L’any 1965, després de continuats concerts i gires, en un període que es va conèixer com el de la beatlemania, John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr van prendre dues decisions: la primera abandonar els espectacles en directe i centrar-se en els estudis de gravació i la segona unir-se a les noves avantguardes sorgides a partit de l’any 1966, com la psicodèlia i l’ús d’instruments simfònics.
Després de la confecció de dos àlbums de transició, “Rubber soul” i el reivindicat “Revolver”, The Beatles va consolidar la nova època amb “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band”, una obra conceptual, amb la presència de les lletres de les cançons, un fet llavors poc corrent, i la utilització tant de la música psicodèlica com de ritmes orientals procedents de l’Índia.
Entre les pistes més significatives s’hi troben les dues versions de la cançó que li dona títol, la bella i trista “She’s living home”, “With a little help from my friends”, que va interpretar Starr, i dos exemples de pop psicodèlic: “Lucy in the sky with diamonds” i la millor del disc, “A day in the life”, dues peces controvertides perquè la primera té les inicials LSD i la segona compta amb un passatge polèmic que va instar la BBC a prohibir-la. Finalment, “Strawberry fields forever” i “Penny lane”, que van aparèixer poc abans en format single de doble cara A, no hi van ser incloses.
Poc més tard de la presentació de l’àlbum, que encapçala molts rànquings realitzats per a experts, es va suïcidar el mànager Brian Epstein, que va portar una important desestabilització al quartet anglès, en una etapa en què Lennon i McCartney van empitjorar les seves relacions, deixant definitivament de col·laborar, tot i que van seguir signant junts, i Harrison es va enutjar per comptar poc alhora de les composicions. L’any 1970, van optar per la dissolució, amb un últim concert al terrat dels estudis Abbey Road.
