Grup: The Kinks.
Any: 1967.
Formació: Ray Davies, Dave Davies, Pete Quaife i Mick Avory.
Àlbum d’estudi precedent: Face to Face (1966).
Àlbum d’estudi posterior: The Kinks are at the village green preservation society (1968).
El millor: un dels grans treballs dels 60.
El pitjor: poc venut a les dues bandes de l’Atlàntic.
The Kinks havien irromput amb força quan el clàssic “You really got me” es va enfilar fins el número u de les llistes britàniques el 1965. La consolidació del quartet anglès, liderat pel cantant, guitarrista i compositor Ray Davies, va arribar amb l’àlbum “Face to face”, gravat el 1966 i considerada l’obra clau de la banda, encara que molts pensen que va ser superada pel treball analitzat: “Something else by the Kinks”. El disc està catalogat com una de les obres mestres del pop-rock britànic dels anys 60, encara que no es va vendre massa bé, ni al Regne Unit ni tampoc als Estats Units, malgrat que la valoració de la crítica va ser força positiva. A l’Àlbum gairebé totes les cançons estan compostes per Ray, com la famosa “Waterloo sunset”, però el seu germà Dave va ser l’autor de la fantàstica “Death of a clown”. Altres temes significatius són “David Watts” i “Afternoon tea”.
Any: 1967.
Formació: Ray Davies, Dave Davies, Pete Quaife i Mick Avory.
Àlbum d’estudi precedent: Face to Face (1966).
Àlbum d’estudi posterior: The Kinks are at the village green preservation society (1968).
El millor: un dels grans treballs dels 60.
El pitjor: poc venut a les dues bandes de l’Atlàntic.
The Kinks havien irromput amb força quan el clàssic “You really got me” es va enfilar fins el número u de les llistes britàniques el 1965. La consolidació del quartet anglès, liderat pel cantant, guitarrista i compositor Ray Davies, va arribar amb l’àlbum “Face to face”, gravat el 1966 i considerada l’obra clau de la banda, encara que molts pensen que va ser superada pel treball analitzat: “Something else by the Kinks”. El disc està catalogat com una de les obres mestres del pop-rock britànic dels anys 60, encara que no es va vendre massa bé, ni al Regne Unit ni tampoc als Estats Units, malgrat que la valoració de la crítica va ser força positiva. A l’Àlbum gairebé totes les cançons estan compostes per Ray, com la famosa “Waterloo sunset”, però el seu germà Dave va ser l’autor de la fantàstica “Death of a clown”. Altres temes significatius són “David Watts” i “Afternoon tea”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario