ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: PRETENDERS (THE PRETENDERS)

 

En plena època presidida per l'enfonsament  del punk rock, va néixer el grup The Pretenders, format per la cantant i guitarrista nord-americana Chrissie Hynde i els músics britànics James Honeyman - Scott (guitarra), Pete Farndon (baix) i Martin Chambers (bateria).

La banda britànica va caracteritzar-se per una música fresca, directa, senzilla i de certa manera de retorn al rock primigeni i, tot i que va ser una formació contemporània de la new wave, va ser fidel al pop – rock elèctric i no va fer ús ni de teclats ni tampoc de sintetitzadors.

El llavors quartet va debutar amb un magnífic treball que porta el nom del grup, que es va alçar fins el número u del rànquing del Regne Unit i que va aportar cançons com “Precious”, la tendra “Kid”, “Private life”, “Brass in pocket” o “Stop your sobbing”, aquesta última composta pel líder de The Kinks Ray Davies, aleshores parella sentimental de Hynde.

Després del segon disc de llarga durada, “Pretenders II” van morir de sobredosi Honeyman – Scott  i Farndon, però The Pretenders es va refer i va gravar un gran àlbum,  “Learning to crawl”, per arribar més tard a importants cotes de música comercial amb “Get close”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: OUTLADOS D’AMOUR (THE POLICE)

 

El cantant, baixista i compositor Sting, el guitarrista cors Henry Padovani, substituït ràpidament pel ja veterà Andy Summers, i el bateria nord-americà Stewart Copeland van fundar a la Gran Bretanya el grup The Police, que es va instal·lar en la naixent new wave.

La new wave va ser un gènere molt complex, heterogeni i variat, que va sorgir arran de l’esgotament del punk rock i que va albergar estils com el postpunk, el synth pop, els nous romàntics o l’explosió de ritmes caribenys com l’ska o el reggae, unint-se d’alguna manera a aquest darrer el trio britànic.

El debut de The Police va ser el magnífic àlbum “Outlandos d’amour”, penso que el millor treball de la seva trajectòria, que conté alguns dels temes principals del grup anglès, com “Next to you”, “So lonely”, “Roxanne” i “Can’t stand losing you”, tots amb una important influència del gènere reggae.

Posteriorment, i seguint amb els títols afrancesats, la formació britànica va presentar el supervendes “Regatta de blanc” i el ja una mica decadent “Zenyatta mondatta” i va obrir una nova etapa, presidida per la sofisticació que van marcar els discs “Ghost in the Machine” i “Sinchronicity”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: REPUBLIC (NEW ORDER)

 

Arran del suïcidi de Ian Curtis, els seus companys de Joy Division, el guitarrista Bernard Sumner, que es va convertir en el nou cantant, el baixista Peter Cook i el bateria Stephen Morris, amb la teclista Gillian Gilbert, parella sentimental del primer, van fundar New Order.

El quartet britànic, que va abandonar la ciutat anglesa de Manchester per establir-se a l’illa balear d’Eivissa, va canviar clarament l’estil que havia caracteritzat Joy Division i va aconseguir triomfar amb àlbums com “Power, corruption and lies”, “Low – life” i “Technique”.  

Posteriorment, en plena època Madchester i del local La Haçienda, el conjunt anglès va editar el treball “Republic”, número u al Regne Unit en un període àlgid de la seva trajectòria, com ho demostren el seu hit “Regret”, a més de “World”, “Ruined in a day” i “Spooky”.

Tanmateix, posteriorment New Order va entrar en una etapa més irregular, potser quan el brit pop, amb bandes com Oasis o Blur, va acaparar clarament el protagonisme del pop – rock britànic. Malgrat tot, sense la presència de Cook, la formació de Manchester ha seguit editant discs i oferint gires i concerts.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: AFTER THE GOLD RUSH (NEIL YOUNG)

 

Neil Young va formar part del grup californià Buffalo Springfield (BS), en el qual també es trobaven Stephen Stills i Richie Furay, fundador de Poco, i després es va llançar en solitari, quan va editar un àlbum inicial de títol homònim i el formidable “Everybody knows this is nowhere”.

Arran de la dissolució del BS i de debutar en solitari, Young es va unir al supergrup fundat per David Crosby, el seu excompany Stills i el britànic Graham Nash, amb els quals va editar el magnífic “Déja vu” i es va presentar a l’històric festival hippy de Woodstock.

El tercer àlbum d’estudi del cantautor de Toronto va ser el disc temàtic “After the gold rush”, una obra que continua estant entre les de més qualitat del veterà compositor canadenc, que aleshores va gravar pistes com la que li dona títol, “Only love can break your heart”, “Southern man” i “When you dance i can really love”.

Seguidament, Young va editar el seu treball més cèlebre, “Harvest”, número u als Estats Units i amb la presència del seu hit “Heart of gold”, per entrar posteriorment en una depressió, provocada per les morts per sobredosi d’un tècnic del seu equip i del guitarrista Danny Whitten, del trio Crazy Horse, moltes vegades el seu grup d’acompanyament.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WEEZER, THE BLUE ALBUM (WEEZER)

 

En plena època de boom del rock alternatiu, va aparèixer a la grans urbs californiana de Los Angeles el grup Weezer, integrat pel seu cantant, guitarrista compositor i indiscutible líder Rivers Cuomo, el guitarrista Brian Bell, el baixista Matt Sharp i el bateria Patrick Wilson

La banda de los Angeles, amb un estil power pop alternatiu, es va situar aviat, gràcies al seu disc de llarga durada inicial, entre els conjunts capdavanters del pop – rock independent nord-americà, en un període on estaven vigents mítics grups com REM, Pixies, Pavement o Pearl Jam.

El debut del quartet californià, produït pel líder de The Cars Ric Ocasek,  va ser un treball de títol homònim, el qual també és conegut com el doble blau. En el disc, molt ben rebut per la premsa especialitzada, conté cançons com “My name is Jonas”, “Buddy Holly” i les magnífiques “Say it ain´t so” i “Only in dreams”.

Si repassem amb detall la ja llarga i prolífica discografia del grup liderat per Cuomo, Weezer, que va fer un canvi de baixista, entrant Scott Schriner per Sharp, segurament mai va poder superar la seva òpera prima, tot i que ha confeccionat àlbums importants com “Pinkerton”, “Weezer, the green album”, “Make believe” o “Van Weezer”.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: HOLLYWOOD TOWN HALL (THE JAYHAWKS)

 

El grup The Jayhawks va ser fundat Minneapolis a finals de la dècada dels 80 del segle XX pels seus dos líders, els cantants i guitarristes Mark Olson i Gary Louris, el baixista Marc Perlman i el bateria Norm Rogers. El quartet va fer ús d’un country de caràcter independent.

The Jayhawks va debutar amb l’àlbum que porta el nom del grup, després va editar “Blue earth” i la banda de Minnesota es va situar entre les formacions capdavanteres del rock independent nord-americà del període, juntament amb conjunts com REM, Pixies, Dinosaur Jr., Wilco, que igualment va fer ús d’un country alternatiu, o Hüsker Dhu, també fundat a Minneapolis.

A continuació la formació nord-americana va presentar l’excel·lent àlbum “Hollywood town hall”, on les veus d’Olson i Louris tenien una harmonia extraordinària, com ho demostren temes com “Waiting for the sun”, la magnífica “Crowded in the wings” o “Nevada, California”.

Seguidament, The Jayhawks gravaria un altre fantàstic disc, “Tomorrow the green grass”, però va ser llavors quan un dels dos líders de la banda de Minnesota, Olson, va abandonar, moment en què Louris es va convertir en el líder indiscutible del conjunt estatunidenc.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: EASTER (PATTI SMITH)

 

Després de l’impacte que va suposar el seu àlbum de debut, l’històric “Horses”, la cantant, guitarrista i compositora nord-americana es va situar a l’avantguarda d’artistes dels Estats Units que van marcar els anys anteriors a l’explosió punk, juntament amb Lou Reed, John Cale o Iggy Pop.

A continuació, la intèrpret de Chicago va presentar el treball “Radio Ethiopia”, que, tot i que la crítica va analitzar l’obra com més comercial que el seu predecessor, va consolidar l’inici de la trajectòria d’Smith, que aleshores ja era una de les assídues de l’històric i ja desaparegut local novaiorquès CBGB.

Smith va tancar una extraordinària trilogia inicial amb l’obra “Easter”, que va convertir-la definìtivament en una de les grans icones del rock estatunidenc del segon lustre dels anys 70 del passat segle XX. En el disc s’hi troben peces com “Till victory”, “Rock’n roll nigger”, “Privilege (set me free)”, “We three” o “Because the night”, el seu gran èxit i co-escrita amb Bruce Springsteen.

Seguidament, però, al mateix temps que la new wave substituïa el punk rock com a moda principal, Patti va passar d’alguna manera a un segon pla, en una època en què per exemple, la seva parella sentimental, el guitarrista de MC5 Fred Sonic Smith, perdia la vida.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: DARKNESS ON THE EDGE OF TOWN (BRUCE SPRINGSTEEN)

 

El  cantant, guitarrista i compositor de New Jersey Bruce Springsteen es va erigir durant els seus inicis en un representant de la classe obrera i popular, editant dos extraordinaris àlbums, que, tanmateix, no van aconseguir un gran èxit. Tots dos treballs van ser gravats amb l’E Street Band, en principi integrada pel baixista Garry Tallent, el bateria Vini López, el pianista David Sancious i el saxofonista Clarence Clemons. .

El primer gran triomf d’Springsteen i l’E Street Band va ser l’àlbum “Born to run”, fonamentalment pel hit que li dona nom, que va convertir el compositor de New Jersey en una de les grans estrelles emergents de la música rock a tot el món, però per problemes amb el seu mànager, el Boss es va quedar tres anys sense poder gravar.

Springsteen va tornar amb un excel·lent treball, també aspre, desesperançat i pessimista, “Darkness on the edge of town”, que personalment continua semblant-me el millor àlbum del Boss. En l’obra, que tancaria una primera etapa del compositor de New Jersey, hi figuren temes com “Badlands”, “Adam raised a Cain”, “Racing in the Street” “The promised land”, “Proved it all night” i el que li dona títol.

Posteriorment, Bruce entraria en un període d’apropament a un públic més ampli, marcat pels àlbums “The river” i el supervendes “Born in the USA”, un dels discs de més èxit de tots els temps de la música popular, tot i que entremig l’intèrpret nord-americà va editar el folk i escassament accessible “Nebraska”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: COSMO’S FACTORY (CREEDENCE CLARWATER REVIVAL)

 

Malgrat que durant el segon lustre dels anys 60 del segle XX a Califòrnia regnaven la contracultura hippy i el rock psicodèlic, el quartet Creedence Clearwater Revival (CCR), fundat a la localitat d’El Cerrito, va optar per un rock clàssic, directe i senzill amb aportacions de swamp rock (rock pantanós).

El grup nord-americà el van formar John Fogerty (veu i guitarra), compositor i indiscutible líder de la formació; el seu germà gran Tom Fogerty (guitarra), Stu Cook (baix) i Doug Clifford (bateria). John va anar facturant un hit rere l’altre i va ser l’artífex dels àlbums “Bayou country”, “Green river” i “Willy and the poor boys”.

“Cosmo’s factory” va ser el cinquè àlbum d’estudi de CCR i un dels més elogiats per la crítica especialitzada, fonamentalment per cançons de gran immadietesa com “Before you accuse me”, “Travelin’ band”, “Lookin’ out my back door” i la magnífica “Who’ll stop the rain”.

Tanmateix, el grup californià només gravaria dos treballs més, “Pendulum”, que va mantenir l’èxit, i “Mardi gras”, que ja va anunciar la crisi, en un període en què Tom va abandonar la banda i, seguidament, John va decidir posar punt i final a la trajectòria d’una formació que va aparèixer del no res i va caure sobtadament.