SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE NIRVANA

 

- Come us you are (Nevermind).

- Drain you (Nevermind).

- Heart – shapped box (In utero).

- In bloom (Nevermind).

- Lithium (Nevermind).

- Serve the servants (In utero).

- Smells Like teen spirit (Nevermind).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: MANEL

 

“Els millors professors europeus”, el treball de debut del quartet barceloní Manel, va tenir un enorme impacte, que el va convertir en la banda revelació de l’any 2008. El conjunt ha estat sempre format per Guillem Gisbert (veu, guitarra i ukelele), Roger Padilla (guitarra i veu), Martí Maymó (baix) i Arnau Vallbé (bateria).

L’òpera prima de Manel no va ser, ni molt menys, un èxit aïllat i la formació barcelonina s’ha consolidat l’última dècada segurament en la més popular de la música interpretada en llengua catalana, gràcies a uns concerts massius i els àlbums “10 milles per veure una bona armadura”, “Atletes, baixin de l’escenari”, “Jo competeixo” i “Per la bona gent”, on el grup ha entrat en barems més elèctrics i electrònics.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: ANTÒNIA FONT

 

El grup va ser fundat a Palma de Mallorca pel seu guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver, el cantant Pau Debon, el seu germà i bateria Pere Debon el teclista Jaume Manresa i el baixista Pere Estarellas, que després del primer àlbum va ser substituït per Joan Roca. “Alegria”, el tercer treball de llarga durada del quintet balear, va ser l’inici d’un autèntic fenomen pel que respecta a la música pop – rock interpretada en llengua catalana.

Ja instaurada com una de les bandes més populars de la música de temàtica pop – rock en català, el grup mallorquí va editar les obres “Taxi” i “Batiscafo Katiuskas”, aquest treball probablement va suposar el seu període àlgid; va presentar una obra en directe i simfònica, “Coser y cantar”; va obrir un parèntesi, que va aprofitar Oliver per llançar-se en solitari; va tornar amb el magnífic “Lamperetes” i l’estrany “Vostè és aquí” i va optar per la separació, tot i que ja s’ha anunciat el seu retorn per al festival Primavera Sound de 2022.

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: JOAN MANUEL SERRAT ES RETIRA

 

Ara fa uns dies, el cantautor català Joan Manuel Serrat va anunciar la seva retirada dels escenaris, informant d'una gira que començarà a Nova York i acabarà a Barcelona, la seva ciutat natal.

Serrat es va iniciar en el moviment de la nova cançó catalana durant els anys 60 del passat segle, sent un dels setze jutges del corrent, període en què va editar l’històric àlbum en llengua catalana “Ara que tinc 20 anys”, on es troben les peces que li dona títol i “La tieta”.

Seguidament, amb certa polèmica perquè llavors el català estava prohibit oficialment per la dictadura franquista, contra la qual va lluitar amb força l’anomenat aleshores Noi del Poble Sec, Serrat va decidir composar també en llengua castellana, posant música a poemes d’Antonio Machado o Miguel Hernández i composant un dels grans clàssics de la música popular de l’estat espanyol: “Mediterráneo”.

A continuació, el músic català va alternar tant el català com el castellà i es va convertir en un dels intèrprets i compositors més populars a Catalunya, la resta de l’estat espanyol i l’Amèrica Llatina.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: EUROPA AL SEGLE XXI

 

La situació a la zona europea, al marge dels estats anglosaxons, va seguir uns paràmetres similars als de la dècada dels 90, és a dir, amb un clar protagonisme de la música techno i electrònica a Alemanya i França i amb la importància de la música romàntica, melancòlica i lleugera a Itàlia, amb un gran èxit d’intèrprets com Eros Ramazzotti i Laura Pausini.

Tanmateix, es poden destacar aparicions estel·lars  a Escandinàvia, tant a Noruega, d’on havia sorgit la banda A – Ha, una de les formacions cabdals del moviment dels nous romàntics, com a Suècia, bressol de grups triomfants com els mítics Abba o Roxette. En el primer estat va aparèixer el tendre  i calmat duo Kings of Convenience i en el segon la banda sueca The Hives (foto), que va optar per un rock de garatge amb aportacions punk. 

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: ESPANYA AL SEGEL XXI

 

Tot i que, per exemple, el grup Los Planetas va continuar en actiu i amb un important seguiment, el pop – rock alternatiu que tant havia brillat a l’estat espanyol durant la dècada dels 90 va patir una important davallada.

Tanmateix, llavors van passar per una època estel·lar el cantautor asturià Nacho Vegas (foto) i els grups catalans Love of Lesbian i Sidonie, que, després de composar les seves cançons en anglès, van decidir escriure els respectius temes en castellà.

