LES MEVES PREFERÈNCIES: PULP

 

Any: 1985.

1a cançó: The fear.

2a cançó: Underworld.

3a cançó: Dishes.

Àlbum: Different class.

Àlbum de risc: It.

Decisió: unir-se al brit pop després d’anys d’escàs èxit.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: LONDON CALLING (THE CLASH)

 

Durant els inicis de l’era marcada pel punk rock, durant el segon lustre de la dècada dels 70, The Clash, format per Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simonon i Terry Chimes, que va rotar a la bateria amb Topper Headon, va estar una mica enfosquit pels escàndols protagonitzats per un altre quartet, The Sex Pistols.

Tanmateix, el temps ha deixat la banda londinenca com la millor i més històrica del gènere, tot i que The Clash va anar molt més enllà de ser simplement una formació punk, encara que el seu primer àlbum de títol homònim va ser un treball genuí de l’estil. Posteriorment, el quartet editaria una obra de transició, “Give ‘em enough rope”, un disc molt reivindicat amb el pas del temps.

Posteriorment, el grup anglès gravaria la seva obra mestra, el doble venut a preu d’unitat “London calling”, on hi prenen part diversos gèneres com rock, ska, reggae i evidentment punk i en què la banda va mostrar clarament la seva ideologia progressista i clarament d’esquerres. En el disc es poden trobar magnífiques peces, com la que li dona títol, “Hateful”, “Rudie can’t fail”, “Spanish bombs”, “Clampdown” o “Train in vain”.

No obstant, després de presentar un treball tan extraordinari, The Clash va iniciar seguidament la seva davallada, tot i que el triple àlbum “Sandinista” (venut a preu de vinil senzill) encara va aguantar. Les diferències entre els dos líders, Strummer i Jones, van aguditzar la crisi, Mick va marxar per formar Big Audio Dynamite i un temps més tard Strummer, que va fundar The Mescaleros, va dissoldre el grup.

PREGUNTES SOBRE ANYS 60: EL SORGIMENT DE NOVES AVANTGUARDES AL REGNE UNIT

 

En quin any va sorgir: 1966.

On va sorgir ? A Londres.

Quines en van ser les principals bandes ? Pink Floyd (foto), Soft Machine, King Crimson, Nice, Atomic Rooster i Caravan.

Quines van ser les principals característiques ? Naixement dels estils psicodèlic, progressiu i simfònic, certa relació amb el moviment hippy, cançons de llarg minutatge, perícia instrumental, lletres complicades i críptiques, àlbums temàtics, contrapunt al beat imperant, actitud intel·lectual i auge de l’anomenat swinging London.

UNDERWORLD

 

Lloc de fundació: Cardiff (Gal·les – Regne Unit).

Formació clàssica: Karl Hyde (veu i guitarra) i Rick Smith (teclats i veu).

Dècades: 80, 90, 00, 10 i 20.

Gèneres: synth pop, dance, house, rock psicodèlic, rock experimental, rock electrònic, ambient i rock alternatiu.

Principal àlbum: Beaucoup fish (1999).

Altres fonamentals: Dubnobassswithmyheadman (1994) i Second touguest in the infants (1996).

El millor: van tocar tots els estils tecnològics.

El pitjor: la crisi comercial del segle XXI.

Grup amb fundat a Cardiff, la capital del País de Gal·les, que va comptar com a membres fixos Karl Hyde i Rick Smith. El conjunt britànic va utilitzar la totalitat de gèneres de noves tecnologies, com el synth pop, el dance, el house, el techno, l’electrònica, l’experimentació o l’ambient, aconseguint transitar per la seva millor època durant la dècada dels 90 del passat segle XX. Underworld ha compost força música per a sèries i cinema.

LES MEVES PREFERÈNCIES: THE CLASH

 

Any: 1979.

1a cançó: Rudie can’t fail.

2a cançó: Train in vain.

3a cançó: The guns of Brixton.

Àlbum: London calling.

Àlbum de risc: Give ‘em enough rope.

Decisió: anar molt més allà del punk rock.

PREGUNTES SOBRE ANYS 90: EL SORGIMENT DEL GRUNGE

 

En quin any va sorgir: 1988.

On va sorgir ? A la ciutat nord-americana de Seattle (foto).

Quines en van ser les principals bandes ? Green River, The Screaming Trees, Mudhoney, Nirvana, Pearl Jam, Soundgarden, Alicia in Chains, The Afghan Whigs i Hole.

Quines van ser les principals característiques ? Cabells llargs, barreja entre rock dur i punk, paral·lelisme amb la generació X del cinema, certs pessimisme i desesperança i estil causant del gran boom del rock alternatiu.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: STICKY FINGERS (THE ROLLING STONES)

 

La controvertida mort del guitarrista i fundador del mític grup britànic, Brian Jones, substituït per l’exBluesbraker Mick Taylor, va obrir una nova etapa de The Rolling Stones, format també pels dos líders i compositors del grup, Mick Jagger i Keith Richard, a més de Bill Wyman i Charlie Watts.

Segons la meva opinió, el quintet anglès va transcórrer per la seva millor època durant el final del decenni dels 60 i els inicis de la dècada dels 70, tot i que l’any 1971, en el festival d’Altamont, a l’estat nord-americà de Califòrnia, mentre actuaven els Stones, un noi negre va ser assassinat per un component dels Hell’s Angels, als quals incomprensiblement la banda havia atorgat les tasques de seguretat. Aquell mateix any, la formació londinenca va editar l’excel·lent obra “Sticky fingers”.

L’àlbum, considero que el millor que mai hagin gravat els Stones, compta amb algunes de les millors composicions de Jagger i Richard, com la popular “Brown sugar”, “Sway”, la magnífica “Wild horses”, “Can’t you hear me knocking” o l’extraordinària “Sister morphine”, la qual va co-escriure Marianne Faithfull, aleshores parella sentimental del vocalista, tot i que en el disc injustament no apareix en els crèdits.

Seguidament, la banda anglesa presentaria un altre fantàstic àlbum, el doble “Exile on Main st”, gravat en el retir a la Costa Blava francesa. Tanmateix, a continuació els Stones entrarien en una etapa de certa decadència, marcada pels discs “Goats head soup”, “It’s only rock’n roll” i “Black and blue”, en una etapa en què Ron Wood va entrar per Taylor, per ressorgir amb força a finals del decenni amb “Some girls”.