THE BOO RADLEYS

 

Lloc de fundació: Wallasey (Anglaterra – Regne Unit).

Formació inicial: Sice (veu i guitarra), Martin Carr (guitarra i teclats), Tim Brown (baix i teclats) i Steve Hewitt (bateria).

Altres components bàsics: Rob Cieka (bateria).

Dècades: 90.

Gèneres: pop, rock, brit pop, pop independent, dream pop, rock psicodèlic, noise rock i shoegazing.

Principal àlbum: Wake up ! (1995),

Altres fonamentals: Giant steps (1993) i C’mon kids (1996).

El millor: el número u de “Wake up !”.

El pitjor: un retorn sense la majoria dels membres clàssics.

La formació britànica va estar encapçalada pel cantant i guitarrista Sice i el guitarrista Martin Carr, que va exercir també com a compositor. Partint del moviment shoegazing, el grup es va involucrar més tard en el brit pop i va transcórrer per varis gèneres, com el dream pop o el rock psicodèlic. El quartet, que va assolir un gran èxit amb el treball “Wake up !”, es va separar, tornant després només amb Carr com a membre clàssic.

ARAB STRAP

 

Lloc de fundació: Falkirk (Escòcia – Regne Unit).

Formació inicial: Aidan Moffat (veu, bateria i teclats) i Malcolm Middleton (guitarra i baix).

Dècades: 90 i 00.

Gèneres: rock independent i slowcore.

Principal àlbum: The red thread (01).

Altres fonamentals: Philofobia (92) i Monday and the hug and pint (03).

El millor: Moffat i Middleton són músics força aclamats per la crítica.

El pitjor: no es tracta d’una de les formacions més populars de l’escena musical de Glasgow.

Aldan Moffat i Malcolm Middleton van formar el grup escocès Arab Strap, que, encara que fundat a la localitat de Falkirk, va formar part de la prolífica escena de la ciutat de Glasgow. Després d’uns inicis caracteritzats per un estil fosc i pessimista, el duo va anar canviant la idiosincràsia de la seva música fins a la dissolució, moment en què van experimentar elogiades carreres en solitari.

LA LUDWIG BAND

 

Lloc de fundació: Espolla (Alt Empordà – Catalunya).

Formació inicial: Quim Carandell (veu i guitarra), Gabriel Bosch (guitarra), Andreu Galofré (baix), Roger Cassola (bateria), Pau Lanzetta (teclats) i Lluc Valverde (clarinet).

Altres components bàsics: Pau Esteve (teclats).

Dècades: 10 i 20.

Gèneres: pop rock i folk rock.

Principal àlbum: La mateixa sort (21).

El millor: un estil molt original en l’època en que ens trobem.

El pitjor: precisament això podria ser un fre de cara al públic més jove.

Amb músics naturals de la localitat d’Espolla, al nord de l’Alt Empordà, La Ludwing Band ha estat una de les formacions més aclamades els últims anys de l’escena de pop – rock en llengua catalana. El grup, que va guanyar un premi Enderrock, ha anat força a contracorrent amb la utilització d’una música amb arrels folk que recorda el primigeni trobador nord-americà Bob Dylan i el cantautor mallorquí Pau Riba.

GINESTÀ

 

Lloc de fundació: Barcelona (Barcelonès – Catalunya).

Formació: Júlia Serrasolsas (veu), Pau Serrasolsas (veu), Andrea Puig (guitarra) i Xico (bateria).

Dècades: 10 i 20.

Gèneres: pop i folk pop.

Principal àlbum: Suposo que l’amor és això (22).

El millor: una de les formacions de moda en l’actual escena del pop – rock en llengua catalana.

El pitjor: una trajectòria encara curta.

El germans Júlia i Pau Serrasolsas, cantants i compositors, van formar el grup Ginestà, denominació que homenatja la periodista del PSUC Marina Ginestà, al popular barri barceloní de Sant Andreu del Palomar. Amb una barreja de pop i folk, el duo s’ha consolidat en l’actual dècada com una de les formacions cabdals de la música interpretada en llengua catalana.

THE CHAMELEONS

 

Lloc de fundació: Middleton (Anglaterra - Regne Unit).