No obstant, el gran protagonisme de l’actual segle a Espanya ha estat pel què podríem anomenar la generació d’Operación Triunfo, amb cantants que van sorgir del reality televisiu com David Bisbal, David Bustamante, Rosa López o Chenoa, sense oblidar formacions amb un estil similar com El Canto del Loco o La Oreja de van Gogh.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE LOS PLANETAS

 

- Desaparecer (Una semana en el motor de un autobús).

- Dulces sueños (Encuentros con entidades).

- Islamabad (Zona temporalment autònoma).

- La playa (Una semana en el motor de un autobús).

- San Juan de la Cruz (Encuentros con entidades),

- Segundo premio (Una semana en el motor de un autobús).

- Toxicosmos (Una semana en el motor de un autobús).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: CATALUNYA AL SEGLE XXI

 

En una temàtica que segurament pot portar força polèmica, decidir quina ha estat la millor època de la música popular en llengua catalana, es poden significar la dels anys 70, amb la consolidació de la nova cançó i l’adveniment del rock laietà; la del decenni dels 90, segurament l’etapa més comercial i també controvertida, i la de la primera dècada del segle actual.

A més de formacions que havien tingut un important protagonisme a la dècada anterior, com Sopa de Cabra, Els Pets, Lax’n Busto o Els Gossos, van sorgir formacions que van marcar una època, i en algun cas ho continuen fent, com Antònia Font, que podríem dir que va ser la banda que va iniciar aquesta excel·lent experiència de la música pop – rock expressada en català; Manel, Els Amics de les Arts o Mishima (foto).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: AMY WINHOUSE

 

Mitjançant una temàtica soul, la britànica Amy Winhouse es va convertir en una de les grans estrelles de la música popular de la primera dècada del segle XXI, en un d’aquests episodis, no sempre coincidents, en què es posen d’acord tant el públic com la crítica.

Després de les edicions dels treballs “Frank” i “Back to black”, el segon d’ells número u a les dues bandes de l’Atlàntic i a molts altres estats i premi Grammy, Winhouse, que va tenir importants addiccions, sobretot pel que fa a l’alcohol, va morir quan només tenia 27 anys.

THROWING MUSES

 

Lloc de fundació: Newport (Estats Units).

Formació inicial: Kristin Hersch (veu, guitarra i sintetitzadors), Tanya Donelly (veu, guitarra i percussió), Ronald Stone (guitarra), Leslie Langston (baix), David Narcizo (bateria i percussió) i Dave Knowles (teclats).

Dècades: 80, 90, 00, 10 i 20.

Gèneres: postpunk i rock alternatiu. 

Principals àlbums: The real Ramona (1991), Red heaven (1992) i University (1995).

Solistes que origina: Kristin Hersch.

Grups que origina: 50 Foot Wave.

El millor: una aposta llavors original.

El pitjor: la dissolució.

En plena era postpunk va aparèixer el grup Throwing Muses, encapçalat per les cantants, guitarristes i compositores Kristin Hersch i Tanya Donelly, de temàtica experimental la primera i més pop la segona. Després de la confecció de força àlbums que van rebre bones crítiques dels mitjans, la formació es va separar, moment en què per exemple Hersch va seguir en solitari.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: SUPERGRASS

 

El cantant i guitarrista Gaz Coombes, el baixista Mick Quinn i el bateria Danny Goffey van formar a la ciutat universitària d’Oxford el grup Supergrass, que va tenir un aclamat debut amb el treball “I should coco”, que es va enfilar fins al número u de les llistes del Regne Unit i va estar emmarcat en ple auge del brit pop.

Pel que respecta a la temàtica comercial, Supergrass no va poder mai superar l’impacte de la seva òpera prima, tot i que el trio anglès ha realitzat la confecció d’àlbums interessants i ben rebuts pel públic com “In it for the money”, el de títol homònim, “Life on other planets” i “Road to Rouen”, tots ells amb bones crítiques per part dels mitjans de comunicació.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: ARCTICK MONKEYS

 

El grup Arctick Monkeys va ser creat a la ciutat de Sheffield, al nord industrial d’Anglaterra, pel seu líder, cantant, guitarrista i compositor Alex Turner, el guitarrista Jamie Cook, el baixista Andy Nicholson i el bateria Matt Helders. El quartet va debutar amb l’aclamadíssim àlbum “Wathever people say i am, that what i’m not”, el debut més venut de la història del pop – rock britànic.

Seguidament, el conjunt anglès va continuar per la via de l’èxit mitjançant uns treballs més calmats i no tan trepidants com la seva òpera prima, com van ser els casos de “Favourite worst nightmare”, “Humbug” i “Suck it and see”; va gravar un disc, “AM”, molt influenciat per la música soul i, en una època en què ja exercia plenament de formació bàsica i clau de l’indie rock mundial i en cap de cartell de molts festivals de caire alternatiu, va editar “Tranqullity base hotel & casino”, que com tots els altres àlbums del grup es va enfilar fins el número u de les llistes del Regne Unit.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE SOPA DE CABRA

 

- Cada minut (Plou i fa sol).

- Camins (Plou i fa sol).

- Els teus somnis (Plou i fa sol).

- L’Empordà (Sopa de Cabra).

- Mala sang (Al·lucinosi).

- M’enganxo (Sss...).

- Si et quedes amb mi (La roda).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: EL ROCK ALTERNATIU A LA PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XXI (REGNE UNIT)

 

Quan va començar el segle XXI, la moda del brit pop ja feia alguns anys que havia quedat enrere, però algunes de les bandes que la van protagonitzar, com eren els casos d’Oasis, Blur, Pulp, Suede i Ocean Colour Scene, seguien vigents, tot i que sense la presència mediàtica que van tenir durant el decenni dels anys 90.

Va ser llavors quan van triomfar grups, alguns d’ells molt influenciats pel significat brit pop, com Doves, Franz Ferdinand (foto), Kaiser Chiefs, Snow Patrol, Kasabian, The Editors, Supergrass, que havia debutat en ple boom del corrent més important de la música britànica de l’última dècada dels segle XX, o Arctick Monkeys, que amb un debut espectacular va posicionar-se com la formació de més èxit de la Gran Bretanya.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: INTERPOL

 

El grup Interpol va ser fundat a Nova York pel seu líder, cantant i guitarrista Paul Banks, el guitarrista Daniel Kessler, el baixista i teclista Carlos Dengler i el bateria Sam Fogarino. El quartet va rebre una fonamental influència del postpunk britànic i, més concretament, de la llegendària i reivindicada banda de Manchester Joy Division.

Interpol va debutar amb l’aclamadíssim treball “Turn on the bright lights”, al qual va seguir la també magnífica obra “Antics”, potser els dos millors àlbums de la formació nord-americana i dos discs clàssics de la història del rock alternatiu. Seguidament, en un període en que Dengler va abandonar, va editar les edicions “Our love to admire”, la de títol homònim, “El pintor” i “Marauder”.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: THE STROKES

 

Amb una important influència arrelada en el garage rock i el punk rock, en aquest cas l’establert a la ciutat de Nova York al segon lustre dels anys 70, va aparèixer a la gran urbs de la costa est nord-americana la banda The Strokes, que sempre ha tingut com a components el cantant i compositor Julian Casablancas, els guitarristes Nick Valensi i Albert Hammond Jr., el baixista Nikolai Fraiture i el bateria Fabrizio Moretti.

El quintet nord-americà va debutar amb l’històric àlbum “Is this it ?”, un dels grans clàssics de la història del rock alternatiu, que va suposar tot un esdeveniment en l’escena independent global, tot i que la premsa no va ser tan benèvola amb els següents treballs de la formació novaiorquesa, el segons la meva opinió també magnífic “Room on fire”, “Firsts impressions to the Earth” i “angles”, període en el qual tant Casablancas com Hammond van tenir experiències en solitari. Posteriorment, The Strokes va editar “Comedown Machine” i “The new abnormal”.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: THE NATIONAL

 

El grup va ser format a la ciutat de Cleveland, a l’estat d’Ohio, pel Cantant Matt Berninger i dues parelles de germans: d’una banda, els guitarristes Aaron Dessner i Bryce Dessner i, d’altra banda, el baixista Scott Devendorf i el bateria Bryan Devendorf. Els començaments del quintet, que es va traslladar a Nova York, no van ser senzills, doncs els seus dos primers àlbums van tenir escassa transcendència.

La situació per al grup nord-americà va començar a canviar amb el seu tercer treball d’estudi de llarga durada, “Alligator”, i sobretot amb els discs “Boxer” i “High violet”, que van situar la banda de Cleveland entre les principals formacions de l’escena indie, tot i que encara des d’un punt bastant allunyat dels principals focus comercials, circumstància que va donar un gir important gràcies a l’obra “Sleep well beast”, que va convertit The National en un conjunt mainstream i la qual li va donar el premi Grammy a millor àlbum de rock alternatiu. 

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE THE CARS

 

- Dangerous type (Candy - O).

- Double life (Candy – O).

- Good times roll (The Cars).

- It’s all i can do (Candy – O).

- Just what i needed (The Cars).

- My best friend’s girl (The Cars).

