Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació clàssica: Roger Hodgson (veu, piano i guitarra), Rick Davies (veu i piano), John Helliwell (saxofon), Dougie Thompson (baix) i Bob Siebenberg (bateria).
Gèneres: pop, piano rock, soft rock, pop progressiu i pop simfònic.
Dècada principal: 70.
Solistes que origina: Roger Hodgson.
Àlbum estel·lar: Crime of the century (1974).
Altres àlbums d'estudi: Supertramp (1970), Indelibly stamped (1971), Crisis, what crisis ? (1975), Even in the quietest moments (1977), Breakfast in America (1979), ... Famous last words... (1982), Brother where you bound (1985), Free as a bird (1987), Some things never change (1997) i Slow motion (2002).
El millor: l’habilitat per realitzar un rock progressiu per a tots els públics / el trampolí a la fama que va significar "Crime of the century".
El pitjor: uns inicis en què van passar desapercebuts / la marxa de Hodgson va motivar una greu crisi.
Després d’uns inicis força difícils, Supertramp es va convertir, a partir de l’àlbum “Crime of the century”, en un dels grups més populars, venedors i comercials de la dècada dels 70, amb un rock de caràcter progressiu i simfònic capaç d’arribar a tota classe de públics. El quintet britànic va passar per una època esplendorosa, en què hi van destacar el hit “Give a little bit”, sorgit de l'elapé "Even in the quietest moments", i l’àlbum supervendes “Breakfast in America”, però arran de la marxa de Roger Hodgson, a començaments dels 80, es va iniciar la decadència.
Formació clàssica: Roger Hodgson (veu, piano i guitarra), Rick Davies (veu i piano), John Helliwell (saxofon), Dougie Thompson (baix) i Bob Siebenberg (bateria).
Gèneres: pop, piano rock, soft rock, pop progressiu i pop simfònic.
Dècada principal: 70.
Solistes que origina: Roger Hodgson.
Àlbum estel·lar: Crime of the century (1974).
Altres àlbums d'estudi: Supertramp (1970), Indelibly stamped (1971), Crisis, what crisis ? (1975), Even in the quietest moments (1977), Breakfast in America (1979), ... Famous last words... (1982), Brother where you bound (1985), Free as a bird (1987), Some things never change (1997) i Slow motion (2002).
El millor: l’habilitat per realitzar un rock progressiu per a tots els públics / el trampolí a la fama que va significar "Crime of the century".
El pitjor: uns inicis en què van passar desapercebuts / la marxa de Hodgson va motivar una greu crisi.
Després d’uns inicis força difícils, Supertramp es va convertir, a partir de l’àlbum “Crime of the century”, en un dels grups més populars, venedors i comercials de la dècada dels 70, amb un rock de caràcter progressiu i simfònic capaç d’arribar a tota classe de públics. El quintet britànic va passar per una època esplendorosa, en què hi van destacar el hit “Give a little bit”, sorgit de l'elapé "Even in the quietest moments", i l’àlbum supervendes “Breakfast in America”, però arran de la marxa de Roger Hodgson, a començaments dels 80, es va iniciar la decadència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario