.jpg)
- Everybody hurts (Automatic for the people).
- Finest worksong (Document).
- Is the end of the world as we know it, and i
feel fine (Document).
- Loosing my religion (Out of time).
- Man of the moon (Automatic for the people).
- Near Wild heaven (Out of time).
- Orange crush (Green).
.jpg)
- El nivell d’algunes formacions postpunk, com
Joy Division, The Cure (foto) o Echo & the Bunnymen.
- Dépéche Mode va ser la millor, més influent i
prolífica banda del synth pop.
- El naixement de l’indie rock britànic, sota la
direcció de segells discogràfics com The Factory.
- L’interessant rock alternatiu nord-americà,
amb grups com REM, Pixies, Hüsker Dhu, The Jayhawks, Dinosaur Jr. o The
Replacements.
- La gran popularitat de què van gaudir els dos
principals conjunts de la moda dels nous romàntics: Duran Duran i Spandau Ballet.
- L’època daurada del heavy metal, sobretot al Regne Unit, amb bandes
com AC / DC, Iron Maiden, Motörhead o Van Halen.
- El retorn del rock elèctric amb The Smiths al
capdavant.
- El fenomen Madchester a finals de la dècada,
amb grups com New Order, Happy Mondays, The Stones Roses, The Charlatans o
Inspiral Carpets.
- El sorgiment a Seattle del corrent grunge,
que es consolidaria durant als anys 90.
- La irrupció a la capital espanyola de la
movida madrilenya.
.jpg)
Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació inicial: Sonya Madam (veu), Glenn
Johanson (guitarra), Debbie Smith (guitarra), Alex Keyser (baix) i Andy
Henderson (bateria).
Dècades: 90, 00 i 10.
Gèneres: rock
independent i brit pop.
Principals àlbums: Everyone’s got one (1994) i
On (1995).
El millor: els dos primers àlbums.
El pitjor: la decadència posterior.
La cantant d’origen indi Sonya Madam i el
guitarrista suec Glenn Johanson van formar a Londres la banda Echobelly, que es
va unir a la moda del brit pop amb unes arrels que venien del glam rock, la new
wave i el grup The Smiths, convertint-se Morrissey en un fan del conjunt.
Després de dos àlbums d’estudi ben rebuts per la crítica, va arribar la crisi,
la posterior separació i la reunió només amb Madam i Johansson com a membres
originals.
.jpg)
Músic californià d’origen mexicà, Carlos
Santana va fundar el grup que portava el seu cognom i es va presentar al
festival de Woodstock, protagonitzant la banda una de les actuacions estel·lars
del mític esdeveniment hippy celebrat l’estiu de 1969. El conjunt de San
Francisco va obtenir els elogis de la crítica amb els seus dos primers àlbums
d’estudi, el primer anomenat simplement “Santana” i sobretot el segon,
“Abraxas”, i posteriorment es va acostar al gènere jazz, en l’època en què
aquest estil es va fusionar plenament amb el rock.
Una cançó: Samba pa tí (Abraxas).
Un àlbum: Abraxas.
.jpg)
- On call (Because of the times).
- Ragoo (Because of the times).
- Reverend (Walls).
- Temple (Mechanical bull).
- The face (Come around sundown).
- Trani (Youth and young manhood).
- Wait for me (Mechanical bull).
.jpg)
- La separació de The Beatles (a la foto, el
seu comiat al terrat d’Abbey Road).
- Les morts d’icones dels anys 60 com Janis
Joplin, Jimi Hendrix, Jim Morrison, Cass Elliot, Gram Parsons o Keith Moon.
- La desaparició de valors dels 70 com Duanne
Allman, Marc Bolan, Ronnie Van Zandt o John Bonham.
- El rock progressiu i simfònic va acabar
esgotat i allunyat de la realitat social.
- La degeneració final del glam rock.
- El fugaç període que va tenir el punk rock
original.
- Els continuats escàndols protagonitzats per
The Sex Pistols.
- Els festivals a l’aire lliure, tan populars
durant el flower power, van perdre interès.
- A l’estat espanyol, el gènere pop – rock va
donar pas a un estil més lleuger i melòdic.
- França continuava donant l’esquena al rock.
.jpg)
Lloc de fundació: Los Angeles (Estats Units).
Formació: Danielle Haim (veu, guitarra i
bateria), Este Haim (baix i veu) i Alana Haim (teclats, guitarra, baix i veu)
Dècades: 10 i 20.
Gèneres: pop, rock i
rythm & blues.
Principal àlbum: Women in music pt III (2020).
El millor: la capacitat instrumental de les
components.
El pitjor: una trajectòria encara incipient.
Les germanes Danielle, Este i Alana Haim,
provinents d’una família de músics, han estat sempre força valorades per tocar
diferents instruments i fer-ho a més amb força perícia tècnica. El trio
californià ha estat, mitjançant un estil força pulcre, elegant i sofisticat,
més rocker quant als escenaris, elogiat per la crítica, sobretot amb el seu
tercer àlbum “Women in music pt III”, que va obtenir un premi Grammy.
Anomenat el rei del soul, durant l’època
daurada d’aquest gènere de la música afroamericana, en el decenni dels anys
60 del segle XX, el cantant i compositor nord-americà Otis Reeding, nascut a la
localitat de Dawson, a l’estat de Georgia, va deixar per a la posteritat títols
com “Respect”, versionat per Aretha Franklin, o l'històric “(Sitting on) the
dock of the bay”, a part de realitzar una celebrada versió del tema de The Rolling Stones “(I can’t get no) satisfaction”. Redding, que va actuar al
festival hippy de Monterey, a l’estat de California, va morir en el seu auge de
fama i popularitat en un accident aeri.
Una cançó: (Sitting on) the dock of the bay.
Un àlbum: Otis blue / Otis Redding sings soul.
- Desperado (Desperado).
- Doolin’ Dalton (Desperado).
- Hotel California (Hotel California).
- New kid in town (Hotel California)
- One of these nights (One of these nights).
- Tequila sunrise (Desperado).
- Wasted time (Hotel California).
- El glam rock, que va marcar bona part del
primer lustre del decenni.
- L’aparició o consolidació de grans estrelles
com Neil Young, David Bowie (foto), Elton John, Bruce Springsteen o Elvis
Costello.
- L’enfortiment de la fusió del rock amb altres
gèneres com el jazz o el country.
- La consolidació del hard rock.
- L’època estel·lar del rock progressiu i
simfònic.
- L’auge del Southern rock, amb conjunts com
The Allman Brothers Band i Lynyrd Skynyrd.
- Grups ja veterans, com The Rolling Stones o
The Who, van transcórrer per un període extraordinari.
- La gran dècada de formacions com Led
Zeppelin, Deep Purple, King Crimson, Yes, The Eagles, Queen, Genesis o Roxy
Music.
- La confecció d’àlbums històrics com “Who’s
next” (The Who), “The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from mars”
(Bowie), “London calling” (The Clash) o “Sticky fingers” i “Exile on Main st”
(The Rolling Stones).
- L’explosió l’any 1976 del punk rock, gènere
que es va consolidar un any més tard.
Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació: Karen O (veu i piano), Nick Zinner
(guitarra i teclats) i Brian Chase (bateria).
Altres components bàsics: David Pajo
(guitarra).
Dècades: 00 i 10.
Gèneres: garage rock,
punk revival i rock alternatiu.
Principals àlbums: Show your bones (2006) i
Mosquito (2013).
El millor: les ressenyes de “Show your bones”.
El pitjor: no aconseguir un salt comercial
evident.
En plena època d’apogeu de revival garage als
Estats Units, amb bandes com The Strokes o The White Stripes, va ser fundat a
Nova York el conjunt Yeah Yeah Yeahs, que igualment va introduir nocions de
punk en el seu repertori. La formació nord-americana, que ha estat comparada
als també novaiorquesos i cèlebres The Strokes, va assolir el seu moment àlgid
amb l’elogiat àlbum “Show your bones”.
El passat 6 de març va morir víctima del càncer
el cantant, guitarrista, compositor, actor, escriptor i poeta Pau Riba, un dels
màxims exponents de la cultura en llengua catalana dels segles XX i XXI.
Riba, nascut a Palma de Mallorca, va ser un
músic polifacètic, doncs va ser inclòs com un dels setze jutges de la nova
cançó catalana i està considerat també un dels pioners de la música eminentment
rock interpretada en català, quan va ser per exemple un dels grans protagonistes
del rock laietà.
El moment culminant de Riba va ser la confecció
de l’àlbum “Diòptria”, considerat des de diferents mitjans de comunicació el
millor disc compost mai en llengua catalana. L’obra, que conté diversos gèneres
com el folk, el rock, la psicodèlia o el rock progressiu, va tenir la
col·laboració del grup Om, en què Toti Soler va evidenciar que era un
guitarrista que perfectament podia estar a l’altura de genis internacionals com
Eric Clapton o Jimi Hendrix.
Riba, que va viure intensament la contra-cultura
hippy i va actuar al Canet Rock, en un període de la seva vida que va habitar a
l’illa de Formentera, va seguir interpretant, composant, actuant i escrivint
pràcticament fins l’últim dia abans de la seva mort, sent recordat com un dels
principals intel·lectuals contemporanis de la cultura catalana.
- Behind the Wheel (Music for the masses).
- Enjoy the silenci (Violator).
- Never let me down again (Music for the
masses).
- Personal Jesus (Violator).
- Policy of truth (Violator).
- The things you said (Music for the masses).
- World in my eyes (Violator).
Normalment, els líders d’una banda de rock acostumen
a ser-ho els vocalistes o els guitarristes, tot i que també tenim exemples de
baixistes i, en menor mesura, de bateries. Aquest últim és el cas de la mítica
formació californiana de country pop The Eagles, que va comptar com a
principals referents amb el cantant i bateria Don Henley i el vocalista i
guitarrista Glenn Frey. El primer, membre fundador i fix del llegendari grup
nord-americà, va ser un dels compositors i músics més importants del decenni
dels anys 70 i un home clau en obres com “Desperado”, “On the border”, “One of
these nights” i “Hotel California”.
Una cançó: Hotel California (Hotel California -
The Eagles).
Un àlbum: Hotel California (The Eagles).
- Better day (Marchin’ already).
- It’s a beautiful thing (Marchin’ already).
- One for the road (Moseley shoals).
- The circle (Moseley shoals).
- The day we caught the train (Moseley shoals).
- The riverboat song (Moseley shoals).
- Travellers tune (Marchin’ already).
Si a alguna persona no massa involucrada en la
història de la música pop – rock li preguntem si coneix el grup britànic Procol
Harum, probablement contestaria que no, però, en canvi, si li qüestionéssim si
ha escoltat vàries vegades el seu gran èxit, “A wither shade of pale”, o li
féssim escoltar la melodia, segurament la resposta seria afirmativa.
Procol Harum va ser la formació que va crear
aquesta excel·lent cançó, una de les més belles de la història de la música
popular, un dels clàssics de l’era marcada per la contra-cultura hippy, editada
durant l’estiu de 1967, el de la pau i l’amor, i igualment considerada una de
les peces pioneres de rock simfònic.
El passat 19 de febrer va morir Gary Brooker
(foto), cantant, pianista i líder de Procol Harum i compositor d’”A wither
shade of pale”, que a l’Espanya franquista es va conèixer amb el títol de “Con
su blanca palidez”. Malauradament, la seva desaparició va passar bastant
desapercebuda en diferents mitjans de comunicació.
Tanmateix, el tema va ser el clàssic “One
wonder hit”, és a dir, l’únic gran èxit d’una banda que mai va poder superar
l’impacte d’aquell enorme hit i que la resta de la seva trajectòria va
transcórrer molt allunyada dels principals focus mediàtics.
- Ask the angels (Radio Ethiopia).
- Because the night (Easter).
- Frederick (Wave).
- Free money. (Horses)
- Pumping my heart (Radio Ethiopia).
- Till victory (Easter).
- We three (Easter).
- La decadència de la major part de les
estrelles del rock’n roll dels anys 50.
- La crisi del beat mitjan la dècada.
- L’estranya mort del guitarrista de The
Rolling Stones Brian Jones (foto).
- La desaparició en accident aeri del rei del soul
Otis Redding.
- La marxa, després d’un sol àlbum, de Syd
Barrett de Pink Floyd, molt afectat pels efectes de l’LSD.
- Els continus escàndols provocats pel cantant
i líder de The Doors Jim Morrison.
- La inestabilitat psicològica de Janis Joplin
i Jimi Hendrix.
- Els problemes que va tenir Bob Dylan en el
moment que va decidir electrificar la seva música.
- L’enfrontament entre els dos líders de The
Beatles, John Lennon i Paul McCartney, que desembocaria en la dissolució del
mític grup.
- La poca repercussió de la música pop – rock
en estats europeus com Alemanya o França.
