament amb The Specials, Madness va ser el grup més popular del revival ska que va tenir lloc al Regne Unit durant el període de la new wave, però, a diferència del conjunt de Coventry, va experimentar una trajectòria molt més regular, comercial i prolongada.

Madness va triomfar espectacularment a la Gran Bretanya mitjançant les peces “One step beyond”, “My girl”, “It must be love”, “House of fun”, “Our House” o “One better day”  i àlbums com “the rise and fall”, però el grup londinenc, que no va aconseguir traduir el seu gran èxit a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, doncs només “Our House” hi va tenir un cert impacte, va entrar en clara decadència a partir de mitjan la dècada dels 80 del passat segle, fet que no ha impedit que el conjunt britànic hagi seguit realitzant discs, concerts i gires.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE SPECIALS

 

En plena era àlgida del gènere jamaicà de l’ska al Regne Unit, va aparèixer a la ciutat de Coventry el grup The Specials, conegut també com The Specials AKA, integrat per Terry Hall (veu), Neville Staple (veu), Roddy Radiation (guitarra), Lynval Golding (guitarra), Horace Panter (baix), John Bradbury (bateria) i Jerry Dammers (teclats). La banda, juntament amb Madness, va suposar la principal aposta de la discogràfica independent 2 Tone i va triomfar gràcies a temes com “A message to you Rudy”, “Too much too young” o “Ghost town”.

Després d’un període en què el conjunt anglès va ser un clar referent de la new wave a la Gran Bretanya i en el qual va tenir una clara actitud de protesta i reivindicació contra les polítiques econòmiques de la primera ministra britànica, la conservadora Margaret Thatcher, The Specials es va desintegrar, moment en què un dels seus líders, el teclista Dammers, va decidir abandonar el primer pla musical i dedicar-se a l’activisme polític. La formació de Coventry, cèlebre també pel seu emblemàtic àlbum inicial de títol homònim, tornaria anys més tard, però ho faria sense la presència del citat Dammers.

DUSTY SPRINGFIELD

 

Lloc de naixement: Londres (Anglaterra).

Lloc de defunció: Henley – on – Thames (Anglaterra).

Dècades: 60, 70, 80 i 90.

Gèneres: pop, rythm & blues i blue eyed soul.        

Principals àlbums: A girl called Dusty (1964) i Ev’rything’s Coming up Dusty (1965).

El millor: una de les grans dives de la música britànica dels 60.

El pitjor: el decenni dels 70.

Dusty Springfield va ser una de les dones de més èxit de la música britànica de la dècada dels 60 del segle XX, gràcies a cançons com “I only be with you”, “I just don’t know what to do with myself” o “You don’t have to say you love me”. Igualment, la intèrpret londinenca es va interessar per la música negra, de manera especial el soul, exercint un estil semblant al de la Motown a Detroit. Després d’uns anys 70 presidits per la crisi, el duo The Pet Shop Boys va reflotar la seva carrera durant el decenni dels 80.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: BOB MARLEY

 

Bob Marley, acompanyat del grup The Wailers, on es trobaven la seva esposa Rita Anderson, Peter Tosh o Bunny Livingston, entre d’altres, era un referent de l’illa de Jamaica i un genuí líder rastafari molts anys abans que le seva música triomfés espectacularment  a llocs com la Gran Bretanya, els Estats Units o l’Europa Continental.

Els àlbums que van marcar el seu gran èxit internacional van ser “Catch a fire”, “Burnin’”, “Natty dread”, on es troba el clàssic “No woman no cry,” i “Rastaman vibraton”, mentre els més comercials “Exodus”, "Kaya” i “Survival” van consolidar la seva carrera, que va tenir un punt important amb “Uprising”, que conté “Redemption song”, segons la meva opinió, la seva millor cançó.

Quan comptava amb 36 anys, va morir víctima d’un càncer i es va convertir en un dels grans mites de la cultura mundial del segle XX.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: ELS RITMES CARIBENYS

 

A finals dels anys 70 del segle XX, l’èxit dels gèneres de l’ska i el reggae, tots dos originaris de l’illa caribenya de Jamaica, no era cap novetat, però sens dubte en aquell període va viure un autèntic fenomen, primer al Regne Unit i més tard a l’Europa continental i els Estats Units.

