LES MEVES PREFERÈNCIES: THE CURE

 

Any: 1985.

1a cançó: Just like heaven.

2a cançó: In between days.

3a cançó: Lovesong. 

Àlbum: The head on the door. 

Àlbum de risc: Disintegration. 

Decisió: editar una obra diferent com “Disintegration”. 

LES MEVES PREFERÈNCIES: BLUR

 

Any: 1994.

1a cançó: The universal.

2a cançó: End of the century.

3a cançó: Beetlebum. 

Àlbum: Parklife. 

Àlbum de risc: Modern life is rubbish. 

Decisió: unir-se al brit pop després dels dubtes inicials. 

LES MEVES PREFERÈNCIES: OASIS

 

Any: 1995.

1a cançó: Don’t look back in anger.

2a cançó: Live forever.

3a cançó: Stand by me. 

Àlbum: (That’s the story) morning glory. 

Àlbum de risc: Dig out your soul. 

Decisió: trobar la manera de triomfar també als Estats Units.

BUFFALO TOM

 

Lloc de fundació: Boston (Massachusets – Estats Units). 

Formació inicial: Bill Janowitz (veu, guitarra i teclats), Chris Colbourn (baix i guitarra) i Tom Magginis (bateria). 

Altres components bàsics:

Dècades: 80, 90, 00, 10 i 20.

Gèneres: rock alternatiu. 

Principal àlbum: Buffalo Tom (1988). 

Altres fonamentals: Birdbrain (1990) i Let me come over (19939. 

El millor: la trobada amb Dinosaur Jr.

El pitjor: poca cosa es pot dir més enllà dels mitjans undegrounds. 

Trio encapçalat pel cantant, guitarrista i teclista Bill Janowitz que va sorgir a la ciutat de Boston, dintre del marc alternatiu que iniciava una transició de l’underground al mainstream, tot i que Buffalo Tom es va mostrar en tot moment en una escena alternativa. La seva estada a Amherst, localitat propera a l’urbs mes populosa de Massachusets, els hi va permetre prendre contacte amb un altre trio, Dinosaur Jr., que els hi va produir alguns discs. 

LES MEVES PREFERÈNCIES: SUEDE

 

Any: 1994. 

1a cançó: The power. 

2a cançó: We are the pigs.

3a cançó: Outsiders. 

Àlbum: Dog man star. 

Àlbum de risc: Bloodsports. 

Decisió: tornar als estudis i escenaris després de la profunda crisi. 

LES MEVES PREFERÈNCIES: THE SMITHS

 

Any: 1986. 

1a cançó: The boy with the thorn in his side. 

2a cançó: There is a light that never goes out.

3a cançó: I know it’s over. 

Àlbum: The queen is dead. 

Àlbum de risc: Meat is murder. 

Decisió: editar una obra mestra com “The queen is dead”.

RADIO 4

 

Lloc de fundació: Nova York (Nova York – Estats Units). 

Formació inicial: Anthony Roman (veu i baix), Tommy Williams (guitarra i veu) i Greg Collins (bateria i veu). 

Dècades: 00.

Gèneres: rock, punk revival, postpunk revival, dance, rave i rock alternatiu. 

Principal àlbum: The new song and dance (2000). 

Altre fonamental: Gotham ! (2002). 

El millor: apostar per una nova revitalització del punk rock. 

El pitjor: molt lluny dels focus comercials. 

Radio 4 va ser inicialment un trio sorgit al districte novaiorquès de Brooklyn que va reivindicar tant el punk rock com el postpunk, fet que va quedar clar quan el nom del grup va ser extret d’una cançó de Public Image Limited, comandat per John Lydon, exJohnny Rotten. La banda liderada per Anthony Roman es va mantenir sempre en una escena underground i només va editar quatre àlbums d’estudi, els quals van passar força desapercebuts al marge de l’escena alternativa. 

LES MEVES PREFERÈNCIES: THE WHO

 

Any: 1971. 

1a cançó: Baba O’Riley. 

2a cançó: Behind blue eyes.

3a cançó: My generation. 

Àlbum: Who’s next. 

Àlbum de risc: Tommy. 

Decisió: ser pioners en les òperes rock. 

LES MEVES PREFERÈNCIES: BOB DYLAN

 

Any: 1966. 

1a cançó: Visions of Johanna. 

2a cançó: Just like a woman.

3a cançó: Like a rolling stone. 

Àlbum: Blonde on blonde. 

Àlbum de risc: Nashville Skyline. 

Decisió: electrificar la seva música. 

THE TEARDROP EXPLODES

 

Lloc de fundació: Liverpool (Anglaterra – Regne Unit). 

Formació inicial: Julian Cope (veu i baix), Alan Gill (guitarra), Gary Dwyer (bateria) i David Balfe (teclats i sintetitzadors). 

Altres components bàsics: Troy Tate (guitarra). 

Dècades: 70 i 80.

Gèneres: postpunk, new wave i rock psicodèlic.

Principal àlbum: Kilimanjaro (1980). 

El millor: “Kilimanjaro”, el treball de debut. 

El pitjor: només tres obres de llarga durada d’estudi. 

Grup fundat durant el revival musical de la ciutat de Liverpool, com va ser el cas també dels llegendaris Echo & the Bunnymen, The Teardorp Explodes va entrar en la moda del postpunk i la new wave i va situar de nou d’actualitat la psicodèlia. La banda anglesa va destacar per la presència del seu cantant, baixista i líder Julian Cope, amb una personalitat un cert extravagant, el qual va seguir en solitari després de la separació del conjunt britànic.

EL MILLOR I EL PITJOR DELS ÀLBUMS DE POP – ROCK: DARKNESS ON THE EDGE OF TOWN

 

El millor:

- Segons la meva opinió, la millor obra que mai hagi editat Springsteen.

- Pistes com “Badlands”, “The Promised land” o la de títol homònim.

- Un Boss encara molt autèntic.

El pitjor:

- Havia estat tres anys sense gravar per una disputa amb el seu exmànager.

- Potser per la raó esmentada anteriorment, el disc és trist, cru i desolador.

- Springsteen estava molt a prop de entrar en barems força més comercials i accessibles.

LES MEVES PREFERÈNCIES: THE ROLLING STONES

 

Any: 1971.

1a cançó: Wild horses.

2a cançó: Beast of burden.

3a cançó: Let it loose.

Àlbum: Sticky fingers.

Àlbum de risc: Exile on Main st.

Decisió: deixar de fer covers i gravar les cançons de Mick Jagger i Keith Richard.