domingo, 28 de febrero de 2021

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: AEROSMITH


 







La banda nord-americana Aerosmith va optar per un híbrid entre dues de les grans modes de la primera meitat dels anys 70 del passat segle XX, el hard rock i el glam rock, aconseguint un important èxit amb els àlbums “Toys in the attic”, “Rocks” i “Draw the line”. Tanmateix, el grup, que va ser fundat a Boston per Steven Tyler (veu i piano), Joe Perry (guitarra), Brad Whitford (guitarra), Torn Hamilton (baix) i Joey Kramer (bateria), va entrar en crisi fonamentalment pels problemes derivats del consum de drogues.

Aerosmith va tenir una espectacular revifalla a partir del segon lustre del decenni dels 80, en una època en què el gènere es va amansar, domesticar i afeblir, potser en un intent d’arribar a un públic femení que fins llavors s’havia allunyat del heavy metal, en un període en que les clàssiques i llargues melenes dels integrants del gènere semblaven recent sortides d’una elegant perruqueria. La formació de Boston va triomfar aleshores amb els treballs “Permanent vacation”, “Pump”, “Get a grip” i “Nice lives”, els dos darrers números u a Billboard.


viernes, 26 de febrero de 2021

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE SUEDE


 








- Beautiful ones (Coming up).

- Everything will flow (Head music).

- I don’t know how to reach you (Night thoughts).

- Outsiders (Night thoughts).

- The drowners (Suede).

- The power (Dog man star).

- We are the pigs (Dog man star).


martes, 23 de febrero de 2021

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: AC / DC


 






Durant el període àlgid del hard rock, a la dècada dels 70 del segle XX, va ser fundat a la ciutat australiana de Sidney el grup AC / DC, encapçalat pels germans i guitarristes Angus i Malcolm Young i completat, en la primera associació clàssica, pel vocalista Bon Scott, que havia exercit de xofer de la banda; el baixista Mark Evans i el bateria Phil Rudd. Després d’aconseguir triomfar al seu estat natal, la formació va arribar clarament al mercat britànic.

Tanmateix, arran d’una terrible ingestió etílica, Scott va trobar la mort i la tragèdia va fer trontollar la continuïtat de la banda, que finalment va sortir endavant amb el cantant Brian Johnson, que va debutar amb l’àlbum “Back in black”, segons bona part de la crítica, el seu millor treball i amb la tapa negra com a homenatge al seu anterior vocalista. Seguidament, AC / DC va triomfar als Estats Units i es va convertir en un dinosaure del rock, condició amb la qual ha arribat als nostres dies, encara que el conjunt australià ha patit mort de Malcolm.


LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EL HEAVY METAL


 








La dècada dels 80 va ser l’època daurada del heavy metal al Regne Unit. El gènere, una versió més endurida, potent i radical del hard rock, va comptar amb una sèrie de bandes que van marcar el que al seu dia es va anomenar com a new wave of british heavy metal, concretament formacions com Motörhead, Iron Maiden, Def Leppard (foto), Rainbow, Whitesnake o AC / DC, que encara que es tractava d’un grup fundat a Austràlia, va prendre part de manera clara en el moviment.

Que la gran i més brillant etapa del heavy metal tingués lloc a la Gran Bretanya, no significa que als Estats Units no hi tinguessin presència conjunts que van tenir una extraordinària trajectòria, com van ser els exemples de Metallica o dues bandes que havien iniciat el seu recorregut durant el decenni anterior, com eren els casos d'Aerosmith, que va experimentar una revifalla després d’un període de crisi, i Van Halen.

Amb el pas dels anys, el gènere, que d’una banda va influenciar en estils encara més radicalitzats com l'speed metal, el thrash metal o el hardcore, d’una altra banda es va amansar i domesticar, potser amb un intent d’arrelar encara més el heavy metal a Amèrica i d’alguna manera acostar-lo al públic femení, en una època en què per exemple va triomfar amb força la formació sueca Europe.


domingo, 21 de febrero de 2021

LES 25 MILLORS CANÇONS DE POP – ROCK DE LA DÈCADA DELS 60


 





 

 

A day in the life

The Beatles

A wither shade of pale

Procol Harum

Afterglow

Small Faces

All or nothing

Small Faces

Baby it's you

The Shirelles

Don't let me down

The Beatles

Epitaph

King Crimson

Gloria

Them

Happiness is the warm gun

The Beatles

Hey Jude !

