- Last nite (Is this it ?).
- The modern age (Is this it ?).
- Razorblade (First impressions of Earth).
- Someday (Is this it ?).
- Under control (Room on fire).
- Under cover of darkness (Angles).
- What ever happened ? (Room on fire).
- Last nite (Is this it ?).
- The modern age (Is this it ?).
- Razorblade (First impressions of Earth).
- Someday (Is this it ?).
- Under control (Room on fire).
- Under cover of darkness (Angles).
- What ever happened ? (Room on fire).
Peter Gabriel va ser el cantant, líder i
principal compositor durant els inicis del grup Genesis, una de les principals
bandes tant de rock progressiu com de la part arty del glam rock. No obstant,
després de la confecció del doble àlbum conceptual “The lamb lies down on
Broadway”, per significatives diferències amb la resta de components de la
formació, va abandonar el conjunt britànic, amb el qual havia gravat
anteriorment la també fonamental obra “Selling England by the pound”.
Seguidament, Gabriel va iniciar la seva carrera
en solitari amb una sèrie d’àlbums sense denominació concreta, destacant el
segon d’ells, conegut com el del cotxe, caracteritzats tots ells per
l’avantguarda, l’experimentació i el sentit del risc, en un període en què
Genesis, llavors sota el comandament de Phil Collins, que havia entrat al grup
com a bateria, apostava per un pop de caire comercial. Posteriorment, el músic
anglès s’aproparia a un públic més ampli mitjançant el treball “So”.
El cas del enginyer de so britànic Alan Parsons, que va treballar en històrics àlbums com “Abbey road”, de The Beatles, i “Dark side of the moon”, de Pink Floyd, va ser un dels més sorprenents de la seva època, doncs va aconseguir un enorme èxit sense interpretar cap cançó ni tampoc tocar cap instrument.
El tècnic anglès, que va posar en marxa el
projecte Alan Parsons Project i va col·laborar amb diversos cantants i músics,
va triomfar espectacularment durant els decennis dels anys 70 i 80 del segle
XX, mitjançant treballs de gran impacte comercial com “Eve”, “Eye in the sky”, potser el seu punt àlgid; “Amonia avenue” o “Gaudí”.
Lloc de fundació: Glasgow (Escòcia).
Formació: Lauren Mayberry (veu i teclats), Iain
Cook (guitarra, baix i teclats) i Martin Doherty (guitarra i teclats).
Dècades: 10.
Gèneres: synth pop,
rock electrònic i rock independent.
Principal àlbum d’estudi: Every open eye
(2015).
El millor: tres àlbums d’èxit.
El pitjor: doncs això, només tres àlbums.
El trio Chvrches va ser fundat a la citat
escocesa de Glasgow, seu d’una prolífica escena independent des de fa tres
dècades, i fins el moment ha gravat tres àlbums d’estudi que han tingut molt
bones ressenyes per prat de la crítica i també el seguiment del públic,
sobretot pel que fa a la seva segona obra, “Every open eye”, que va arribar al
número u de les llistes del Regne Unit.
Sent pràcticament un adolescent, Mike Oldfield
va sorprendre tothom quan va gravar, en plena era d’auge del rock progressiu i
simfònic, a principis dels anys 70, el treball “Tubular bells”, en què dos
temes tenien la durada de quasi 50 minuts i en el qual el músic britànic tocava
la totalitat dels instruments.
Tanmateix, Oldfield va realitzar un canvi
radical quan, ja durant el decenni dels 80, va editar cançons pop molt
comercials que van tenir un gran impacte en les vendes, sent els casos més
significatius els de “Five miles out”, “Family man” i “Moonlight shadow”, realitzant
més tard tres versions més de “Tubular bells”, que no van tenir les mateixes
ressenyes positives per part de la crítica especialitzada, per submergir-se seguidament en gèneres com el rock experimental, la new age o la música celta.
El cantant britànic George Michael va formar
amb el guitarrista Andrew Ridgeley el duo Wham !, associació que va facturar
hits com “Wake me up Before you go – go”, “Careless whisper” i “Last Christmas”.
Ja en solitari, Michael va aconseguir una gran
celebritat amb l’àlbum “Fair”, un disc supervendes que va suposar una de les
grans fites del pop comercial britànic durant el decenni dels 80, però, alguns
anys més tard, l’intèrpret d’East Finchley va entrar en una profunda
decadència, tant personal com professional, fins el dia de la seva mort.
- Intervention (Neon bible).
- Modern man (The suburbs).
- Ocean of noise (Neon bible).
- Sprawl II. Mountains beyond mountains (The
suburbs).
- Suburban war (The suburbs).
- We used to Wait (The suburbs).
- Windowsill (Neon bible).
Sense cap mena de dubte, un dels grans fenòmens
del decenni dels anys 80 del segle XX va ser el protagonitzat per la cantant
nord-americana Madonna, que es va convertir en la indiscutible reina del pop
d’aquell període. En una època dominada pel conservadorisme en el món de la
música popular, es va intentar situar-li certa etiqueta de transgressora i de
muntatge d’alguns escàndols, però sent realistes, tant el seu estil com els
seus concerts eren aptes per a qualsevol tipus de públic.
Madonna, que va triomfar espectacularment amb
treballs com l’inicial que porta el seu nom, de manera molt especial “Like a
Virgin”, “True blue” i “Like a prayer”, va crear tendència, doncs moltes
artistes de l’època, i fins i tot de les posteriors, es van identificar amb
ella, i va tenir el mèrit de transcendir els 80 per seguir per la via de l’èxit
durant molts anys, exercint també com a actriu cinematogràfica.
Cantant, excel·lent guitarrista, compositor,
arranjador, productor i multi-instrumentista, l’artista de Minneapolis Prince
va ser una de les grans icones de la dècada dels 80 i es podria afirmar que de
la música popular del segle XX en línies generals. Abans de convertir-se en una
gran estrella, va editar treballs com “Prince”, “Dirty mind” i “Controversy”.
Les molt elogiades i aclamades obres “1999”
i “Purple rain” podrien ser considerades
un abans i un després en la carrera del músic nord-americà, en una època en què
també va brillar amb els àlbums “Around the world in a day”, “Parade” o “Sign o
the times”, tots ells caracteritzats per la seva personalitat autodidacta,
tenint en compte també l’èxit de composicions seves interpretades per altres
artistes: “Manic Monday”, mitjançant el grup femení The Bangles, i molt
especialment la versió de “Nothing compares to you”, l’èxit supervendes de la
cantant irlandesa Sinead O’Connor.
Després de formar part amb els seus germans del grup The Jackson Five, Michael es va llançar en solitari i va assolir el seu primer
gran èxit amb l’obra “Off the wall”.
Jackson va aconseguir el seu gran triomf amb l’històric
i transcendent àlbum “Thriller”, un dels discs més venuts de tots els temps i
número u en el rànquing d’un munt d’estats, que va convertir l’estrella
nord-americana en una de les grans icones de la història de la música pop –
rock.
Després del sensacional ressò que va obtenir
“Thriller”, el cantant californià es va prendre uns anys de descans abans de llançar el seu
següent treball, “Bad”, per posteriorment, encara que les obres que va
emprendre van continuar per la via de l’èxit, entrar en una llarga etapa de
crisi, decadència i inestabilitat fins el dia de la seva mort.
El grup Dinosaur Jr. va ser fundat a la ciutat
de Boston, a l’estat de Massachusets, pel seu cantant, guitarrista i líder J
Mascis, el baixista Lou Barlow i el bateria Murph. Després de treballs molt
reivindicats, Com “You’re living all over me” i “Bug”, Barlow , que va formar
la banda Sebadoh, i Murph ho van deixar estar.
Després d’una època en què Mascis, brillant
guitarrista, va ser l’únic membre fundador del conjunt nord-americà, Barlow i
Murph van tornar a la formació, que, gràcies a obres com “Beyond”, “Farm”, “I
bet on sky” i “Give a glimpse of what yer not", s’ha consolidat com una de les
bandes més emblemàtiques de la història del rock independent.
- Beetlebum (Blur).
- Clover over Dover (Parklife).
- End of the century (Parklife).
- Parklife (Parklife).
- Song 2 (Blur).
- The universal (The great escape).
- You’re so great (Blur).
El cantant i guitarrista Black Francis, la
cantant i baixista Kim Deal, el guitarrista Joey Santiago i el bateria David
Lovering van fundar a la ciutat de Boston, a l’estat de Massachusets, el grup
Pixies, una de les bandes més importants, reivindicades i influents de la
història del rock alternatiu. El quartet va gravar dos primers àlbums d’estudi
excel·lents i històrics: “Surfer Rosa” i “Doolittle”.
Després del treball “Bossanova”, la seva
tercera obra d’estudi, la qual penso que és bastant inferior a les primeres dues gravacions, el conjunt nord-americà va entrar en decadència i en un
evident període d’inestabilitat, sobretot per les diferències entre Francis i Deal,
que, arran d'anar perdent protagonisme, va crear les formacions The Amps i The Breeders. Els últims anys Kim ha
estat substituïda per Paz Lenchantin.
El vocalista Michael Stipe, el guitarrista
Peter Buck, el baixista Mike Mills i el bateria Bill Berry van formar a la
ciutat d’Athens, a l’estat meridional de Geòrgia, el quartet REM, que en un
principi va ser una banda eminentment underground, la qual va obtenir l’aclamació
de la crítica gràcies a àlbums força reivindicats al llarg del temps com
l’inicial “Murmur” o “Document”.
No obstant, a partir de l’obra “Green”, i molt
especialment de l’edició d’”Out of time”, que alguns especialistes van
considerar una contribució comercial important, REM es va convertir en un grup
que va traspassar clarament el barems alternatius i va col·laborar decisivament
en el fet que la música independent efectués un clar pas endavant pel que es refereix
a la seva repercussió. Després de l’elogiat àlbum “Automatic for the people”,
el conjunt nord-americà va entrar en clara decadència i va restar com a trio
arran de la marxa de Berry.
El cantant, guitarrista i compositor de Detroit
Jack White va formar durant uns anys, amb la cantant i bateria Meg White, el
cèlebre duo The White Stripes, una de les principals formacions de música
alternativa de la primera dècada del segle XXI, la qual va alternar el garage
rock i el blues rock. Després de triomfar l’associació amb àlbums com “White
blood cells” o “Elephant”, on es troba el clàssic “Seven nation army”,
convertit en un autèntic himne en manifestacions anti-sistema, el grup es va
dissoldre i Jack, considerat pels especialistes un dels millors guitarristes de
l’actual segle, va continuar en solitari, significant el treball “Lazaretto”.
Una cançó: Seven nation army (Elephant – The
White Stripes).
Un àlbum: Elephant (The White Stripes).
Com vaig explicar en el capítol anterior,
moltes bandes que van optar per un tipus de música allunyat dels barems més
comercials, van haver de refugiar-se en emissores de caire universitari, en
sales de concerts reduïdes i en petits segells discogràfics, naixent d’aquesta
manera el pop – rock independent i alternatiu.
Es podria dir que grups que van pertànyer a la
discogràfica The Factory, fundada per Toni Wilson a Manchester, van ser les
primeres formacions indies, entre les quals hi van destacar Joy Division, la
seva continuació New Order o Durruti Column, entre d’altres.
Posteriorment, conjunts nord-americans com REM,
Pixies, Dinosaur Jr., Sebadoh, Violent Femmes, The Replacements (foto) o Hüsker
Dhu van posar-se al davant del gènere alternatiu, que va tenir, a principis de
la dècada dels 90 i mitjançant el grunge, una explosió espectacular.