MOMENTS DECISUS DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: PATTI SMITH I JOHN CALE UNEIXEN ELS SEUS ESFORÇOS

 

Patti Smith, nascuda a Chicago, es va unir als cercles intel·lectuals de Nova York com a Poeta i John Cale, procedent de Gal·les, va ser un dels membres originals del reivindicat grup The Velvet Undeground. Tots dos, la primera com a intèrpret i compositora i el segon com a productor, es van unir per editar l’àlbum “Horses”, una de les òperes primes més elogiades per la crítica de tots els temps. En el disc es troben pistes com “Birdland”, la trepidant “Free money” i dues versions: “Gloria”, dels Them de Van Morrison, i “My generation”, de la banda britànica The Who. 

EL MILLOR DELS GRUP DE POP - ROCK: THE ROLLING STONES

Versió personal

La millor cançó: Wild horses.

El millor àlbum: Sticky fingers.

El millor any: 1971.

La millor decisió: quan Mick Jagger i Keith Richard van decidir composar la majoria de les cançons del grup.

Versió comercial

La millor cançó: Miss you.

El millor àlbum: Some girls.

El millor any: 1978.

La millor decisió: apropar-se a finals dels 70 a la música disco imperant.

 

Versió alternativa

La millor cançó: Can’t you hear me knocking.

El millor àlbum: Sticky fingers.

El millor any: 1971.

La millor decisió: contractar el virtuós Mick Taylor, procedent dels Bluesbreakers de John Mayall, com a substitut del desaparegut Brian Jones. 

 

EL MILLOR DELS GRUPS DE POP - ROCK: THE BEATLES

Versió personal

La millor cançó: Strawberry fields forever.

El millor àlbum: Sgt. Pepper’s lonely hearts club band.

El millor any: 1967.

La millor decisió: deixar el beat i apropar-se a altres gèneres.

 

Versió comercial

La millor cançó: Yesterday.

El millor àlbum: Help !.

El millor any: 1965.

La millor decisió: encapçalar la british invasion.

 

Versió alternativa

La millor cançó: Tomorrow never knows. 

El millor àlbum: The Beatles (white album).

El millor any: 1968.

La millor decisió: ajuntar-se a la moda psicodèlica. 

 

MOMENTS DECISIUS DE LA HISTÒRIA DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: L’ILLA DE WIGHT ES CONVERTEIX EN LA CAPITAL DEL FLOWER POWER

Tot i que el moviment hippy va sorgir a la llunyana ciutat californiana de San Francisco, el corrent es va expandir ràpidament i va tenir un gran impacte al Regne Unit, on l’illa de Wight es va convertir en l’epicentre del flower power a la Gran Bretanya, gràcies a un festival anual que va tenir, sobretot, dues edicions molt especials: la  de l’any 1969, que va comptar amb el  protagonisme de Bob Dylan, que aquell mateix any es va negar a tocar al mític festival de Woodstock, i la de l’any 1971, on Jimi Hendrix i Jim Morrison, aquest últim com a líder de The Doors, van actuar poc abans de les seves morts.

 

MOMENTS DECISIUS DE LA MÚSICA ROCK: NO HI HA FUTUR PER A THE SEX PISTOLS

 

En un període en què la Gran Bretanya estava sumida en una profundíssima crisi econòmica, a causa de l’ascens dels preus del petroli per part de l’OPEP, que va provocar altes taxes d’atur, especialment al sector de la joventut, va sorgir el punk rock, que en un principi va tenir el quartet The Sex Pistols com a grup estel·lar. La banda londinenca va protagonitzar continus escàndols i els seus discs i actuacions van ser prohibits, fets que no va minvar, més aviat el contrari, la popularitat de la formació, que, no obstant, va deixar-ho estar quan encara no feia un any de la seva fundació.

MOMENTS DECISIUS DE LA MÚSICA ROCK: DYLAN ÉS ESBRONCAT A NEWPORT

 

Bob Dylan sempre ha estat un home inquiet i mai li ha agradat romandre massa temps en un corrent, per la qual cosa el seu pas per la música folk només va ser la primera fase de la seva llarga carrera. El cantautor nord-americà, després d’escoltar la versió que The Byrds va realitzar del seu tema “Mr. tambourine man”, va decidir donar el pas cap a l’electrificació i es va presentar amb aquest propòsit al festival de Newport, quan el públic el va esbrocar i el va obligar a tornar amb una guitarra acústica, però seria l’única vegada que cediria i el seu pas definitiu al folk rock seria imminent.

MOMENTS DECISIUS DE LA MÚSICA ROCK: BRUCE SPRINGSTEEN TORNA ALS ESTUDIS DE GRAVACIÓ

 

Bruce Springsteen, acompanyat de l’E Street Band, va triomfar espectacularment amb el treball “Born to run”, sobretot per la cançó de títol homònim, però llavors va ser denunciat pel seu mànager, fet que el va tenir tres anys sense poder confeccionar cap altre disc, fins que de retorn als estudis de gravació va composar l’excel·lent obra “Darkness on the edge of town”, un àlbum trist, desencantat i fins i tot angoixant i, segons el meu parer, el millor disc de l’artista de New Jersey, gràcies fonamentalment a pistes com “Badlands”, “The Promised land”, “Racing on the street” o la que li dona títol. Anys més tard, arribaria a la categoria de mainstream amb “Born in the USA”.

MOMENTS DECISIUS DE LA MÚSICA ROCK: SYD BARRET ABANDONA PINK FLOYD

 

En plena avantguarda de la música pop - rock, va aparèixer la banda Pink Floyd, aleshores encapçalada pel cantant, guitarrista i compositor Syd Barrett, completant la el grup el baixista Roger Waters, el bateria Nick Mason i el teclista Richard Wright. Barrett va ser el gran artífex del sensacional single “See Emily play” i del revolucionari treball “The piper at the gates of dawn”, una obra que potser es va avançar dues dècades al seu temps. No obstant, Syd era un addicte compulsiu a substàncies al·lucinògenes com l’LSD i va haver de deixar per problemes de salut el conjunt anglès.

AMERICAN IDIOT

 

Grup: Green Day.

Formació: Billie Joe Armstrong, Mike Dirnt i Tré Cool.

Any: 2004.

Àlbum d’estudi precedent: Warning.

Àlbum d’estudi posterior: 21st century breakdown.

El millor: la maduresa del trio.

El pitjor: no obtenir el principal Grammy.

Quatre anys més tard de la confecció de “Warning”, el trio californià Green Day va decidir confeccionar una òpera rock, una temàtica que va tenir un important relleu a finals de la dècada dels 60 i la totalitat del decenni dels 70 del segle XX, amb conjunts com The Who, The Kinks o Pink Floyd com a protagonistes. El grup nord-americà, que havia liderat durant els anys 90 el revival punk, quan per exemple va triomfar amb el cèlebre treball “Dookie”, va gravar l’obra conceptual “American idiot”, que va resultar ser un gran èxit, tant des del punt de vista del públic com del de la crítica. El disc, que conté pistes com “Jesus of suburbia”, va arribar al número u en un important número d’estats, entre els quals els Estats Units i la Gran Bretanya, i va assolir el guardó Grammy amb el hit “Boulevard of broken dreams”, tot i que no va poder conquistar el premi al millor àlbum.