Formació: Mark Burgess (veu i baix), Dave Fielding (guitarra), Reg Smithies (guitarra) i John Lever (bateria).

Dècades: 80

Gèneres: postpunk i new wave.

Principal àlbum: Script of the bridge (1983).

Altres fonamentals: What does anything mean ? Basically (1985) i Strange times (1986).

Solistes que origina: Mark Burgess.

Grups que origina: The sun and the Moon.

El millor: Script of the bridge, el seu debut en gran format.

El pitjor: dues separacions.

The Chameleons va ser una banda representant tant del postpunk com de l’escena Manchester, pletòrica durant la totalitat del decenni dels anys 80. Després de la gravació de tres treballs de llarga durada, entre els quals va destacar “Script of the bridge”, el grup britànic es va separar, moment en el qual el líder Mark Burgess i John Lever van fundar el conjunt The Sun and the Moon, per a continuació continuar el cantant i baixista en solitari.  

THE AUTEURS

 

Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit).

Formació inicial: Luke Haines (veu, guitarra i teclats), Alice Readman (baix) i Glenn Collins (bateria).

Altres components bàsics: James Banbury (violoncel) i Barry Rockford (bateria).

Dècades: 90.

Gèneres: pop alternatiu i brit pop.

Principal àlbum: New wave (1993).

Altres fonamentals: Now i’m a cowboy (1994) i After murder park (1996).

El millor: New wave.

El pitjor: la confecció de només quatre àlbums.

Luke Haynes va ser el fundador, cantant, guitarrista, teclista i indiscutible líder de la banda The Auteurs, en la qual també va formar-hi part la seva parella Alice Readman com a baixista. El grup londinenc, que es va unir a la moda del brit pop, va assolir el seu període àlgid amb el molt ben valorat àlbum “New wave”, però posteriorment Haynes va decidir llançar-se en solitari.

DEATH CAB FOR CUTIE

 

Lloc de fundació: Bellingham (Washington – Estats Units).

Formació inicial: Ben Gibbard (veu, guitarra i teclats), Christopher Walla (guitarra i teclats), Nick Harmer (baix) i Nathan Good (bateria).

Altres components bàsics: Jason McGerr (bateria) i Zak Rae (teclats).

Dècades: 90, 00, 10 i 20.

Gèneres: pop alternatiu.

Principal àlbum: Transatlanticism (2003).

Altres fonamentals: Plans (2005) i Narrow stairs (2008).

El millor: el període de “Transatlanticism” i “Plans”.

El pitjor: la marxa de Walla.

 

En un principi, Ben Gibbard tenia la idea de crear un projecte en solitari, tot i que, després d’una trobada amb Christopher Walla, va decidir la formació d’una banda, a la qual es van afegir Nick Harmer i Nathan Good, ràpidament substituït per Jason McGerr. L’època marcada pels treballs “Transatlanticism” i “Plans” va suposar el període àlgid del grup nord-americà, tant des del punt de vista de la crítica com del públic.

THE WEDDING PRESENT

 

Lloc de fundació: Leeds (Anglaterra – Regne Unit).

Formació inicial: David Gedge (veu i guitarra), Peter Solowka (guitarra), Keith Gregory (baix) i Shaun Charman (bateria).

Altres components bàsics: Simon Smith (bateria) i Jon Stewart (guitarra).

Dècades: 80, 90, 00 i 10,

Gèneres: rock alternatiu.

Principal àlbum: Seamonsters (1991).

Altres fonamentals: Bizarro (1989) i Going going (2016).

El millor: Seamonsters.

El pitjor: Gedge ha acabat sent l’únic membre fix de la banda.

 

El grup britànic va ser fundat a la ciutat de Leeds, al nord d’Anglaterra, i es va convertir en un dels principals conjunts del llavors incipient rock alternatiu elèctric del Regne Unit, debutant amb un àlbum dedicat a l’exfutbolista George Best. El treball “Seamonsters” va suposar el moment àlgid del quartet liderat pel cantant i guitarrista David Gedge, que amb el transcurs dels anys ha acabat sent l’únic membre fix de la banda, que va rebre bones crítiques de l’obra “Going going”.