- You’re all i’ve got tonight (The Cars).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: KINGS OF LEON

 

El germans Caleb Followill (veu i guitarra), Jared Followill (baix) i Nathan Followill (bateria) van formar amb el seu cosí Matthew Followill (guitarra) la banda Kings of Leon, establerta a la musicalment històrica localitat de Nashville,  a l’estat de Tennessee, fet decisiu perquè el quartet en un principi optés per un estil de Southern rock, semblant al que als anys 70 del segle XX va caracteritzar llegendàries bandes com Allman Brothers Band o Lynyrd Skynyrd.

Tanmateix, arran del seu tercer àlbum, “Because of the times”, Kings of Leon va apostar per una música de caràcter alternatiu, fins el punt de ser els seus components qualificats com els Strokes del sud, en un època en què va assolir la seva major popularitat, fonamentalment gràcies a treballs com “Mechanical bull” i “Walls”, i en la qual el grup, ja consolidat com un dels conjunts més admirats de l’escena independent, es va erigir en cap de cartell dels principals festivals i capaç d’omplir grans recintes en els seus concerts.

GRANS BAIXISTES DE LA MÚSICA POP – ROCK: KIM DEAL

 

La cantant i baixista Kim Deal va formar a Boston el conjunt Pixies, una de les grans bandes de la història de rock alternatiu, amb el també cantant i guitarrista Black Francis, el baixista Joey Santiago i el bateria David Lovering. Després de l’àlbum inicial del quartet nord-americà, “Surfer Rosa”, en què va tenir un important protagonisme, va quedar relegada en un segon pla en la segona obra de llarga durada del grup de Massachusetts, la històrica “Doolittle”, fet que va originar divergències amb Francis, fins el punt de fundar dues formacions paral·leles, The Amps i The Breeders, aquesta última juntament amb la seva germana bessona Kelley Deal.

Una cançó: Gigantic (Surfer Rosa - Pixies).

Un àlbum: Surfer Rosa (Pixies).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: THE KILLERS

 

El grup The Killers va ser format a la ciutat de Las Vegas, a l’estat de Nevada, pel cantant i teclista Simon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci Jr. El quartet va debutar amb el triomfant àlbum “Hot fuss”, disc molt influenciat pel moviment de la new wave que va tenir lloc durant el decenni dels anys 80 del segle XX.

Seguidament, el conjunt nord-americà va editar un treball molt diferent, “Sam’s town”, una obra que recorda l’estil de Bruce Springsteen i segons el meu parer el seu millor disc, i va aconseguir un gran ressò mediàtic amb l’àlbum “Day & age”, especialment pel reclam del súper hit “Human”, per a continuació gravar “Battle born”, “Wonderful, wonderful”, “Imploding the mirage” i “Pressure Machine”, que van consolidar The Killers com una de les bandes de rock alternatiu més exitoses del món.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: ARCADE FIRE

 

Banda formada a Mont-real pel nord-americà Win Butler i la quebequesa Régine Chassagne, també parella sentimental, als quals es van unir Richard Reed Perry, Tim Kingsbury, Howard Bilerman i William Butler. La formació canadenca s’ha caracteritzat pel caràcter multi-instrumentista d’alguns dels seus components, sobretot de Chassagne, i l’ús d’aparells poc utilitzats en la música pop – rock com el violí, el violoncel, l’arpa o el xilòfon.

Després de tres magnífics àlbums, tots ells entre els millors treballs de la història del rock alternatiu, “Funeral”, “Neon bible” i “The suburbs”, quan ja eren membres del grup Jeremy Gara i Sarah Neufeld, mentre Bilerman havia marxat, Arcade Fire va realitzar un canvi brusc i radical, el qual va desconcertar a no pocs dels seguidors, i va optar per un estil de synth pop molt influenciat per la new wave dels anys 80 del passat segle, amb les obres “Reflektor” i “Everything now”.

A la foto, Win Butler i Régine Chassagne.

THE SWANS

 

Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).

Formació inicial: Michael Gira (veu i diferents instruments), Norman Westberg (guitarra), Henry Crosby (baix), Jonathan Kane (bateria i percussió) i Roli Mosimann (bateria i percussió).

Altres components bàsics: Jarboe (veu i teclats).

Dècades: 80 i 90.

Gèneres: postpunk, rock industrial, noise rock, rock experimental i rock alternatiu.     

Principals àlbums: Filth (1983) i Cop (1984).

El millor: plena autenticitat indie.

El pitjor: escàs ressò comercial.

Grup sorgit durant el període postpunk, la banda novaiorquesa The Swans, liderada pel cantant i multi-instrumentista Michael Gira, va destacar en els ambients més alternatius mitjançant uns concerts certament radicals. El conjunt nord-americà, que va fer un ús exhaustiu de l’experimentació, va assolir més atenció mediàtica amb la inclusió de la vocalista Jarboe, però aquest aspecte no va impedir una primera separació. Posteriorment, The Swans va tornar a l’activitat, però Gira va prescindir llavors de Jarboe.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: EL ROCK ALTERNATIU A LA PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XXI (REGNE UNIT)

 

D’una banda, quan va començar el segle XXI, el brit pop feia ja temps que no es trobava d’actualitat, però algunes de les formacions que van protagonitzar aquell corrent, com Oasis, Blur o Suede, tot i que més allunyades dels focus principals, es trobaven plenament actives.

D’altra banda van sorgir associacions que van comptar amb un enorme èxit durant els inicis de l’actual segle, algunes molt influenciades precisament pel brit pop, com van ser els casos de grups com Kaiser Chiefs, Snow Patrol (foto), Franz Ferdinand, Doves, The Editors, Supergrass, que havia tingut el seu debut en plena febre de la moda que va marcar bona part dels anys 90, i, molt especialment, Arctick Monkeys, potser el conjunt britànic de més èxit dels darrers temps.

 

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: EL ROCK ALTERNATIU A LA PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XXI (AMÈRICA DEL NORD)

 

Malgrat que la gran època del grunge havia ja quedat clarament enrere, en un període en què, per exemple, el trio Nirvana havia desaparegut arran del suïcidi de Kurt Cobain, algunes bandes del moviment sorgit a Seattle a finals de la dècada dels 80 van transcórrer llavors per una brillant etapa, com van ser els casos de Pearl Jam i Foo Fighters, formació fundada pel bateria de Nirvana Dave Grohl, reconvertit en cantant i guitarrista.

Al marge del grunge, el rock independent va passar per una època esplendorosa a l'Amèrica del Nord durant aquell període, amb grups com Arcade Fire (foto), establert a la ciutat quebequesa de Mont-real; The Killers, quartet fundat a Las Vegas; Kings of Leon, combo familiar amb seu a Nashville; The National, format a Cleveland, tot i que el quintet es va traslladar a Nova York, i The Strokes i Interpol, totes dues bandes sorgides a la gran urbs de la costa est dels Estats Units, la primera molt influenciada pel garage rock i el punk rock i la segona, com The Killers, per la new wave, encara que aquests ho van ser pel synth pop i, pel que fa al conjunt liderat per Paul Banks, pel postpunk de Joy Division.

 

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE CREEDENCE CLEARWATER REVIVAL

 

- Band moon rising (Green river).

- Effigy (Willy and the poor boys).

- Fortunate son (Willy and the poor boys).

- Have you ever seen the rain ? (Pendulum).

- Proud Mary (Bayou country).

- Travelin’ band (Cosmo’s factory).

- Who’ll stop the rain ? (Cosmo’s factory).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: ELS GRANS FESTIVALS DE ROCK ALTERNATIU

 

Durant l’època del flower power, en el període que va transcórrer entre el segon lustre del decenni dels 60 i els començaments de la dècada dels 70 del passat segle XX, es van posar de moda els grans festivals a l’aire lliure i tenim els exemples de Monterey, Woodstock o l’illa de Wight, a Califòrnia, l’estat de Nova York i el Regne Unit respectivament.

Des dels anys 90 fins els nostres dies, els grans festivals han tornat a gaudir d’una gran acceptació, tot i que, en aquest cas, almenys en nombrosos casos, han estat representats pel rock de caràcter alternatiu, com són els exemples dels de Lollapalooza, als Estats Units; Glastonbury, a la Gran Bretanya; Roskilde, a Dinamarca i, pel que fa a l’estat espanyol, l’Internacional de Benicàssim, el BBK de Bilbao i el Sònar i el Primavera Sound, tots dos organitzats a Barcelona.

A la foto, una imatge del Primavera Sound.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: LOS PLANETAS

 

El grup Los Planetas, potser la banda més important de la història del rock alternatiu espanyol, va ser format a Granada pel cantant i guitarrista Juan Rodríguez Jota i el guitarrista Florent Muñoz, als quals es van unir el baixista May Oliver i el bateria Paco Rodríguez. El nom de la formació va estar molt associat amb el Festival Internacional de Benicàssim.

El període culminant del conjunt andalús, que havia gravat els àlbums “Súper 8” i “Pop”, va arribar amb l’edició de la històrica obra “Una semana en el motor de un autobús”, que va tenir un gran impacte en la música independent espanyola, quan la formació estava composta per Jota, Florent, el baixista Julián Méndez, el bateria Éric Jiménez i el teclista Banin Fraile. Posteriorment, el quintet granadí es va acostar a barems propers a les arrels del flamenc.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: RADIO FUTURA

 

Radio Futura va ser una banda que va tenir com a integrants bàsics el cantant i guitarrista Santiago Auserón, el guitarrista Enrique Sierra, el baixista Luis Auserón i el bateria Carlos Solrac Velázquez. El quartet es va erigir aviat en un dels principals grups de la movida madrilenya.

Quan la movida ja havia quedat enrere, o almenys ja no es trobava en la seva etapa àlgida, el conjunt espanyol va aconseguir el seu gran triomf amb l’àlbum en directe “Escueladecalor”, on es troben els temes de títol homònim o el magnífic “La estàtua del jardín botánico”. Arran de la separació, Santiago Auserón va seguir en solitari, en ocasions amb el pseudònim de Juan Perro.

 

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: NACHA POP

 

Els cantants i guitarristes Antonio Vega i Nacho García Vega, el baixista Carlos Brooking i el bateria Ñete van formar a Madrid el grup Nacha Pop, un dels conjunts cabdals de la movida madrilenya, que va assolir una gran celebritat gràcies a la interpretació d’un dels indiscutibles clàssics de la història de la música pop – rock espanyola: “Chica de ayer”.

El quartet, que va fer ús d’un pop tradicional i d’arrel anglosaxona i va quedar al marge de la moda extravagant d’altres combos de la movida, després d’una època extraordinària va decidir deixar-ho estar, quan Vega va tenir una important trajectòria com a solista, tot i que el grup madrileny va tornar als estudis de gravació i als escenaris, per poc temps perquè Antonio, amb greus addiccions a les drogues, va trobar la mort. 

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE TEENAGE FANCLUB

 

- About you (Grand Prix).

- Ain’t that enough (Songs of the northern Britain).

- I don’t want control of you (Songs of the northern Britain).

- Neil jung (Grand Prix).

- Start again (Songs of the northern Britain).

- The concept (Bandwagonesque).

- Your love is the place where i come from (Songs of the northern Britain).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: LOS PEGAMOIDES / DINARAMA

 

Si el moviment de la movida madrilenya va tenir una diva, sense cap mena de dubte aquesta en va ser María Olvido Gara, més coneguda amb el sobrenom d’Alaska, que va encapçalar els grups Los Pegamoides i Dinarama.

Procedents de Kaka de Luxe i influenciats pel punk rock, els Pegamoides van estar formats per Alaska (veu), Carlos Berlanga (guitarra i veu), Nacho Canut (baix), Eduardo Benavente (guitarra, bateria i veu) i Ana Curra (teclats), triomfant amb els temes “Horror en el hipermercado” i “Bailando”,  per posteriorment, en un moment en què Benavente, aviat mort en un accident de cotxe, i Curra van pilotar Parálisis Permanente,  Dinarama, que va seguir l’estela de la new wave i va ser integrat per Alaska, Berlanga i Canut, passar a la celebritat amb peces com “Ni tu ni nadie” i sobretot “¿ A quien le importa ?".

Una vegada finalitzada la movida, i després de la mort de Berlanga, Alaska i Canut van fundar la banda techno Fangoria.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EL ÚLTIMO DE LA FILA

 

El barceloní Manolo García i el vigatà Quimi Portet van fundar les bandes Los Rápidos i Los Burros, per finalment adoptar el nom definitiu d’El Último de la Fila, que encara durant cert ressò de la movida madrilenya va editar els aclamats àlbums “Enemigos de lo ajeno”, on es troba el hit “Resurrección”, i “Nuevas mezclas”.

Tanmateix, va ser entre finals de la dècada dels 80 i a principis del decenni dels 90 quan el duo català va passar pel seu període de més fama i popularitat, en una època en què va presentar les obres “Como la cabeza al sombrero” o “Astronomía razonable”. Poc més tard, però, van optar per la separació, continuant García en un línia molt similar a la del grup i canviant Portet radicalment l’estil.

GRANS GUITARRISTES DE LA MÚSICA POP – ROCK: RICHIE BLACKMORE

 

Membre fundador i guitarrista de la mítica banda de rock dur Deep Purple, de la qual va formar part del quintet clàssic durant el decenni dels 70 amb el vocalista Ian Gillan, el baixista Roger Glover, el bateria Ian Peace i el teclista Jon Lord, va liderar posteriorment el conjunt Rainbow, amb qui va tenir una època triomfal a principis de la dècada dels 80. A diferència dels músics que el van acompanyar i ja descrits anteriorment, Blackmore, famós per exemple pel popular riff del hit “Smoke on the water”, mai ha participat en les diferents reagrupacions del llegendari conjunt britànic.

Una cançó: Smoke on the water (Machine head – Deep Purple).

Un àlbum: Deep Purple in rock (Deep Purple).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: LOQUILLO

 

José María Sanz, més conegut com a Loquillo, va ser acompanyat en principi per la banda Los Intocables, amb la qual va gravar “Rock’n roll star” i en què hi formava com a guitarrista Sabino Méndez. Posteriorment, sense Méndez, tot i que aquest va seguir composant la majoria dels seus èxits, el cantant del barri barceloní del Clot va fundar el conjunt osonenc Los Trogloditas, en què hi figuraven el guitarrista Ricard Puigdomènech, el baixista Josep Simon, el bateria Jordi Vila i el teclista Sergio Tecé.

La nova formació va editar àlbums emblemàtics com “El ritmo del garaje”, “¿ Dónde estabas tu en el 77 ?”. “La mafia del baile”, “Mis problemes con las mujeres”, “Morir en primavera” i el directe “A por ellos... ! que son pocos y cobardes”, gravat a la sala Zeleste del Poblenou i amb una nova i popular versió de “Cadillac solitario”, per seguidament trencar amb Méndez, amb el qual es reconciliaria més tard, i iniciar una nova etapa en solitari, amb un estil de cançó de cantautor i amb la col·laboració del compositor aragonès Gabriel Sopeña.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: ELS PETS

 

Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Falin Cáceres (baix) i Joan Reig (bateria i veu) van fundar a la localitat de Constantí, a la comarca del Tarragonès, el grup Els Pets, que, mitjançant una música festiva i les lletres costumistes del Gavaldà, va erigir-se en una de les principals formacions de pop – rock en llengua catalana de la dècada dels 90, quan per exemple va actuar al festival del Palau Sant Jordi de Barcelona.

Amb el pas dels anys, i després de triomfar gràcies a treballs com “Calla i balla”, “Fruits sex”, “Brut natural” i, molt especialment, “Bondia”, un dels discs en català més venuts de tots els temps, el trio de Constantí va realitzar una evolució important i va assolir una clara maduresa, amb un tipus de música més íntim i deixant enrere l’estil de festa major, fet ben reflectit en àlbums com “Agost”, “Com anar al cel i tornar” i “Fràgil”.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE JOHN LENNON DESPRÉS DE THE BEATLES

 

- Imagine (Imagine).

- Jealous gay (Imagine).

- Mind games (Mind games).

- Mother (John Lennon / Plastic Ono Band).

- Oh Yoko ! (Imagine).

- Starting over (Double fantasy).

- Woman (Double fantasy).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: SOPA DE CABRA

 

El grup es va formar a la citat de Girona amb el cantant Gerard Quintana, els guitarristes Josep Thió i Joan Ninyín Cardona, el baixista Francesc Cuco Lisisic i el bateria Josep Bosch. El quintet va triomfar espectacularment amb la cançó “L’Empordà”, que es va incloure en el primer àlbum de la formació de títol Homònim, al que van seguir treballs com “La roda”, “Al·lucinosi” o “Sss”.

El conjunt gironí, que va actuar en el concert del Palau Sant Jordi de Barcelona, va experimentar un intent fallit de triomfar a l’estat espanyol amb un disc en castellà, va marcar una important evolució amb l’obra “Plou i fa sol”, va optar per la separació, moment en què Quintana es va llançar en solitari, i va tornar espectacularment amb tres actuacions al mateix Sant Jordi, en un període en què Jaume Peck Soler va substituir el desaparegut Cardona.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: SAU

 

El cantant barceloní Carles Sabater i el guitarrista osonenc Pep Sala van formar a Vic el duo Sau, que va trencar amb altres formacions, com els també vigatans Duble Buble, amb la decadència de la música popular en llengua catalana de la dècada dels 80 del passat segle XX, quan per exemple va tenir cert impacte el tema “No he nascut per a militar”.

Tanmateix, l’època daurada de Sau va tenir lloc al decenni dels 90, quan va ser un dels grups protagonistes de l’històric concert del Palau Sant Jordi de Barcelona, va editar treballs emblemàtics com “Quina nit !”, on es troba el clàssic “Boig per tu”, i “El tren de mitjanit” o va actuar en la clausura dels Jocs Olímpics de 1992. La mort de Sabater va significar lògicament el final del duo, moment en què Sala va formar La Banda del Bar i va continuar seguidament en solitari.

JET

 

Lloc de fundació: Melbourne (Austràlia).

Formació: Nic Cester (veu i guitarra), Cameron Muncey (guitarra), Mark Wilson (baix) i Chris Cester (bateria).

Dècades: 00.

Gèneres: garage rock, rock dur i rock alternatiu.    

