Quatre
dècades han transcorregut des de l’aparició del grup britànic The Smiths, la
banda que va posar de nou de moda i actualitat el pop elèctric, després de
molts anys de preponderància del synth pop, tornant al format clàssic de veu,
guitarra, baix i bateria.
El
quartet anglès, fundat a Manchester, el van crear el cantant i lletrista
Morrissey i el guitarrista i compositor musical Johnny Marr, que van formar el
millor duo anglès des de l’època dels Beatles John Lennon i Paul McCartney i
dels Stones Mick Jagger i Keith Richard. Més tard s’hi van incorporar el
baixista Andy Rourke, únic membre desaparegut i que al seu dia va ser expulsat
de la formació pels seus problemes amb l’Heroïna, i el bateria Mike Joyce.
Després
de debutar amb un àlbum de títol homònim i de presentar “Meat is murder”, quan
a Morrissey li va arribar la dèria vegetariana, el conjunt de Manchester va
gravar l’excel·lent “The queen is dead”, una obra que molt probablement sigui
la millor de la dècada dels 80 del passat segle XX, que podria estar
perfectament en el top 10 o 20 dels treballs en gran format de la història de
la música pop – rock i en què hi destaquen pistes com “I know it’s over”, “Bigmouth”,
“Cemetery gates” o les magnífiques “The boy with the thorn in his side” i “There is a light
that never goes down”.
Tanmateix,
The Smiths només editaria un àlbum més, “Strangeways, here we come”, després
del qual decidirien separar-se, fonamentalment per les diferències entre
Morrissey i Marr. La influència del grup anglès ha estat cabdal en bandes
alternatives, en especial del brit pop.
