MOMENTS DECISIUS DE LA MÚSICA ROCK: THE CLASH GRAVA “LONDON CALLING”

 

En un principi, durant els inicis del punk rock, el quartet The Clash, liderat pels cantants i guitarristes Joe Strummer i Mick Jones, va estar una mica a l’ombra dels escàndols de The Sex Pistols, però a poc a poc es va anar erigint en la millor banda del gènere, tot i que la seva música va traspassar clarament les seves característiques, tal com ho va demostrar l’obra mestra “London calling”, el seu tercer àlbum, que compta amb pistes com la que li dona títol, “Hateful”, “Rudie can’t fail”, “Spanish bombs”, “Clampdown”, “The guns of Brixton” i “Train in vain”.

MOMENTS DECISIUS DE LA MÚSICA ROCK: ES SUÏCIDA IAN MORRIS

 

Joy Division va suposar una de les principals formacions de l’era postpunk i una de les grans apostes del segell discogràfic independent The Factory, sent les darreres dècades una de les bandes més reivindicades de la història. Després de la gravació de dos àlbums molt elogiats per la crítica, el cantant del quartet de Manchester, Ian Morris, turmentat per una relació extramatrimonial que va marcar moltes de les lletres de les cançons del grup, va decidir posar punt i final a la seva vida. Després del suïcidi de Curtis, els seus companys van fundar el conjunt dance New Order.

MOMENTS DECISIUS DE LA MÚSICA ROCK: JANIS JOPLIN IMPRESSIONA A MONTEREY

 

John Phillips, líder i compositor del quartet The Mamas & the Papas, va organitzar el mes de juny de 1967 el festival de Monterey, a l’estat de Califòrnia, que va obrir simbòlicament l’estiu hippy de la pau, l’amor i les flors. En l’esdeveniment hi va actuar la banda psicodèlica The Big Brother & the Holding Company, que acabava de contractar una jove cantant texana anomenada Janis Joplin, que va causar sensació i va impressionar amb una interpretació extraordinària. No obstant, la vocalista no va tenir, en el sentit anímic, una vida senzilla i trobaria la mort tres anys després.

MOMENTS DECISIUS DE LA MÚSICA ROCK: DAVID BOWIE EDITA L’ÀLBUM TEMÀTIC DE ZIGGY STARDUST

 

Els començaments de David Bowie no van ser precisament senzills i durant aquells anys va aconseguir èxits aïllats com el single “Space Oddity” o el treball de llarga durada glam “Honky dory”. Seguidament, i encara dins el moviment que va marcar el primer lustre de la dècada dels 70, l’artista anglès va presentar l’obra conceptual “The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from mars”, sense cap mena de dubte un dels millors discs de la història del rock, on sobresurten pistes com “Five years”, “Moonage daydream”, “Starman”, “Lady Stardust” o “Ziggy Stardust”.

MOMENTS DECISIUS DE LA MÚSICA ROCK: THE BEATLES TRIONFEN ALS ESTATS UNITS

 

Durant la primera meitat de la dècada dels 60 del segle XX no era usual que un intèrpret o un grup britànics aconseguissin un gran èxit a l’altra banda de l’oceà Atlàntic. Per aquest motiu, el triomf del quartet de Liverpool als Estats Units, dins del capítol que es va conèixer com a british invasion, va tenir la consideració d’històric. John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr van ser rebuts com a autèntics ídols a la seva arribada a Nova York, van ser convidats a espais televisius nord-americans, van omplir diferents recintes i van portar els seus discs al número u de Billboard.

30 ANYS SENSE KURT COBAIN

 

El moviment grunge va sorgir a Seattle a finals de la dècada dels 80 i es va consolidar a principis del decenni dels 90, destacant bandes com Green River, Screaming Trees, Mudhoney, Soundgarden, Alice & Chains, Pearl Jam o Nirvana.

El grup Nirvana va ser fundat pel cantant i guitarrista Kurt Cobain, el baixista Krist Novoselic i el bateria Chad Channing, que va ser substituït per Dave Grohl. Després de debutar amb l’abrupte àlbum “Bleach”, ja amb el trio clàssic el conjunt nord-americà va editar el treball “Nevermind”, que per a molts analistes va significar un abans i un després en la història del rock independent i alternatiu.

Després d’un tercer àlbum d’estudi, “In utero”, i un treball en directe gravat a Nova York, l’estat anímic de Cobain va anar empitjorant a causa de diferents factors, com el record d’unes infància i adolescència complicades, la important animadversió a la fama, l’addicció a l’heroïna o una difícil relació amb la seva parella Courtney Love, líder, cantant, guitarrista i compositora de la formació californiana Hole.

Finalment, Kurt es va suïcidar quan només tenia 27 anys, la mateixa edat en què també van desaparèixer Brian Jones, Jimi Hendrix, Janis Joplin i Jim Morrison i en la qual igualment traspassaria anys més tard Amy Winhouse. Quan Nirvana es va dissoldre, Grohl va fundar la triomfant banda Foo Fighters. 

ROXY MUSIC (ÀLBUM)

 

Grup: Roxy Music.

Formació: Bryan Ferry, Brian Eno, Phil Manzanera, Graham Simpson, Paul Thompson i Andy Mackay.

Any: 1972.

Àlbum d’estudi precedent: cap.

Àlbum d’estudi posterior: For your pleasure (1973).

El millor: la crítica.

El pitjor: inadvertit als Estats Units.

El llavors sextet britànic Roxy Music va debutar amb un àlbum de títol homònim que reunia totes les característiques de la formació en aquell període, és a dir, marcat per l’elegància del seu cantant i líder Bryan Ferry, les connotacions pròpies del glam rock, aleshores en plena actualitat; la pràctica de l’art rock i l´ús exhaustiu de sintetitzadors, de la mà de Brian Eno, que abandonaria aviat la banda. El treball va rebre bones crítiques de la premsa especialitzada i va assolir el número 10 a les llistes del Regne Unit.

IT’S BLITZ

 

Grup: Yeah, Yeah, Yeahs.

Formació: Karen O, Nick Zinner i Brian Chase.

Any: 2009.

Àlbum d’estudi precedent: Show your bones (2006).

Àlbum d’estudi posterior: Mosquito (2013).

El millor: la consolidació del trio nord-americà.

El pitjor: no va ser el seu principal èxit comercial.

 

“It’s blitz” va ser el tercer àlbum d’estudi del grup estatunidenc Yeah Yeah Yeahs, format per la cantant d’origen coreà Karen O, el guitarrista Nick Zinner i el bateria Brian Chase, un dels principals representants del fervorós rock alternatiu novaiorquès de la primera dècada de l’actual segle XXI. El treball, que va tenir uns números inferiors a “Show your bones” i “Mosquito”, va asserenar el so del trio nord-americà.

SEAMONSTERS

 

Grup: The Wedding Present.

Formació: David Gedge, Peter Solowka, Keith Gregory i Simon Smith.

Any: 1992.

Àlbum d’estudi precedent: Bizarro (89).

Àlbum d’estudi posterior: Watusi (94).

El millor: el cim creatiu del quartet de Leeds.

El pitjor: la marxa de Solowka.

“Seamonsters” va ser el tercer àlbum d’estudi editat per la formació anglesa The Wedding Present, està considerada l’obra magna del quartet de Leeds per la crítica i va tenir un caràcter més dur i aspre que els dos treballs anteriors: “George Best” i “Bizarro”. Produït per Steve Albini, el disc té connotacions emocionals i dramàtiques i tots el títols, curiosament, consten d’una sola paraula. Després de l’edició, Solowka va abandonar el grup.

EL MILLOR I EL PITJOR DE LES DÈCADES DE LA MÚSICA POP – ROCK: ELS 90

 

El millor:

 

- La consolidació del grunge, gènere sorgit a Seattle amb bandes com Nirvana, Pearl Jam (foto), Soundgarden o Mudhoney.

- El gran èxit del brit pop amb grups com Oasis, Blur, Pulp, Suede, Teenage Fanclub o Ocean Colour Scene.

- El boom del rock de caràcter independent i alternatiu, tant a la Gran Bretanya com als Estats Units.

- El període més popular del pop – rock interpretat en català.

El pitjor:

 

- El suïcidi de Kurt Cobain, líder de Nirvana.

- Algunes crítiques al brit pop per manca d’originalitat.

- La dificultat per establir des de llavors la frontera entre el rock comercial i l’alternatiu.

- Els atacs que va rebre la música en català, catalogant-la de poc original, massa comercial i propera al govern de Jordi Pujol.