Per exemple, pel que fa al cas del reggae, les figures dels intèrprets jamaicans Jimmy Cliff, Peter Tosh (foto), Bunny Livingston, Eddy Grant i, molt especialment, el mític Bob Marley, acompanyat de la banda The Wailers, a la qual pertanyien la seva esposa Rita Anderson, Tosh i Livingston, van suposar una important influència perquè el gènere es convertís en una de les grans modes del segon lustre dels 70.

En aquella època, a la Gran Bretanya i en el marc de la new wave, van sorgir un munt de bandes que van fer ús de l’ska, com van ser els exemples de The Specials, Madness i Bad Manners, tots ells agrupats en el segell discogràfic independent 2 Tone, i el reggae, estil que va marcar les trajectòries de la llegendària formació punk The Clash, el trio The Police o el grup de tendència pop UB 40.

FASES DE LA MÚSICA ROCK: QUATRE DÈCADES SENSE JOHN LENNON

 

El passat vuit de desembre es van complir 40 anys de l’assassinat del mític John Lennon davant la seva residència novaiorquesa. En aquest article destacaré les que jo crec que van ser les seves tres grans composicions, totes elles escrites mentre va ser membre de The Beatles.

Strawberry fields forever. Penso que el millor tema compost mai pel músic de Liverpool, és un exemple de quan The Beatles es va submergir en la psicodèlia. Strawberry Fields era un orfenat de la ciutat natal dels membres del quartet anglès i la cançó dedicada va aparèixer com a single en una doble cara A amb la peça de Paul McCartney “Penny lane”. Després de no ser inclosa en l’històric àlbum “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band”, es va introduir en la banda sonora del telefilm “Magical mistery tour”.

A day in the life. S’ha comentat en un munt d’ocasions, tot i que van signar junts fins a la fi del llegendari conjunt de Liverpool, que Lennon i McCartney anaven cada un per la seva banda alhora de la composició, però en aquest cas Paul va col·laborar amb John en un passatge de la peça, curiosament la part més polèmica del tema, tenint en compte que era el membre més modèlic de la banda, en què la BBC hi va entreveure una referència a les drogues. “A day in the life” tanca el mític treball del sergent Pepper i és un altre exemple psicodèlic dels Fab Four.

Don’t let me down. De les tres peces presentades en aquest article, és sens dubte la menys coneguda i, reconec, és una particularitat bastant evident perquè no conec a ningú que la tingui com una de les composicions preferides de Lennon. El tema, escrit en la part final de la vigència del conjunt britànic, no es va incloure en cap àlbum d’estudi i és una de les millors demostracions com a intèrpret de John, que va evidenciar també que disposava d’una extraordinària veu.

A la foto, Lennon amb la seva companya Yoko Ono.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: U 2

 

La llegendària banda U 2 va ser fundada a Dublín pel carismàtic cantant Bono, el guitarrista The Edge, el baixista Adam Clayton i el bateria Larry Mullen Jr., formació inalterable fins els nostres dies. Després d’uns inicis modestos, en què l’èxit es va limitar a la seva Irlanda natal, el quartet va assolir un important triomf amb el seu tercer àlbum d’estudi, “War”, número u a la Gran Bretanya i el qual l’hi va obrir les portes dels Estats Units.

El gran punt d’inflexió de U 2 va tenir lloc amb l’històric treball supervendes “The Joshua Tree”, que definitivament va consolidar el conjunt dublinès a l’altra banda de l’oceà Atlàntic. Des de llavors, el grup irlandès s’ha mantingut entre les principals formacions del món i s’ha erigit en una autèntica stadium band, aconseguint una altra fita espectacular amb l’obra “Achtung baby !”, on hi prenen part característiques electròniques.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: SIMPLE MINDS

 

Jim Kerr (veu) i Charles Burchill (guitarra i violí) van fundar a Glasgow la banda Simple Minds, a la qual es van incorporar Derek Forbes (baix), Brian McGee (bateria) i Michael MacNeil (teclats). En un principi, el quintet escocès es va introduir en l’etapa marcada pel postpunk i, de certa manera, també en la moda dels nous romàntics, quan per exemple va triomfar amb l’àlbum “New gold Dream (81 / 82 / 83 / 84)”.

