OTIS REDDING

Lloc de naixement: Dawson (Estats Units).
Lloc de defunció: Madison (Estats Units).
Dècada principal: 60.

Gèneres: gospel, rythm & blues, soul, pop i rock.
Àlbum estel·lar: The dock of the bay (1968).
Altres àlbums d'estudi: Pain in my heart (1964), The great Otis Redding sings soul ballads (1965); Otis blue: Otis Redding sings soul (1965), The soul album (1966), Complete and unbelievable: the Otis Redding dictionary of soul (1966), King and queen (1967), The immortal Otis Redding (1968), Love man (1969) i Tell the truth (1970).
El millor: una de les grans veus negres de sempre / designat el rei de la música soul.
El pitjor: un accident que va arribar en el millor moment artístic / que no pugués veure en vida l'aparició de "The dock of the bay".

Otis Redding, un gran admirador del mític Sam Cooke, es va convertir en el gran protagonista masculí de la música soul, juntament amb James Brown, Marvin Gaye i Wilson Picket. Estrella del segell Stax, la seva profunda i emotiva veu va calar aviat entre els seguidors negres i fins i tot es va obrir camí en el públic blanc arran d’actuar al festival hippy de Monterey i realitzar un cover del popular (I can't get no) satisfaction, de The Rolling Stones. El desembre de 1967 va trobar la mort en un accident aeri, poc després de gravar “(Sitting on) the dock of the bay”.

CROSBY, STILLS & NASH (& YOUNG)

Lloc de fundació: Los Angeles (Estats Units).
Formació clàssica: David Crosby (veu i guitarra), Stephen Stills (veu i guitarra) i Graham Nash (veu).
Membre ocasional: Neil Young (veu i guitarra).
Principals gèneres: Folk rock i country rock.
Dècada principal: 70.
Solistes que origina: David Crosby, Stephen Stills, Graham Nash i Neil Young.
Grups que origina: David Crosby & Graham Nash i Manassas.
Àlbum estel·lar: Déja vu (1970).
Altres àlbums d'estudi: Crosby, Stills & Nash (1969), CSN (1977), Daylight again (1982), American dream (1988), Live it up (1990), After the storm (1994) i Looking forward (1999).
El millor: l’àlbum “Déja vu” / la unió entre quatre grans compositors.
El pitjor: la manca de continuïtat, sobretot en el cas de Young / sempre és complicat reunir personalitats tan fortes.

Supergrup format a finals de la dècada dels 60 per David Crosby, procedent dels Byrds; Stephen Stills, exmembre de Buffalo Springfield, i Graham Nash, que venia dels britànics Hollies. Posteriorment s’hi va unir el canadenc Neil Young, que també havia format part de Buffalo Sprinfield. Després d’actuar el 1969 al mític festival de Woodstock, van gravar, ja durant 1970, l’excel·lent “Déja vu”, però, malgrat l'èxit immediat, la formació no va comptar amb regularitat ni tampoc estabilitat, amb separacions i reunificacions constants.

R. E. M.

Lloc de fundació: Athens (Estats Units).
Formació: Michael Stipe (veu), Peter Buck (guitarra), Mike Mills (baix) i Bill Berry (bateria).
Principals gèneres: rock alternatiu, folk rock, folk independent i rock americà.
Dècada principal: 80.
Àlbum estel·lar: Green (1988).
Altres àlbums d'estudi: Murmur (1983), Reckoning (1984), Fables of the reconstruction (1985), Lifes reach pageant (1986), Document (1987), Out of time (1991), Automatic for the people (1992), Monster (1994), New adventures in hi - fi (1996), Up (1998), Reveal (2001), Around the sun (2004), Accelerate (2008) i Collapse into now (2011).
El millor: la banda alternativa més regular de les darreres dàcades / àlbums molt reivindicats com "Document" o "Green".
El pitjor: un tomb comercial a partir dels 90 que no va agradar a antics fans / alguns crítics consideren "New adventures in hi - fi" com el principi de la fi.

R.E.M. va ser una de les formacions clau i bàsiques del rock alternatiu nord-americà dels anys 80, dels 90, dècada en què van aconseguir una gran popularitat i van sorgir una bona quantitat de bandes a les quals van influir clarament, i també del primer decenni de l'actual segle, encara que ja en certa decadència. Amb arrels que arribaven de grups com els mítics The Byrds, i amb una forta consciència per la política i el medi ambient, el quartet no va cessar de gravar i actuar en espais reduïts durant els 80 i es va acostar a barems més comercials a finals d'aquella dècada i el decenni dels 90, gràcies a àlbums com "Green", el popular i des d'alguns sectors criticat "Out of time", amb el gran hit "Losing my religion", i "Automatic for the people".

SIMON AND GARFUNKEL

Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació: Paul Simon (veu i guitarra) i Art Garfunkel (veu).
Principals gèneres: folk i folk pop.
Dècada principal: 60.
Solistes que origa: Paul Simon i Art Garfunkel.
Àlbum estel·lar: Bridge over troubled water (1970).
Altres àlbums d'estudi: Wednesday morning, 3 A. M. (1964), Sounds of silence (1966), Parsley, sage, rosamary and thyme (1966) i Bookends (1968).
El millor: l’àlbum “Bridge over troubled water” / la fama que els hi va donar la banda sonora d'"El graduat".
El pitjor: uns inicis molt complicats / separar-se en el millor moment.

Simon i Garfunkel, en principi Tom i Jerry, no ho van tenir gens fàcil durant els seus començaments i fins i tot hi va haver una primera separació arran del fracàs d’una edició inicial de “Sounds of silence”. Una versió més rítmica del tema els hi va obrir les portes de l’èxit i van arribar a la categoria d’estrelles,mitjançant un folk pop molt pulcre i sofisticat i  gràcies a la banda sonora del film “The graduate” i l’històric àlbum “Bridge over troubled water”. Sorprenentment, ho van deixar estar en el millor moment, encara que anys més tard celebrarien un multitudinari concert al Central Park de Nova York.