El rock psicodèlic va aparèixer mitjan el decenni dels anys 60 tant al Regne Unit, on va acabar amb l’hegemonia que fins llavors havia marcat el fenomen beat, com als Estats Units, on va ser fonamental la irrupció de la contracultura hippy, a la ciutat californiana de San Francisco.
El rock psicodèlic es va caracteritzar per unes cançons llargues, amb lletres surrealistes, críptiques i moltes vegades difícils d’interpretar; per constants improvisacions instrumentals, pels efectes de so i ambientals, que van convertir els concerts en veritables espectacles, i per la relació amb substàncies al·lucinògenes com l’LSD. Moltes d’aquestes característiques, com el llarg minutatge de les peces o la improvisació, van ser claus per a l’aparició del rock progressiu, mentre que una altra de les peculiaritats de la psicodèlia va ser l’enorme influència de la música i la cultura procedents de l’Índia.
Si bé és veritat que molts artistes i bandes es van apuntar a la moda psicodèlica, com va ser els casos, a la Gran Bretanya, dels Beatles, els Animals o els Yardbirds, i als Estats Units, de Jimi Hendrix, els Beach Boys, els Byrds o els Doors, les formacions que més van utilitzar el gènere van ser, al Regne Unit, els primers Pink Floyd, sota el lideratge de Syd Barrett; Soft Machine o Caravan, mentre que a Amèrica del Nord van ser bàsiques les bandes The Grateful Dead (foto), Jefferson Airplane o Quicksilver Message Service.
El rock psicodèlic va passar per la seva època estel·lar durant la segona meitat dels anys 60 i començaments de la dècada dels 70, per caure posteriorment en crisi, com també ho va fer el moviment del flower power. Tanmateix, al llarg dels temps han hagut constants revivals, mitjançant per exemple Echo & the Bunnnymen als 80, Beck als 90 o Kasabian en el segle actual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario