Lloc de naixement: Dawson (Estats Units).
Lloc de defunció: Madison (Estats Units).
Dècada principal: 60.
Lloc de defunció: Madison (Estats Units).
Dècada principal: 60.
Gèneres: gospel, rythm & blues, soul, pop i rock.
Àlbum estel·lar: The dock of the bay (1968).
Altres àlbums d'estudi: Pain in my heart (1964), The great Otis Redding sings soul ballads (1965); Otis blue: Otis Redding sings soul (1965), The soul album (1966), Complete and unbelievable: the Otis Redding dictionary of soul (1966), King and queen (1967), The immortal Otis Redding (1968), Love man (1969) i Tell the truth (1970).
El millor: una de les grans veus negres de sempre / designat el rei de la música soul.
El pitjor: un accident que va arribar en el millor moment artístic / que no pugués veure en vida l'aparició de "The dock of the bay".
Otis Redding, un gran admirador del mític Sam Cooke, es va convertir en el gran protagonista masculí de la música soul, juntament amb James Brown, Marvin Gaye i Wilson Picket. Estrella del segell Stax, la seva profunda i emotiva veu va calar aviat entre els seguidors negres i fins i tot es va obrir camí en el públic blanc arran d’actuar al festival hippy de Monterey i realitzar un cover del popular (I can't get no) satisfaction, de The Rolling Stones. El desembre de 1967 va trobar la mort en un accident aeri, poc després de gravar “(Sitting on) the dock of the bay”.
Àlbum estel·lar: The dock of the bay (1968).
Altres àlbums d'estudi: Pain in my heart (1964), The great Otis Redding sings soul ballads (1965); Otis blue: Otis Redding sings soul (1965), The soul album (1966), Complete and unbelievable: the Otis Redding dictionary of soul (1966), King and queen (1967), The immortal Otis Redding (1968), Love man (1969) i Tell the truth (1970).
El millor: una de les grans veus negres de sempre / designat el rei de la música soul.
El pitjor: un accident que va arribar en el millor moment artístic / que no pugués veure en vida l'aparició de "The dock of the bay".
Otis Redding, un gran admirador del mític Sam Cooke, es va convertir en el gran protagonista masculí de la música soul, juntament amb James Brown, Marvin Gaye i Wilson Picket. Estrella del segell Stax, la seva profunda i emotiva veu va calar aviat entre els seguidors negres i fins i tot es va obrir camí en el públic blanc arran d’actuar al festival hippy de Monterey i realitzar un cover del popular (I can't get no) satisfaction, de The Rolling Stones. El desembre de 1967 va trobar la mort en un accident aeri, poc després de gravar “(Sitting on) the dock of the bay”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario