Al llarg de la història de la música popular, com en totes les arts, han hagut modes que han marcat diferents èpoques i molts intèrprets i bandes s‘han apuntat a elles, fins i tot en casos d’artistes que, després d’una llarga trajectòria a través d’altres corrents, van decidir entrar-hi.
Podríem per exemple destacar la reconversió de Bob Dylan, des de trobador folk a músic elèctric; l’entrada dels Beatles a la psicodèlia, per la qual van passar també els Beach Boys; l’acostament dels Rolling Stones a la música disco, mitjançant l’àlbum “Some girls”; les contínues mutacions de David Bowie o les incursions del sempre inquiet Neil Young en el punk i més tard el grunge.
Tanmateix, pel contrari, hi ha artistes i grups que són fidels, durant pràcticament totes les seves trajectòries, als seus ideals i són aliens a qualsevol tipus de modes o moviments que hi tinguin lloc. En aquest aparat podríem significar Joan Báez, The Gratfeul Dead o el quartet Creedence Clearwater Revival (CRR), a la foto.
Entre finals dels 60 i començaments dels 70, en un període en què la psicodèlia va irrompre amb força a Califòrnia, des d’aquest estat CCR, banda encapçalada pel cantant, compositor i guitarrista John Fogerty, va triomfar espectacularment amb un tipus de música molt diferent, mitjançant gèneres com el clàssic rock’n roll, l’incipient country rock o l’anomenat swamp rock, estil aquest últim sense a penes tradició a l’estat limitat per l’oceà Pacífic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario