Els Rolling Stones no van poder evitar, encara que segurament no els hi importava massa, l’etiqueta de banda més polèmica del rock britànic i aquesta consideració va fer-se més notòria i evident arrel del greu succés que va tenir el 1969 al festival d’Altamont. El quintet anglès, en una decisió sorprenent, va atorgar les tasques de seguretat a membres del grup radical dels Àngels de l’Infern, un dels quals va disparar i assassinar un espectador negre en plena actuació dels Stones.
No va ser Altamont l’única gran polèmica del quintet, doncs en aquell període els problemes de Keith Richard amb les drogues van passar pel seu moment més conflictiu i el guitarrista va estar molt a prop de rebre una greu condemna. Tanmateix, els Stones van gravar dos dels millors àlbums de la seva extensa trajectòria pel que fa als començaments del decenni: “Sticky fingers” i “Exile on Main street”. El primer treball, amb portada dissenyada per Andy Warhol, la qual va ser prohibida pel franquisme a Espanya, compta amb clàssics com “Brown sugar” i “Wild horses”, mentre el segon, un doble disc gravat al sud de França, on el grup es va “exiliar” per problemes fiscals, conté temes com “Tumbling dice” o “Let it loose”.
Quatre anys més tard de la mort de Brian Jones i la seva substitució per Mick Taylor, aquest va decidir deixar la banda i va arribar al seu lloc Ron Wood, que havia tocat amb una de les formacions de Jeff Beck i amb els Faces de Rod Stewart. Va ser llavors quan el grup anglès va passar per una de les etapes menys afortunades almenys pel que fa a la valoració de la crítica, amb tres elapés, “Goats head soup”, amb la dolça “Angie” en el seu repertori, “It’s only rock’n roll” i “Black and blue”, que no van entusiasmar a la premsa especialitzada.
No obstant, els Stones van ressorgir amb l’aclamat “Some girls”, un àlbum que s’apropava a una de les grans modes de finals de la dècada, com era la música disco, tal com certificava “Miss you”, el primer single extret del treball. “Some girls”, on hi forma part l'esplèndida "Beat of burden", està considerat l’últim disc de la banda encapçalada per Mick Jagger catalogat com a obra mestra, doncs s’iniciaria aviat una llarga i lenta decadència, fet evidenciat amb l’últim àlbum del decenni, “Emotional rescue”, que va obtenir crítiques força pobres.
No va ser Altamont l’única gran polèmica del quintet, doncs en aquell període els problemes de Keith Richard amb les drogues van passar pel seu moment més conflictiu i el guitarrista va estar molt a prop de rebre una greu condemna. Tanmateix, els Stones van gravar dos dels millors àlbums de la seva extensa trajectòria pel que fa als començaments del decenni: “Sticky fingers” i “Exile on Main street”. El primer treball, amb portada dissenyada per Andy Warhol, la qual va ser prohibida pel franquisme a Espanya, compta amb clàssics com “Brown sugar” i “Wild horses”, mentre el segon, un doble disc gravat al sud de França, on el grup es va “exiliar” per problemes fiscals, conté temes com “Tumbling dice” o “Let it loose”.
Quatre anys més tard de la mort de Brian Jones i la seva substitució per Mick Taylor, aquest va decidir deixar la banda i va arribar al seu lloc Ron Wood, que havia tocat amb una de les formacions de Jeff Beck i amb els Faces de Rod Stewart. Va ser llavors quan el grup anglès va passar per una de les etapes menys afortunades almenys pel que fa a la valoració de la crítica, amb tres elapés, “Goats head soup”, amb la dolça “Angie” en el seu repertori, “It’s only rock’n roll” i “Black and blue”, que no van entusiasmar a la premsa especialitzada.
No obstant, els Stones van ressorgir amb l’aclamat “Some girls”, un àlbum que s’apropava a una de les grans modes de finals de la dècada, com era la música disco, tal com certificava “Miss you”, el primer single extret del treball. “Some girls”, on hi forma part l'esplèndida "Beat of burden", està considerat l’últim disc de la banda encapçalada per Mick Jagger catalogat com a obra mestra, doncs s’iniciaria aviat una llarga i lenta decadència, fet evidenciat amb l’últim àlbum del decenni, “Emotional rescue”, que va obtenir crítiques força pobres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario