Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació inicial: Robert Fripp (guitarra), Greg Lake (veu i baix), Michael Giles (bateria), Ian McDonald (teclats) i Peter Sinfield (lletres).
Altres components bàsics: Adrian Belew (veu i guitarra), Boz Burrell (baix), John Wetton (guitarra), Bill Bruford (bateria), Ian Wallace (bateria), Jamie Muir (percussió) i Richard Palmer - James (lletres).
Gèneres: rock progressiu, rock simfònic, avantguarda, art rock, jazz rock, rock experimental i jam band.
Dècada principal: 60.
Grups que origina: Emerson, Lake & Palmer.
Àlbum estel·lar: In the court of the crimson king (1969).
Altres àlbums d'estudi: In the wake of Poseidon (1970), Lizard (1970), Islands (1971), Lark’s tongues in aspic (1973), Starless and bible black (1974), Red (1974), Discipline (1981), Beat (1982), Three of a perfect pair (1984), Thrak (1995), The construktion of light (2000) i The power to believe (2003).
El millor: consideració de millor banda progressiva de la història / la primera època, entre finals dels 60 i inicis dels 70.
El pitjor: els nombrosos canvis de personal que ha efectuat Robert Fripp / la fugaç permanència de grans músics com Greg Lake, Boz Burrell o John Wetton.
El grup britànic King Crimson es va formar a finals de la dècada dels 60 i aviat es va erigir en una de les formacions estel·lars, bàsiques i amb més influència durant l’època daurada del rock progressiu, mitjançant elogiats treballs com "In the court of the crimson king", "In the wake of Poseidon" "Lizard" o "Islands". Fins i tot aquells sectors que ataquen durament el gènere, han salvat normalment de les seves crítiques la banda liderada pel guitarrista Robert Fripp, qui a partir del decenni dels 70 va canviar amb assiduïtat el personal. El grup, que s’ha refundat en vàries ocasions, ha tingut sempre un estil lliure i amb contínues improvisacions, fets que l’han aproximat al jazz.
Formació inicial: Robert Fripp (guitarra), Greg Lake (veu i baix), Michael Giles (bateria), Ian McDonald (teclats) i Peter Sinfield (lletres).
Altres components bàsics: Adrian Belew (veu i guitarra), Boz Burrell (baix), John Wetton (guitarra), Bill Bruford (bateria), Ian Wallace (bateria), Jamie Muir (percussió) i Richard Palmer - James (lletres).
Gèneres: rock progressiu, rock simfònic, avantguarda, art rock, jazz rock, rock experimental i jam band.
Dècada principal: 60.
Grups que origina: Emerson, Lake & Palmer.
Àlbum estel·lar: In the court of the crimson king (1969).
Altres àlbums d'estudi: In the wake of Poseidon (1970), Lizard (1970), Islands (1971), Lark’s tongues in aspic (1973), Starless and bible black (1974), Red (1974), Discipline (1981), Beat (1982), Three of a perfect pair (1984), Thrak (1995), The construktion of light (2000) i The power to believe (2003).
El millor: consideració de millor banda progressiva de la història / la primera època, entre finals dels 60 i inicis dels 70.
El pitjor: els nombrosos canvis de personal que ha efectuat Robert Fripp / la fugaç permanència de grans músics com Greg Lake, Boz Burrell o John Wetton.
El grup britànic King Crimson es va formar a finals de la dècada dels 60 i aviat es va erigir en una de les formacions estel·lars, bàsiques i amb més influència durant l’època daurada del rock progressiu, mitjançant elogiats treballs com "In the court of the crimson king", "In the wake of Poseidon" "Lizard" o "Islands". Fins i tot aquells sectors que ataquen durament el gènere, han salvat normalment de les seves crítiques la banda liderada pel guitarrista Robert Fripp, qui a partir del decenni dels 70 va canviar amb assiduïtat el personal. El grup, que s’ha refundat en vàries ocasions, ha tingut sempre un estil lliure i amb contínues improvisacions, fets que l’han aproximat al jazz.
No hay comentarios:
Publicar un comentario