El millor:
- Clàssics del grup com “Baba O’Riley”, “Behind blue eyes” o “Won’t get fooled again”.
- La capacitat compositiva de Pete Townshend continuava in crescendo.
- El quartet londinenc es va incorporar a nous estils com el rock progressiu o el rock dur.
El pitjor:
- Després de “Tommy” sembla ser que Townshend volia fer una altra òpera rock i no se’n va sortir.
- Seguidament, la qualitat dels àlbums del grup anglès baixaria notablement.
- “Won’t get fooled again” advertia ja del desencant propi dels anys 70.
No hay comentarios:
Publicar un comentario