-
Alegria
-
Astronauta rimador
-
Carreteres que no van enlloc
-
Clint Eastwood
-
Els canons de Navarone
-
Extraterrestres
-
Holidays
-
Love song
-
Tots els motors
-
Wa yeah
L’ordre
és alfabètic.
-
Alegria
-
Astronauta rimador
-
Carreteres que no van enlloc
-
Clint Eastwood
-
Els canons de Navarone
-
Extraterrestres
-
Holidays
-
Love song
-
Tots els motors
-
Wa yeah
L’ordre
és alfabètic.
Lloc de fundació: San Diego (Califòrnia – Estats Units).
Formació inicial: Scott Weiland (veu), Dean DeLeo (guitarra), Robert DeLeo (baix) i Eric Kretz (bateria).
Altres components bàsics: Chester Bennington (veu) i Jeff Gutt (veu).
Dècades: 90, 00, 10 i 20.
Gèneres: rock, rock dur, rock alternatiu i grunge.
Principal àlbum: Purple (1994).
Altres fonamentals: Tiny music... Songs from the vatican gift shop (1996) i Stone Temple Pilots (2010).
El millor: grup d’èxit tant pel que fa al rock comercial com quant a l’independent.
El pitjor: els problemes amb les drogues i la posterior mort de Weiland.
Banda californiana que es va unir al gènere grunge quan aquest es va consolidar a la dècada dels 90 del passat segle XX. Caracteritzada per l’ús d’un rock dur de caire alternatiu, tot i que va arribar a un públic ampli, la formació de San Diego va mantenir durant força anys el seu quartet original, però Weiland va haver d’abandonar pel seus greus problemes d’addicció, que finalment li van causar la mort. Bennington va substituir-lo breument, fins a l’arribada de Gutt.
Lloc
de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit).
Formació
inicial: Tim Gane (guitarra, teclats i sintetitzadors), Laetitia Sadier (veu i
sintetitzadors), Martin Kean (baix) i Joe Dilworth (bateria).
Altres
components bàsics: Mary Hansen (veu, guitarra i teclats).
Dècades:
90, 00 i 10.
Gèneres:
pop electrònic, pop independent, world music i postrock.
Principal
àlbum: Mars audiac quintet (1994).
Altres
fonamentals: Emperor tomato quetchup (1996) i Dot and Loops (1997).
El
millor: una de les bandes indies més elogiades durant el decenni dels 90.
El
pitjor: mai van comptar amb un gran públic.
El
britànic Tim Gane i la francesa Laetitia Sadier, també parella sentimental i
únics membres fixes del grup, van fundar el grup Stereolab, que barrejant el
pop, la música electrònica, amb gran influència del kautrock, i els ritmes
brasilers, es va convertir en una de les formacions independents més cèlebres
de la darrera dècada del segle XX i en una autèntica banda de culte, la qual va
alternar les llengües anglesa i francesa.
Lloc
de fundació: Manchester (Anglaterra – Regne Unit).
Formació
inicial: Guy Harvey (veu i guitarra), Mark Potter (guitarra), Pete Turner
(baix), Richard Jupp (bateria) i Craig Potter (teclats).
Dècades:
00, 10 i 20.
Gèneres:
pop i rock independents.
Principal
àlbum: The seldom seen kid (2008).
Altres
fonamentals: The take off landing of everything (2014) i Little thing (2017).
El
millor: els premis.
El
pitjor: la marxa de Jupp.
La
banda britànica Elbow ha estat una de les formacions més elogiades i aclamades
del pop – rock independent d’Anglaterra de l’actual segle XXI, aconseguint
també importants premis, com el Mercury i el Brit per el treball “The seldom
seen kid”, i quatre números u pel que fa a àlbums de llarga durada a les
llistes del Regne Unit. El quintet format per Harvey, Turner, Jupp i els Potter es va mantenir durant força anys, fins a la marxa del bateria.
Lloc de fundació: Seattle (Washington – Estats Units).
Formació: John Roderick (veu, guitarra i teclats), Sean Nelson (veu i teclats), Eric Corson (baix) i Michael Shilling (bateria).
Dècades: 00.
Gèneres: pop i rock alternatius.
Principal àlbum: When i pretend to fall (2003).
El millor: les col·laboracions.
El pitjor: curta experiència.
John Roderick havia estat teclista de gires del músic Harvey Danger, per després, una vegada havia conegut Sean Nelson, fundar a Seattle, a l’estat de Washington, la banda The Long Winters, que van completar Eric Corson i Michael Shilling. El grup nord-americà, que va comptar amb les col·laboracions del mateix Danger i de la formació Death Cub for Cutie, també establerta a la ciutat de la costa del Pacífic, només va editar tres àlbums d’estudi.
Lloc de fundació: Glendale (Califòrnia – Estats Units).
Formació: Chris Cornell (veu), Tom Morello (guitarra), Tim Commerford (baix) i Brad Wilk (bateria).
Dècades: 00.
Gèneres: rock dur, rock alternatiu i postgrunge.
Principal àlbum: Out of exile (2005).
El millor: els noms.
El pitjor: només tres treballs d’estudi.
El cantant i líder de la formació grunge Soundgarden, el ja finat Chris Cornell, i tres components del grup de rap metal Rage against the Machine, Tom Morello, Tim Commerford i Brad Wilk, van formar a Califòrnia aquest supergrup de fugaç trajectòria que va fer ús del hard rock des d’un punt de vista independent i alternatiu. Alguns anys després de la separació, la mort de Cornell va frustrar una reagrupació.