Quan Jay Farrar, Jeff Tweddy i John Stirratt
van decidir posar punt i final a la trajectòria del grup de country alternatiu
Uncle Tupelo, el primer va decidir fundar la banda Son Volt, mentre els seus
companys van formar el conjunt Wilco, establert a la gran urbs de Chicago.
A part de Tweddy (veu i guitarra) i Stirratt
(baix, piano i òrgan), es van integrar a la formació Brian Henneman (guitarra),
Ken Coomer (bateria) i Max Johnston (mandolina i banjo). En principi, Wilco va
seguir amb un estil força semblant al d’Uncle Tupelo, tal com ho va demostrar
el seu àlbum de debut “AM”, que compta amb la fenomenal “Shouldn’t be
ashamed”.
Seguidament el grup d’Yllinois va editar el
doble “Being there” i “Summerteeth”, dos discs de transició molt ben rebuts per
la crítica. Posteriorment, Wilco, que va anar deixant enrere les arrels country
per acostar-se a un estil caracteritzat per l’experimentació i les influències
alternatives, va gravar “Yankee hotel foxtrot”, probablement el seu treball més
reivindicat. L’obra, número 13 als Estats Units, conté la fantàstica i folk
“Jesus, etc.”, “Ashes of the american flags” o “Reservations”.
“A ghost is born”, el seu cinquè àlbum
d’estudi, va suposar el primer top 10 a les llistes de Billboard i va assolir
el premi Grammy a millor disc alternatiu, gràcies a pistes com “Spiders”,
“Handshake drugs” o “The late greats”. Més tard, “Sky blue sky”, el seu major
èxit als Estats Units, va confirmar el grup de Chicago com una de les grans
bandes del rock indie nord-americà, encara que part de la crítica va apreciar
menys risc en la confecció d’una obra que disposa de temes extraordinaris com
“Impossible Germany”, amb un meravellós final instrumental; “Hate it here” i
“On and on and on”.
“Wilco (the album)”, “The whole Love”, el seu treball de més èxit a la
Gran Bretanya, i “Star wars” han estat les últimes edicions de Wilco, que ha
disposat d’altres músics com el bateria Glenn Kotche, el virtuós guitarrista
Nels Cline, el pianista i organista Mikael Jorgensen, el percussionista Spencer
Tweddy, fill de Jeff, i els multiinstrumentistes Jay Bennett, Leroy Bach, Jim
O’Rourke i Pat Sansone.
No hay comentarios:
Publicar un comentario