LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: RADIO FUTURA

 

Radio Futura va ser una banda que va tenir com a integrants bàsics el cantant i guitarrista Santiago Auserón, el guitarrista Enrique Sierra, el baixista Luis Auserón i el bateria Carlos Solrac Velázquez. El quartet es va erigir aviat en un dels principals grups de la movida madrilenya.

Quan la movida ja havia quedat enrere, o almenys ja no es trobava en la seva etapa àlgida, el conjunt espanyol va aconseguir el seu gran triomf amb l’àlbum en directe “Escueladecalor”, on es troben els temes de títol homònim o el magnífic “La estàtua del jardín botánico”. Arran de la separació, Santiago Auserón va seguir en solitari, en ocasions amb el pseudònim de Juan Perro.

 

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: NACHA POP

 

Els cantants i guitarristes Antonio Vega i Nacho García Vega, el baixista Carlos Brooking i el bateria Ñete van formar a Madrid el grup Nacha Pop, un dels conjunts cabdals de la movida madrilenya, que va assolir una gran celebritat gràcies a la interpretació d’un dels indiscutibles clàssics de la història de la música pop – rock espanyola: “Chica de ayer”.

El quartet, que va fer ús d’un pop tradicional i d’arrel anglosaxona i va quedar al marge de la moda extravagant d’altres combos de la movida, després d’una època extraordinària va decidir deixar-ho estar, quan Vega va tenir una important trajectòria com a solista, tot i que el grup madrileny va tornar als estudis de gravació i als escenaris, per poc temps perquè Antonio, amb greus addiccions a les drogues, va trobar la mort. 

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE TEENAGE FANCLUB

 

- About you (Grand Prix).

- Ain’t that enough (Songs of the northern Britain).

- I don’t want control of you (Songs of the northern Britain).

- Neil jung (Grand Prix).

- Start again (Songs of the northern Britain).

- The concept (Bandwagonesque).

- Your love is the place where i come from (Songs of the northern Britain).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: LOS PEGAMOIDES / DINARAMA

 

Si el moviment de la movida madrilenya va tenir una diva, sense cap mena de dubte aquesta en va ser María Olvido Gara, més coneguda amb el sobrenom d’Alaska, que va encapçalar els grups Los Pegamoides i Dinarama.

Procedents de Kaka de Luxe i influenciats pel punk rock, els Pegamoides van estar formats per Alaska (veu), Carlos Berlanga (guitarra i veu), Nacho Canut (baix), Eduardo Benavente (guitarra, bateria i veu) i Ana Curra (teclats), triomfant amb els temes “Horror en el hipermercado” i “Bailando”,  per posteriorment, en un moment en què Benavente, aviat mort en un accident de cotxe, i Curra van pilotar Parálisis Permanente,  Dinarama, que va seguir l’estela de la new wave i va ser integrat per Alaska, Berlanga i Canut, passar a la celebritat amb peces com “Ni tu ni nadie” i sobretot “¿ A quien le importa ?".

Una vegada finalitzada la movida, i després de la mort de Berlanga, Alaska i Canut van fundar la banda techno Fangoria.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EL ÚLTIMO DE LA FILA

 

El barceloní Manolo García i el vigatà Quimi Portet van fundar les bandes Los Rápidos i Los Burros, per finalment adoptar el nom definitiu d’El Último de la Fila, que encara durant cert ressò de la movida madrilenya va editar els aclamats àlbums “Enemigos de lo ajeno”, on es troba el hit “Resurrección”, i “Nuevas mezclas”.

Tanmateix, va ser entre finals de la dècada dels 80 i a principis del decenni dels 90 quan el duo català va passar pel seu període de més fama i popularitat, en una època en què va presentar les obres “Como la cabeza al sombrero” o “Astronomía razonable”. Poc més tard, però, van optar per la separació, continuant García en un línia molt similar a la del grup i canviant Portet radicalment l’estil.

GRANS GUITARRISTES DE LA MÚSICA POP – ROCK: RICHIE BLACKMORE

 

Membre fundador i guitarrista de la mítica banda de rock dur Deep Purple, de la qual va formar part del quintet clàssic durant el decenni dels 70 amb el vocalista Ian Gillan, el baixista Roger Glover, el bateria Ian Peace i el teclista Jon Lord, va liderar posteriorment el conjunt Rainbow, amb qui va tenir una època triomfal a principis de la dècada dels 80. A diferència dels músics que el van acompanyar i ja descrits anteriorment, Blackmore, famós per exemple pel popular riff del hit “Smoke on the water”, mai ha participat en les diferents reagrupacions del llegendari conjunt britànic.

Una cançó: Smoke on the water (Machine head – Deep Purple).

Un àlbum: Deep Purple in rock (Deep Purple).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: LOQUILLO

 

José María Sanz, més conegut com a Loquillo, va ser acompanyat en principi per la banda Los Intocables, amb la qual va gravar “Rock’n roll star” i en què hi formava com a guitarrista Sabino Méndez. Posteriorment, sense Méndez, tot i que aquest va seguir composant la majoria dels seus èxits, el cantant del barri barceloní del Clot va fundar el conjunt osonenc Los Trogloditas, en què hi figuraven el guitarrista Ricard Puigdomènech, el baixista Josep Simon, el bateria Jordi Vila i el teclista Sergio Tecé.

La nova formació va editar àlbums emblemàtics com “El ritmo del garaje”, “¿ Dónde estabas tu en el 77 ?”. “La mafia del baile”, “Mis problemes con las mujeres”, “Morir en primavera” i el directe “A por ellos... ! que son pocos y cobardes”, gravat a la sala Zeleste del Poblenou i amb una nova i popular versió de “Cadillac solitario”, per seguidament trencar amb Méndez, amb el qual es reconciliaria més tard, i iniciar una nova etapa en solitari, amb un estil de cançó de cantautor i amb la col·laboració del compositor aragonès Gabriel Sopeña.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: ELS PETS

 

Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Falin Cáceres (baix) i Joan Reig (bateria i veu) van fundar a la localitat de Constantí, a la comarca del Tarragonès, el grup Els Pets, que, mitjançant una música festiva i les lletres costumistes del Gavaldà, va erigir-se en una de les principals formacions de pop – rock en llengua catalana de la dècada dels 90, quan per exemple va actuar al festival del Palau Sant Jordi de Barcelona.

Amb el pas dels anys, i després de triomfar gràcies a treballs com “Calla i balla”, “Fruits sex”, “Brut natural” i, molt especialment, “Bondia”, un dels discs en català més venuts de tots els temps, el trio de Constantí va realitzar una evolució important i va assolir una clara maduresa, amb un tipus de música més íntim i deixant enrere l’estil de festa major, fet ben reflectit en àlbums com “Agost”, “Com anar al cel i tornar” i “Fràgil”.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE JOHN LENNON DESPRÉS DE THE BEATLES

 

- Imagine (Imagine).

- Jealous gay (Imagine).

- Mind games (Mind games).

- Mother (John Lennon / Plastic Ono Band).

- Oh Yoko ! (Imagine).

- Starting over (Double fantasy).

- Woman (Double fantasy).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: SOPA DE CABRA

 

El grup es va formar a la citat de Girona amb el cantant Gerard Quintana, els guitarristes Josep Thió i Joan Ninyín Cardona, el baixista Francesc Cuco Lisisic i el bateria Josep Bosch. El quintet va triomfar espectacularment amb la cançó “L’Empordà”, que es va incloure en el primer àlbum de la formació de títol Homònim, al que van seguir treballs com “La roda”, “Al·lucinosi” o “Sss”.

El conjunt gironí, que va actuar en el concert del Palau Sant Jordi de Barcelona, va experimentar un intent fallit de triomfar a l’estat espanyol amb un disc en castellà, va marcar una important evolució amb l’obra “Plou i fa sol”, va optar per la separació, moment en què Quintana es va llançar en solitari, i va tornar espectacularment amb tres actuacions al mateix Sant Jordi, en un període en què Jaume Peck Soler va substituir el desaparegut Cardona.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: SAU

 

El cantant barceloní Carles Sabater i el guitarrista osonenc Pep Sala van formar a Vic el duo Sau, que va trencar amb altres formacions, com els també vigatans Duble Buble, amb la decadència de la música popular en llengua catalana de la dècada dels 80 del passat segle XX, quan per exemple va tenir cert impacte el tema “No he nascut per a militar”.

Tanmateix, l’època daurada de Sau va tenir lloc al decenni dels 90, quan va ser un dels grups protagonistes de l’històric concert del Palau Sant Jordi de Barcelona, va editar treballs emblemàtics com “Quina nit !”, on es troba el clàssic “Boig per tu”, i “El tren de mitjanit” o va actuar en la clausura dels Jocs Olímpics de 1992. La mort de Sabater va significar lògicament el final del duo, moment en què Sala va formar La Banda del Bar i va continuar seguidament en solitari.

JET

 

Lloc de fundació: Melbourne (Austràlia).

Formació: Nic Cester (veu i guitarra), Cameron Muncey (guitarra), Mark Wilson (baix) i Chris Cester (bateria).

Dècades: 00.

Gèneres: garage rock, rock dur i rock alternatiu.    

Principals àlbums: Get born (2003) i Shine on (2006).

El millor: l’èxit al seu país.

El pitjor: només tres àlbums d’estudi abans de la separació.

El quartet Jet va ser fundat a la ciutat de Melbourne, a l’estat de Victoria, i es va caracteritzar per una barreja de garage rock i hard rock, amb certa influència del llegendari grup de Sidney AC / DC. La banda liderada per Nic Cester va debutar amb l’àlbum “Get born”, número u a Austràlia, però només un èxit relatiu en països com el Regne Unit i els Estats Units i, després de tres treballs d’estudi i una trajectòria clarament descendent, el conjunt australià va optar per la dissolució.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EUROPA A LA DÈCADA DELS 90

 

Es podria dir que el gran protagonisme de la música pop – rock pel que fa a l’Europa continental va ser el gènere techno, que van tenir un impacte extraordinari en estats com França, on va sorgir el duo Daft Punk (foto), i l’Alemanya reunificada, on la tradició de les noves tecnologies venia de llarg mitjançant formacions com Kraftwerk, Can o Neu !

El gran esclat de la música techno va tenir un aparador fonamental en diferents festivals, com el Sònar de Barcelona, i en les desfilades urbanes, anomenades love parades, entre les quals van destacar les de la ciutat suïssa de Zuric o la de la localitat alemanya de Duisburg, en què una de les seves edicions, concretament la de l’any 2010, va acabar en tragèdia i la mort de 21 participants.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: ESPANYA A LA DÈCADA DELS 90

 

Després del boom del pop – rock espanyol durant el decenni dels 80, amb el protagonisme de la movida madrilenya, però també amb la vital aportació de l’anomenat rock gallec, amb seu a la ciutat de Vigo, el panorama de la música popular de l’estat va transcórrer per una etapa bastant més calmada i assossegada.

Tanmateix, algunes de les figures de la dècada anterior van continuar plenament en actiu, com van ser els casos de Santiago Auserón (Radio Futura), José María Sanz Loquillo (Loquillo y los Intocables / Trogloditas), el desaparegut Antonio Vega (Nacha Pop), Alaska i Nacho Canut (Alaska y los Pegamoides / Dinarama), que van fundar el grup techno Fangoria, o Manolo García i Quimi Portet, els membres d’El Último de la Fila, que va passar llavors per una època esplendorosa, a la qual va seguir la separació.

No obstant, els anys 90 van ser per al pop – rock espanyol el període daurat de la música independent i alternativa, en una època en què el Festival Internacional de Benicàssim, al País Valencià, va tenir el seu moment àlgid (els barcelonins Sònar i Primavera Sound es van iniciar igualment en aquella dècada) i en què van destacar formacions com Los Planetas (foto), una de les grans bandes de la música popular de l’estat de tots els temps, a més de Sexy Sadie o Australian Blonde, que van preferir expressar-se en llengua anglesa.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE L’ÚLTIMO DE LA FILA

 

- Aviones plateados (Enemigos de lo ajeno).

- El que canta su mal espanta (Astronomía razonable).

- Lápiz y tinta (Astronomía razonable).

- Los ángeles no tienen hélices (Enemigos de lo ajeno).

- Mar Antiguo (Astronomía razonable).

- Resurrección (Enemigos de lo ajeno).

- Ya no danzo al son de los tambores (Como la cabeza al sombrero).