SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE NIRVANA

 

- Come us you are (Nevermind).

- Drain you (Nevermind).

- Heart – shapped box (In utero).

- In bloom (Nevermind).

- Lithium (Nevermind).

- Serve the servants (In utero).

- Smells Like teen spirit (Nevermind).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: MANEL

 

“Els millors professors europeus”, el treball de debut del quartet barceloní Manel, va tenir un enorme impacte, que el va convertir en la banda revelació de l’any 2008. El conjunt ha estat sempre format per Guillem Gisbert (veu, guitarra i ukelele), Roger Padilla (guitarra i veu), Martí Maymó (baix) i Arnau Vallbé (bateria).

L’òpera prima de Manel no va ser, ni molt menys, un èxit aïllat i la formació barcelonina s’ha consolidat l’última dècada segurament en la més popular de la música interpretada en llengua catalana, gràcies a uns concerts massius i els àlbums “10 milles per veure una bona armadura”, “Atletes, baixin de l’escenari”, “Jo competeixo” i “Per la bona gent”, on el grup ha entrat en barems més elèctrics i electrònics.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: ANTÒNIA FONT

 

El grup va ser fundat a Palma de Mallorca pel seu guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver, el cantant Pau Debon, el seu germà i bateria Pere Debon el teclista Jaume Manresa i el baixista Pere Estarellas, que després del primer àlbum va ser substituït per Joan Roca. “Alegria”, el tercer treball de llarga durada del quintet balear, va ser l’inici d’un autèntic fenomen pel que respecta a la música pop – rock interpretada en llengua catalana.

Ja instaurada com una de les bandes més populars de la música de temàtica pop – rock en català, el grup mallorquí va editar les obres “Taxi” i “Batiscafo Katiuskas”, aquest treball probablement va suposar el seu període àlgid; va presentar una obra en directe i simfònica, “Coser y cantar”; va obrir un parèntesi, que va aprofitar Oliver per llançar-se en solitari; va tornar amb el magnífic “Lamperetes” i l’estrany “Vostè és aquí” i va optar per la separació, tot i que ja s’ha anunciat el seu retorn per al festival Primavera Sound de 2022.

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: JOAN MANUEL SERRAT ES RETIRA

 

Ara fa uns dies, el cantautor català Joan Manuel Serrat va anunciar la seva retirada dels escenaris, informant d'una gira que començarà a Nova York i acabarà a Barcelona, la seva ciutat natal.

Serrat es va iniciar en el moviment de la nova cançó catalana durant els anys 60 del passat segle, sent un dels setze jutges del corrent, període en què va editar l’històric àlbum en llengua catalana “Ara que tinc 20 anys”, on es troben les peces que li dona títol i “La tieta”.

Seguidament, amb certa polèmica perquè llavors el català estava prohibit oficialment per la dictadura franquista, contra la qual va lluitar amb força l’anomenat aleshores Noi del Poble Sec, Serrat va decidir composar també en llengua castellana, posant música a poemes d’Antonio Machado o Miguel Hernández i composant un dels grans clàssics de la música popular de l’estat espanyol: “Mediterráneo”.

A continuació, el músic català va alternar tant el català com el castellà i es va convertir en un dels intèrprets i compositors més populars a Catalunya, la resta de l’estat espanyol i l’Amèrica Llatina.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: EUROPA AL SEGLE XXI

 

La situació a la zona europea, al marge dels estats anglosaxons, va seguir uns paràmetres similars als de la dècada dels 90, és a dir, amb un clar protagonisme de la música techno i electrònica a Alemanya i França i amb la importància de la música romàntica, melancòlica i lleugera a Itàlia, amb un gran èxit d’intèrprets com Eros Ramazzotti i Laura Pausini.

Tanmateix, es poden destacar aparicions estel·lars  a Escandinàvia, tant a Noruega, d’on havia sorgit la banda A – Ha, una de les formacions cabdals del moviment dels nous romàntics, com a Suècia, bressol de grups triomfants com els mítics Abba o Roxette. En el primer estat va aparèixer el tendre  i calmat duo Kings of Convenience i en el segon la banda sueca The Hives (foto), que va optar per un rock de garatge amb aportacions punk. 