The Beatles

Honky tonk women

The Rolling Stones

Little wing

Jimi Hendrix

My back pages

The Byrds

My generation

The Who

Out of time

The Rolling Stones

Peace of my heart

The Big Brother & the Holding Company

See Emily play

Pink Floyd

So long Marianne

Leonard Cohen

Strawberry fields forever

The Beatles

The end

The Doors

The kids are alright

The Who

To love somebody

Bee Gees

While my guitar gently weeps

The Beatles

White rabbit

Jefferson Airplane

You really got me

The Kinks

A la foto, The Beatles.


jueves, 18 de febrero de 2021

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE B 52’S


 





A la ciutat d’Athens, localitat en què també hi sorgiria la cèlebre banda indie REM i situada al meridional estat de Geòrgia, va aparèixer el grup The B 52’s, caracteritzat pels pentinats retro, típics dels anys 50, de les seves dues components femenines, Kate Pierson (veu, baix i teclats) i Cindy Wilson (veu i percussió), que van formar el grup amb Fred Schneider (veu i percussió), Ricky Wilson (guitarra) i Keith Strickland (guitarra, bateria i teclats).

El quintet nord-americà va debutar amb un trepidant àlbum de títol homònim, un treball molt elogiat pels mitjans de comunicació i tot un clàssic de la new wave. Posteriorment, The B 52’s va editar el també reivindicat treball “Wild planet” i va mantenir una trajectòria estable fins a la separació, alguns anys després de morir Ricky Wilson, víctima del sida. L’associació, malgrat el seu caràcter underground, va deixar per a la posteritat èxits com “Rock lobster”, “Planet Claire” “52 girls”, “Private Idaho” o “Party out of bounds”.


martes, 16 de febrero de 2021

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE CARS


 






Si bé és cert que la new wave va tenir un major impacte a la Gran Bretanya que no pas als Estats Units, en aquest país també va comptar amb una notable importància, especialment pel que fa als grups The B 52’s i The Cars. Aquesta última formació va ser creada a Boston per Rik Ocasek (veu i guitarra), Benjamin Orr (baix i veu), Elliot Easton (guitarra), David Robinson (bateria) i Greg Hawkes (teclats).

El quintet nord-americà va debutar amb un magnífic àlbum que porta el nom de la banda, el qual va rebre l’aclamació de la crítica especialitzada i cert beneplàcit del públic i que el temps ha convertit en un clàssic de l’era marcada per la nova onada. Posteriorment, The Cars va editar un altre extraordinari treball, “Candy - O”, un major impacte comercial, encara que, a poc a poc, el conjunt de Machassussets va anar perdent força, tot i que van tenir certa repercussió els discs “Panorama”, “Shake it up” i “Heartbeat city”.


lunes, 15 de febrero de 2021

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE THE KINKS


 









- Afternoon tea (Something else by the Kinks).

- Celluloid heroes (Everybody’s in show – biz).

- Death of a clown (Something else by the Kinks).

- Lola (Lola versus powerman and the moneygoround, part one).

- Misfits (Misfits).

- Too much on my mind (Face to face).

- You really got me (Kinks).




domingo, 14 de febrero de 2021

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: JOAQUÍN SABINA


 





El compositor andalús Joaquín Sabina va exercir de clàssic cantautor durant la dècada dels 70 del passat segle XX, al meu parer, i de llarg, la seva millor època, en un període en què va escriure cançons com “¿ Quien me ha robado el mes de abril ?” o la sensacional “Pongamos que hablo de Madrid”, que va tenir una versió molt popular del desaparegut Antonio Flores.

Durant el decenni següent, l’intèrpret d’Úbeda es va acostar més a barems rock, quan la seva carrera va viure una important revifalla i, posteriorment, en una època en que ha tingut col·laboracions, ha realitzat gires i ha compartit escenaris amb l’autor català Joan Manuel Serrat, ha practicat un estil de música força comercial que l’apropat a un públic més ampli.


jueves, 11 de febrero de 2021

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: MIGUEL RÍOS


 








El cantant andalús Miguel Ríos ha estat un dels rockers més importants de la història de la música popular espanyola, però, curiosament, el seu primer gran triomf, al decenni dels 70, el va aconseguir amb la versió d’una obra clàssica, en ple auge del rock simfònic, com va ser la de la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven, l’”Himne de l’alegria”, que fins i tot li va suposar un èxit a nivell internacional.

