Després de l’esclat punk, que va tenir el 1977 com a any estel·lar i que a finals de la dècada pràcticament havia perdut vigència, va arribar l’heterogeni moviment de la new wave, que va tenir com un dels seus principals gèneres la música tecno, que utilitzava abastament els sintetitzadors, deixant en un segon pla la guitarra, fins llavors un instrument bàsic en la història de la música pop-rock.
Posteriorment a un període en què els grups de l’anomenat synth pop van marcar una important etapa de la música britànica, durant el primer lustre dels 80, amb bandes com The Cure, Dépeche Mode, Eurythmics, Human League o New Order, les quals van utilitzar profundament les noves tecnologies, la situació va començar a canviar en el panorama musical del Regne Unit, quan va retornar el tradicional format de cantant, guitarrista, baixista i bateria, amb les seves variants.
Sense cap mena de dubte, la formació més important d’aquest gir de la música pop-rock va ser el quartet The Smiths (foto), banda de Manchester encapçalada pel vocalista Morrissey i el guitarrista Johnny Marr, compositors de les lletres i música del grup respectivament. Un altre conjunt important en va ser el també quartet The Housemartins, format a la localitat de Hull i caracteritzat per l’escassa transcendència que els seus components donaven a la imatge, una de les obsessions de la new wave.
Els dos grups es van caracteritzar per la seva curta durada, doncs The Smiths van gravar només quatre àlbums d’estudi, mentre The Housemartins en van editar tant sols dos. No obstant, les dues bandes van ser claus en el retorn del rock elèctric al primer pla musical britànic, destacant sobretot l’obra “The queen is dead”, treball de The Smiths gravat l’any 1986 i considerat un dels àlbums imprescindibles de la dècada dels 80.
Posteriorment a un període en què els grups de l’anomenat synth pop van marcar una important etapa de la música britànica, durant el primer lustre dels 80, amb bandes com The Cure, Dépeche Mode, Eurythmics, Human League o New Order, les quals van utilitzar profundament les noves tecnologies, la situació va començar a canviar en el panorama musical del Regne Unit, quan va retornar el tradicional format de cantant, guitarrista, baixista i bateria, amb les seves variants.
Sense cap mena de dubte, la formació més important d’aquest gir de la música pop-rock va ser el quartet The Smiths (foto), banda de Manchester encapçalada pel vocalista Morrissey i el guitarrista Johnny Marr, compositors de les lletres i música del grup respectivament. Un altre conjunt important en va ser el també quartet The Housemartins, format a la localitat de Hull i caracteritzat per l’escassa transcendència que els seus components donaven a la imatge, una de les obsessions de la new wave.
Els dos grups es van caracteritzar per la seva curta durada, doncs The Smiths van gravar només quatre àlbums d’estudi, mentre The Housemartins en van editar tant sols dos. No obstant, les dues bandes van ser claus en el retorn del rock elèctric al primer pla musical britànic, destacant sobretot l’obra “The queen is dead”, treball de The Smiths gravat l’any 1986 i considerat un dels àlbums imprescindibles de la dècada dels 80.
No hay comentarios:
Publicar un comentario