JAMES

 

Lloc de fundació: Manchester (Anglaterra – Regne Unit).

Formació inicial: Tim Booth (veu), Larry Gott (guitarra), Jim Glennie (baix) i Gavan Whelan (bateria).

Altres components bàsics: David Baynton – Power (bateria) i Saul Davis (guitarra i violí).

Dècades: 80, 90, 00, 10 i 20.

Gèneres: pop, rock, madchester, brit pop i rock independent.

Principal àlbum: Gold Mother (1990).

Altres fonamentals: Seven (1992) i Yummy (2024).

El millor: inaugurar l’emblemàtic local de Manchester La Haçienda.

El pitjor: no va aconseguir llocs de lideratge ni en l’era madchester ni tampoc durant el brit pop.

Banda fundada a començaments del decenni dels 80, James es va integrar plenament a la moda madchester i fins i tot va usar els ritmes de l’acid house, tot i que els seus majors èxits els va tenir en la dècada dels 90, quan d’alguna manera es va unir a la febre del brit pop, període en què va gravar treballs emblemàtics com “God Mother” i “Seven”, tots dos números dos al Regne Unit.

DEVENDRA BANHART

 

Lloc de naixement: Houston (Texas – Estats Units).

Dècades: 00, 10 i 20.

Gèneres: pop, freak pop, weird pop, pop alternatiu i world music.

Principal àlbum: Cripple crow (2005).

Altres fonamentals: Rejoicing in the hands (2004) i Smokey rolls down thunder canyon (2007).

El millor: una discografia molt original.

El pitjor: un estil complicat per al gran públic.

Devendra Banhart va néixer a la ciutat texana de Houston, va passar la seva infància a Veneçuela i finalment es va instal·lar a l’urbs Californiana de San Francisco, on va estudiar arts visuals. La seva música, catalogada en l’apartat de freak o weird pop, està caracteritzada per l’emoció, el sentit místic o certa màgia, arribant a la seca culminació amb l’obra “Cripple crow”.

FAITH NO MORE

 

Lloc de fundació: San Francisco (Califòrnia - Estats Units).

Formació inicial: Chuck Mosley (veu), James B. Martin (guitarra), Bill Gould (baix), Mike Bordin (bateria) i Roddy Bottum (bateria).

Altres components bàsics: Courtney Love (veu) i Mike Patton (veu).

Dècades: 80 i 90.

Gèneres: rock dur, funk, hip hop, rock progressiu, rock experimental i rock alternatiu.

Principal àlbum: Angel Dust (1992).

Altres fonamentals: The real thing (1989) i King for a day... Fool for a lifetime (1995).

El millor: les crítiques a “Angel dust”.

El pitjor: els canvis de vocalistes.

Faith no More ha estat reivindicada com una banda de culte, tot i que durant la seva trajectòria, en la qual va utilitzar diferents gèneres com rock dur, funk o hip hop, sempre des d’un punt de vista alternatiu, va tenir problemes d’inestabilitat, sobretot pel que fa a la plaça de cantant, en què van destacar els vocalistes Chuck Mosley i Mike Patton, sense oblidar la fugaç presència de la líder de Hole Courtney Love.

LES 10 MILLORS CANÇONS DE KINGS OF LEON

 

- Knocked up

- On call

- Ragoo

- Reverend

- Sex on fire

- Temple

- The bandit

- The face

- Trani

- Wait for me

L’ordre és alfabètic.

THE CRAMPS

 

Lloc de fundació: Nova York (Nova York – Estats Units).

Membre fixos: Lux Interior (veu) i Poison Ivy Rorschach (guitarra).

Altres components bàsics: Nick Knox (bateria).

Dècades: 8o i 90.

Gèneres: rockabilly, psychobilly, punk i rock revival.

Principal àlbum: Songs the Lord taught us (1980).

Altres fonamentals: Psychedelic jungle (1981) i A date with Elvis (1986).

El millor: l’èxit a la Gran Bretanya.

El pitjor: la poca repercussió al seu propi país.

La parella sentimental formada per Lux Interior i Poison Ivy Rorschach va ser la fundadora d’aquest grup novaiorquès i l’única presència fixa en la formació, que d’alguna manera va contribuir en posar novament de moda el rock’n roll típic de la dècada dels 50, com també havia fet Dr. Feelgood, i va fer ús així mateix del psychobilly i, per tant, en alguns detalls de l’energia del punk rock.

 

LES 10 MILLORS CANÇONS DE RED HOT CHILI PEPPERS

 

- Around the world

- Breaking the girl

- By the way

- Californication

- Knock me down

- Minor thing

- Otherside

- Scar tissue

- The zephyr song

- Under the bridge

L’ordre és alfabètic.

LES 10 MILLORS CANÇÓNS DE THE ARCTIC MONKEYS

 

- Cornerstone

- Crying Lightning

- Dance little liar

- Fake tales of San Francisco

- Fluorescent adolescent

- I bet look good on the dancefloor

- My propeller

- Secret door

- Tranquility base hotel & casino

- When the sun goes down

L’ordre és alfabètic.