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: ESPANYA AL SEGEL XXI

 

Tot i que, per exemple, el grup Los Planetas va continuar en actiu i amb un important seguiment, el pop – rock alternatiu que tant havia brillat a l’estat espanyol durant la dècada dels 90 va patir una important davallada.

Tanmateix, llavors van passar per una època estel·lar el cantautor asturià Nacho Vegas (foto) i els grups catalans Love of Lesbian i Sidonie, que, després de composar les seves cançons en anglès, van decidir escriure els respectius temes en castellà.

No obstant, el gran protagonisme de l’actual segle a Espanya ha estat pel què podríem anomenar la generació d’Operación Triunfo, amb cantants que van sorgir del reality televisiu com David Bisbal, David Bustamante, Rosa López o Chenoa, sense oblidar formacions amb un estil similar com El Canto del Loco o La Oreja de van Gogh.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE LOS PLANETAS

 

- Desaparecer (Una semana en el motor de un autobús).

- Dulces sueños (Encuentros con entidades).

- Islamabad (Zona temporalment autònoma).

- La playa (Una semana en el motor de un autobús).

- San Juan de la Cruz (Encuentros con entidades),

- Segundo premio (Una semana en el motor de un autobús).

- Toxicosmos (Una semana en el motor de un autobús).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: CATALUNYA AL SEGLE XXI

 

En una temàtica que segurament pot portar força polèmica, decidir quina ha estat la millor època de la música popular en llengua catalana, es poden significar la dels anys 70, amb la consolidació de la nova cançó i l’adveniment del rock laietà; la del decenni dels 90, segurament l’etapa més comercial i també controvertida, i la de la primera dècada del segle actual.

A més de formacions que havien tingut un important protagonisme a la dècada anterior, com Sopa de Cabra, Els Pets, Lax’n Busto o Els Gossos, van sorgir formacions que van marcar una època, i en algun cas ho continuen fent, com Antònia Font, que podríem dir que va ser la banda que va iniciar aquesta excel·lent experiència de la música pop – rock expressada en català; Manel, Els Amics de les Arts o Mishima (foto).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: AMY WINHOUSE

 

Mitjançant una temàtica soul, la britànica Amy Winhouse es va convertir en una de les grans estrelles de la música popular de la primera dècada del segle XXI, en un d’aquests episodis, no sempre coincidents, en què es posen d’acord tant el públic com la crítica.

Després de les edicions dels treballs “Frank” i “Back to black”, el segon d’ells número u a les dues bandes de l’Atlàntic i a molts altres estats i premi Grammy, Winhouse, que va tenir importants addiccions, sobretot pel que fa a l’alcohol, va morir quan només tenia 27 anys.

THROWING MUSES

 

Lloc de fundació: Newport (Estats Units).

Formació inicial: Kristin Hersch (veu, guitarra i sintetitzadors), Tanya Donelly (veu, guitarra i percussió), Ronald Stone (guitarra), Leslie Langston (baix), David Narcizo (bateria i percussió) i Dave Knowles (teclats).

Dècades: 80, 90, 00, 10 i 20.

Gèneres: postpunk i rock alternatiu. 

Principals àlbums: The real Ramona (1991), Red heaven (1992) i University (1995).

Solistes que origina: Kristin Hersch.

Grups que origina: 50 Foot Wave.

El millor: una aposta llavors original.

El pitjor: la dissolució.

En plena era postpunk va aparèixer el grup Throwing Muses, encapçalat per les cantants, guitarristes i compositores Kristin Hersch i Tanya Donelly, de temàtica experimental la primera i més pop la segona. Després de la confecció de força àlbums que van rebre bones crítiques dels mitjans, la formació es va separar, moment en què per exemple Hersch va seguir en solitari.