Tanmateix, la gran època de l’intèrpret granadí va tenir lloc durant la dècada dels 80, quan va obtenir un enorme èxit amb l’àlbum “Bienvenidos”, que conté la cançó que li dona títol i “El blues del autobús”, la seva millor composició, un treball que va ser un autèntic fenomen de masses que va convertir Ríos en un autèntic ídol, en un període en què fins i tot RTVE el va designar per presentar el programa “Que noche la de aquel año”, un repàs de la història del gènere pop – rock a l’estat espanyol.


martes, 9 de febrero de 2021

GRANS VOCALISTES DE LA MÚSICA POP – ROCK: STEVE MARRIOTT


 








Cantant, guitarrista, compositor i líder de la llegendària banda britànica mod Small Faces, també composta pel baixista Ronnie Lane, el bateria Kenney Jones i el teclista Ian McLagan, Steve Marriott va ser un dels principals músics del Regne Unit durant la dècada dels 60 del segle XX i del període marcat pel swinging London. Després d’abandonar el reivindicat grup anglès, amb el qual va interpretar clàssics com “All or nothing”, “Itchycoo park”, “Tin soldier” i “Afterglow” i va editar àlbums com “There are but four Small Faces” o l’òpera rock “Ogdens’ nut gone flake ”, va fundar el conjunt de hard rock Humble Pie, amb el guitarrista Peter Frampton, el baixista Greg Ridley i el bateria Jerry Shirley, per seguir més tard en solitari, en una carrera truncada per la seva mort.

Una cançó: All or nothing (Small Faces).

Un àlbum: There are but four Small Faces (Small Faces).


lunes, 8 de febrero de 2021

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: ORQUESTRA ELÈCTRICA DHARMA


 






L’Orquestra Elèctrica Dharma va ser formada al barri barceloní de Sants per membres de la família Fortuny, concretament Joan (veu i saxofon), Lluís (trompeta, acordió i teclats), Maria (teclats) i els desapareguts Esteve (guitarra) i Josep (bateria). Els primers anys de l’associació van estar emmarcats en el moviment del rock laietà.

La Dharma, que ha comptat també amb músics com Carles Vidal (guitarra i baix), Pep Rius (guitarra), Iban Rodríguez (bateria) i Jordi Soley (teclats), ha practicat gèneres com el rock, el jazz, la psicodèlia o la música de cobla, ha tingut cert ressò internacional, va convertir en un autèntic himne “La presó del rei de França” i ha triomfat amb àlbums com “L’oucomballa” i, sobretot, “Catalluna”.


domingo, 7 de febrero de 2021

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: JAUME SISA


 








El seu dia conegut com a poeta galàctic del Poble Sec, va ser significat com un dels “jutges” de la nova cançó catalana, però sobretot va obtenir una gran celebritat com a representant del rock laietà, època en què va gravar inqüestionables clàssics de la música popular en català com “L’home dibuixat” i el molt famós “Qualsevol nit pot sortir el sol”.

Jaume Sisa, que va brillar amb la banda sonora de l’obra teatral de Dagoll Dagom “La nit de Sant Joan”, va fer un gir en la seva carrera, quan amb el pseudònim de Ricardo Solfa va escriure i interpretar en llengua castellana, per tornar a l’idioma català en una època en què va ser un important referent per a compositors com Albert Pla, l’exmembre de l’Último de la Fila Quimi Portet i l’antic integrant d’Antònia Font Joan Miquel Oliver.


jueves, 4 de febrero de 2021

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE THE WHO


 







- Baba O’Riley (Who’s next).

- Behind blue eyes (Who’s next).

- I can see for miles (The Who sell out).

- My generation (My generation).

- Pure and easy (Who’s next).

- The kids are alright (My generation).

- Won’t get fooled again (Who’s next).


martes, 2 de febrero de 2021

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: PAU RIBA


 








Com el seu contemporani Jaume Sisa, el mallorquí Pau Riba està considerat tant un dels “jutges” de la nova cançó catalana com un representant del moviment laietà i molts experts el signifiquen com un dels pioners de la música eminentment rock escrita i interpretada en català.

Riba, que va viure intensament la contracultura hippy, que va arrelar de forma notòria, encara que amb cert retard, a Catalunya i les illes Balears, va passar sobretot a la història per l’emblemàtic àlbum “Diòptria”, considerat per molts analistes, com els de la revista Enderrock, el millor disc de tots els temps en llengua catalana i en què hi va intervenir el grup Om, amb el genial guitarrista Toti Soler al capdavant.


LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: JOAN MANUEL SERRAT


 






El cantant i compositor del barri barceloní del Poble Sec va iniciar la seva carrera escrivint, com a membre dels 16 jutges de la nova cançó, les seves lletres en català, en una època en què va aconseguir gran rellevància amb l’àlbum “Ara que tinc 20 anys” i peces com “Temps era temps”, “La Tieta” o “Paraules d’amor”.

Posteriorment, Serrat va composar i també interpretar en llengua castellana, quan per exemple va adaptar versos de poetes com Antonio Machado i Miguel Hernández, i ha portat a terme una llarga, prolífica, admirada i elogiada trajectòria, en la qual ha anat alternant els dos idiomes i ha acabat sent una llegenda a l’estat espanyol, en què ha col·laborat amb cantants com Víctor Manuel, Ana Belén, Miguel Ríos o Joaquín Sabina.