Principals àlbums: Get born (2003) i Shine on (2006).

El millor: l’èxit al seu país.

El pitjor: només tres àlbums d’estudi abans de la separació.

El quartet Jet va ser fundat a la ciutat de Melbourne, a l’estat de Victoria, i es va caracteritzar per una barreja de garage rock i hard rock, amb certa influència del llegendari grup de Sidney AC / DC. La banda liderada per Nic Cester va debutar amb l’àlbum “Get born”, número u a Austràlia, però només un èxit relatiu en països com el Regne Unit i els Estats Units i, després de tres treballs d’estudi i una trajectòria clarament descendent, el conjunt australià va optar per la dissolució.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EUROPA A LA DÈCADA DELS 90

 

Es podria dir que el gran protagonisme de la música pop – rock pel que fa a l’Europa continental va ser el gènere techno, que van tenir un impacte extraordinari en estats com França, on va sorgir el duo Daft Punk (foto), i l’Alemanya reunificada, on la tradició de les noves tecnologies venia de llarg mitjançant formacions com Kraftwerk, Can o Neu !

El gran esclat de la música techno va tenir un aparador fonamental en diferents festivals, com el Sònar de Barcelona, i en les desfilades urbanes, anomenades love parades, entre les quals van destacar les de la ciutat suïssa de Zuric o la de la localitat alemanya de Duisburg, en què una de les seves edicions, concretament la de l’any 2010, va acabar en tragèdia i la mort de 21 participants.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: ESPANYA A LA DÈCADA DELS 90

 

Després del boom del pop – rock espanyol durant el decenni dels 80, amb el protagonisme de la movida madrilenya, però també amb la vital aportació de l’anomenat rock gallec, amb seu a la ciutat de Vigo, el panorama de la música popular de l’estat va transcórrer per una etapa bastant més calmada i assossegada.

Tanmateix, algunes de les figures de la dècada anterior van continuar plenament en actiu, com van ser els casos de Santiago Auserón (Radio Futura), José María Sanz Loquillo (Loquillo y los Intocables / Trogloditas), el desaparegut Antonio Vega (Nacha Pop), Alaska i Nacho Canut (Alaska y los Pegamoides / Dinarama), que van fundar el grup techno Fangoria, o Manolo García i Quimi Portet, els membres d’El Último de la Fila, que va passar llavors per una època esplendorosa, a la qual va seguir la separació.

No obstant, els anys 90 van ser per al pop – rock espanyol el període daurat de la música independent i alternativa, en una època en què el Festival Internacional de Benicàssim, al País Valencià, va tenir el seu moment àlgid (els barcelonins Sònar i Primavera Sound es van iniciar igualment en aquella dècada) i en què van destacar formacions com Los Planetas (foto), una de les grans bandes de la música popular de l’estat de tots els temps, a més de Sexy Sadie o Australian Blonde, que van preferir expressar-se en llengua anglesa.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE L’ÚLTIMO DE LA FILA

 

- Aviones plateados (Enemigos de lo ajeno).

- El que canta su mal espanta (Astronomía razonable).

- Lápiz y tinta (Astronomía razonable).

- Los ángeles no tienen hélices (Enemigos de lo ajeno).

- Mar Antiguo (Astronomía razonable).

- Resurrección (Enemigos de lo ajeno).

- Ya no danzo al son de los tambores (Como la cabeza al sombrero).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: CATALUNYA A LA DÈCADA DELS 90

Des del punt de vista de la fama, la popularitat i també quant a l’aspecte comercial, els anys 90 van suposar l’època daurada de la música pop – rock interpretada en català, tot i que alguns analistes la van considerar molt poc original i visiblement allunyada de l’autenticitat del rock laietà del decenni dels 70, sense oblidar la crítica pel clar suport del govern de la Generalitat encapçalat pel convergent Jordi Pujol.

El principals representants de la música en llengua catalana de l’última dècada del segle XX van ser Sau, Sopa de Cabra, el Pets, Sangtraït, Umpah – Pah, Lax’n Busto, Gossos (foto) o Ja t’ho Diré. El moment històric d’aquella generació va tenir lloc l’any 1991 en un multitudinari concert celebrat al Palau Sant Jordi de Barcelona amb les quatre primeres formacions significades.

D’aquelles bandes encara perduren per exemple Sopa de Cabra i els Pets, sortint-ne solistes del prestigi de Gerard Quintana (Sopa de Cabra), Lluís Gavaldà (els Pets), Adrià Puntí (Umpah – Pah), Cris Juanico (Ja t’ho Diré) o Pep Sala, que va seguir de manera autònoma arran de la mort del carismàtic cantant de Sau Carles Sabater.