Posteriorment, el conjunt de Glasgow va canviar el seu registre i va abraçar un estil èpic i grandiloqüent, semblant al de la popular banda irlandesa U 2, fet molt ben constatat en el súper hit “Don’t you (forget about me)”, corresponent al film “The Breakfast club”, cosa que va ajudar a que Simple Minds es convertís en la formació escocesa més gran de la dècada del 80 del passat segle.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE THE ROLLING STONES

 

- Beast of burden (Some girls).

- Fool to cry (Black and blue).

- Honky tonk woman (sense àlbum d'estudi).

- Let it loose (Exile on Main street).

- Out of time (Aftermath).

- Sway (Sticky fingers).

- Wild horses (Sticky fingers).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: SPANDAU BALLET

 

Els germans Gary Kemp (guitarra) i Martin Kemp (baix) van fundar a Londres la banda Spandau Ballet, a la qual s’hi van afegir Tony Hadley (veu), John Keeble (bateria) i Steve Norman (saxofon). El grup es va unir al moviment dels nous romàntics, etapa en què va editar els àlbums “Journeys to glory” i “Diamond”, període en què va mantenir una important rivalitat amb la formació de Birmingham Duran Duran.

Poc més tard, però, el quintet britànic va portar a terme un gir en la seva trajectòria i es va acostar a un estil soul pop, molt elegant, pulcre i sofisticat, que va tenir la seva màxima expressió en el supervendes “True”, a més de “Parade” i “Through the barricades”, després del qual es va iniciar la decadència.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: DURAN DURAN

 

El quintet Duran Duran va ser format a la ciutat de Birmingham pel cantant Simon le  Bon, el guitarrista Andy Taylor, el baixista John Taylor, el bateria Roger Taylor i el teclista Nick Rhodes. Des d’un primer moment, mitjançant una rivalitat que va mantenir amb un altre quintet, el londinenc Spandau Ballet, el grup es va convertir en un dels grans referents del corrent dels nous romàntics i va destacar molt especialment per la confecció dels seus vídeos, en un període en què va fer acte d’aparició el canal MTV.

Després de treballs emblemàtics com “Rio”, segurament el seu punt àlgid; “Seven and the ragged tiger” i “Notorious”, la banda britànica, que va triomfar amb força als Estats Units, es va desintegrar, moment en què Simon, Roger i Nick van fundar el conjunt  Arcadia i Andy i John el supergrup Power Station, amb l’estrella Brian Palmer de vocalista i els exintegrants de Chic Tony Thompson i Bernard Edward.

LES 25 MILLORS CANÇONS D’INTÈRPRETS I GRUPS EN LLENGUA CATALANA

 

Abril del 74	Lluís Llach
Ai Dolors !	Manel
Aniversari	Manel
Banda de rock	Manel
Cada minut	Sopa de Cabra
Captatio benevolentiae	Manel
Carreteres que no van enlloc	Antònia Font
Casa en venda	Els Amics de les Arts
Envie'm un àngel	Sau
Helena desenganyat	Pau Riba
Ja no ens passa	Els Amics de les Arts
La bola de cristall	Manel
La llum que no se'n va	Els Amics de les Arts
La tieta	Joan Manuel Serrat
Liverpool	Els Amics de les Arts
Love song	Antònia Font
Mala sang	Sopa de Cabra
M'enganxo	Sopa de Cabra
M'hi vaig llençar	Manel
Què tinguem sort !	Lluís Llach
Qui n'ha begut ?	Mishima
Si arribeu	Lluís Llach
Tots els motors	Antònia Font
Un directiu em va acomiadar	Manel
Viatge a Ítaca	Lluís Llach

A la foto, Manel, qui més cançons atorga.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: ELS NOUS ROMÀNTICS

 

La moda dels nous romàntics va està molt influenciada pel glam rock que va tenir lloc més o menys una dècada abans, sobretot pel que fa a les figures de David Bowie i Bryan Ferry que, irònicament, es van ajuntar al nou moviment.

Les principals similituds entre els dos corrents van ser el protagonisme de la imatge, el maquillatge facial o les disfresses, però els representants dels nous romàntics potser no van arribar a l’extrem hortera del seu referent ni tampoc a l’exageració d’alguns intèrprets o grups d’aquella època, sense oblidar, com va succeir en totes les branques de la new wave, l’ús exhaustiu de teclats, caixes de ritmes o noves tecnologies com els sintetitzadors.

Les principals bandes del moviment van ser Adam & the Ants, Visage, les inicials versions de formacions llegendàries com Dépéche Mode o Simple Minds, Culture Club (foto), treballant el seu líder Boy George al local Blitz de Londres, seu de la moda, o els dos conjunts cabdals del corrent: Duran Duran i Spandau Ballet.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: PET SHOP BOYS

 

Pet Shop Boys, associació formada per Neil Tennant i Chris Lowe, ha estat un dels grups cabdals del synth pop, tot i que quan va fer acte d’aparició, el gènere, així com també el moviment de la new wave, ja començaven a declinar. El conjunt, el duo de més èxit en la història de la música popular britànica, va poder triomfar també clarament a l’altra banda de l’Atlàntic.

Tanmateix, mai he acabat d’entendre el gran èxit de Pet Shop Boys, fins i tot en ambients força intel·lectuals, tenint en compte que molts dels seus singles inicials, com “West end girls”, “Suburbia” o “It’s a sin”, em semblen extremadament comercials i fins i tot bubblegum i que la versió que va fer d’“Always in my mind”, el clàssic que va interpretar Elvis Presley, no aportava massa novetats a banda de l’ús de sintetitzadors, però evidentment hi ha alguna cosa que se m’escapa.

Tennant i Lowe van col·laborar amb la llegendària cantant Dusty Springfield, la carrera de la qual van ajudar a reflotar.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE THE BEATLES

 

- A day in the life (Sgt. Pepper’s lonely hearts club band).

- Don’t let me down (sense àlbum d’estudi).

- Happiness is a warm gun (The Beatles, the White album).           

- Hey Jude ! (sense àlbum d’estudi).

- Something (Abbey road).

- Strawberry fields forever (Magical mistery tour).

- While my guitar gently weeps (The Beatles, the White album).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EURYHMICS

 

La cantant Annie Lennox i el guitarrista Dave Stewart, que abans havien coincidit en el conjunt The Tourists, van fundar a Londres el duo Eurythmics, una de les associacions estel·lars del synth pop i la new wave, fonamentalment per hits com “Love is a stranger”, “The miracle of love” o el supervendes “Sweet Dreams (are made of this)” i l’àlbum del mateix títol.

Caracteritzat per un pop de sintetitzadors molt comercial i enganxós, en ocasions ratllant el bubblegum, el grup es va acabar desintegrant, moment en què Lennox va seguir en solitari i Stewart es va convertir en un prestigiós productor, tot i que, en algunes ocasions, van reaparèixer com a Eurythmics, lluny, però, de la fama i popularitat que havien assolit.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE HUMAN LEAGUE

 

 

 

 

 

 

 

The Human League va néixer a Sheffield com a trio electrònic i experimental amb Philip Oakey, Martyn Ware i Ian Craig Marsh, però els dos últims van abandonar per formar la banda Heaven 17, moment en què Oakey va fitxar les cantants Joanne Catherall i Susan Ann Sulley per realitzar un gir estilístic en el conjunt britànic.

Amb la nova associació, el grup anglès va triomfar espectacularment amb l’àlbum “Dare” i el súper hit “Don’t you want me”, un dels inqüestionables clàssics del synth pop i la new wave i número u a les llistes de la Gran Bretanya i els Estats Units. Encara que el trio no va poder mai repetir aquell èxit, es va mantenir com una de les principals bandes de la dècada dels 80 i continua en actiu durant els nostres dies.