SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE TELEVISION

 

- Elevation (Marquee moon).

- Glory (Adventure).

- Guiding light (Marquee moon).

- Marquee moon (Marquee moon).

- Prove it (Marquee moon).

- The dream’s dream (Adventure).

- Venus (Marquee moon).

EL PITJOR DE LA DÈCADA DELS 90

 

- La mort del vocalista de Queen Freddy Mercury (foto) a causa del SIDA.

- El suïcidi del líder de Nirvana Kurt Cobain.

- El deteriorament de la gran estrella del pop dels anys 80 Michael Jackson.

- La crisi de llegendes dels 80 com el mateix Jackson, Prince o George Michael.

- La definitiva decadència de bandes històriques com The Rolling Stones o The Who.

- El baixista dels Stones Bill Wyman, membre fundador del mític grup, va decidir abandonar els seus il·lustres companys.

- Alguns experts assenyalaven que el brit pop era escassament original i que repetia conceptes del pop – rock del Regne Unit de les dècades dels 60 i 70.

- És possible que algun sector del rock independent i alternatiu fos massa semblant al comercial i radiofònic.

- Les formacions de laboratori van viure una gran era.

- Les crítiques que va rebre el pop – rock en català de l’època, al qual s’acusava de comercial, poc original i proper a la Generalitat convergent.

MIKE KENNEDY

 

Lloc de naixement: Berlín (Alemanya).

Dècades: 60 i 70.

Gèneres: pop i rock.  

Principal àlbum: Enigmático Mike (1969).

El millor: durant uns anys va ser un símbol del rock hispà.

El pitjor: conegut essencialment com a cantant i líder de Los Bravos.

El cantant alemany Mike Kennedy, fruit de les seves estades estivals a Mallorca, va formar a Espanya el grup Los Bravos, que es va convertir en tot un fenomen internacional durant l’època franquista. Després de la dissolució de la banda, que va tenir diverses reunificacions, Kennedy va iniciar una carrera en solitari més discreta, en què hi va destacar el single “La lluvia”.

GRANS CANTANTS DE LA HISTÒRIA: ROBERT PLANT

 

Robert Plant va ser el vocalista de la llegendària formació de hard rock Led Zeppelin, que van completar el guitarrista i fundador Jimmy Page, el baixista John Paul Jones i el bateria John Bonham. El grup britànic, que va gravar recordats i molt ben valorats àlbums amb denominació numèrica, no només ha passat a la història com una de les bandes pioneres i més importants del gènere, sinó que varis experts el presenten com un dels principals grups de la dècada dels 70 en línies generals, potser només superat pels mítics The Rolling Stones. Led Zeppelin es va desfer arran de la mort de Bonham i a continuació Plant va tenir una més modesta experiència en solitari.

Una cançó: Stairway to heaven (Led Zeppelin IV, Led Zeppelin).

Un àlbum: Led Zeppelin IV (Led Zeppelin).

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DELS AMICS DE LES ARTS

 

- Casa en venda (Un estrany poder).

- Els ocells (Espècies per catalogar).

- Ja no ens passa (Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure).

- La llum que no se’n va (Un estrany poder).

- La merda se’ns menja (Bed & Breakfast).

- Liverpool (Bed & Breakfast).

- Louisiana o el camps de cotó (Espècies per catalogar).

EL MILLOR DE LA DÈCADA DELS 90

 

- El moviment grunge, molt emparentat a la generació X del cinema.

- L’èxit de bandes nord-americanes com Rem, Pixies, Sonic Youth, Nirvana, Pearl Jam (foto), Foo Fighters o Smashing Pumpkins.

- El brit pop va triomfar espectacularment al Regne Unit.

- L’auge de grups britànics com Pulp, Suede, Blur, Oasis, Belle & Sebastien, Travis o Primal Scream.

- El ressorgiment de mites com Neil Young i Iggy Pop.

- L’esclat comercial del rock alternatiu.

- Una de les èpoques daurades del techno, de manera especial a Alemanya i França.

- Un gran moment del rock independent espanyol, amb Los Planetas i el festival Internacional de Benicàssim al capdavant.

- El període més popular del pop – rock en llengua catalana, amb conjunts com Sau, Sopa de Cabra o Els Pets.

- Almenys al principi de la dècada, la desaparició de l’auto-complaença dels 80.

KENNY G

 

Lloc de naixement: Seattle (Estats Units).

Dècades: 80, 90, 00, 10 i 20.

Gèneres: jazz i soft pop.

