Tot i el seu caràcter d’autèntic mite de
la música rock, els inicis de David Bowie no van ser precisament fàcils, doncs,
pel que fa al públic, no va poder tenir cert èxit fins a la confecció de
l’àlbum “Space oddity”, el segon d’estudi de la seva trajectòria, mentre que,
quant a la crítica, va haver d’esperar al seu primer treball glam: “The man who
sold the world”.
Seguidament, en ple boom del glam rock,
l’anomenat Duc Blanc va editar les obres “Hunky Dory”, l’excel·lent “Ziggy
Stardust and the spiders from mars”, sens dubte, un dels millors discs de la
història de la música popular, i “Aladine sane”.
Posteriorment, després d’una època
considerada de transició, en què va gravar els àlbums “Pin ups”, “Diamond
dogs”, “Young americans”, una aproximació a la música soul nord-americana, i
“Station to station”, el compositor britànic va realitzar una important mutació
per portar a terme, acompanyat del productor Brian Eno, excomponent de Roxy
Music, la seva trilogia berlinesa, caracteritzada per l’avantguarda i l’estil electrònic.
