- Hey you ! (The wall).
- Matilda Mother (The piper at the gates of
dawn).
- Shine on you Crazy Diamond (Wish you were
here).
- Time (Dark side of the moon).
- Us and them (Dark side of the moon).
- Welcome to the Machine (Wish you were here).
- Wish you were here (Wish you were here).
Lloc de fundació: Tucson (Estats Units).
Formació fixa: Joey Burns (veu i diferents
instruments) i John Convertino (diferents instruments).
Dècades: 90, 00, 10 i 20.
Gèneres: americana, rock
alternatiu, country alternatiu i world music.
Principals àlbums: Carried to dust (2008) i
Algiers (2012).
El millor: l’ús de varis gèneres.
El pitjor: una trajectòria profundament
underground.
Els multi-instrumentistes Joey Burns i John
Convertino van fundar a la ciutat de Tucson, a l’estat d’Arizona, el grup
Calexico, que va fer ús de varis gèneres, com el pop, el rock, la música
alternativa, el jazz, el country i de manera especial la world music, doncs el
duo va introduir els sons mexicans dels mariachis. La formació s’ha mostrat en
tot moment des d’un sector underground, encara que discs com “Carried to dust”
van tenir cert èxit comercial.
- Buick Mackane (The slider).
- Cosmic dancer (Electric
warrior).
- Girl (Electric warrior).
- Jeepster (Electric warrior).
- Life’s gas (Electric warrior).
- Rabbit fighter (The slider).
- Ballrooms of mars (The slider).
Fundador del llegendari grup
britànic de rock psicodèlic i progressiu Pink Floyd, amb el bateria Nick Mason,
el teclista Richard Wright i el cantant i guitarrista Syd Barrett, després
substituït per David Gilmour, el baixista Roger Waters va ser l’home fort de la
banda anglesa arran de la marxa de Barrett i va ser clau en històrics àlbums
com l’inicial i reivindicat “The piper at the gates of down”, “Dark side of the
moon”, “Wish you were here”, “Animals” o el doble “The wall”, després del qual
va mantenir grans diferències amb la resta dels components de la formació i va
decidir abandonar-la per seguir projectes en solitari.
Una cançó: Another brick in the
wall, part II (The wall, Pink Floyd).
Un àlbum: The Wall (Pink Floyd).
- All the way (Technique).
- Blue Monday (Power, corruption
and lies).
- Love vigilantes (Low – life).
- Regret (Republic).
- Round and round (Technique).
- Run (Technique).
- The perfect kiss (Low – life).
- El fenomen de The Beatles
(foto) i la seva evolució cap a altres gèneres al marge del beat.
- El rythm & blues britànic,
amb bandes com The Rolling Stones, The Animals, The Yardbirds, John Mayall
& The Bluesbreakers, Cream, The Who, The Kinks o Small Faces.
- L’anomenada british invasion,
protagonitzada essencialment per grups beat.
- L’auge de la Motown a Detroit,
amb Marvin Gaye, Stevie Wonder, The Supremes, The Temptartions, The Four Tops o
The Miracles.
- La gran època del folk, amb Bob
Dylan, Joan Báez o el trio Peter, Paul & Mary.
- L’era daurada de la música soul,
amb Aretha Franklin, James Brown, Otis Redding o Wilson Pickett.
- La contra-cultura del flower
power sorgida a San Francisco i la influència del moviment hippy, que va recórrer
la resta de l’estat de Califòrnia, la totalitat dels Estats Units, el Regne
Unit, l’Europa continental i fins i tot l’Espanya franquista.
- La ruptura musical de gèneres
avantguardistes com el jazz rock, el rock psicodèlic, el rock progressiu, el rock
simfònic o el hard rock.
- La presència de brillants
guitarristes com Eric Clapton, Jeff Beck, Jimmy Page, Jimi Hendrix o Duane
Allman.
- El sorgiment de formacions
històriques com Pink Floyd, Soft Machine, Jimi Hendrix Experience, The Doors,
The Velvet Underground, King Crimson o Yes.
- Almost ready (Beyond).
- Be a part (Give a glimpse of
what yer not).
- Been there all the time
(Beyond).
- Freak scene (Bug).
- Lost all day (Give a glimpse of
what yer not).
- Pick me up (Beyond).
- Raisans (You’re living all over
me).
Cantant, guitarrista, compositor,
líder i productor del llegendari grup britànic Dire Straits, Mark Knopfler va
acabar dirigint amb mà de ferro l’emblemàtica banda com si es tractés d’una
eina personal. El conjunt anglès va passar a la història per clàssics com
“Sultans of swing” o “Tunnel of love”, àlbums com l’inicial de títol homònim,
“Making movies” o el supervendes “Brothers in arms” o la perícia instrumental
de Knopfler, tot i que alguns li van criticar la manera excessivament higiènica de
tocar la guitarra.
Una cançó: Tunnel of love (Making
movies – Dire Straits).
Un àlbum: Making movies (Dire
Straits).
- Bone Machine (Surfer Rosa).
- Debaser (Doolittle).
- Gauge away (Doolittle).
- Gigantic (Surfer Rosa).
- Here comes your man (Doolittle).
- Monkey gone to heaven
(Doolittle).
- Where is my mind ? (Surfer
Rosa).
- Amb la seva marxa a Alemanya
per realitzar el servei militar, va finalitzar l’època daurada d’Elvis Presley.
- Els problemes judicials de
Chuck Berry i Jerry Lee Lewis.
- La mort en accident aeri de
Buddy Holly (foto), The Big Bopper i Richie Valens.
- La desaparició en accident de
carretera d’Eddy Cochran.
- Els problemes de salut de Carl
Perkins i Gene Vincent.
- Les reticències cap al nou
gènere de la societat nord-americana més conservadora
- El racisme latent que encara hi
havia als Estats Units dels 50.
- Els puristes del jazz, el
country i el blues no van congeniar massa bé amb el nou gènere.
- Certa domesticació del rock a
finals del decenni.
- El Regne Unit va ser llavors un
simple receptor passiu.
Durant la dècada dels 80 del
passat segle XX, un període en què es van consolidar les emissores FM i en la
qual es va crear el canal MTV, hi va haver una clara demarcació entre la música
de caire comercial i aquella de característiques independents i alternatives,
que es va haver de refugiar en petits segells discogràfics, dials radiofònics
minoritaris o espais de concerts de reduïdes dimensions.
Tanmateix, a partir del decenni dels
90, mitjançant el gènere grunge, que va sorgir a finals de la dècada anterior a
la ciutat de Seattle, i més concretament del segon àlbum d’una de les seves
bandes, “Nevermind” de Nirvana, el rock alternatiu va realitzar un canvi
important i pràcticament es va convertir també en un estil de masses. En els
últims 30 anys no és estany observar formacions teòricament independents, com
les nord-americanes Pearl Jam i Red Hot Chili Peppers o les britàniques Muse i
Arctick Monkeys, en estadis de grans dimensions, com sempre ho han fet
estrelles comercials com Beyoncé (foto), Rihanna, Britney Spears o Taylor
Swift.
El cantant i compositor de
Barnwell, ciutat de l’estat de Carolina del Sud, ha estat una de les grans
estrelles de la música afroamericana des de la dècada dels 50 fins al primer decenni
de l'actual segle, quan va morir, amb una brillant, prolífica i llarga trajectòria que va transcórrer
pel blues, el rythm & blues, el soul i el funk. Brown va passar també a la
celebritat pels seus espectaculars, meravellosos, emocionants i recordats
concerts en viu, fet ben reflectit en els seus àlbums en directe, com els gravats
a l’Apollo de Haarlem, a Nova York.
Una cançó: It’s a man’s mans
man’s world (It’s a man’s man’s man’s world).
Un àlbum: Live at the Apollo.
.jpg)
La banda novaiorquesa Public
Enemy ha estat reconeguda com la més cèlebre durant l’època daurada del hip
hop, fonamentalment gràcies a l’elogiat i aclamat àlbum “It takes a nation of
milions to hold us back”, una de les grans fites de la història de la música
popular del segle XX.
Public Enemy va ser formada pels
cantant Chuck D i Flavor Flav, únics membres fixos de la formació que van anar
realitzant canvis de personal, i va brillar igualment amb treballs com “Yo !
Burn rush the show”, “Fear of black planet”, “Apocalypse 91... the Enemy
strikes black” o “Muse sick-n-hour mess age”, tots ells exemples de protesta
político-social i de reivindicació de la cultura afroamericana.
Amb la influència rebuda de la
totalitat de la música negra que va impregnar gèneres com el blues, el rythm
and blues, el soul, molt especialment el funk i la disco music, a finals de la
dècada dels anys 70 va aparèixer als carrers i les places de Nova York la
contracultura del hip hop.
Segurament, però, el gènere va
transcórrer per la seva època daurada entre finals del decenni dels 80 i inicis
dels anys 90, quan van brillar conjunts com Public Enemy i Beastie Boys (foto)
i solistes com Eminem. El hip hop, un estil de protesta política i social que ha tornat a posar
d’actualitat el black power característic de finals de la dècada 60 i
començaments dels 70, ha tingut una enorme influència a la resta dels Estats
units, la Gran Bretanya, l’Europa continental o l’estat espanyol, on han
aparegut bandes com els madrilenys Ska - P, els gallecs Def con Dos o els
valencians Zoo.
- Elevate me later (Crooked rain,
crooked rain).
- Fillmore jive (Crooked rain,
crooked rain).
- Here (Slanted and enchanted).
- In the mouth a desert (Slanted
and enchanted).
- Range life (Crooked rain,
crooked rain).
- Summer babe (Slanted and enchanted).
- Trigget cut (Slanted and
enchanted).
El britànic Brian Molko (veu i
guitarra) i el suec Stefan Olsdal (baix i guitarra) es van conèixer a Luxemburg
i posteriorment van fundar a Londres el grup Placebo, al qual es va unir
temporalment Robert Schultzberg (bateria).
El grup anglès ha triomfat
mitjançant una carrera força regular i a través d’àlbums com l‘inicial de títol
homònim, “Without you i’m nothing”, “Black market music”, “Meds” o “Battle for
the sun”, tots top 10 a les llistes de la Gran Bretanya.
