LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: SONIC YOUTH

 

En un principi, la banda novaiorquesa va ser integrada pel cantant i guitarrista Thurston Moore, el guitarrista Lee Ranaldo, la cantant i baixista Kim Gordon i el bateria Jim Sclavunos, reemplaçat per Bob Bert i més tard per Steve Shelley, que va completar el quartet clàssic. Durant molts anys, la formació nord-americana va romandre en ambients profundament alternatius, període en què van destacar àlbums com “Evol” o “Sister”.

Sonic Youth, en què hi cal significar la potència de les guitarres de Moore i Ranaldo, la distorsió i l’ús de la tècnica del feedback, va assolir un reconeixement d’un públic  més ampli a partir de la confecció del magnífic treball “Daydream nation”, un dels grans clàssics del noise rock i del rock alternatiu de tots els temps, fet que va tenir continuïtat amb les obres “Goo” i “Dirt”, en una època en què els dos guitarristes van iniciar projectes en solitari.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EL NOISE ROCK

 

Avançant-se dues dècades al seu temps, la banda novaiorquesa The Velvet Underground, liderada per Lou Reed i John Cale, ja va fer ús de l’anomenat noise rock i de la tècnica de la distorsió durant la segona meitat dels anys 60, però la gran època del gènere va tenir lloc durant el decenni dels 80, sempre des d’uns ambients profundament alternatius i independents, molt allunyats dels principals focus mediàtics.

Tres podríem dir que van ser les grans formacions del noise rock dels 80, caracteritzat per la gran potència de les guitarres, la distorsió, que es barrejava amb la melodia, i la tècnica del feedback: el conjunt nord-americà Sonic Youth, com The Velvet Underground fundat la gran urbs de Nova York; el grup escocès The Jesus & Mary Chain, establert a Glasgow, i el combo irlandès My Bloody Valentine (foto), amb seu a Dublín, representant del moviment shoegazing, molt reivindicat per la premsa especialitzada i amb una gran influència en el rock alternatiu dels anys 90.

INSPIRAL CARPETS

 

Lloc de fundació: Oldham (Anglaterra).

Formació inicial: Tom Hingley (veu), Clint Boon (teclats i veu), Graham Lambert (guitarra), Martyn Walsh (baix) i Craig Gill (bateria).

Dècades: 90 i 10.

Gèneres: rock independent, dance i Madchester.

Principals àlbums: Life (1990), The beast inside (1991) i Revenge of the goldfish (1992).

El millor: el segell distintiu de l’òrgan de Clint Boon.

El pitjor: no va ser una de les bandes més populars de l’era Madchester.

Inspiral Carpets va fer acte d’aparició durant el període Madchester i el moment àlgid del local La Haçienda, regentat per Tony Wilson, el fundador de la discogràfica independent The Factory. El grup d’Oldham es va caracteritzar per l’òrgan tocat per Clint Boon, tot i que amb el pas dels anys, fet ben evidenciat en l’àlbum “Revenge of the goldfish”, les guitarres van anar guanyant terreny als teclats. Després d’un llarg parèntesi després de la separació, el grup anglès va tornar als estudis de gravació i als escenaris.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: RED HOT CHILI PEPPERS

 

El grup californià va ser fundat a la grans urbs de Los Angeles pels seus dos membres fixes, el cantant Anthony Kiedis i el baixista Flea, a més del guitarrista Jack Sherman i el bateria Cliff Martínez, substituïts respectivament per Hillel Slovak i Jack Irons. El conjunt nord-americà, que va fer ús d’un estil barreja de funk i rock dur fins llavors força original, va passar bastant desapercebut fins a l’edició de l’àlbum “Mother`s milk”, durant la confecció del qual va trobar la mort per sobredosi Slovak. 

El treball “Blood sugar, sex magik”, gravat amb el guitarrista John Frusciante i el bateria Chad Smith, va suposar el primer gran èxit de Red Hot Chili Peppers, que va fer un pas enrere amb el disc “One hot minute”, en què l’excomponent de Jane’s Addiction, Dave Navarro, va substituir Frusciante, convalescent en un centre de desintoxicació, i va triomfar de nou, ja amb John una altra vegada als estudis de gravació, amb el magnífic “Californication”, personalment penso que la seva millor obra.

El conjunt californià s’ha mantingut des de llavors en l’elit del rock mundial, tot i que Frusciante ha abandonat definitivament la banda de Los Angeles, en què ha entrat com a nou membre Josh Kinghoffer.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: PEARL JAM

 

El guitarrista Stone Gossard i el Baixista Jeff Ament, excomponents del grup Green River, van fundar a Seattle, juntament amb el guitarrista Mike McCready i el bateria Dave Krusen, la banda Pearl Jam, que va reclutar el carismàtic cantant i guitarrista californià Eddy Vedder, que es va convertir, amb els líders de Nirvana i Soundgarden, respectivament Kurt Cobain i Chris Cornell, en una de les grans icones del moviment grunge. Des d’un començament, el conjunt nord-americà es va caracteritzar per la seva autenticitat, doncs rebutjava vídeos i entrevistes promocionals i va tenir un important contenciós amb l’empresa Ticketmaster per l’alt preu de les entrades del seus concerts.

Pearl Jam va debutar amb l’històric àlbum “Ten”, tot un clàssic, tant del corrent grunge com de la història del rock alternatiu, però aleshores, tot i que el disc es va enfilar fins al número dos del rànquing de Billboard, el treball es va veure una mica eclipsat per l’impacte que va tenir l’obra “Nevermind”, del trio Nirvana i editat el mateix any. Tanmateix, arran del suïcidi de Cobain i la dissolució del seu grup, el quintet de Seattle, que, excepte pel que fa al lloc de bateria, ha mantingut la mateixa formació, es va convertir indiscutiblement en la banda principal del gènere, fonamentalment gràcies a àlbums com “Vs”, “Vitalogy” i “No code”, obres totes elles que van assolir el número u de les llistes dels Estats Units.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE JOY DIVISION

 

- A means to an end (Closer).

- Disorder (Unknown pleasures).

- Love will tear us apart (Closer).

- New dawn fades (Unknown pleasures).

- Shadow play (Unknown pleasures).

- Transmission (cap àlbum d’estudi).

- Twenty-four hours (Closer). 

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: NIRVANA

 

Trio format a Seattle pel cantant i guitarrista Kurt Cobain, el baixista Krist Novoselic i el bateria Chad Channing. El grup va debutar amb l’abrasiu àlbum “On bleach”, que va suposar només un èxit moderat.

Ja amb Dave Grohl com a bateria, Nirvana va fer història amb el seu segon treball de llarga durada, “Nevermind”, l’impacte del qual va suposar un abans i un després en la història del rock alternatiu, que pràcticament es va convertir en un fenomen de masses. Seguidament, el trio nord-americà va aconseguir igualment triomfar amb l’obra “In utero” i un disc acústic en viu: “MTV Umplugged in New York”.

En ple moment àlgid del grup, Cobain, que no es va adaptar a la fama i la popularitat, sense oblidar la seva tempestuosa relació sentimental amb Courtney Love, líder, cantant i guitarrista de la banda Hole, es va suïcidar, moment en què Novoselic va formar el grup Sweet 75, d’efímera existència, i Grohl va fundar el cèlebre conjunt Foo Fighters.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: SOUNDGARDEN

 

Banda fundada a Seattle pels seus dos components fixos, el cantant i guitarrista Chris Cornell i el guitarrista Kim Thayil, a més del baixista Hiro Yamamoto i el bateria Matt Cameron. Malgrat una trajectòria molt elogiada per la premsa especialitzada, una important regularitat en els seus treballs i al carisma del seu líder, el ja desaparegut Cornell, el grup va acabar d’alguna manera a l’ombra de les dues formacions estel·lars del grunge: Nirvana i Pearl Jam.

El període àlgid de la formació nord-americana, que després de signar un contracte amb la discogràfica independent Sub Pop, va ser la primera formació grunge en fitxar per una multinacional, va tenir lloc amb la confecció de l’àlbum “Superunknown”, número u als Estats Units i el quart d’estudi de la banda, tot i que el grup de l’estat de Washington va tenir igualment una important repercussió amb les obres “Down on the upside” i “King animal”. Arran de la mort de Cornell, Thayil va anunciar que Soundgarden, que ja havia tingut una primera dissolució, desapareixia definitivament.

 

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: MUDHONEY

 

El quartet Mudhoney va ser fundat a Seattle pel cantant, guitarrista i exmembre de Green River Mark Arm, el brillant guitarrista Steve Turner, el baixista Matt Lukin i el bateria Dan Peters. Tot i que amb el pas dels anys la formació va ser molt enfosquida pels èxits de bandes com  Nirvana o Pearl Jam, va aconseguir ser dels primers grups grunge en aconseguir certa celebritat.

El conjunt nord-americà, que va fitxar pel segell independent Sub Pop, va confeccionar l’esplèndid treball “Every Good boy deserves jutge”, un dels àlbums clàssics del grunge, i va mantenir el pols amb les obres “Piece of cake” i  “My Brother the cow”, però Mudhoney, en què Guy Maddison va substituir Lukin, ha seguit posteriorment una trajectòria eminentment underground, molt allunyada dels principals focus i escenaris mediàtics.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EL GRUNGE

 

A finals de la dècada dels 80 del segle XX, en la plujosa ciutat de Seattle, a l’estat occidental de Washington, va aparèixer el moviment grunge, molt emparentat amb la Generació X del cinema, que va tenir directors com Jim Jarmusch, Tom Dicillo o Kevin Smith, i el qual es va veure influenciat per gèneres com el hard rock o el punk rock, sense oblidar la reivindicació de dos intèrprets llegendaris que havien transcorregut per una mala ratxa: Neil Young i Iggy Pop.

En una època en què tres bandes, la de Chicago Afghan Whigs i les de Los Angeles Red Hot Chili Peppers i Hole, comandada per Courtney Love, parella sentimental del líder de Nirvana Kurt Cobain, van triomfar amb un estil similar, a Seattle van sorgir grups fonamentals del gènere com Screaming Trees (foto), Green River, Mudhoney, Soundgarden, Alice & Chains i les dues formacions estel·lars del corrent, la ja significada Nirvana i Pearl Jam, que van aconseguir una enorme celebritat amb dos àlbums històrics, respectivament “Nevermind”, un treball que va canviar la història del rock alternatiu, i “Ten”, que va significar el debut del quintet.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE THE POLICE

 

- Can’t stand losing you (Outlandous d’amour).

- Messagge in a bottle (Regatta de blanc).

- Next to you (Outlandous d’amour).

- Regatta de blanc (Regatta de blanc).

- Roxanne (Outlandous d’amour).

- So lonely (Outlandous d’amour).

- Synchronicity 2 (Synchronicity).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE HOUSEMARTINS

 

Grup fundat a la localitat de Hull, al nord d’Anglaterra, pel cantant P. D. Heaton, el guitarrista Stan Cullimore, el baixista Norman Cook i el bateria Hugh Whitaker, substituït per Dave Hemingway. El quartet va destacar amb un pop senzill i fresc amb dosis d’humor i un cert sarcasme en protesta contra el capitalisme, en una època en què al Regne Unit governava amb mà de ferro la primera ministra conservadora Margaret Thatcher.

Després de només dos àlbums, força ben rebuts tant per la crítica com pel públic, la formació anglesa va decidir deixar-ho estar, quan Heaton va crear el conjunt The Beautiful South, per continuar més tard en solitari, i Cook va muntar el projectes Freak Power i Fat Boy Slim, aquest últim de caire electrònic i, per tant, als antípodes de l’estil que va caracteritzar The Housemartins, una de les formacions que va tornar el protagonisme al pop – rock elèctric a la Gran Bretanya.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE SMITHS

 

The Smiths, grup fundat a Manchester pel carismàtic cantant Morrissey, el guitarrista Johnny Marr, el baixista Andy Rourke i el bateria Mike Joyce, va ser una de les bandes que va tornar el predomini del pop – rock elèctric al Regne Unit, va ser també la formació indie britànica més cèlebre de la dècada dels anys 80 i va tenir una enorme influència, de manera molt especial en el brit pop del decenni dels anys 90.

El quartet anglès, que va comptar amb un duo compositor estel·lar, integrat per Morrissey i Marr, responsables de la lírica i la musica respectivament, el millor britànic des dels temps de John Lennon i Paul McCartney a The Beatles i Mick Jagger i Keith Richard a The Rolling Stones, va editar només quatre àlbums d’estudi, però l’inicial que porta el nom del grup i el tercer d’ells, “The queen is dead”, una veritable obra mestra, un dels millors treballs de la història de la música popular, van merèixer extraordinaris elogis de la crítica.

Després de la dissolució, Morrissey va continuar en solitari i Marr, en una carrera allunyada dels principals focus mediàtics, va formar el grup Electronic, per seguir més tard de manera autònoma.

GRANS BAIXISTES DE LA HISTÒRIA: KIM GORDON

 

Va formar part del grup de noise rock Sonic Youth, juntament amb el cantant i guitarrista Thurston Moore, amb el qual va tenir una relació sentimental; el també guitarrista Lee Ranaldo i el bateria Steve Shelley. Kim Gordon, que també va exercir de vocalista de la banda novaiorquesa, va ser clau en àlbums de la formació, una de les més admirades del rock alternatiu de les dues últimes dècades del segle XX, com “Daydream nation”, “Goo” i “Dirty”, tres obres que van merèixer els elogis de la crítica especialitzada. La baixista va escriure un llibre sobre la seva experiència al conjunt nord-americà: “La chica de la banda”.

Una cançó: Teen age riot (Daydream nation – Sonic Youth).

Un àlbum: Daydream nation (Sonic Youth).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EL RETORN DEL POP – ROCK ELÈXTRIC AL REGNE UNIT

 

Entre finals del decenni dels 70 i començaments de la dècada dels 80, després de la tempesta punk i en el marc de la new wave, el Regne Unit es va omplir de formacions que utilitzaven abastament els teclats i tecnologies avançades com els sintetitzadors, però la situació va canviar mitjan els anys 80 amb el retorn del pop – rock elèctric i el clàssic format integrat per cantant, guitarrista, baixista i bateria.

Encara que també hi va destacar el grup de Hull The Housemartins, que va editar dos àlbums molt reivindicats, la gran banda del període va ser el quartet de Manchester The Smiths, una de les grans formacions independents de la dècada dels 80, amb una gran influència en el brit pop, que va tenir lloc al decenni dels 90, amb dos homes cabdals al capdavant, el cantant Morrissey i el guitarrista Johnny Marr (tots dos a la foto), i amb un treball, “The queen is dead”, que té la consideració de ser una de les obres mestres de la història de la música popular.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: PHIL COLLINS

 

Quan Genesis ja portava alguns anys d’activitat i s’havia consolidat com una de les formacions cabdals de rock progressiu, Phil Collins hi va entrar com a bateria. Tanmateix, després de l’edició de l’històric doble àlbum conceptual “The lamb lies down on Broadway”, el cantant i líder de la banda, Peter Gabriel, va abandonar el grup britànic i Collins el va substituir en les dues funcions.

Amb ell al capdavant, Genesis es va anar transformant en una banda pop i comercial, capaç d’arribar a un ampli ventall de públic, en un període en què la carrera en solitari de Gabriel, pel contrari, va estar marcada per l’avantguarda i l’experimentació. De manera paral·lela a la trajectòria del conjunt anglès, Collins es va llançar en solitari, mitjançant un estil molt semblant al que havia assolit el grup, i es va convertir en una de les grans estrelles de la dècada dels 80.