THE ELECTRIC PRUNES

 

Lloc de fundació: Los Angeles (Califòrnia – Estats Units). 

Formació inicial: James Lowe (veu, guitarra, arpa i pandereta), Ken Williams (guitarra), James Spagnola (guitarra), Mark Tulin (baix i teclats) i Preston Ritter (bateria).

Altres components bàsics: Mike Gannon (guitarra). 

Dècades: 60. 

Gèneres: rock, garage rock, rock dur, rock psicodèlic i rock electrònic. 

Principal àlbum: The electric Prunes (1967). 

Altres fonamentals: Underground (1967) i Mass F in minor (1968). 

El millor: els dos primers treballs. 

El pitjor: el grup es va convertir en una eina personal del productor David Axelrod.

La banda The Electric Prunes va aparèixer en plena era hippy i va utilitzar gèneres bàsics de l’època com el rock psicodèlic o el hard rock, a més del garage rock i el rock electrònic. Després d’editar un àlbum inicial amb els èxits compostos per Nancy Mantz i Annette Tucker, en el segon treball de llarga el grup durada va tenir més llibertat per escriure temes propis. Uns anys més tard, la formació va continuar sota el ferri lideratge del productor David Axelrod. 

MOMENTS DECISIUS DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: THE CURE COMPLETA LA SEVA GRAN TRILOGIA

 

La banda britànica The Cure, encapçalada pel cantant, guitarrista i compositor Robert Smith, va aparèixer a finals de la dècada dels 70, erigint-se com una de les primeres formacions independents, postpunk i de la new wave, tot i que els seus àlbums més aclamats els va editar entre els anys 1985 i 1989, en una extraordinària trilogia formada per “The head of the door”, “Kiss me, kiss me, kiss me” i “Disintigration”. Tot i que personalment m’encanta el primer d’aquests treballs, l’últim d’ells, que podríem dir que va tancar la gran etapa del grup anglès, és la preferida de la majoria d’analistes. 

MOMENTS DECISIUS DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: NEIX THE FACTORY

 

Amb la greu crisi econòmica de 1973, moltes multinacionals discogràfiques van deixar d’arriscar en grup novells i poc comercials i, amb el pas del temps, amb l’agreujant de les emissores FM i el canal MTV, es van veure obligats a refugiar-se en segells independents, sent el més cèlebre The Factory, sorgit a Manchester de la mà de Tony Wilson, que, al llarg del decenni dels 80, va confiar en bandes poc conegudes com Joy Division, Durruti Column, New Order o Happy Mondays, entre d’altres. Al final de la dècada va aconseguir una gran repercussió el local La Haçienda.