Ian Curtis es va convertir en cantant del
grup Warsaw, que havien fundat prèviament a Manchester el guitarrista Bernard
Sumner, el baixista Peter Hook i el bateria Stephen Morris. Un mesos més tard,
el quartet va canviar la seva denominació per la de Joy Division, una vegada es
va erigir com una de les bandes cabdals de l’escena britànica del postpunk.
Durant la curta vigència del grup anglès,
Curtis es va veure involucrat en un intens triangle amorós, doncs, després de
casar-se amb una noia del seu barri, sent ja el vocalista de Joy Division es va
enamorar d’una altra dona, fet que li va provocar una profunda angoixa i una
gran inestabilitat psicològica, que va repercutir seriosament en la breu
història de la formació.
En moltes de les peces que Curtis va composar
es podia reflectir l’angoixa que patia el cantant, envoltades d’una densa,
turmentada i gairebé irrespirable atmosfera, encara que curiosament va ser en
l’extraordinària cançó “Love will tear us apart”, potser el tema més comercial
i accessible de Joy Division, on es poden constatar de forma més clara i
diàfana els problemes sentimentals per als quals aleshores passava Ian.
Després de la confecció del segon i últim
àlbum del quartet de Manchester, “Closer”, que va seguir al magnífic “Unknown
pleasures”, un dels millors treballs de la història del rock, i abans
d’emprendre una gira pels Estats Units, Curtis va decidir posar punt i final a
la seva vida. Els altres tres components de la banda, però, lluny d’enfonsar-se,
van continuar endavant amb el nom de New Order, deixant enrere els postulats
sinistres i foscos del postpunk i convertint-se
en una de les formacions clau de la música dance.