Principals àlbums: Breathless (1992), Miracles: the holiday album (1994) i The moment (1996).

El millor: un gran èxit durant el primer lustre dels 90.

El pitjor: excés d’elegància i sofisticació.

El saxofonista Kenny G va tenir cert impacte a la crítica mitjançant el seu àlbum “Duotones”, per després anar-se’n allunyant del jazz per apropar-se al pop, mitjançant un estil molt lleuger, elegant, sofisticat i tou, en el que es coneix en anglès com a easy listening. Tot i que llavors no va tenir les millors ressenyes dels mitjans de comunicació, l’intèrpret de Seattle va tenir un excel·lent període comercial durant els 90.

GRANS BATERIES DE LA HISTÒRIA: DAVE GROHL

 

Dave Grohl va substituir Chad Channing com a bateria del mític grup grunge Nirvana i es va ajuntar al cantant i guitarrista Kurt Cobain i el baixista Krist Novoselic, debutant aquest trio amb l’emblemàtic i històric àlbum “Nevermind”. Arran del suïcidi de Cobain, després de l’edició del treball “In utero”, la banda nord-americana es va dissoldre i Grohl, reconvertit en cantant i guitarrista, sense abandonar la bateria en els estudis de gravació, va fundar el conjunt Foo Fighters, una de les formacions més importants de rock alternatiu dels últims 25 anys.

Una cançó: Everlong (The Colour and the shape, Foo Fighters).

Un àlbum: The Colour and the shape (Foo Fighters).

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE MANEL

 

- Ai Dolors ! (Els millors professors europeus).

- Aniversari (10 milles per veure una bona armadura).

- Banda de rock (Atletes, baixin de l’escenari).

- Captatio benevolentiae (Els millors professors europeus).

- La bola de cristall (10 milles per veure una bona armadura).

- M’hi vaig llençar (Jo competeixo).

- Un directiu em va acomiadar (Atletes, baixin de l’escenari).

EL PITJOR DE LA DÈCADA DELS 80

 

- La clara barrera que va separar la música més comercial de la independent i alternativa.

- Les diferents formacions indies es van haver de refugiar en petits segells discogràfics, emissores minoritàries i espais reduïts per oferir els seus concerts.

- La consolidació de les emissores radiofòniques d’FM.

- L’auge dels vídeos musicals i el canal MTV.

- El pop – rock tecnificat va acabar per esgotar el personal.

- Un culte a la imatge de vegades exagerat, sobretot quant al moviment dels nous romàntics.

- Certa idea, mitjançant un profund conservadorisme, de voler acabar amb moltes de la característiques dels anys 60 i 70.

- L’assassinat de John Lennon (a la foto amb Yoko Ono) a Nova York.

- Es va iniciar la decadència de The Rolling Stones.

- El desert que va significar el pop – rock en llengua catalana. 

REAL ESTATE

 

Lloc de fundació: Bridgewood (Estats Units).

Formació inicial: Martin Courtney (veu i guitarra), Matthew Mondaline (guitarra), Alex Bleeker (baix) i Etienne Pierre Duguay (bateria). 

Dècades: 00, 10 i 20.

Gèneres: dream pop i rock alternatiu.          

Principals àlbums: Days (2011) i Atlas (2014).

El millor: les valoracions de la crítica.

El pitjor: banda molt allunyada dels principals focus.

Real Estate va ser un grup fundat a la localitat de Bridgewood, a l’estat de New Jersey, i s’ha caracteritzat per un tipus de música calmada, onírica i assossegada, molt allunyada de l’escena comercial, doncs el seu èxit més important, “Atlas”, només va arribar al número 34 de les llistes nord-americanes de Billboard. El conjunt de New Jersey ha comptat de manera regular amb bones ressenyes de la crítica.

GRANS BAIXISTES DE LA HISTÒRIA: JOHN ENWHISTLE

 

Membre fundador de la mítica banda britànica mod The Who, juntament amb el cantant Roger Daltrey, el guitarrista Pete Townshend i el bateria Keith Moon, John Enwhistle en va ser el seu baixista i, fins i tot, va col·laborar en alguna ocasió amb Townshend en les tasques de composició. La seva presència al grup londinenc va ser clau en àlbums com “The Who sings my generation”, “A quick one”, “The Who sell out”, “Next Who”, el directe “Live at Leeds” o les òperes rock “Tommy” i “Quadrophenia”.

Una cançó: My generation (The Who sings my generation, The Who).

Un àlbum: The Who sings my generation (The Who).