ANDREW BIRD

 

Lloc de naixement: Lake Forest (Estats Units).

Dècades: 90, 00, 10 i 20.

Gèneres: rock alternatiu, jazz, swing, folk i cantautor.        

Principals àlbums: Nobel beast (2009), Break it yourself (2012) i Are you Serious ? (2016).

El millor: virtuós del violí.

El pitjor: una trajectòria bàsicament underground.

Multi-instrumentista, tot i que ha destacat especialment en el violí, del qual està considerat un virtuós, Andrew Bird va formar part durant els seus inicis musicals de grups especialitzats en els gèneres del swing i el jazz, tot i que després ha exercit de cantautor i ha optat per estils com el folk. Encara que la seva carrera ha estat normalment allunyada del gran públic, va tenir la dècada anterior un període certament comercial.

DAMIEN JURADO

 

Lloc de naixement: Seattle (Estats Units).

Dècades: 90, 00, 10 i 20.

Gèneres: rock alternatiu, folk i cantautor.    

Principals àlbums: Rehearsals for departure (1999), I break chairs (2002) i The horizon just laughed (2018).

El millor: el beneplàcit de la crítica.

El pitjor: molt lluny del gran públic.

Natural de la ciutat de Seattle, a l’estat de Washington, no és estrany doncs que comencés la seva carrera mitjançant el segell local Sub Pop, el mateix que va editar discs de moltes bandes grunge. Jurado, que s’ha vist influenciat per cantautors com Bob Dylan, Neil Young o Nick Drake, ha tingut una trajectòria que rarament ha superat la fase underground i en els darrers anys ha creat la seva pròpia discogràfica: “Maraqoqa”.

EL MILLOR I EL PITJOR DE BANDES DE POP – ROCK: BLUR

 

El millor:

- Damon Albarn, Graham Coxon, Alex James i Dave Rowntree han format sempre part del grup.

- “Parklife” és una de les grans obres de la dècada dels 90.

- El renaixement aconseguit amb el treball de títol homònim una vegada ja havia quedat enrere el brit pop.

- Sis dels seus vuit discs de gran format han arribat al lloc més alt de les llistes britàniques.

El pitjor:

- La batalla mediàtica amb Blur no el va beneficiar.

- “The great escape” va suposar un clar pas enrere després del magnífic “Parklife”.

- Poca cosa es pot dir de la formació britànica després del seu àlbum de títol homònim.

- Les experiències d’Alborn amb Gorillaz i The Good, the Bad & the Queen van portar la inestabilitat a la banda.

EL MILLOR I EL PITJOR DE BANDES DE POP – ROCK: OASIS

 

El millor:

- “Definitely maybe”, un debut espectacular, tant per part de la crítica com del públic.

- “(What’s the story) Morning glory” està considerat un dels grans àlbums del brit pop i, en línies generals, del decenni dels anys 90.

- La capacitat compositiva de Noel Gallagher.

- Potser l’únic grup del brit pop que va saber emular la british invasion dels anys 60.

El pitjor:

- Les contínues disputes entre els germans Noel i Liam Gallagher, que finalment van portar a la dissolució del grup.

- La marxa de tots els membres originals de la banda, excepte els Gallagher, després dels tres primers àlbums d’estudi.

- Certes acusacions per presumpta manca d’originalitat i de voler imitar el seu gran referent The Beatles.

- La “guerra” mediàtica amb Blur. 

EL MILLOR I EL PITJOR DE BANDES DE POP – ROCK: DIRE STRAITS

 

El millor:

- Mark Knopfler va exercir de cantant, guitarrista, líder, compositor i productor del grup.

- La formació britànica va tenir la personalitat de no involucrar-se en cap de les dues tendències del segon lustre dels 70, el rock progressiu i el punk rock.

- L’àlbum inicial de títol homònim i “Making movies”, tercer d’estudi de la seva trajectòria.

- L’espectacular èxit del treball supervendes “Brothers in arms”.

En contra:

- Mark Knopfler sempre ha fet i desfet segons la seva conveniència.

- Les crítiques al líder per l’excessiva elegància alhora de tocar la guitarra.

- “Brothers in arms” va tenir punts força comercials, higiènics i sofisticats.

- Posteriorment, només un àlbum d’estudi realitzat.

EL MILLOR I EL PITJOR DE BANDES DE POP – ROCK: THE SMITHS

 

El millor

- Un debut aclamat amb un àlbum de títol homònim.

- “The queen is dead” és probablement la millor obra de la dècada dels 80 i una de les més extraordinàries de la història de la música pop – rock.

- El duo compositiu que van formar el cantant i lletrista Morrissey i el guitarrista Johnny Marr.

- Col·laborar decisivament en el retorn del protagonisme del pop – rock elèctric.

El pitjor

- Les diferències entre Morrissey i Marr van portar a la dissolució.

- Només la realització de quatre àlbums d’estudi.

- El segon disc de llarga durada, “Meat is murder”, número u a les llistes britàniques, va significar un petit pas enrere respecte al debut.

- Certes obsessions i manies del cantant.

EL MILLOR I EL PITJOR D’INTÈRPRETS DE POP – ROCK: BRUCE SPRINGSTEEN

 

El millor

- L’èxit obtingut amb “Born to run”, el seu tercer treball de llarga durada.

- Sempre he pensat que “Darkness on the edge of town” és el millor àlbum del Boss.

- El doble “The river” va acostar Springsteen a un públic global.

- L’espectacular triomf amb “Born in the USA”, una de les obres més venudes de la història.

El pitjor

- Els inicis no van ser senzills.

- Cert acostament a la música comercial durant el decenni dels 80.

- Es podria dir que des de “Tunnel of love” cap àlbum d’Springsteen ha passat de manera important a la història.

- La dificultat de treballs com els folk “Nebraska” o “The ghost of Tom Joad”.

EL MILLOR I EL PITJOR DELS INTÈRPRETS DE POP – ROCK: PULP

 

El millor

- Jarvis Cocker és indubtablement un dels grans compositors britànics de la història.

- “His’n hers” va significar per fi el triomf del grup de Sheffield.

- “Different class” està considerat el moment àlgid de Pulp, una de les principals fites del brit pop i un dels treballs imprescindibles del decenni dels 90.

- “This is hardcore” va completar una trilogia d’àlbums espectacular.

El pitjor

- La travessia pel desert que va haver de suportar el conjunt anglès.

- Com va succeir amb Suede i altres bandes del brit pop, Pulp va quedar una mica enfosquit pel poder mediàtic d’Oasis i Blur.

- Segurament, la formació britànica mai ha pogut superar l’impacte de “Different class”.

- Cap disc editat des de “We love life”.