Durant
bastants anys, la banda australiana Midnight Oil, integrada pel seu carismàtic
líder Peter Garrett (veu), Jim Moginie (guitarra i teclats), Martin Rotsey
(guitarra), Andre James (baix) i Rob Hirst (bateria) , va ser un grup que només
va comptar amb èxit, fama i popularitat a la gran illa d’Oceània.
Fins
al triomf intercontinental i internacional, la banda de Sidney va editar els treballs
de debut de títol homònim, “Head injuries”, “Place Without a postcard”, “10, 9,
8, 7, 6, 5, 4, 3, 2,1” i “Red sails in the sunset”, aquest darrer número u a
Austràlia, caracteritzant-se el grup per la seva defensa de la població
aborigen i el medi ambient.
El
sensacional àlbum “Diesel and dust”, un dels millors treballs de la dècada dels
80 dels passat segle XX, va suposo el
triomf internacional, gràcies a pistes com la trepidant “Beds are burning”,
“Put down that weapon”, “Dreamworld”, “The dead heart” o “Sometimes”.
Amb
“Blue sky mining”, Midnight Oil va seguir per la via de l’èxit exterior, però
amb el pas del temps, a partir de l’obra “Earth and sun and moon” el grup de
Sidney va anar perdent popularitat fora de la seva Austràlia natal, sent el fet
molt evident amb l’entrada dels segle XXI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario